Presentació del llibre ¿Seré yo español?: Un periodista catalán en Madrid (1925-1930) Recull d'articles de Gaziel

By Esguard de Dona - divendres, de maig 18, 2018



Cubelles
Divendres, 18 de maig
A les 19.30 hores (dos quarts de vuit del vespre)
Sala d'Actes de la Parròquia.  Plaça de Santa Maria,1

La presentació anirà a càrrec de:
Narcís Garolera, editor del libre
Francesc-Marc Álvaro, autor del pròleg. 

Acte emmarcat dins l’any Fabra.



Agustí Calvet –conegut amb el pseudònim de Gaziel– va publicar al diari El Sol, entre 1925 i 1930, un centenar d’articles, la majoria dels quals no han estat mai recollits en un llibre. En les seves col·laboracions per aquest diari madrileny, Gaziel va més enllà de l’actualitat política i reflexiona sobre qüestions com la política europea d’entreguerres, la dicotomia Espanya-Amèrica i, especialment, les dificultats de l’encaix català en la vida política espanyola. Les seves reflexions són, segons Francesc-Marc Álvaro, “una veu que il·lumina la història d’Espanya i de Catalunya amb la llum obliqua del dubte, l’experiència i l’honestedat” i confirmen Gaziel com el periodista català més important de la primera meitat del segle XX.

Biografia d'Agustí Calvet i Pascual (Gaziel)
Periodista i assagista, pren el pseudònim de Gaziel que , era el nom que els comentaristes àrabs neoplatònics  donaven al "deaimon" aquella mena de dimoni interior que mai es cansa de preguntar, del que en parlava Sòcrates.
Va néixer a Sant Feliu de Gixols l'any 1887 i va morir a Barcelona el 1964
Es va llicenciar en Lletres a la UB i va cursar l'especialitat de Filosofia a l'Universitat de Madrid. La seva tesi doctoral tractava de Fray Anselmo Turmeda, heterodoxo español.

A Tots els camins duen a Roma. Història d'un Destí (Memòries i-II) ens explica que va freqüentar la tertúlia política de la Maison Dorée a Madrid, ja que hom es podia posar al dia de tot el que aconteixia a Madrid i a Catalunya. Es tractava d'un cafè modernista on anaven gran nombre de diputats catalans a les Corts, tant de dretes com d'esquerres, també assitien personatges lligats a la cultura i no pas a la política, com ara Amadeu Vives, o Santiago Rusiñol.

Com a periodista inicia la seva activitat a La Veu de Catalunya que era l'òrgan informatiu de la Lliga Regionalista, era l'any 1909. Dos anys més tard, per encàrrec de Prat de la Riba, passa a treballar com a secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'any 1914 es va traslladar a París, per continuar els seus estudis  i assistir a les classes de Picavet a la Sorbona i d'Henri Bergson al Collège de France.  Continua escrivint per  La Veu de Catalunya . Durant la seva estada esclata la I Guerra Mundial, sobre els dies que passarà fins el seu retorn escriurà un diari sobre les seves impressions i sobre con es vivia la situació a París; fragments del qual van ser traduïts al castellà i publicats per La Vanguardia, un cop va retornar a Barcelona; l'èxit  farà que hagi de tornar a París com a corresponsal d'aquest diari; i els seus articles sobre la guerra el convertiran en un dels periodistes més llegits en castellà, tant a la península com a l'Amèrica Llatina i va ser considerat un dels grans mestres del periodisme de la seva època. D'altre costat es considera que junt amb Pla i amb Eugeni Xammar van conformar el cànon periodístic català.

Va ser un articulista clau de La Vanguardia i entre d'altres va cobrir la Conferència de Gènova de 1922 convocada per la Societat de nacions.  Les cròniques que va escriure es van convertir en un llibre El Ensueño de Europa.

La Guerra Civil espanyola acabarà amb la seva carrera de periodista. Exiliat a França perquè no creia en cap de les dues espanyes que s'estaven confrontant;  haurà de tornar a Barcelona degut a la invasió alemanya.
Es traslladarà a Madrid perquè no troba treball a Barcelona. A Madrid farà traduccions al castellà i al català, i treballarà com a Director de  l'empresa Editorial Plus Ultra.

Ja a la dècada dels 50 és decantarà per escriure llibres sobre història de la seva localitat natal o sobre viatges, que van deixar en evidència la seva gran erudició, capacitat d'observació i immensa cultura.

El 1959 tornarà definitivament a Barcelona.


Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Llengua i Literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat més d'un centenar de llibres, la major part dels quals són edicions crítiques d'obres de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. Va ser guardonat amb el Premi Serra d’Or d’estudis literaris.

Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un dels periodistes més prestigiosos del país. Columnista i editorialista de La Vanguardia i de les revistes Esguard i Serra d’Or, col·labora a RAC1, 8TV i TV3. Compagina aquesta tasca professional amb la docència del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Autor de nombrosos llibres, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i GEC Amics del Castell, dins l’Any Fabra.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios