Prioritats econòmiques i socials de la UE per a l'any 2018

By Esguard de Dona - dimecres, de novembre 22, 2017



La Comissió estableix les prioritats econòmiques i socials de la UE per a l’any següent, fa recomanacions polítiques per a la zona euro i avalua avantprojectes de pressupost dels estats membres de la zona euro.
El cicle del 2018 del Semestre europeu de coordinació de les polítiques econòmiques, fiscals i socials s’engega en un context de solidesa de l’activitat econòmica a la UE i a la zona euro i amb uns nivells d’ocupació elevats i unes taxes de desocupació que estan disminuint a nivells anteriors a la crisi. Com que tots els estats membres hi estan contribuint, a aquestfort impuls del creixement, ara la prioritat és garantir que aquesta situació es perllongui i es tradueixi en beneficis per a tots els ciutadans europeus. Juntament amb unes polítiques pressupostàries responsables, la continuació de les reformes estructurals ha de basar-se en la creació de les condicions necessàries per impulsar encara més la inversió i incrementar els salaris reals per fer créixer la demanda interna. El paquet de mesures que avui presentem es basa en les previsions econòmiques de la Comissió per a la tardor del 2017 i en les prioritats anunciades pel president Juncker en el seu discurs del 2017 sobre l’estat de la Unió; també inclou les propostes del pilar europeu de drets socials aprovat a la recent cimera social de Göteborg.
«Malgrat totes les reformes dels últims anys, la unió econòmica i monetària (UEM) continua estant incompleta. Per això hem d’aprofitar les èpoques de bonança econòmica per continuar millorant la unió econòmica i monetària i fer que les nostres economies siguin més resilients i inclusives. El mes que ve presentarem un seguit de propostes per millorar la unió econòmica i monetària. Tot i així, la millora de l’estructura de la unió econòmica i monetària no vol dir que no calgui millorar també a nivell nacional les polítiques pressupostàries, econòmiques i socials. Aquest és el principal objectiu del Semestre europeu. Avui emetem els dictàmens sobre els avantprojectes de pressupost nacionals i demanem als estats membres que corren el risc de no complir el pacte d’estabilitat i creixement que prenguin les mesures que calgui per ajustar els seus pressupostos», ha declarat avui el vicepresident responsable de l’Euro i el Diàleg Social, Valdis Dombrovskis.
«Tot just uns dies després de la cimera social i de la presentació oficial del pilar europeu de drets socials, fem públic el Semestre europeu, una iniciativa per dur a la pràctica aquest pilar, millorar les condicions de vida i de treball a la UE i impulsar la convergència social entre els diversos estats membres», ha declarat avui també la comissària responsable d’Ocupació, Afers Socials, Capacitats i Mobilitat Laboral, Marianne Thyssen.
«L’economia de la zona euro està creixent al ritme més ràpid dels deu últims anys i, per tant, segons les previsions, l’any que ve el dèficit baixarà per sota de l’1 % del PIB, una molt bona notícia si comparem aquesta dada amb el 6 % que va registrar el 2010. Tot i així, hi ha estats membres que continuen tenint uns nivells molt alts de deute públic i limiten d’aquesta manera la seva capacitat de poder fer inversions en el futur. Aquests estats membres haurien d’aprofitar aquesta oportunitat per millorar les seves finances públiques, també en termes estructurals, i aquells que gaudeixen d’una bona situació pressupostària haurien d’orientar-se cap a la inversió en benefici dels ciutadans», ha declarat també avui el comissari d’Economia i Finances, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici.
El creixement econòmic s’està accelerant força i l’economia de la zona euro pot arribar a créixer enguany al ritme més ràpid de l’última dècada. Tot ve impulsat pel consum privat, per un creixement sòlid arreu del món i per la reducció de la taxa de desocupació. Les economies de tots els estats membres estan creixent i els seus mercats de treball estan millorant, però els salaris encara estan creixent molt lentament. També s’està recuperant la inversió gràcies a la millora de les condicions de finançament perquè han desaparegut les incerteses econòmiques. Les finances públiques dels estats de la zona euro també han millorat força. Com que els estats membres estan en diferents fases del cicle econòmic, les orientacions que avui adoptem destaquen la necessitat d’atènyer un equilibri adequat entre el suport a l’expansió econòmica i la de garantir la sostenibilitat de les finances públiques, especialment reduint els alts nivells de deute.
Estudi prospectiu anual sobre el creixement el 2017
Sobre la base d’anteriors orientacions i tenint en compte les diferents fases del cicle econòmic en què es troben els estats membres, l’estudi prospectiu anual sobre el creixement insta els estats membres a impulsar la inversió per donar suport a l’expansió i fer augmentar la productivitat i el creixement a llarg termini. La Comissió també recomana la introducció de noves reformes estructurals necessàries per aconseguir que l’economia europea sigui més estable, més integradora i més productiva i tingui una més gran capacitat d’adaptació. Les polítiques pressupostàries han de trobar l’equilibri adequat entre garantir la sostenibilitat de les finances públiques i donar suport a l’expansió econòmica. Han de continuar sent prioritaris la reducció dels alts nivells de deute i la reconstrucció d’estabilitzadors pressupostaris. Hi poden contribuir el fet de tapar els forats de la normativa tributària, la millora de la qualitat de la composició de les finances públiques i una millor orientació de la despesa. La justícia social continua sent una prioritat transversal i a partir d’ara s’integraran en el Semestre europeu els principis i els drets del pilar europeu de drets socials.
Informe sobre el mecanisme d’alerta el 2018
L’informe sobre el mecanisme d’alerta és un instrument fonamental del Semestre europeu, l’objectiu del qual és prevenir i corregir els desequilibris que dificulten el correcte funcionament de les economies dels estats membres, de la zona euro o de tota la UE. En funció de les conclusions d’aquest informe, el 2018 s’ha proposat fer un examen exhaustiu a dotze estats membres. Són els mateixos estats membres en els quals es van detectar desequilibris a la ronda anterior del procediment de desequilibri macroeconòmic, és a dir, Alemanya, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Suècia i Xipre. El mes de febrer del 2018 la Comissió presentarà els corresponents exàmens exhaustius en el marc dels seus informes sobre els estats membres.
Projecte d’informe conjunt sobre l’ocupació
El projecte d’informe conjunt sobre l’ocupació d’enguany és la primera edició que fa servir el quadre d’indicadors socials, una de les eines per aplicar el pilar europeu de drets socials. S’avalua el comportament dels estats membres sobre la base de catorze indicadors principals. L’informe conjunt sobre l’ocupació també té en compte les reformes de les polítiques nacionals en relació amb els objectius del pilar social.
L’informe conjunt sobre l’ocupació deixa constància de la contínua millora del mercat de treball. S’han creat a l’entorn de 8 milions de llocs de treball des de la presa de possessió de l’actual Comissió. La taxa de desocupació continua baixant i el mes de setembre del 2017 era del 7,5 % (8,9 % a la zona euro), el nivell més baix des del 2008. Tot i així, la recuperació del mercat de treball no s’està reflectint en el creixement dels salaris. Hi ha un seguit d’estats membres on la renda disponible continua estant per sota dels nivells anteriors a la crisi.
Proposta d’orientacions sobre les polítiques d’ocupació
Les orientacions sobre les polítiques d’ocupació inclouen prioritats i objectius comuns per a les polítiques nacionals d’ocupació i proporcionen una base per a les recomanacions específiques per país. La proposta d’enguany harmonitza el text amb els principis del pilar europeu de drets socials per tal de millorar la competitivitat europea i fer que Europa sigui un lloc atractiu per invertir-hi, crear llocs de treball de qualitat i fomentar la cohesió social.
Recomanació sobre la política econòmica de la zona euro
La Comissió recomana una estratègia pressupostària globalment neutra i una combinació equilibrada de polítiques per a tota la zona euro. L’objectiu de tot plegat ha de ser donar suport a la inversió i millorar la qualitat i la composició de les finances públiques. D’acord amb les prioritats de la Comissió, també es demana als estats membres que intensifiquin els seus esforços per aplicar mesures de lluita contra la planificació fiscal agressiva.
La Comissió també recomana l’adopció d’unes polítiques que fomentin el creixement sostenible i integrador, la millora de la resiliència, del reequilibri i de la convergència. Cal donar prioritat a les reformes que incrementin la productivitat, millorin l’entorn institucional i empresarial, facilitin les inversions, donin suport a la creació de llocs de treball de qualitat i redueixin les desigualtats. La Comissió insta els estats membres a avançar en la realització del mercat únic, especialment en el sector dels serveis. Els estats membres amb dèficit per compte corrent o amb un deute extern molt alt haurien d’intentar millorar la productivitat i els estats membres amb superàvit per compte corrent haurien de promoure l’increment dels salaris i fomentar la inversió i la demanda interior.
La Comissió també recomana l’aplicació de reformes que fomentin la igualtat d’oportunitats, l’accés al mercat de treball, unes condicions laborals justes i protecció i inclusió socials. També demana als estats membres de la zona euro que alleugereixin la càrrega impositiva del treball, especialment en el cas dels treballadors de rendes més baixes i dels que impliquin una segona font d’ingressos.
La Comissió també recomana d’enllestir la unió bancària per reduir i repartir els riscos creant un sistema europeu de garantia de dipòsits i un mecanisme comú de protecció per al fons únic de resolució. També cal millorar la supervisió de les entitats financeres europees per impedir l’acumulació de riscos. I també cal reduir el nombre de préstecs no productius i integrar i desenvolupar els mercats de capitals europeus per facilitar l’accés al finançament de les petites i mitjanes empreses.
Finalment, la Comissió recomana que s’acceleri l’assoliment de la unió econòmica i monetària tot respectant el mercat interior i la transparència pel que fa als estats membres que no pertanyen a la zona euro.
Dictàmens sobre els avantprojectes de pressupost de la zona euro
La Comissió també ha conclòs la seva avaluació dels avantprojectes de pressupost del 2018 dels estats membres de la zona euro d’acord amb les disposicions del pacte d’estabilitat i creixement i ha emés divuit dictàmens sobre tots i cadascun dels estats membres de la zona euro, tret de Grècia.
Pel que fa als setze països del component preventiu del pacte d’estabilitat i creixement, cal dir el següent:
Els avantprojectes de pressupost de sis estats membres (Alemanya, Finlàndia, Letònia, Lituània, Luxemburg i Països Baixos) compleixen les exigències per al 2018 del pacte d’estabilitat i creixement.
Els avantprojectes de pressupost de cinc altres estats membres (Eslovàquia, Estònia, Irlanda, Malta i Xipre)compleixen en línies generals les exigències per al 2018 del pacte d’estabilitat i creixement; en aquests estats membres, però, els avantprojectes de pressupost podrien donar lloc a una certa desviació de l’objectiu a mitjà termini.
Els avantprojectes de pressupost de cinc altres estats membres (Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Itàlia i Portugal)presenten un risc d’incompliment de les exigències per al 2018 del pacte d’estabilitat i creixement; els avantprojectes de pressupost d’aquests estats membres podrien traduir-se en una desviació significativa respecte dels seus objectius pressupostaris a mitjà termini; en el cas de Bèlgica i d’Itàlia ja es preveu l’incompliment del valor de referència de reducció del deute.
La persistència d’un deute públic molt alt a Itàlia és motiu de preocupació. El vicepresident Dombrovskis i el comissariMoscovici han informat les autoritats italianes del fet que la Comissió vol tornar a avaluar a la primavera del 2018el compliment per part d’Itàlia del valor de referència de reducció del deute.
Pel que fa als dos estats membres sotmesos actualment al component corrector del pacte d’estabilitat i creixement, és a dir, al procediment de dèficit excessiu, val a dir el següent:
Pel que fa a França, un estat membre que podria ser sotmès al component preventiu a partir del 2018 si s’aconsegueix una correcció oportuna i sostenible del dèficit excessiu, la Comissió considera que el seu avantprojecte de pressupost corre el risc d’incomplir les exigències del 2018 del pacte d’estabilitat i creixement perquè les previsions econòmiques de la Comissió de la tardor del 2017 auguren una desviació notable de l’objectiu a mitjà termini i un incompliment de l’objectiu de reducció del deute el 2018.
Pel que fa a Espanya, la Comissió considera que el seu avantprojecte de pressupost compleix en línies generals les exigències del 2018 del pacte d’estabilitat i creixement perquè les previsions econòmiques de la tardor del 2017 indiquen que el 2018 el dèficit global se situarà per sota del valor de referència del 3 % del PIB establert en el Tractat encara que no es preveu que s’atenyi l’objectiu de dèficit global i, per tant, l’esforç pressupostari seria força inferior al que s’havia recomanat.
Mesures adoptades per la Comissió en el marc del pacte d’estabilitat i creixement
REGNE UNIT
La Comissió recomana que es tanqui el procediment de dèficit excessiu en el cas del Regne Unit. La previsió de la Comissió confirma la naturalesa oportuna i sostenible de la correcció per part del Regne Unit del seu dèficit excessiu durant l’exercici fiscal 2016-2017.
ROMANIA
En el cas de Romania la Comissió ha comprovat que no s’han adoptat mesures eficaces en resposta a la recomanació del Consell del mes de juny i proposa, doncs, al Consell que adopti una recomanació revisada adreçada a Romania perquè aquest estat membre corregeixi la seva desviació de l’objectiu pressupostari a mitjà termini. El mes de juny del 2017 el Consell va fer una recomanació perquè Romania fes un ajustament estructural anual del 0,5 % del PIB en el marc delprocediment per desviació significativa. Tenint en compte tot el que ha succeït des de llavors i la falta d’adopció de mesures eficaces per corregir aquesta desviació, la Comissió proposa per al 2018 una recomanació revisada d’ajustament estructural anual de com a mínim el 0,8 % del PIB.
Propers passos
Ara la Comissió demana al Consell que debati el paquet de mesures i aprovi les orientacions que avui presentem i espera que se celebrin unes negociacions fructíferes amb el Parlament Europeu sobre les prioritats de la UE i de la zona euro.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios