Art

Els Dracs de Sant Jordi (I) Bernat Martorell

By Esguard de Dona - diumenge, d’abril 23, 2017

Avui quan parlem de dracs tenim una imatge prou definida que s'ha anat construint al llarg dels segles, però quan va néixer la llegenda de Sant Jordi aquesta idea clara i definida no existia, així que els pintors que volien representar escenes amb el Drac havien d'imaginar quina mena d'ésser temible podia ser i quin aspecte físic podia tenir.

Pot ser us podria agradar fer un petit passeig per algunes gran obres i veure com van interpretar cada autor la fesomia d'un ésser del tot desconegut i del qual no tenien cap referència. Segur que trobareu sorprenents algunes de les versions del que havia de ser un drac. És un passeig que exigeix fer-ho en etapes perquè realment el tema s'ho mereix.

Bernat Martorell  (mort el 1452 a Barcelona) 

Esguard de Dona - Sant Jordi - Bernat Martorell - Xicago Art Institute
1430/1435  - Tempera sobre fusta - 155,6 x 98,1 cm.
Art Institute of Chicago

Cal dir que aquest drac  té una part de la cara (del musell a l'ull)  que, si som capaços de veure aquesta part  de manera aïllada de la resta del cap, sembla el d'una rata; contribueixen a intensificar aquesta percepció els pèls de la sotabarba.

El conjunt és magnífic, perquè realment sembla un ésser irreal, amb una boca plena d'ullals.

Les ales semblen  inspirades en les d'un ratpenat, però tenen una textura més propera a la d'un rèptil i tenen un adornament,  a cada tram d'ala,  en forma de cercle de colors que recorda el de les plomes dels paons.

La cua s'endevina aspra i és plena de rodones, de fet podria recordar la pota d'un pop i les seves ventoses.

Quant a les cuixes,   poden recordar les d'una granota però amb unes potes que semblen d'ocell.

Té potas davant, palmípedes com les d'una oca, però forçá més terribles amb unes urpes que proven d'enganxar el peu del cavaller.

El mussell  té una excrecència en forma de ganxo, que a mi em recorda la forma d'un ham.

L'amplada del drac amb les ales esteses és tan gran com el cavall  i com el drac està recollit sobre si mateix -com a punt de saltar- s'intueix que és d'una mida igual o més gran que el cavall.

El conjunt inclou  restes dels humans i dels animals que el drac ha mort i s'ha menjat, però la representació d'aquestes restes ès en una proporció moderada.                                                            +      
El disseny podria perfectament ser ben modern,  malgrat el temps que ha passat.   Fin i tot si ens fixem en el moviment de la capa de Sant Jordi sembla haver inspirat la del Sant Jordi de Gustave Moreau, un autor del segle XIX considerat clau per entendre el desenvolupament posterior del món del còmic, ja que en el moviment de la roba hi ha un aspecte irreal, com si un vent l'enlairés des de sota, Certament Bernat Martorell va pintar una obra que segur que ha hagut d'inspirar a molts altres autors al llarg dels segles.                
                       
Per veure molt ampliada la imatge cliqueu aquest enllaç





  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios