Europa: La Comissió proposa mantenir el control temporal de fronteres tres mesos més.

dimecres, de gener 25, 2017

Schengen: la Comissió proposa que el Consell permeti els Estats membres mantenir els controls temporals tres mesos més

La Comissió Europea ha recomanat avui al Consell que es permeti els Estats membres mantenir els controls temporals en algunes fronteres internes de l'àrea Schengen a Àustria, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega, durant tres mesos més. Malgrat l'estabilització progressiva de la situació i la implementació d'un seguit de mesures proposades per la Comissió per millorar la gestió de les fronteres exteriors i protegir l'àrea Schengen, la Comissió considera que les condicions del full de rutaper tornar a un funcionament normal de l'àrea Schengen encara no s'han assolit del tot.
El vicepresident primer de la Comissió, Frans Timmermansha explicat que "s'han fet progressos significatius per aixecar els controls fronterers, però necessitem consolidar-los. Per això recomanem permetre els Estats membres implicats mantenir els controls durant tres mesos més". 
EL comissari de Migracions, Afers d'Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, ha declarat: "Schengen és un dels grans èxits de la integració europea, que no podem donar per garantit. La Comissió Europea s'ha compromès a treballar amb els Estats membres per eliminar gradualment els controls fronteres interns i tornar al funcionament normal de l'àrea Schengen sense controls interns a les fronteres tan aviat com sigui possible. Malgrat que al llarg dels darrers mesos hem reforçat les mesures per gestionar una pressió migratòria sense precedents a la UE, malauradament encara no és possible tornar a una situació de normalitat. Per això hem recomanat que el Consell permeti els Estats membres seguir amb controls fronters interns limitats durant tres meses més, sota condicions estrictes i només com a últim recurs". 
Els darrers mesos hi ha hagut progressos importants pel que fa a la seguretat i la millora de la gestió de les fronteres exteriors i en la reducció de la migració irregular. Amb la Guàrdia europea de costes i fronteres, creada el 6 d'octubre passat, s'han posat recursos per protegir millor les fronteres exteriors de la UE i per reaccionar davant de noves situacions. La posada en funcionament del sistema de punts de registre (hotspots) ha permès que actualment prop del 100% dels migrants que arriben a Grècia i Itàlia puguin ser registrats i identificats a través d'empremtes dactilars. La posada en funcionament de les comprovacions sistemàtiques de bases de dades rellevants per a totes les persones que entrin a la UE des de països tercers, tal i com ha proposat la Comissió, permetrà reforçar encara més les nostres fronteres exteriors. A més, la declaració UE-Turquia ha tingut com a resultat un descens significatiu del nombre de migrants irregulars i peticionaris d'asil a la UE.
Tot i això, encara hi ha un nombre important de migrants i demandants d'asil a Grècia i la situació a la ruta dels Balcans Occidentals continua essent delicada, la qual cosa implica un risc potencial de moviments secundaris. A més, malgrat les millores en la gestió de les fronteres exteriors, algunes accions identificades al full de ruta per tornar a Schengen necessiten més temps per implementar-se plenament i donar els resultats esperats. A partir de febrer de 2017, les operacions de la Guàrdia europea de costes i fronteres donaran suport a Grècia en la frontera exterior nord.
La tendència de resultats que està donant la declaració UE-Turquia hauria de continuar, i l'aplicació plena de les normes de Dublín a Grècia s'hauria de restablir a partir de mitjans de març. Tot i els progressos importants, la feina que hi ha en marxa i la situació sobre el terreny porten al manteniment d'aquestes circumstàncies excepcionals. La Comissió, per ant, troba justificat en base a un principi de precaució, permetre els Estats membres concernits –únicament després d'haver examinat mesures alternatives- prorrogar els actuals controls a les fronteres interiors com una mesura excepcional per un període limitat de tres mesos i sota condicions estrictes. Concretament, els controls han de ser selectius i limitats a allò estrictament imprescindible tant pel que fa a la seva duració com a la freqüència, la localització i l'abast.
Els controls afecten les mateixes fronteres exteriors que les recomanades pel Consell el dia 11 de novembre de 2016:
·   Àustria: a la fronteres terrestres austro-hongaresa i austro-eslovena.;
·   Alemanya: a la frontera terrestre germano-austríaca;
·   Dinamarca: als ports danesos amb connexions per ferri amb Alemanya i a la frontera terrestre danesa-alemanya;
·   Suècia: als ports suecs de la regió policial sud i oest, i al pont d'Öresund;
·   Noruega: als ports noruecs amb connexions per ferri amb Dinamarca, Alemanya i Suècia.  

Properes passes
El Consell ha de prendre una decisió basada en aquesta proposta de recomanació.
La necessitat, freqüència, localització i termini per als controls s'ha de seguir revisant de manera setmanal, amb controls que s'ajustin al nivell de risc i que s'eliminin quan arribi el moment. Els Estats membres mantenen l'obligació d'informar mensualment la Comissió sobre la necessitat d'aplicar els controls en marxa.
La Comissió també reconeix que els darrers anys han augmentat els reptes pel que fa a la seguretat, tal i com ho demostra el recent atac terrorista a Berlín. En aquest sentit, el marc legal actual ha servit per als reptes que teníem fins ara, però actualment la Comissió ha encetat una reflexió sobre si està prou adaptat per afrontar uns reptes de seguretat que estan evolucionant.
Rerefons
Les deficiències en la gestió exterior de fronteres a Grècia sumades a l'augment del nombre de migrants i demandants d'asil no registrats en aquest país que podien haver viatjat de manera irregular a d'altres Estats membres van generar unes circumstàncies excepcionals que representaven repte per a la seguretat i posaven en perill el funcionament global de l'àrea Schengen. Aquestes circumstàncies excepcionals van portar a l'aplicació del procediment de salvaguarda previst en l'article 29 del Codi de Fronteres de Schengen i a l'adopció d'una Recomanació del Consell el 12 de maig de 2016 per aplicar controls temporals proporcionats en algunes fronteres interiors a Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i Noruega, per un període de sis mesos.
El 25 d'octubre de 2016, la Comissió va proposar permetre als Estats membres mantenir els controls fronterers interns temporals per 3 mesos més, sota condicions estrictes i l'obligació per als Estats membres afectats de proveir informes detallats sobre els resultats. Malgrat la progressiva estabilització de la situació, la Comissió va considerar que les condicions establertes al full de ruta per tornar al funcionament normal de Schengen no s'havien complert encara. L'11 de novembre de 2016 el Consell va adoptar la proposta de la Comissió.
La proposta de recomanació de la Comissió es fa sense prejudici de les possibilitats addicionals que tenen tots els Estats membres, inclosos els cinc afectats, sota les normes generals per a la reintroducció temporal dels controls interiors de fronteres en la situació d'una amenaça seriosa per a les polítiques públiques o la seguretat interna, sense relació amb les deficiències en la gestió de les fronteres exteriors. Per exemple, durant el període d'aplicació de la recomanació del 12 de maig de 2016, França, que no estava afectada per aquesta recomanació, va notificar la reintroducció i el manteniment subseqüent de controls a les seves fronteres en base a esdevements previstos i possibles amenaces terroristes.

Cap comentari:

Amb la tecnologia de Blogger.