La Comissió demana a Espanya que recuperi l'ajuda d'Estat concedida a ADIF per al centre d'assajos d'alta velocitat

dilluns, de juliol 25, 2016

Brussel·les, 25 de juliol de 2016
La Comissió ha arribat a la conclusió que l'ajuda concedida per Espanya a l'administrador d'infraestructures ferroviàries ADIF per a la construcció d'un centre d'assajos d'alta velocitat a Andalusia no té un objectiu d'interès comú. Concretament, no contribueix a promoure el desenvolupament sostenible de la regió. Per això demana a Espanya que recuperi els 140,7 milions d'euros que havia atorgat a ADIF per al projecte.
La Comissió ha realitzat una investigació detallada dels plans espanyols de finançament de tots els costos,358,6 milions d'euros, de la construcció d'un centre d'assajos amb trens d'alta velocitat i equips afins ("Centro de Ensayos de Alta Tecnologia Ferroviaria" (CEATF), a prop de Màlaga, a Andalusia. El CEATF és un circuit ferroviari en el qual els trens poden circular a molt alta velocitat, fins a 520 km/h, amb instal·lacions addicionals per a l'assaig, l'homologació i la posada a punt de material ferroviari i d'elements d'infraestructura i superestructura.
Segons els plans notificats per Espanya a la Comissió al setembre de 2013, el finançament públic s'havia d'atorgar al gestor espanyol de la infraestructura ferroviària, ADIF, que havia de ser el propietari de CEATF. La investigació de la Comissió revela que, de fet, Espanya ja va pagar a ADIF 140,7 milions d'euros a partir del 2011 abans que la Comissió adoptés la seva decisió i, per tant, infringint les normes de la UE.
A més, la investigació de la Comissió posa de manifest que el projecte no s'ajusta a les normes de la UE sobre ajudes d'Estat ja que no respon a un autèntic objectiu d'interès comú. No sembla que hi hagi cap interès en el mercat per desenvolupar productes que funcionin a aquestes velocitats perquè no serien viables comercialment. A falta de demanda d'aquests serveis específics, l'ús de les instal·lacions del CEATF es limitaria, a la pràctica, a l'assaig de trens i equipaments fins a les velocitats comercialment viables de 320 a 350 km/h per a les qual ja existeixen aquests tipus de centre a la UE i, per tant, el CEATF duplicaria aquestes infraestructures ja existents.
La Comissió també ha observat que, malgrat el finançament públic concedit, cap inversor privat va mostrar-hi interès. De fet, s'esperava que el CEATF generés pèrdues durant tot el període de funcionament.
Per altra banda, la Comissió ha considerat que el projecte no contribueix a l'objectiu de promoure el desenvolupament sostenible a Andalusia. Només tindria efectes escassos a curt termini a través de la creació de llocs de treball temporals en el sector de la construcció durant la construcció de la infraestructura. El cost públic hauria estat desproporcionadament alt i Espanya no va aconseguir demostrar que els avantatges del projecte compensessin els costos de construcció i les pèrdues generades.
D'aquesta manera, el finançament públic crearia un falsejament de la competència tot subvencionant un nou participant en el mercat. Per tot això, la Comissió ha arribat a la conclusió que l'ajuda és incompatible amb el mercat interior i ha ordenat a Espanya que recuperi els fons que ja ha abonat a ADIF.
Rererfons
El projecte CEATF va ser notificat al setembre del 2013 i inicialment es va avaluar segons les normesd'ajudes d'Estat d'inversió, desenvolupament i innovació que permeten que el sector públic doni suport a projectes d'I+D+i i d'infraestructures d'investigació amb algunes condicions determinades.
Les normes sobre I+D+i de 2014 disposen que les ajudes il·legals, és a dir, les ajudes abonades abans que la Comissió adopti una decisió sobre la seva compatibilitat amb les normes, han d'avaluar-se d'acord amb les disposicions aplicables en el moment de la seva concessió.
Com que la investigació va posar de manifest que les ajudes d'Estat es van concedir a partir del 2011, la Comissió ha decidit avaluar-ne la competitivitat segons el que indica l'article 107 apartat 3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que permet que els Estats membres concedeixin ajudes d'Estat destinades a facilitar el desenvolupament de determinades activitats econòmiques, sempre i quan no afectin de manera indeguda la competència i el comerç entre Estats membres. Les nores sobre I+D+i de 2006, aleshores aplicables, no contenien disposicions específiques sobre les ajudes a infraestructures d'investigació.
Quan s'hagin solucionat els possibles problemes de confidencialitat, es podrà consultar més informació sobre el registre de casos públics de la pàgina web de competència de la Comissió amb el número d'assumpte SA.37185

Cap comentari:

Amb la tecnologia de Blogger.