Resum de l'Acte "Trobades d'Etnologia i Recerca pel Territori" de Santa Oliva.

By Esguard de Dona - dimarts, de juny 21, 2016

Àngels Travé, Marc Gonzàlez i Jordi Basseda
Foto: Dolors Garcia

El passat divendres 10 de juny va tenir lloc a Santa Oliva un acte integrat dins el programa Cultura Viva de l'observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya. L'acte s'havia convocat per informar als centres i grups d'estudis de l'Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf  i la part meridional de l'Anoia, del projecte en curs relatiu a la creació d'una base de referències (inventari) sobre patrimoni immaterial de tot aquest territori, que  abasta 72 municipis, una extensió de 1.739,29 km2  i prop de 500.000 habitants.
L'acte duia per títol "Trobades d'Etnologia i Recerca pel Territori" la presentació del projecte la va  realitzar Àngels Travé i Ràfols  vicepresidenta de l'IEP

Què és l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya?
És un ens creat per poder conèixer la situació del patrimoni etnològic català en totes les seves vessants.  El seu funcionament es basa en la col•laboració i el treball en xarxa amb entitats i grups dedicats a la recerca, difusió i conservació del patrimoni etnològic.

Fites de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya

  • Identificar objectius de recerca
  • Detectar amenaces que puguin posar en perill el patrimoni etnològic
  • Organitzar activitats de difusió de recerca etnològica
  • Organitzar jornades de caràcter internacional, nacional o local sobre patrimoni etnològic
  • Difondre les activitats relacionades amb el patrimoni etnològic mitjançant el blog etnologia.cat
  • Gestionar una borsa d'investigadors per tal de posar en contacte entitats i investigadors.


La Xarxa Territorial de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.
A dia d'avui la llista d'entitats i institucions que en formen part són:

  • Carrutxa
  • Museu d'Història - Espai del Metge i de la Salut Rural
  • Museu Comarcal de l'Urgell
  • Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma
  • Centre d'Estudis Lacetans
  • Museu de la Patum de Berga
  • Museu de les Terres de l'Ebre
  • Ruta dels Oficis d'Ahir
  • Museu Etnològic del Montseny
  • Museu Casteller de Catalunya
  • Institut d'Estudis Penedesencs (IEP)
  • Institut Català d'Antropologia
  • Museu Etnològic
  • Museu del Ter
  • Museu Marítim de Barcelona
  • Museu de la Pesca
  • Museu de la Mediterrània - Can Quintana
  • Institut Ramon Muntaner
  • Ecomuseu de les Valls d'Àneu
  • Museu Comarcal de Cervera

Programes de l' l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya: 
Etnologia en Xarxa
El programa "Etnologia en Xarxa"  de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya
És tracta d'una plataforma  per a la difusió i promoció de les activitats que es realitzin dins l'àmbit local i territorial de cadascuna de les entitats que en formen part de la xarxa.

Tallers i Jornades de Memòria Oral
Experiències basades en el testimoni directe de la gent realitzades per les entitats de la xarxa o per equips de recerca existents a Catalunya

Programa "Cultura Viva"
Aquest projecte pretén presentar el projectes d'estudi realitzats  i fer-ho precisament a les poblacions on s'han efectuat les investigacions.    Així i fins ara, per part de l'IEP s'han organitzat aquest any els següents actes:


  • La Bisbal del Penedès (El vocabulari del vinyater penedesenc, de Pere Sadurní)
  • Vilafranca del Penedès (Taller de jocs i joguines de l'antiguitat)
  • La Llacuna (La Llacuna i el Parlar del Penedès)
  • Santa Oliva (Exposició de capsetes metàl•liques i recipients antics) 

Programa Mostra de Cinema Etnogràfic
És una mostra de produccions audiovisuals sobre recerca i patrimoni etnològic. Té un caràcter multiseu i col•labora amb la Xarxa Euromediterrània de Cultura Popular i del Patrimoni, Arianna.

Programa Jornades de Patrimoni Etnològic
Són un espai de reflexió, que cerquen compartir experiències de recerca, gestió i interpretació del patrimoni etnològic comparant experiències a Catalunya i de fora de Catalunya, comptant amb la participació de les institucions i persones que hi treballen en aquestes experiències.

Servei Borsa d'Investigadors
Cerca facilitar el contacte i l'intercanvi entre les entitats territorials i els investigadors dedicats a la recerca etnològica.  (Es poden enviar els currículums a: observatori.cultura@gencat.cat; cal indicar els temes d'interès, i les temàtiques que s'hagin estudiat si s'han fet recerques etnològiques o antropològiques prèvies i la disponibilitat territorial)

Jornades Tècniques de Formació i Actualització
Estan dedicades tant als investigadors com al públic en general. En elles es tracte temàtiques relatives a les tècniques d'investigació, d'arxiu, etc.  Serveixen també per posar en contacte professionals i estudiosos que estiguin interessats en el patrimoni etnològic.

L'acte de Santa Oliva del passat 10 de juny
Santa Oliva va acollir una doble activitat. D'un costat  es va presentar  la posada en marxa de la creació d'un inventari de tot el que s'ha documentat i publicat sobre patrimoni immaterial  al territori del Gran Penedès, amb la finalitat que els centres i grups d'estudis de cada població és puguin incorporar i aportar tota la informació de la que cadascú d'ells disposa.

La informació que s'aporti, serà posteriorment analitzada per un grup d'antropòlegs qui determinarà la classificació final com a element etnològic o de patrimoni immaterial.  Tots els grups i centres d'estudis poden participar en l'aportació d'informació.

Les categories establertes per dur a terme l'inventari són: 
1. Coneixements tradicionals sobre activitats productives, processos i tècniques. Aplicades a les activitats agràries, forestals, ramaderes, pesca, extractives, producció i elaboració de productes. Inclou: oficis artesans, coneixements dels sistemes constructius i paisatges.

2. Creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials. Relacionades amb la natura  i el medi (fauna, flora, meteorologia i medi ambient). Creences sobre la prevenció de malalties, tractaments de salut i curació. Rituals festius, del cicle de la vida, del treball, tant de caràcter profà com religiós o híbrid.

3. Tradició oral i particularitats lingüístiques. Tradicions i expressions orals, inclòs l'idioma. Produccions sonores per a la comunicació col•lectiva (tocs de campana). Literatura popular (contes, llegendes, relats, cançons, refranys, etc.)

4. Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals. Representacions teatrals, coreografies, danses, balls, etc.

5. Manifestacions musicals i sonores. Composicions musicals, cants individuals i en agrupacions, orfeons, cors, etc. Altres sons arrelats a la col•lectivitat (percussió, tronades, mapes de sons, sons relacionats a activitats laborals, etc.)

6. Formes d'alimentació. Coneixements culinaris i dietes. Formes de conservació, condimentació i elaboració d'aliments. Plats, rituals i espais.

7. Formes de sociabilitat col•lectiva i organitzacions. Usos socials, normes de conducte, regles d'hospitalitat. Formes d'organització  social i institucions tradicionals. Sistemes de parentiu, família i procediments tradicionals d'herència (l'hereu, la pubilla, etc.)

Quina és la informació que poden aportar els centres  o grups d'estudis del Penedès?

  • El que hagin estat fent o estiguin fent dins l'àmbit del patrimoni immaterial.
  • Els projectes que considerin amb capacitat de desenvolupar
  • Fer propostes de projectes  que puguin potenciar el treball entre centres i / o persones.


El recull bibliogràfic (Inventari)
Existeixen gran nombre de treballs publicats de manera dispersa sobre diferents aspectes que formen part del Patrimoni Immaterial del Penedès.

En crear l'inventari es podrà disposar d'una base de dades que contingui el major nombre possible de treballs ja realitzats i publicats així com saber  on poden ser trobats. Amb això es  facilita l'accés als mateixos i es cerca  garantir que siguin preservats.
Altre funció de l'inventari és facilitar  la realització de treballs posteriors.

Cóm és recollirà la informació?
Mitjançant una taula d'Excel que segueix les directrius de la Fitxa de recursos documentals. La taula consta de 15 columnes.

El contingut de la fitxa de recursos documentals:
1) Núm. de registre (numeració de cada referència)
2) Codi de registre (no serà necessari fins que la taula es vinculi amb la base creada a l'IEP DRUPAL
3)  Tipus de document: llibre, revista, document sonor....
4) Format del document: en línia o en suport físic; data de consulta; núm. de registre CCUC (Catàleg Col•lectiu de les Universitats de Catalunya)
5) Autor i responsabilitat : nom de l'autor o autora del document
6) Títol de l'obra
7) Núm. de edició
8) Peu d'impremta (Lloc, editorial i any de publicació)
9) Extensió (núm. de pàgines i de revista
10) Notes (referides a l'obra, la bibliografia, i on es pot localitzar el document)
11) Idiomes emprats
12) Numero normalitzat del document: ISBN, ISSN, etc.
13) Relació amb els elements de Patrimoni Cultural Immaterial (a quin dels 7 àmbits abans citats afecta)
14. Relació amb altres fitxes informats  (DRUPAL)
15. Observacions (breu  apunt sobre el que trobarem a l'obra)
La gestió de la creació del DRUPAL de l'IEP la realitza Marc González.
En aquest enllaç trobareu informació complementaria
(http://www.iepenedesencs.org/nova/enproces.php) 

Un exemple de com estan funcionant aquests tipus d'inventaris el podem trobar en aquest enllaç IPCITE  que correspon a la web de L'IPCITE (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre) Inventari IPCITE
Foto: Dolors Garcia

Exposició de capses metàl•liques
L'altra activitat que es va realitzar,  va ser l'exposició de capsetes metàl•liques i recipients antics mitjançant la qual es donava cos al costum de l'ús de recipients metàl•lics per la comercialització de productes. En concret la mostra recull capses dels anys 30 i 40 del passat segle XX.  És tracta d'una col•lecció particular propietat d'Araceli Borell qui la va iniciar en rebre una capsa de llauna del medicament laxant que duia aquest nom, i que va ser escollit com a nom del popular grup de músics catalans del Vendrell dels que era seguidora. Així va iniciar una col•lecció que es podrà visitar al Monestir del Priorat de Santa Oliva els caps de setmana fins a finals d'agost, en hores convingudes.
Joan Latorre (de blanc) en un moment de lavisita al
Priorat.
Foto: Dolors Garcia

Visita al Monestir

Així mateix es va aprofitar l'acte per fer una visita al Monestir amb en Joan Latorre com a guia i amb les aportacions de Jordi Basseda,  de l'ADHSO (Associació per a la Difusió de la Història de Santa Oliva); Lola Díaz i Sílvia Bagüés.

Nota EdD: Les informacions aportades tant per la Lola Díaz com per la Sílvia Bagüés mereixen uns articles apart que publicaré els propers dies.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios