'De la fuga de cervells a l'atracció de talent':El retorn de dos investigadors gràcies als ajuts del Consell Europeu de Recerca

By Esguard de Dona - dijous, de juny 30, 2016



Dos investigadors catalans, Albert Quintana i Elisenda Sanz, protagonitzen un vídeo de la Comissió Europea que aborda el tema de la recuperació de 'cervells', és a dir, científics o recercadors que havien marxat fora de la UE i que han pogut tornar gràcies als ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC). En el cas de Quintana i Sanz, a més, la beca de l'ERC els ha permès portar cap a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tot l'equip de recerca amb el que estaven treballant a laUniversity of Washington, a Seattle. Ara han instal·lat el seu propi laboratori,Quintana Lab, a l'Institut de Neurociències de la UAB. El projecte que estan desenvolupant, i per al qual van obtenir una beca 'Starting Grant' de l'ERC, investiga el comportament de les neurones en les malalties mitocondrials, és a dir, les que afecten "la central elèctrica de les cèl·lules", tal i com ho descriu quintana. L'objectiu: descobrir perquè hi ha neurones que sobreviuen a aquestes malalties i es tornen a activar mitjançant "fonts d'energia alternatives" mentre que d'altres no ho fan i moren. Les malalties mitocondrials afecten principalment els nens –1 de cada 5.000 nadons patirà una malaltia d'aquest tipus - i l'esperança de vida és de menys de cinc anys de mitjana.

La història d'Albert Quinta i Elisenda Sanz forma part de la sèrie de vídeos #HistóriesUE que la Representació de la Comissió Europea a Barcelona està llançant al llarg de tot el 2016, coincidint amb el 30è aniversari de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea.

Més de 5000 investigadors finançats a la UE 
Creat per la UE el 2007, el Consell Europeu de Recerca és la primera organització paneuropea que finança l’anomenada "recerca capdavantera o recerca a la frontera del coneixement". El seu objectiu és impulsar l’excel·lència científica a Europa concedint ajuts als científics europeus més destacats i més creatius independentment de la seva edat o de la seva nacionalitat. El Consell Europeu de Recerca també mira d’atraure a Europa científics capdavanters d’arreu del món. Fins avui dia ha atorgat finançament a un total de 5.000 científics en diferents fases de les seves carreres.

L'Albert i l'Elisenda formen part d'aquests 5000 científics que poden realitzar les seves investigacions a Europeu al mateix nivell que ho feien als EEUU, actualment desenvolupen els seu treball a un laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona.



30 anys de projectes fets realitat 
La sèrie #HistòriesUE està formada per dotze vídeos curts que mostren el vessant més personal de l'impacte que la UE ha tingut en la vida real dels ciutadans. Des de començament d'any, i coincidint amb el 30è aniversari de l'adhesió a la Unió Europea, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona està emetent cada mes un d'aquests vídeos. Entre els protagonistes de les històries hi ha una parella de científics que han pogut tornar dels EUA per continuar la seva recerca a Europa gràcies a un ajut del Consell Europeu de Recerca; el fundador d'una petita empresa d'innovació que ha aconseguit fons per desenvolupar un dispositiu que permeti fer viatges a l'espai; un jove agricultor que ha posat en marxa la seva explotació agrària a l'Empordà o una parella formada per una igualadina i un berlinès que es van conèixer d'Erasmus i que acaben de tenir un fill.
Els protagonistes expliquen en dos minuts el seu projecte professional o vital, un projecte que d'alguna manera ha estat possible gràcies a la Unió Europea. Darrera de cada història hi ha una il·lusió personal i el suport d'algun dels diferents programes europeus d'impuls a la formació, la cultura, la recerca, el desenvolupament rural o l'emprenedoria, entre d'altres
El mes de gener es va llançar el tràiler de la sèrie, i des de llavors s'ha emès la història d'en Nelson, un jove que va marxar a Brussel·les amb una beca Leonardo i que s'hi va quedar a viure; la d'Isabel Coixet, que fa referència al programa MEDIA de suport al sector audiovisual europeu; la dels fesols de Santa Pau, que han estat el darrer producte en obtenir la Denominació d'Origen Protegida europea, la d'enJacob, la Mireia i en Max, que conformen una veritable 'família Erasmus'; la d'en Carles Oliver, un arquitecte formenterenc que utilitza una planta marina, la posidònia, com a aïllament natural en la construcció d'habitatges; i la de José Mariano López-Urdiales, fundador d'una pime d'innovació aeroespacial que està desenvolupant  un globus per portar material i persones a l'espai amb menor cost i impacte ambiental.

Gener: estudiar i viure a la UE
El protagonista del primer vídeo de la sèrie és un jove que va marxar a estudiar a Brussel·les en el marc d'un programa europeu de mobilitat i s'hi ha quedat a viure.
Des del seu inici, l'any 1987, més de 3,3 milions de joves han pogut estudiar o formar-se en un altre país de la UE gràcies a programes de mobilitat, entre els quals l'Erasmus és el més conegut. El primer any del programa van participar-hi 95 estudiants d'Espanya, l'any 2012-2013 van fer-ho 32.249
Espanya és el país que més estudiants Erasmus envia i rep; i algunes de les nostres universitats com la de Barcelona ocupen els primers llocs en els rànquings de les principals institucions d'origen i destí.
Des de 2014, tots els programes de mobilitat en formació i ocupació de la UE s'engloben en el marc del programa Erasmus+.

Més informació sobre el Programa de mobilitat de la UE Erasmus+.

Febrer: Media – Europa Creativa, suport a l'audiovisual europeu
El programa MEDIA de suport a la indústria audiovisual europea va néixer fa 25 anys. En aquest temps, el programa ha donat suport a l'audiovisual català per un total aproximat de 39 milions d’euros. A més de les esmentades pel·lícules amb suport MEDIA d'Isabel Coixet, molts d'altres films amb participació catalana han rebut suport d'aquest programa, com ara 'L'altra frontera' (André Cruz Shiraiwa); '10.000km' (Carlos Marques-Marcet), 'Hermosa juventud' (Jaime Rosales) o 'El orfanato' (J.A.Bayona)". El programa MEDIA també dóna suport a diversos mercats i festivals catalans, dedicats a l’audiovisual. En total, s’han repartit més de 2 milions d’euros per a mercats, entre els quals destaca el DocsBarcelona i elMedimed, i uns 700.000 euros per a festivals, com ara el Mecal.
A més, l’oficina MEDIA a Catalunya  –que funciona gràcies al partenariat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- és l’artífex i coordinadora de la MEDIA FILMS Database, la base de dades gestionada per totes les oficines dels països membres del programa MEDIA i que recull tots els films que han rebut el seu suport.

Març: Denominacions d'Origen Protegides, segells de qualitat alimentària
La UE atorga certificats d'origen dels productes europeus amb l'objectiu de promoure la diversitat agrícola, protegir els noms dels productes perquè ningú en faci un mal ús i garantir-ne la qualitat i procedència geogràfica. Hi ha tres tipus de distincions: DOP, IGP, i ETG. A Catalunya 20 productes gaudeixen de la protecció europea, mentre que a les Illes Balears n'hi ha 5.
Els Fesols de Santa Pau ha estat el darrer producte català en entrar en aquest registre europeu i són la història protagonista del mes de març. A més dels fesols, aquests són els productes de Catalunya i de les Illes registrats amb segells de qualitat de la UE.

Abril: l'impacte del programa Erasmus
Un estudi sobre l'impacte del programa Erasmus+ publicat el 2014 calcula que hi ha vora un milió de "nadons Erasmus" nascuts de parelles de diferents països europeus que es van conèixer durant la seva estada a l'estranger. Per això, el programa Erasmus+ també és al darrera del vídeo del mes de juliol, que explica lahistòria d'una igualadina i un berlinès que es van conèixer mentre feien un Erasmus a Suècia i que actualment són parella i han tingut un fill.
La UE segueix creient en aquest programa i per això hi ha destinat 14.700 milions d'euros per al període 2014-2020. Es preveu que durant aquests 7 anys un total de 4 milions de persones participin en aquest programa.
Més informació sobre el Programa Erasmus+.


Maig: programa LIFE, protecció del medi ambient
Des del 1992 el programa Life ha cofinançat un total de 4.171 projectes arreu de la UE, als quals hi ha destinat uns 3.400 milions d'euros.
A Catalunya i a les Illes Balears s'han dut a terme diferents projectes finançats per aquest programa europeu. El vídeo del mes de maig explicarà com gràcies a aquest programa s'està duent a terme a Formentera el projecte 'Reusing Possidonia', que pretén recuperar l'ús de la Posidonia Oceànica (una planta marina) com a material d'aïllament en la construcció d'edificis.
 El 2014 alguns dels projectes Life duts a terme a Catalunya van estar seleccionats entre els millors projectes LIFE de l'any. Un exemple és l'eina BookDAper, que permet als editors, dissenyadors i impressors de publicacions en suport paper puguin generar i obtenir l'ecoetiqueta bDAP de les seves publicacions.

Juny: SME Instrument, suport a les pimes innovadores
Dotat amb un pressupost de 3.000 milions d'euros per al període 2014-2020, l'Instrument per a pimes que s'emmarca dins del programa de recerca de la UE, Horitzó 2020, dóna suport a les empreses petites i mitjanes perquè desenvolupin idees innovadores i les converteix en productes o serveis que el mercat necessita.
Espanya és un dels països que lidera el rànquing en obtenció de fons per a pimes en aquest programa.  Un total de 260 pimes Espanyoles (204 de la fase 1 i 59 de la fase 2)[i] han rebut finançament a través de l'SME instrument des que es va llançar el programa el 2014. D'aquestes n'hi ha 61 de catalanes (14 de la fase 1 i 47 de la fase 2).
L'empresa catalana 'Zero2infinity' ha rebut una d'aquestes subvencions per tal de fer realitat un projecte aeroespacial innovador i amb baix impacte ambiental. 

Juliol: beques a investigadors – Consell Europeu de Recerca
La història triada per a la sèrie #HistòriesUE del juliol és la d'una parella de científics catalans que havien marxat a treballar als Estats Units i que han pogut tornar a Europa a seguir investigant gràcies a una beca del Consell Europeu de Recerca, que finança l'anomenada «recerca capdavantera o recerca a la frontera del coneixement».

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios