Castellet i la Gornal: A la recerca del vi fenici a la vall del riu Foix.


Aquest proper diumenge dia 12 de juny,  a la Seu del Parc Natural del Foix,  a les 12 del migdia es farà la presentació d'aquest nou i apassionant projecte que l'equip d'investigació de la Font de la Canya comença.  L'acte forma part de les activitats de la Fira Medieval de Castellet i la Gornal.

La principal fita d'aquesta investigació arqueològica es arribar a demostrar que la vinya i el vi es van introduir al segle VII aC al Penedès i que la Font de la Canya no és un cas aïllat.

El Planot de la Timba de Santa Bàrbara és un jaciment arqueològic de la primera edat del ferro o època preibèrica (s. VII aC). Està situat a un promontori dins el Parc Natural del Foix, al terme municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès, Barcelona).

El jaciment forma part del projecte de recerca de la Universitat de Barcelona El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva. L'equip d'investigació, coordinat pels arqueòlegs Sergi Jiménez i Dani López, està format per un jove grup d'arqueòlegs i arqueòlogues, estudiants, i col•laboradors i col•laboradores del municipi.

Objectiu de la primera intervenció.
L'objectiu d'aquesta primera intervenció arqueològica és caracteritzar-lo a nivell cultural, cronològic i tipològic, i comprovar si ens trobem davant d’un possible enclavament comercial al riu Foix que pugui donar llum, per exemple sobre l’origen de la viticultura al territori i els primers vins arribats al Penedès en àmfores fenícies.
Amb aquest motiu, entre els dies 30 de maig i 12 de juny, unes 10-12 persones han estat treballant i els resultats no poden ser més positius. S'ha efectuat 3 sondejos a diversos sectors del jaciment per comprovar la seva riquesa arqueològica.

Resultat dels sondejos: 

  • En el sondeig 1, situat a l'extrem nord del Planot de la Timba, ha permès identificar dos sacrificis domèstics d'ovella o cabra del segle VII aC, interpretats com a rituals propiciatoris que es feien a l'època. Tot sembla indicar que aquests enterraments d'animalons es trobaven sota el nivell de paviment d'aquest sector. S'estan realitzant estudis carpològics per tal recuperar restes arqueològiques de llavors i fruits, com el raïm, el blat, l'ordi, etc., i estudis zooarqueològics per determinar amb més precisió els animals documentats. 

  • Els resultats del sondeig 2, situat al sud del Planot de la Timba o zona més desprotegida, són realment espectaculars. S'han identificat dos murs de pedra de grans dimensions que semblen formar part d'alguna fortificació complexa. La continuació de l'excavació ha de confirmar aquesta primera hipòtesis. Els materials ceràmics trobats en aquest sector són principalment ceràmica fenícia i ceràmica autòctona, igual que el sondeig 1, la qual cosa ens porta a establir una cronologia del segle VII aC o primera edat del ferro. 

  • El sondeig 3 és el que ha aportat menys materials, tot i que un d'ells és una moneda de bronze de la ciutat de Bolskan (ciutat d'Osca en època antiga), en un estat de conservació excepcional. El sondeig 3 s'ha efectuat en un gran retall antròpic, que es podria correspondre amb una mena de cisterna o de pleta, situat bell mig de l'extensió que ocupa el jaciment. També s'han realitzat prospeccions arqueològiques als voltants del jaciment, que han permès recuperar restes ceràmiques d'època ibèrica (segles IV-III aC) i una excepcional moneda de plata de la ciutat de Massàlia (actual Marsella, França). Aquesta moneda de plata i la de bronze suggereixen que va ser un important centre comercial de l'antiguitat. 


En les properes actuacions es vol localitzar la fase ibèrica de l'assentament.

La campanya d’excavacions ha estat possible gràcies al recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i la gentilesa de les germanes Ribosa Botifoll, propietàries dels terrenys on s'ubica el Planot de la Timba, que han facilitat l'autorització per poder iniciar les excavacions. Així mateix, cal agrair les facilitats prestades al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Cap comentari:

Amb la tecnologia de Blogger.