El Vendrell: Presentació de les "Actes de les Jornades d'Arqueologia del Penedès 2011"
By Esguard de Dona - dilluns, de maig 30, 2016
Fa 2 anys
Mollet del Vallès: Activitats CRA'P (Pràctiques de Creació i Recerca Artística) Juny 2016
By Esguard de Dona - dilluns, de maig 30, 2016
ACTIVITATS JUNY
PRESENTACIONS:
MITOLOGIA SAGRADA I ART CONTEMPORANI
Presentació i debat al voltant del Mahabharata, amb Michael Gadish
Dissabte 4 de juny a les 19h a CRA'P
Michael Gadish parteix d’un interès pel llenguatge humà i les maneres com aquest defineix i construeix la realitat, per combinar la investigació de la llengua, la mitologia i la religió amb l’art. La intenció d’aquest debat és la de compartir conclusions sobre la combinació de mitologia tradicional amb formats artístics contemporanis, a partir de l’experiència de la performance de 8 hores 'Un viaje por el Ramayana', que ha estat presentant a diferents espais durant l'any passat, i la presentació de material recollit pel nou projecte de 12 anys anomenat 'Respirar el Mahabharata'.
llegir més
GÜERA, UN JUEGO DE SIGNIFICADOS Y SENTIDOS
Espectacle de dansa-performance de i amb Kata Cots (Mèxic)
Dijous 9 de juny a les 20h al Centre cultural La Marineta
El procés de creació de 'Güera' (que a Mèxic significa noia blanca i atractiva) parteix d’un moviment que transforma el cos a mida que aquest s’identifica amb la imatge i representació del cos femení. Partint de la ‘pose’ del nu femení i la seva representació, 'Güera', en aquest cas un nu vestit, busca evocar la relació del que mira amb el subjecte i ‘objecte’ del seu desig o rebuig.
llegir més
SOFT ASSOCIATIONS - ASOCIACIONES SOBRE LA BLAN(DURA)
Un espectacle de dansa en procés de creació
Presentació pública residència de Kata Cots i Liv Fauver (Mèxic/Estats Units)
Dimecres 15 de juny a les 20h al Centre cultural La Marineta
El que busquem és crear una il·lusió sobre la magnificència de lo tou tant en el moviment com en la instal·lació, amb la finalitat de desvetllar l’economia dels nostres propis cossos identificats com a femenins i convertir-nos així en agents de les nostres pròpies carns, creant una lent amb la qual es pugui de-construir el model de bellesa.
llegir més
TALLERS INTENSIUS:
EL MÈTODE FELDENKRAIS®
Auto-consciència a través del moviment®
Dissabte 25 i diumenge 26 de 10h a 14h a CRA'P
El Mètode Feldenkrais® millora l'auto-consciència de les persones. A través d'una sèrie de moviments suaus, s'incrementa gradualment el rang de moviment i la facilitat de moure's. Així es desenvolupa més flexibilitat, força i coordinació del sistema neuromuscular i esquelet. Tensions del cos que inhibeixen el moviment es deixen anar i en conseqüència el moviment és més còmode i fluid.
No és un necessari tenir experiència prèvia.
Sant Jaume dels Domenys: Campanya Vacunació Gossos 2016
By Esguard de Dona - dilluns, de maig 30, 2016
Diumenge 29 de maig 2016: Visita al Jaciment de la Font de la Canya
By Esguard de Dona - dijous, de maig 26, 2016
 |
| Foto: Dolors Garcia |
Les primeres excavacions d'urgència es van dur a terme entre els anys 1998 i 1999, per poder valorar quina importància tenia la descoberta d'aquest indret realitzada l'any 1997 per part de Xavier Esteve, arqueòleg i veí d'Avinyonet.
Des de l'any 2013 aquest jaciment està considerat Bé Cultural d'Interès Local, amb la qual cosa se li atorga una protecció legal amb l'objectiu que es promoguin intervencions perquè sigui condicionat i perquè sigui donat a conèixer com a element d'interès turístic i etnoturístic.
Es podran conèixer les darreres troballes efectuades.
S'hi podrà anar fins al jaciment amb cotxe o a peu.
La trobada s'iniciarà a 1/4 d'11 del matí al Centre d'Interpretació del Jaciment.
Qui vulgui visitar-lo cal que ho confirmi a:
IEP 93 892 19 79
o per correu electrònic: secretaria@iepenedesencs
Resum de la VI Mostra de Grups del Baix Penedès celebrada a la Bisbal del Penedès
By Esguard de Dona - dijous, de maig 26, 2016
 |
| Un moment de la primera Coproducció de la Mostra amb Jazz Attack Quartet + Javi Martínez Foto: AMBP |
Enguany s'ha celebrat la VI Mostra de Grups del Baix Penedès, organitzada per l'Associació de Músics del Baix Penedès (AMBP), que aplega artistes i grups dedicats al cant coral, l'animació i els jocs, a la lírica, a les cercaviles, les havaneres, bandes de jazz, de música clàssica, de música tradicional, de rock i de pop-rock, de Reggae, de Versions; orquestres de ball i DJ's
Els actes programats incloïen xerrades destinades als participants i als programadors així com actuacions dels artistes que en formen part l'AMBP i d'altres grups musicals convidats a participar a la mostra.
La festa és va celebrar el passat dissabte dia 21 i es va iniciar a les onze del matí al Centre Municipal de Cultura amb la benvinguda i l'actuació del Dj Miki,, que en acabar va donar pas a la xerrada d'Enric Aragonès (ICEC) sobre "El Pla Integral de la Música".El punt final del programa del matí va ser l'actuació del guitarrista Javier van Velthoven.
A continuació va tenir lloc el concert vermut a la Plaça de l'Església, on van actuar les Gralles del Baix Penedès. Aquest acte va donar pas a un dinar de triple maridatge que va deixar molt satisfets a tots el participants, com ja havia passat en els dos anys anteriors, sent aquest un dels actes més ben valorats de tota la Mostra.
 |
| Un moment de la Taula Rodona. Foto. AMBP |
Havent dinat, i ja a l'Auditori del Centre Municipal de Cultura, es va obrir una taula rodona amb la participació d'Albert Bardolet, director de l'Àrea de Música de l'Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya; Lluís Cabrera, Fundador del T aller de Músics; Mireia Besora, titulada en Pedagogia per l'ESMUC i codirectora del projecte Xamfrà; Arnau Gómez, coordinador del Projecte "UI,UI" (Un Infant, Un Instrument); i Pere Sallent, periodista de RTV el Vendrell, com a moderador. Acabada la taula rodona va actuar "La Veu Humana" i es va fer la presentació oficial de la Guia 2016, amb la presència de Jordi Agràs, Director Territorial del Departament de Cultura a Tarragona; de Agnès Ferrer, alcaldessa de la Bisbal i de Jordi López, president de l'AMBP. Aquest acte tancava les Jornades Professionals però la festa va continuar de amb una cercavila a càrrec de l'Agrupació Musical Santa Anna que va tenir el seu punt final al pati de l'escola, ja que aquest era l'indret on s'anava a celebrar el macro concert.
Set hores de música es van anar succeint en un doble escenari on van actuar durant trenta minuts cadascú, els grups Bellvei Band (Swing per ballar), Avoi Jaçç Quartet (Swing per ballar); Xavier Pié i Macc (electro-acustic, jazz ambient), que en ser el grup convidat de l'Associació de Müsic de Tarragona (aMt) va actuar quaranta-cinc minuts a l'igual que el grup Et Co* (Pop) de Segur de Calafell, guanyador del Premi Baix Penedès del Track 2015; a continuació, de nou en blocs de trenta minuts per cada grup, Rêver (Rock Alternatiu); Sumerio (Pop Rock); Bateman 206 (Pop Rock); Sijah and the Sirius Band (Roots Reggae); Yoga Flame (Rock) i Ramastons (Rock).
Com a novetat, i dins del macro concert, es va poder gaudir de la primera Coproducció de la Mostra, on Jazz Attack Quartet +Javi Martínez, van presentar l'espectacle "La història del jazz enfilats dalt d'una guitarra", un excel·lent concert de Jazz d'una hora de durada que va ser molt ben rebut pel públic,
Un cop més l'AMBP va ser felicitada per l'organització d'aquesta mostra tant pels participants com pels programadors assistents, però, també un cop més, cal destacar que pocs programadors dels ajuntaments de la comarca van assistir-hi, tot i que aquesta mostra els permet tenir un tast directe de les actuacions d'artistes que viuen a la comarca i als quals es podria donar una major presència en les festes que cada municipi organitza al llarg de l'any.
Tanmateix l'AMBP continuarà, sense defallir, amb la seva tasca de donar a conèixer el patrimoni musical del Baix Penedès.
D'altre costat l'AMBP ha expressat el seu agraïment a l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès per la seva col·laboració a l'hora de facilitar el bon desenvolupament d'aquesta VI mostra.
Resum del II Concert del Programa "Ui, UI" (Un infant, un instrument): gran èxit de participació i de públic
By Esguard de Dona - dijous, de maig 26, 2016
Aquest matí han actuat les Escoles "Quatre Vents" i "Santa Creu", en un concert de vent amb format Big Band, on la base rítmica corria a càrrec dels mestres de l'Escola Contrapunt. En total 200 clarinets, saxos, trompetes i trombons tocats per infants de 3r i 4t de primària. El repertori incloïa peces de rock. Aquest concert ha tingut tan èxit de públic que l'Auditori no ha pogut acollir a tothom que volia assistir-hi.
Fites pel Futur:
El gran desig del programa "un infant, un intrument" és arribar a crear un banc d'instruments que permeti que cada infant pugui disposar-ne d'un perquè així els nens i les nenes podrien assajar a casa, cosa que els podria ajudar a avançar encara més ràpid en la seva formació musical. De moment això no és possible i només poden practicar amb els instruments a l'escola.
Així mateix el programa aspira a poder incorporar altres dos-cents joves músics pel proper curs. També voldrien assolir la xifra total de 700 músics pel curs 2017-2018, la qual cosa suposa tot un repte.
Nota EdD
La cançó més bonica del món és una obra molt apta per ser interpretada per infants d'educació primària. Està basada en l'adaptació del conte de Miquel Desclot, nom amb què es coneix a l'escriptor Miquel Muñoz i Creus.
És tracta d'un faula que permet conèixer algunes cançons populars mentre es fa la recerca de quina és la cançó més bonica del món. Partint del llibre es va fer una cantata amb el mateix nom, però és una obra que permet fer diverses adaptacions per ser interpretada musicalment, com ara ha estat el cas en aquest concert.
El llibre és adient per infants de més de set anys, està editat per La Galera i té il·lustracions de Lluísa Jover.
Calafell: 2n Concert del Moviment " UI UI" (Un Infant, Un Instrument)
By Esguard de Dona - dimecres, de maig 25, 2016
 |
| Autor: Frinck51 |
Demá Dijous 26 de maig tindrà lloc la darrera jornada del II Concert "Un Infant, Un Instrument" al Baix Penedès amb les intervencions de les escoles "Santa Creu" de Calafell i "QuatreVents" de Sant Jaume dels Domenys.
Hora del concert: 11.00
Lloc: Auditori de Calafell
Moviment "UI, UI" (Un Infant, Un Instrument) al Baix Penedès
Fa quatre anys que l'Escola de Música "Contrapunt" i l'escola "Quatre Vents" de Sant Jaume dels Domenys, van inciar aquest projecte que en aquests moments aplega ja sis escoles de primària de Calafell ("Santa Creu" i "El Castell"); Cunit ("Pompeu Fabra"); La Joncosa del Montmell ("Teresa Godes") i "St. Julià" en col·laboració amb l'Escola de Música de l'Arboç.
Aquest projecte suposa oferir als 300 infants que participen la possibilitat de tocar un instrument (violí, violoncel, trompeta, trombó, saxo, clarinet o flauta travessera) i formar part d'una agrupació musical.
A Catalunya aquest projecte es va iniciar fa deu anys i aplega un total de 40 centres de primària i secundària amb la particpació d'uns 4000 infants.
El moviment va sorgir en gran mesura en constatar l'existència d'una part de la població que no participava degut a raons econòmiques i aspectes socials.
Ajuts públics al projecte.
Gràcies a les polítiques de transparència, les informacions que en aquest moments estan disponibles a la xarxa sobre les ajudes atorgades per aquest projecte per part de la Diputació de Tarragona són:
3.165 euros per les despeses d'inversió d'aquest projecte donants a l'Ajuntament del Montmell per l'adquisició de 7 violins, 4 cellos i material instrumental accessori. També ha dotat amb 1.362 € l'Escola Santa Creu de Calafell.
Sant Jaume dels Domenys: Romeria Virgen del Rosario 2016
By Esguard de Dona - dilluns, de maig 23, 2016
Sant Jaume dels Domenys: Catifa de Corpus 2016
By Esguard de Dona - dilluns, de maig 23, 2016
Taula Rodona "Museus i Paisatges Culturals del Penedès i Vilanova i la Geltrú"
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
 |
| Foto: Kippelboy (Llicència CC) |
MUSEO DEL FERROCARRIL
Dimarts 24 de maig
a 2/4 de 7 de la tarda
Vilanova i la Geltrú
Plaça Eduard Maristany, s/n
Amb la intervenció de:
Jordi Medina Alsina (Gestor de la cultura i el patrimoni especialitzat en comunicació, difusió, accessibilitat i programes educatius)
Albert Tubau (Enginyer, historiador i president de l'IEP)
Eusebi Casanelles (Expert en patrimoni industrial i membre del TiCCIH Internacional)
Moderadora: Pilar García, Directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya.
Acte enmarcat dins el "Dia Internacional dels Museus".
Organitzat per l'Institut d'Estudis Penedesencs i el Museu del Ferrocarril de Catalunya.
Banyeres: Inauguració d'un monument a la Maternitat, obra de Josep Cañas
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
Plaça de l'Om
11 del matí
Amb motiu de l'aniversari del naixement de Josep Cañas (23 de maig de 1905 - 5 de gener de 2001).
El tema de la maternitat sempre va ser un dels favorits de Josep Cañas. Per això té diverses obres dedicades a la maternitat, encara que no sempre amb temes alegres. Així podem trobar peces de l'època mexicana, com la denominada "Maternitat Txamula" i de la mateixa època "Mater Dolorosa" (una mare amb el fill mort sobre la faldilla). També la peça "Meditació"representa una dona donant el pit al fill de mentre medita. Més alegres són les escultures titulades "Maternitat mexicana" i "Dolça càrrega" totes elles lligades a la relació mare - fill.
Vilafranca del Penedès: Taller de Jocs i Joguines de l'Antiguitat
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
Divendres 20, dissabte 21 i diumenge 22 de maig
Vilafranca del Penedès
Recinte Firal de les Fires de Maig
El taller tracta sobre jocs i joguines,. la majoria dels quals, han estat documentats al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet)
Activitat d'Etnololgia en xarxa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Col·laboren: Acuta SCCL, Centre d'Estudis Cossetants i Font de la Canya.
Vilafranca del Penedès
Recinte Firal de les Fires de Maig
El taller tracta sobre jocs i joguines,. la majoria dels quals, han estat documentats al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet)
Activitat d'Etnololgia en xarxa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Col·laboren: Acuta SCCL, Centre d'Estudis Cossetants i Font de la Canya.
Vilafranca del Penedès: Presentació del Llibre "Diuen...Escrits Propers"
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
Biblioteca Torres i Bages
2/4 de 8 del vespre.
Diuen... / L'amor pels paisatges vorers
Agenda Actes a Vilanova i la Geltru del Dia Internacional dels Museus, traslladats a Dissabte 21, Diumenge 22 de Maig de 2016
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
Actes al Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) - Masia d'en Cabanyes
- Intervencions de Joan Nadal a la Galeria Porticada i al Jardí Romàntic, sota els títols de “Reflexions Sociològiques” i “Enquadra bé”, dins el projecte “-IONS”. La mostra es podrà veure als cinc museus de Vilanova i la Geltrú fins el dia 5 de juny.
- Visites guiades gratuïtes, a les 11h, 12h i 13h. Per descobrir el llegat de la família Cabanyes i l'entorn natural del jardí romàntic, el bosc i la zona de picnic. Uns escenaris de la vida a l'època del romanticisme.
- VIDA BBQ, a partir de les 12h i fins al vespre. Presentació oficial del VIDA 2016 a Vilanova i la Geltrú amb les actuacions musicals en directe de Joan Colomo i Bigott, DJs, servei de barra i restauració. Entrada gratuïta.
- Visita guiada gratuïta “Col·leccionisme i Goya a la Masia d’en Cabanyes”, a les 20h i a les 23h. Per descobrir les peces més singulars i extraordinàries de la col·lecció Cabanyes i el seu afany col·leccionista amb dotze gravats de la sèrie Disparates.
- Concert de pop-rock a càrrec de l'Escola de Música Freqüències, a les 22:15h als jardins de la Masia.
- "Converteix-te en un Pintor Romàntic". Taller infantil. 11h del matí. Gratuït.
- Visita guiada gratuïta "Col·leccionisme i Goya a la Masia d'en Cabanyes", a les 12 h.
- "Les Muses del Museu". Taller infantil, a les 12.30 hores. Per a infants d'entre 6 i 10 anys. Places imitades. Preu 3 € per participant. Reserva prèvia
- Visita gratuïta guiada al CIRMAC, a les 13 h.
UE Darrer informe sobre la reubicació de migrants
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
L'informe correspon a les dades recollides fins al 13 de maig de 2016 i inclou una crida a la solidaritat dels Estats membres, efectuada pel comissari de Migració, Afers d'Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos. En la seva declaració Avramopoulos afirma que "no ens podem sentir gens satisfets amb els resultats obtinguts fins ara", afegint que "és urgent que donem resposta a la situació d'emergència humanitària que s'està vivint a Grècia i que evitem el deteriorament de la situació a Itàlia". Així mateix ha demanat als estats membres de la UE que incrementin el nombre de reassentaments que tenen previstos en relació a les persones provinents, majoritàriament, de Turquia, Líban o Jordània, ja que són aquest països des d'on arriben la major part del refugiats sirians.
De les 20.000 persones previstes tenir ubicades per a mitjans del passat més de maig, només s'han acollit als Estats membre un total de 6.321 persones, que han sigut acollides per un petit grup d'Estats membres i estats associats a l'Espai Schengen (els estats associats no són membres de la UE però que tenen signat l'acord de lliure circulació de mercaderies, persones i serveis) Els països que ha fet els han acollit són: Àustria, Bèlgica, Txèquia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Liechtenstein, Noruega, Països Baixos, Suïssa i Regne Unit. Segons la mateixa nota de premsa i per dades aportades per ACNUR des del 4 d'abril mitjançant l'acceptació de sol•licituds d' expedients arribats des de Turquia, s'han acollit i ubicat 44 persones a Suècia, 54 a Alemanya, 52 als Països Baixos, 11 a Finlàndia i 5 a Lituània.
Mapa dels actuals països que formen part de l'espai Schengen, alguns dels quals no són Estats Membres de la UE (Islància, Noruega, Suïssa i Liechtenstein). Al mapa apareixen també el Regne Unit i Irlànda que són membres de la UE però no formen part avui dia de l'Espai Schengen; també apareixen els països que són candidats a formar part de l'Espai Schengen: Romania i Bulgària, que són estats membres de la UE des de l'any 2007 i també Croàcia (2013); aquests tres països tot i ser membres de la UE no pertanyen a l'àrea Schengen segons recull a dia d'avui el full web oficial de la Unió Europea (versió en anglès). El mapa correspon a la informació actual de la UE i data de l'any 2013 .
La rehabilitació integral dels Museus del Cap Ferrat i Maricel a Sitges
By Esguard de Dona - dijous, de maig 19, 2016
V Trobada d'Historiadors Penedesencs (IV)
Conferenciant: Pere Izquierdo i Tugas especialista en Arqueologia Subaquàtica i en l'època clàssica; vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya (càrrec no retribuït); responsable de Projectes i Patrimoni de Museus de Sitges. Entre els anys 2007 i 2008 va ser Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Pere Izquierdo va voler iniciar la seva conferència diferenciant les diferents maneres en que es pot intervenir sobre un edifici o un monument, ja que no sempre que s'intervé es dur a terme el mateix tipus d'acció.
Una de les realitats que va posar en evidència Pere Izquierdo va ser que, històricament, fins arribar la Guerra Civil (1936) si seguien les corrents d'intervenció que també es practicaven a Europa, però a partir d'aquell moment es produeix una desconnexió, fins el punt d'arribar-se a desconèixer les cartes de rehabilitació.
El cas dels museus del Cap Ferrat i Maricel plantejaven - tal com va explicar Pere Izquierdo - uns problemes de base: trobar-se situats en zones poc adients per raons de la seva situació prop del mar, encarats a ple sol, és a dir exposats a elements amb una forta capacitat per a agredir els materials com són el salnitre i o la llum solar. Cal afegir que també es trobava en una situació de forta degradació la casa Rocamora de Ramon Casas degut a haver estat restaurada dècades enrere amb ciment aluminós.
Pere Izquierdo va informar el presents de l'evolució cronològica i els problemes i les solucions trobades al llarg dels projectes de restauració que es van anant succeint. Així, va explicar que, en un primer moment, és va prohibir la relació entre l'equip d'arquitectes que havien de presentar el projecte i l'equip de tècnic dels museus es va plantejar la restauració que s'havia de dur a terme en aquest conjunt d'edificis, cosa que va produir una manca d'informació imprescindible per prendre decisions on tingués el pes necessari la funció que els museus havien de complir. Com a conseqüència, el primer projecte va ser molt agosarat ja que, entre d'altres coses, volien posar un cos de vidre d'uns 300 m2 davant la façana marítima; però aquests edificis tenen una doble protecció des del punt de vista de la legislació específica aplicable al municipi, de tal manera que no es pot alterar la façana marítima de Sitges ni la seva específica tonalitat blanca que la signifiquen. Com era d'esperar el projecte no va ser ben rebut per la població sitgetana. Pere Izquierdo va afegir que d'altre costat amb el pas del temps es van adonar que el cost de mantenir net el vidre, després de cada temporal, hagués estat econòmicament una càrrega enorme.
Finalment es va optar per enderrocar l'edifici Rocamora perquè pogués servir de comunicació entre el museu del Cau Ferrat i el museu de Maricel. Així mateix es va decidir retornar el Cau Ferrat el seu aspecte original. Cosa que va exigir fer forjats i una veritable reconstrucció amb una càmera perquè ajudi a conservar l'edifici, que estava molt malmès per la salinitat del mar. També es va fer un bon estudi de les pintures de les parets per seleccionar el color; es va escollir un to blau. Es van refer rajoles noves per poder deixar tot el conjunt amb el seu aspecte original. A més es van recuperar els vitralls, amb la sort que la casa que havia fet les cibes rodones encara existia i tenien peces originals de l'època.
Quant a la restauració de Maricel, Pere Izquierdo va referir que es va aixecar un model tridimensional per estudiar on havia d'anar cada peça a exposar, sent Ignaci Domènech qui es va fer responsable de la selecció de peces. La selecció i la estructuració de les visites és força difícil en aquest edifici, ja que no té les característiques més adients per ser un museu, degut a que la porta per on accedeix el públic és petita, i degut a que no té un recorregut que permeti fer-ho de manera circular.
En resum, Pere Izquierdo, va exposar la necessitat d'entendre que les intervencions en els edificis han de ser tan respectuoses com quan es van sobre un quadre i que qualsevol alteració gratuïta no es pot considerar ni rehabilitació, ni restauració.
Nota EdD. Des de l'any 1931 - carta d'Atenes - s'han produït diverses cartes internacionals del patrimoni afavorides per institucions com ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs) o la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura)
 |
| Pere Izquierdo. Foto Dolors Garcia |
Conferenciant: Pere Izquierdo i Tugas especialista en Arqueologia Subaquàtica i en l'època clàssica; vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya (càrrec no retribuït); responsable de Projectes i Patrimoni de Museus de Sitges. Entre els anys 2007 i 2008 va ser Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Pere Izquierdo va voler iniciar la seva conferència diferenciant les diferents maneres en que es pot intervenir sobre un edifici o un monument, ja que no sempre que s'intervé es dur a terme el mateix tipus d'acció.
Una de les realitats que va posar en evidència Pere Izquierdo va ser que, històricament, fins arribar la Guerra Civil (1936) si seguien les corrents d'intervenció que també es practicaven a Europa, però a partir d'aquell moment es produeix una desconnexió, fins el punt d'arribar-se a desconèixer les cartes de rehabilitació.
El cas dels museus del Cap Ferrat i Maricel plantejaven - tal com va explicar Pere Izquierdo - uns problemes de base: trobar-se situats en zones poc adients per raons de la seva situació prop del mar, encarats a ple sol, és a dir exposats a elements amb una forta capacitat per a agredir els materials com són el salnitre i o la llum solar. Cal afegir que també es trobava en una situació de forta degradació la casa Rocamora de Ramon Casas degut a haver estat restaurada dècades enrere amb ciment aluminós.
Pere Izquierdo va informar el presents de l'evolució cronològica i els problemes i les solucions trobades al llarg dels projectes de restauració que es van anant succeint. Així, va explicar que, en un primer moment, és va prohibir la relació entre l'equip d'arquitectes que havien de presentar el projecte i l'equip de tècnic dels museus es va plantejar la restauració que s'havia de dur a terme en aquest conjunt d'edificis, cosa que va produir una manca d'informació imprescindible per prendre decisions on tingués el pes necessari la funció que els museus havien de complir. Com a conseqüència, el primer projecte va ser molt agosarat ja que, entre d'altres coses, volien posar un cos de vidre d'uns 300 m2 davant la façana marítima; però aquests edificis tenen una doble protecció des del punt de vista de la legislació específica aplicable al municipi, de tal manera que no es pot alterar la façana marítima de Sitges ni la seva específica tonalitat blanca que la signifiquen. Com era d'esperar el projecte no va ser ben rebut per la població sitgetana. Pere Izquierdo va afegir que d'altre costat amb el pas del temps es van adonar que el cost de mantenir net el vidre, després de cada temporal, hagués estat econòmicament una càrrega enorme.
Finalment es va optar per enderrocar l'edifici Rocamora perquè pogués servir de comunicació entre el museu del Cau Ferrat i el museu de Maricel. Així mateix es va decidir retornar el Cau Ferrat el seu aspecte original. Cosa que va exigir fer forjats i una veritable reconstrucció amb una càmera perquè ajudi a conservar l'edifici, que estava molt malmès per la salinitat del mar. També es va fer un bon estudi de les pintures de les parets per seleccionar el color; es va escollir un to blau. Es van refer rajoles noves per poder deixar tot el conjunt amb el seu aspecte original. A més es van recuperar els vitralls, amb la sort que la casa que havia fet les cibes rodones encara existia i tenien peces originals de l'època.
Quant a la restauració de Maricel, Pere Izquierdo va referir que es va aixecar un model tridimensional per estudiar on havia d'anar cada peça a exposar, sent Ignaci Domènech qui es va fer responsable de la selecció de peces. La selecció i la estructuració de les visites és força difícil en aquest edifici, ja que no té les característiques més adients per ser un museu, degut a que la porta per on accedeix el públic és petita, i degut a que no té un recorregut que permeti fer-ho de manera circular.
En resum, Pere Izquierdo, va exposar la necessitat d'entendre que les intervencions en els edificis han de ser tan respectuoses com quan es van sobre un quadre i que qualsevol alteració gratuïta no es pot considerar ni rehabilitació, ni restauració.
Nota EdD. Des de l'any 1931 - carta d'Atenes - s'han produït diverses cartes internacionals del patrimoni afavorides per institucions com ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs) o la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura)
Conferència "El Priorat de Santa Maria de Santa Oliva"
By Esguard de Dona - dijous, de maig 12, 2016
V Trobada d'Historiadors Penedesencs (III)
Dissabte, 7 de maig de 2016
Joan Latorre i Solé és historiador. Ha dedicat molta anys a efectuar una llarga investigació en relació al Priorat de Santa Maria de Santa Oliva, fruit de la qual ha escrit tres volums d'una col•lecció. (Enllaç a la presentació del tercer volum)
Joan Latorre va iniciar la seva conferència fent un resum cronològic de la història del Priorat a partir del segle XII (1120). Així, va explicar, que l'any 1158 el Bisbe de Barcelona havia fet la donació a l'Abat de Sant Cugat, aleshores, Senyor de Santa Oliva amb la condició que havia de viure un monjo de Sant Cugat. Segons va informar Joan Latorre, en aquest document consta que en aquell lloc havia existit una església que havia estat destruïda pels àrabs. Tot seguit va afegir que també hi havia un cementiri i que a partir de l'any 1170 apareixia documentada la comunitat del Priorat.
Una de les anècdotes més curioses que va explicar ha estat referida al moment que es va nomenar església parroquial la que en aquells moments (1270-1273) ja s'havia construït al Priorat, una decisió que va provocat el rebuig de la població i que va suposar que finalment la comunitat marxés del Priorat . Des d'aleshores, segons va continuar explicant Joan Latorre, i fins la desamortització de Mendizabal (1835) no va viure tampoc cap prior (excepte un curt període dins el segle XVI), sent el vicari que s'ocupava de la parròquia qui vivia al Priorat.
Pel que fa a les ampliacions i obres efectuades, Joan Latorre va explicar que les corresponents als anys 1776-1777 van suposar una ampliació i reforma l'edifici, i que les efectuades els anys 1806-1807 van ser realitzades pel risc que corria l'edifici, però que a la vegada van incloure una compartimentació anàrquica d'espais i l'alteració del sentit de l'edifici, i també que les realitzades durant el segle XX i abans de la darrera restauració, havien sigut motivades per raons funcionals i sovint amb resultats desastrosos .
Les obres de recuperació i consolidació es van iniciar l'any 2003 i van finalitzar l'any 2009. La intervenció ha deixat a la vista restes arqueològiques del subsòl mitjançant paviment de vidre.
Nota d'EdD
Una intervenció de l'any 2000 va posar en evidència l'existència d'un assentament d'època romana on més tard es va construir una església, al voltant del qual s'hauria articulat el Priorat, que va ser tema d'una comunicació a les Jornades Arqueològiques IEP 2011 ( enllaç)
Dissabte, 7 de maig de 2016
 |
| Àngels Travé, vicepresidenta de l'IEP qui va fer de moderadora, i Joan Latorre Foto:Dolors Garcia |
Joan Latorre i Solé és historiador. Ha dedicat molta anys a efectuar una llarga investigació en relació al Priorat de Santa Maria de Santa Oliva, fruit de la qual ha escrit tres volums d'una col•lecció. (Enllaç a la presentació del tercer volum)
Joan Latorre va iniciar la seva conferència fent un resum cronològic de la història del Priorat a partir del segle XII (1120). Així, va explicar, que l'any 1158 el Bisbe de Barcelona havia fet la donació a l'Abat de Sant Cugat, aleshores, Senyor de Santa Oliva amb la condició que havia de viure un monjo de Sant Cugat. Segons va informar Joan Latorre, en aquest document consta que en aquell lloc havia existit una església que havia estat destruïda pels àrabs. Tot seguit va afegir que també hi havia un cementiri i que a partir de l'any 1170 apareixia documentada la comunitat del Priorat.
Una de les anècdotes més curioses que va explicar ha estat referida al moment que es va nomenar església parroquial la que en aquells moments (1270-1273) ja s'havia construït al Priorat, una decisió que va provocat el rebuig de la població i que va suposar que finalment la comunitat marxés del Priorat . Des d'aleshores, segons va continuar explicant Joan Latorre, i fins la desamortització de Mendizabal (1835) no va viure tampoc cap prior (excepte un curt període dins el segle XVI), sent el vicari que s'ocupava de la parròquia qui vivia al Priorat.
Pel que fa a les ampliacions i obres efectuades, Joan Latorre va explicar que les corresponents als anys 1776-1777 van suposar una ampliació i reforma l'edifici, i que les efectuades els anys 1806-1807 van ser realitzades pel risc que corria l'edifici, però que a la vegada van incloure una compartimentació anàrquica d'espais i l'alteració del sentit de l'edifici, i també que les realitzades durant el segle XX i abans de la darrera restauració, havien sigut motivades per raons funcionals i sovint amb resultats desastrosos .
Les obres de recuperació i consolidació es van iniciar l'any 2003 i van finalitzar l'any 2009. La intervenció ha deixat a la vista restes arqueològiques del subsòl mitjançant paviment de vidre.
Nota d'EdD
Una intervenció de l'any 2000 va posar en evidència l'existència d'un assentament d'època romana on més tard es va construir una església, al voltant del qual s'hauria articulat el Priorat, que va ser tema d'una comunicació a les Jornades Arqueològiques IEP 2011 ( enllaç)
#HistòriesUE: Un projecte per recuperar la posidònia com a aïllament natural a Formentera protagonitza un vídeo de la Comissió Europea
By Esguard de Dona - dimecres, de maig 11, 2016
· "Reusing Possidonia" és un projecte LIFE per recuperar l'ús d'aquesta planta marina com a material d'aïllament en construccions a Formentera
 |
| Foto: Hirundo2 |
Carles Oliver, arquitecte, és el protagonista del cinquè vídeo de la sèrie #HistòriesUE que commemora els 30 anys de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea amb un seguit d'històries personals protagonitzades per ciutadans de Catalunya i les Illes Balears. Aquest formenterenc ha recuperat la posidònia, una planta marina molt abundant al Mediterrani, com a material aïllant gràcies al finançament de LIFE, el programa europeu per a projectes mediambientals.
'Reusing Possidonia", un dels més de 4.000 projectes mediambientals cofinançats pel programa LIFE de la UE
El programa LIFE de la Unió Europea ha servit per cofinançar més de 4.000 projectes dedicats a preservar el medi ambient, la natura i el clima des de 1992. 'Reussing Possidonia', és un projecte promogut per l'institut Balear de l'Habitatge (IBAVI) que permetrà construir 14 habitatges de protecció oficial fent servir la posidònia com aïllant natural, de manera que s'estalvien energia i recursos tant en el procés d'obra com en el manteniment dels edificis.
Tot i que Formentera és una illa molt petita, es troba al mig de la major colònia de posidònies del món, una planta aquàtica amb molts usos tradicionals. Un d'aquests usos havia estat el d'aïllant a les cases, donat que és un material barat i de proximitat que no genera contaminació. Aquesta tècnica es basa en l'aprofitament dels recursos locals, ja que la Posidònia creix de manera abundant a les Illes Balears. L'objectiu de Carles Oliver i els impulsors del projecte és que, en quinze anys, el 10% com a mínim dels habitatges de Ses Illes utilitzin aquest aïllant sostenible.
La sèrie #HistòriesUE commemora el 30è aniversari de l'adhesió amb vídeos que mostren l'impacte que té Europa en la vida dels ciutadans
30 anys de projectes fets realitat
La sèrie #HistòriesUE està formada per dotze vídeos curts que mostren el vessant més personal de l'impacte que la UE ha tingut en la vida real dels ciutadans. Des de començament d'any, i coincidint amb el 30è aniversari de l'adhesió a la Unió Europea, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona està emetent cada mes un d'aquests vídeos. Entre els protagonistes de les històries hi ha una parella de científics que han pogut tornar dels EUA per continuar la seva recerca a Europa gràcies a un ajut del Consell Europeu de Recerca; el fundador d'una petita empresa d'innovació que ha aconseguit fons per desenvolupar un dispositiu que permeti fer viatges a l'espai; un jove agricultor que ha posat en marxa la seva explotació agrària a l'Empordà o una parella formada per una igualadina i un berlinès que es van conèixer d'Erasmus i que acaben de tenir un fill.
Els protagonistes expliquen en dos minuts el seu projecte professional o vital, un projecte que d'alguna manera ha estat possible gràcies a la Unió Europea. Darrera de cada història hi ha una il·lusió personal i el suport d'algun dels diferents programes europeus d'impuls a la formació, la cultura, la recerca, el desenvolupament rural o l'emprenedoria, entre d'altres
El mes de gener es va llançar el tràiler de la sèrie, i des de llavors s'ha emès la història d'en Nelson, un jove que va marxar a Brussel·les amb una beca Leonardo i que s'hi va quedar a viure; la de la Isabel Coixet, que es va publicar el passat mes de febrer i que fa referència al programa MEDIA a través del qual la UE dóna suport al sector audiovisual europeu; la dels fesols de Santa Pau, que han estat el darrer producte en obtenir la Denominació d'Origen Protegida de la UE, i la d'en Jacob, la Mireia i en Max, que conformen una veritable 'família Erasmus'.
12 mesos, 12 històries
Gener: estudiar i viure a la UE
El protagonista del primer vídeo de la sèrie # és un jove que va marxar a estudiar a Brussel·les en el marc d'un programa europeu de mobilitat i s'hi ha quedat a viure.
Des del seu inici, l'any 1987, més de 3,3 milions de joves han pogut estudiar o formar-se en un altre país de la UE gràcies a programes de mobilitat, entre els quals l'Erasmus és el més conegut. El primer any del programa van participar-hi 95 estudiants d'Espanya, l'any 2012-2013 van fer-ho 32.249
Espanya és el país que més estudiants Erasmus envia i rep; i algunes de les nostres universitats com la de Barcelona ocupen els primers llocs en els rànquings de les principals institucions d'origen i destí.
Des de 2014, tots els programes de mobilitat en formació i ocupació de la UE s'engloben en el marc del programa Erasmus+.
Febrer: Media – Europa Creativa, suport a l'audiovisual europeu
El programa MEDIA de suport a la indústria audiovisual europea va néixer fa 25 anys. En aquest temps, el programa ha donat suport a l'audiovisual català per un total aproximat de 39 milions d’euros. A més de les esmentades pel·lícules amb suport MEDIA d'Isabel Coixet, molts d'altres films amb participació catalana han rebut suport d'aquest programa, com ara 'L'altra frontera' (André Cruz Shiraiwa); '10.000km' (Carlos Marques-Marcet), 'Hermosa juventud' (Jaime Rosales) o 'El orfanato' (J.A.Bayona)". El programa MEDIA també dóna suport a diversos mercats i festivals catalans, dedicats a l’audiovisual. En total, s’han repartit més de 2 milions d’euros per a mercats, entre els quals destaca el DocsBarcelona i el Medimed, i uns 700.000 euros per a festivals, com ara el Mecal.
A més, l’oficina MEDIA a Catalunya –que funciona gràcies al partenariat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- és l’artífex i coordinadora de la MEDIA FILMS Database, la base de dades gestionada per totes les oficines dels països membres del programa MEDIA i que recull tots els films que han rebut el seu suport.
Març: Denominacions d'Origen Protegides, segells de qualitat alimentària
La UE atorga certificats d'origen dels productes europeus amb l'objectiu de promoure la diversitat agrícola, protegir els noms dels productes perquè ningú en faci un mal ús i garantir-ne la qualitat i procedència geogràfica. Hi ha tres tipus de distincions: DOP, IGP, i ETG. A Catalunya 20 productes gaudeixen de la protecció europea, mentre que a les Illes Balears n'hi ha 5.
Els Fesols de Santa Pau ha estat el darrer producte català en entrar en aquest registre europeu i són la història protagonista del mes de març. A més dels fesols, aquests són els productes de Catalunya i de les Illes registrats amb segells de qualitat de la UE.
Abril: l'impacte del programa Erasmus
Un estudi sobre l'impacte del programa Erasmus+ publicat el 2014 calcula que hi ha vora un milió de "nadons Erasmus" nascuts de parelles de diferents països europeus que es van conèixer durant la seva estada a l'estranger. Per això, el programa Erasmus+ també és al darrera del vídeo del mes de juliol, que explica la història d'una igualadina i un berlinès que es van conèixer mentre feien un Erasmus a Suècia i que actualment són parella i han tingut un fill.
La UE segueix creient en aquest programa i per això hi ha destinat 14.700 milions d'euros per al període 2014-2020. Es preveu que durant aquests 7 anys un total de 4 milions de persones participin en aquest programa.
· Carles Oliver, arquitecte del projecte "Reusing Possidonia", protagonitza el cinquè vídeo de la sèrie
Maig: programa LIFE, protecció del medi ambient
Des del 1992 el programa Life ha cofinançat un total de 4.171 projectes arreu de la UE, als quals hi ha destinat uns 3.400 milions d'euros.
A Catalunya i a les Illes Balears s'han dut a terme diferents projectes finançats per aquest programa europeu. El vídeo del mes de maig explicarà com gràcies a aquest programa s'està duent a terme a Formentera el projecte 'Reusing Possidonia', que pretén recuperar l'ús de la Posidonia Oceànica (una planta marina) com a material d'aïllament en la construcció d'edificis.
El 2014 alguns dels projectes Life duts a terme a Catalunya van estar seleccionats entre els millors projectes LIFE de l'any. Un exemple és l'eina BookDAper, que permet als editors, dissenyadors i impressors de publicacions en suport paper puguin generar i obtenir l'ecoetiqueta bDAP de les seves publicacions.
Juny: SME Instrument, suport a les pimes innovadores
Dotat amb un pressupost de 3.000 milions d'euros per al període 2014-2020, l'Instrument per a pimes que s'emmarca dins del programa de recerca de la UE, Horitzó 2020, dóna suport a les empreses petites i mitjanes perquè desenvolupin idees innovadores i les converteix en productes o serveis que el mercat necessita.
Espanya és un dels països que lidera el rànquing en obtenció de fons per a pimes en aquest programa. Un total de 260 pimes Espanyoles (204 de la fase 1 i 59 de la fase 2)[i] han rebut finançament a través de l'SME instrument des que es va llançar el programa el 2014. D'aquestes n'hi ha 61 de catalanes (14 de la fase 1 i 47 de la fase 2).
L'empresa catalana 'Zero2infinity' ha rebut una d'aquestes subvencions per tal de fer realitat un projecte aeroespacial innovador i amb baix impacte ambiental.
Juliol: beques a investigadors – Consell Europeu de Recerca
Creat per la UE el 2007, el Consell Europeu de Recerca és la primera organització paneuropea que finança l'anomenada «recerca capdavantera o recerca a la frontera del coneixement». El seu objectiu és impulsar l'excel·lència científica a Europa concedit ajuts als investigadors europeus més destacats i més creatius independentment de la seva edat o de la seva nacionalitat. El Consell Europeu de Recerca també mira d'atraure a Europa investigadors capdavanters d'arreu del món. Fins a dia d'avui ha finançat un total de 5.000 investigadors en diferents fases de les seves carreres.
El Consell Europeu de Recerca compta amb 3 tipus de beques, a més d'una subvenció suplementària a la qual poden optar aquells investigadors que ja són beneficiaris d'una beca del Consell Europeu de Recerca.
Tipus de Beques:
ERC Starting Grants o beques d'iniciació: per a investigadors que tinguin entre 2 i 7 anys d'experiència després d'haver finalitzat el seu doctorat. La quantitat de la beca pot anar des d'1,5 fins a 5 milions d'euros.
ERC Consolidator Grants o beques de consolidació: per a investigadors que tinguin entre 7 i 12 anys d'experiència després del seu doctorat. Les beques poden estar dotades amb unes quantitats d'entre 2 i 5 milions d'euros per a un període de 5 anys.
ERC Advanced Grants: per a investigadors que ja tenen una carrera consolidada i que tenen un projecte recent que ha estat identificat com a líder en el seu camp de recerca. Les Beques estan dotades entre 2,5 i 5 milions d'euros per a 5 anys.
ERC Proof of Concept o prova de concepte: només poden obtenir aquest ajut aquells investigadors que ja són beneficiaris d'una beca de l'ERC. Aquest tipus de beques poden estar dotades amb una quantitat de fins a 150.000 euros i tenen l'objectiu d'ajudar els investigadors a convertir els seus projectes de recerca en productes o serveis aptes per al mercat.
Els centres de recerca i universitats catalanes compten amb diversos científics que han obtingut beques de l'ERC en diferents fases de la seva carrera. La història triada per a la sèrie #HistòriesUE del mes d'abril és la d'una parella de científics catalans que havien marxat a treballar als Estats Units i que han pogut tornar a Europa a seguir el seu projecte de recerca gràcies a una beca de l'ERC.
Agost: Fons Social Europeu
L'ocupació i el creixement és la prioritat número 1 de la Comissió Juncker. El Fons Social Europeu (FSE) destina 10.000 milions d'euros l'any en projectes que fomentin la creació de llocs de treball i ajudin els ciutadans europeus a trobar una feina, sobretot aquells que tenen més dificultat per fer-ho. Els diners del FSE es destinen, entre d'altres, a la formació d'aturats i a impulsar projectes que promoguin la integració social i impulsin l'economia local. És el cas del projecte "La Volta" de Girona, que cada mes transforma el barri de Sant Narcís en un mercat d'art Km0.
Mapa interactiu amb exemples de projectes finançats pel Fons Social Europeu.
Setembre: Servei de Voluntariat Europeu
Dins de l'Erasmus+ s'ofereix als joves l'oportunitat de participar en un programa de voluntariat amb l'objectiu que desenvolupin les seves capacitats tot col·laborant ne la feina diària de diverses organitzacions que es dediquen a l'assistència social, la protecció del medi ambient o la cultura entre d'altres.
La Rut Martí, protagonista del vídeo del mes de setembre, va anar a Irlanda per participar en un programa de Voluntariat i això li ha permès ampliar horitzons.
Octubre: suport a joves agricultors
La política de desenvolupament rural de la UE ha anat evolucionant per donar resposta als nous reptes als quals han de fer front les zones rurals europees. Un dels objectius és encoratjar elsjoves agricultors a començar nous negocis, a través d'ajudes que es concedeixen durant els primers cinc anys d'activitat.
El Programa de Desenvolupament Rural per a Catalunya, aprovat el juliol del 2015, preveu un total de 810,8 milions dels quals 348,6 provenen del pressupost de la UE i 462,2 de cofinançament local.
Es calcula que amb aquests diners:
· 4.000 agricultors rebran suport per modernitzar les seves granges
· 1.800 joves agricultors rebran suport per llançar el seu negoci
· 2.500 granges rebran suport per participar en projectes de qualitat, mercats locals i per entrar a la cadena de distribució.
· 120 projectes que tinguin com a objectiu la innovació i el desenvolupament rebran suport
A les Illes Balears el programa de Desenvolupament Rural mobilitzarà un total de 145 milions d'euros dels quals 84 provenen del pressupost de la UE i la resta de cofinançament nacional.
El vídeo del mes d'octubre mostra l'exemple d'un jove que ha decidit convertir-se en agricultor i ha posat en marxa la seva pròpia explotació agrària al municipi de Pontòs (Alt Empordà).
Novembre: suport a projectes empresarials a través del microfinançament
Els emprenedors i empreses de qualsevol sector d'activitat de la UE poden comptar amb el suport d'una àmplia gamma de programes de la UE que permeten obtenir finançament en condicions avantatjoses a través de les entitats financeres locals (bancs, societats de garantia, inversors de capital, etc).
A més de proporcionar un accés més fàcil al finançament, el suport de la UE permet altres avantatges com tipus d'interès reduïts o menys requisits de garanties.
Com a exemple d'aquests instruments que la UE posa a l'abast dels emprenedors, el mes de novembre s'emetrà un vídeo que explica la història d'una ballarina i professora de dansa que ha obert la seva pròpia acadèmia gràcies a un d'aquests microcrèdits europeus.
Desembre: desenvolupament rural
Els programes de desenvolupament rural de la UE també donen suport a projectes que permetin impulsar les economies locals, com ara petits negocis de turisme rural o restauració. És el cas de la darrera història de la sèrie #HistòriesUE, que protagonitza una parella que va decidir canviar la seva vida i instal·lar-se en un municipi rural, on ha obert un petit restaurant.
