Torna el Barcelona Creative Commons Film Festival els propers 11, 12,13,14 i 15 de maig al Museu d'Art Contemporani (MACBA), el Centre de Cultura Contemporània (CCCB), Germanetes i els Cinemes Texas de Barcelona.

El Festival que  acull cine i audiovisuals amb llicències lliures, arriba a la seva setena edició amb una proposta per reflexionar sobre tres conceptes creant tres itineraris diferents:                      

Persones i fronteres
Cultura i poder popular
Cultura Lluire i creació digital

La realitat d'uns països europeus  on existeix una legislació de lliure circulació de persones que van signar l'acord de l'espai comú formant el que es denomina territori de Schengen, i que es va pensar especialment per raons d'operativitat productiva que facilités el desplaçament de les persones en funció de l'oferta laboral dins aquest països Schengen,  conviu amb una segona realitat: un turisme massiu producte de la desaparició de les seves fronteres, (amb el consegüent impacte en l'espai públic  i la vida econòmica i quotidiana de les ciutats que han esdevingut meques d'aquest turisme, com ara Barcelona; i  a la vegada topa amb unes altres realitats:  la del tràfic de persones i el drama dels immigrants i refugiats.

Programació:
Dimecres 11 de maig
20 hores - Cinemes Texas
NICE DAYS
De Roger La Puente  amb un col•loqui amb el director i amb Syu Win, protagonista del film qui es va dedicar professionalment al tràfic il•legal de persones entre fronteres
Projecció previa dels curts: La planta de Rafael de los Arcos i El dimoni dins jo de Nico Aguerre

Dijous 12 de maig
10.30 hores La VirreinaLab
Taula Rodona  Com mesurar el retorn social del cinema i l'audiovisual
Ruben  Subirach, Gerardo Pisarello, Mercè Ruano, Xavier Arigas i Marta Andreu.

19.30 hores. Espai Germanetes
Compartir dóna gustet
Presentació cantada de Marc Sempere i Maria Arnal

20.00 hores. Espai Germanetes
EL BALL DEL VETLATORI
De Marc Sempere. Film sobre la cultura popular i la pèrdua.  Col·loqui amb el director.

21.30 hores. Espai Germanetes
SOMONTE, LOS PUÑOS DE LA TIERRA
De Damià Caro. Sobre la col·lectivitzacions de terres per part de camperols andalusos i la seva lluita per una feina digne. Col·loqui amb el director.

Divendres 13 de maig
10.30 . Aula Col·lectiu Ronda
Assessoria Legal
LLICENCIAR LLIURE I AMB TOTES LES DE LA LLEI
Amb Albert Garriga, advocat especialista en drets d'autor.
Perquè cultura lliure no vol dir cultura gratuïta.

17.00 hoires. Auditori MACBA
LES DONES SÀVIES DE SANT COSME, de Zeltia Outeriño
ANIMALITZACIÓ. de Zoraida Rosseló

18:30 hores. Auditori MACBA
THE POSTMODERN PIONER PLAQUE, de
THE STORY OF TECHNOVIKING de Matthias Fritsch. Col·loqui: Creació Digital VS Legalitat analògica amb eñ director i amb Abel Garriga, advocat.

20.00 hores. Auditori MACBA
INTERNET I SÀTIRA POLÍTICA. Sobre el rol "d'informar, divertir, incomodar" de la guerrilla visual de xarxes envers la política. Amb membres de: Mongolia. United Unknown, Siberia TV i El Pressentiment.

22.00 hores. Auditori MACBA
DE OLIVER I BENI AL PROCOMÚN. Intervenció audiovisual en directe de Felipe G. Gil sobre el procomú i la remescla partint de les experiències viscudes al festival Zemos98 del que  era coorganitzador.

Dissabte 14 de maig
10.30 hores. Sala Raval CCCB
BARCELONA, UN CADÀVER EXQUISIT. Taller pràctic sobre el turisme massiu a Barcelona conduït pels membres del programa Soy Cámara del CCCB

17.00 hores. Auditori MACBA
LA EXTRANJERA. De M. A. Blanca. Paella audiovisual i sangria emocional sobre l'actual Barcelona.

18.00 hores. Auditori MACBA
Debat  FRONTERES OBERTES AL TURISME? Amb  M. A. Blanca i Daniel Pardo, membre de la plataforma Som Paral·lel.

19.hores. Auditori MACBA
Doble sessió. Films que exploren el dolor i la violència en conflictes identitaris i territorials. Col·loqui amb directores al final del dia.
ABDALÁ/LAFDAL de Albert Khun
FREEDOM TO KILL OTHER'S CHILDREN de David Varela

20.00 hores. Auditori MACBA
TARAJAL. Metromunstter

21,30 hores. Auditori MACBA 
Debat FRONTERES TANCADES ALS MIGRANTS? amb Xapo Ortega, David Varela, Albert Khun directors dels films projectats; Maria Carvalho Dantas (Stop Mare Mortum) i Nadia Jabr (refugiada siriana)


Diumenge 15 de maig
17.00 hores. Auditori MACBA
NO ESTAMOS SOLOS de Pere Joan Ventura. Retrat col·lectiu de moviments socials que lluiten contra la degració de la democràcia i per la dignitat de les persones. Col·loqui amb el director i membre  de l'equip.

19.00 hores. Auditori MACBA
CURTS MADE IN BCN
Projecció de la selecció de curts de nova autoria catalana que opten al premi MoviBeta i al Premi CCWorld que atorga el públic

20.30 hores Auditori MACBA
Cloenda EL CAMÍ MÉS LLARG PER TORNAR A CASA de Sergi Pérez. Guanyadora del Premi Guadí. Col·loqui amb el director.

L'equip de

Aquesta nit, amb motiu del lliurament dels certificats als alumnes que van seguir el curs d'utilització del Desfibril•lador Extern Automàtic  (DEA), ha tingut lloc una xerrada informativa del Dr. Marc Bausili, metge especialista en Anestesiologia i Reanimació, que ha parlat  sobre la realitat actual del risc cardiovascular i de la implantació dels sistemes de cardioprotecció com un element essencial per a la recuperació de persones que han patit una aturada de cor (mort sobtada).

A Catalunya cada any s'estima que es produeixen uns 3700 casos de mort sobtada, una situació reversible si qui ha patit l'aturada de cor es tractat en els primers minuts (especialment els 3 primers minuts) amb l'ajut d'un desfibril•lador.

Aquestes aturades de cor es produeixen en qualsevol moment i en qualsevol indret, per això el fet que hi hagi desfibril•ladors situats en un municipi com ara Sant Jaume dels Domenys pot facilitat salvar vides. A Catalunya la implantació del DEA es va estenent, sent la província de Girona la que compta amb més desfibril•ladors instal•lats (600).

Fàcils d'utilitzar i eficaços per salvar vides. 
La utilització del desfibril•lador és senzilla, com ha demostrat el doctor escollint una persona del públic i fent que seguís, primer la seva primera intuïció per posar en marxa l'aparell, i després seguint les passes que l'aparell anava indicant; demostrant que no és necessari que la persona que ho faci servir tingui una experiència o formació prèvia per utilitzar-lo i poder salvar una vida. Tot i que sempre és bo que hi hagi quantes més persones millor que hagin fet el curs (6 hores) que permet actuar amb més seguretat i menys nervis per enfrontar-se a la situació.

Com ha explicat el Dr. Marc Bausili, vam començar a prendre consciència de l'existència de les morts sobtades (aturades de cor) per notícies que parlaven de joves esportistes que havien mort com a conseqüència d'haver-ne patit una.

Una aturada del cor  o mort sobtada implica que el cor ha deixat de funcionar amb normalitat, que s'ha produït una alteració que la persona pot està patint una arítmia de fins i tot 300 pulsacions per minut, la qual cosa vol dir que el cor està fibril•lant, però tot i que el cor bategi tan ràpid, la sang no circula, la persona s'està morint.  Per això és essencial una actuació ràpida per salvar-li la vida.

Aquesta actuació passa per trucar al 112 però també per utilitzar un desfibril•lador quan més aviat millor (passats 10 minuts pràcticament no si salvaria o restaria en una situació de pèrdua servera de facultats) per això que hi hagi desfibril•ladors als municipis i ciutats poden salvar vides.

No s'ha de tenir cap por a utilitzar el desfibril•lador, ben al contrari, s'ha de tenir ben present que es pot estar salvant una vida.  Una vegada s'han posat els elèctrodes sobre el pit de qui ha patit una aturada de cor l'aparell (els elèctrodes porten un dibuix que indica on s'han de situar) l'aparell farà una avaluació de la situació del malalt i cas d'haver de produir una descàrrega ho farà per si mateix. Tant si fa la descàrrega com si no la fa, perquè no la considera necessària, anirà informant de què s'ha de fer en cada moment.  

En el cas que li apliqués una descàrrega al malalt, aquesta tindria la finalitat de reiniciar el funcionament del cor per intentar que restableixi un ritme normalitzat on la sang torni a circular pel cos.

Evitar la mort de qui pateix una aturada de cor  és doncs vital una  intervenció ràpida amb un desfibril•lador, seguida de l'atenció sanitària corresponent, per això és essencial haver avisat també al 112.

Plena cobertura legal
La pregunta sobre si qualsevol persona pot fer-ne ús d'un desfibril•lador per ajudar a una persona que ha patit una aturada de cor, la resposta és afirmativa.

A Catalunya existeix el Decret 151/2012, de 20 de novembre, que estableix els requisits per la instal•lació i l'ús de desfibril•ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per a l'autorització d'entitats formadores en aquest ús.  A l'art. 6.3 indica que qualsevol persona pot aplicar el desfibril•lador amb finalitats terapèutiques.

Consell Catralà de Ressuscitació (CCR) 
Cal fer esment en aquest punt a la feina que s'està fent des de el Consell Català de Ressuscitació (CCR), qui des de l'any 2003 treballa en la formació de formadors, en la traducció del Manual de Ressuscitació Cardiopulmonar amb Desfibril•lació Externa Automàtica, del Manual de Suport Vital Immediat, etc.  ( EL CCR  és una entitat constituïda per l'acord de les Societats Científiques d'Anestèsia, de Cardiologia, de Medicina Intensiva i Crítica, de Medecina Familiar i Comunitària, d'Urgències i Emergències i de Pediatria  que pertanyen a l'Acadèmica de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
Aquest mateix any el CCR va rebre el passat 13 de novembre de 2015  una distinció  col•lectiva de mans del Conseller d'Interior i President de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) Jordi Jané, per haver assessorat, col•laborat i participat, en el disseny dels continguts del curs semipresencial de Suport Vital Bàsic i Desfibril•lació Externa Automàtica i per haver innovat en l'àmbit europeu aquesta modalitat de formació.

Una APP per saber on es troben situats els desfibril•ladors.
CardioCity112 és una APP que facilita que la persona que la utilitza pugui trucar al 112, pugui saber on s'hi troba el DEA (Desfibril•lador Exterior Automàtic) més proper i fins i tot s'està integrant en el servei que les persones que han fet un curs específic per saber com s'utilitza el DEA i que si trobin prop del lloc rebin un SMS per si poden acudir i ajudar tant a la persona que ha fet ús de l'APP com a la persona que ha patit l'aturada de cor. El DEA situats a Sant Jaume dels Domenys ja formen part de la xarxa que es pot localitzar mitjançant aquesta APP.



L'acte ha finalitzat amb el lliurament dels certificats a les persones que van seguir el curs de formació en Formació en Suport Vital i en  la Utilització del Desfibril•lador Extern Automàtic títol oficial avalat per la Generalitat de Catalunya i pel Consell Català de Ressuscitació.

L'empresa que ha instal·lat els desfibril·ladors al municipi i ha ofert els serveis de formació i educació corresponents per a poder dir que Sant Jaume dels Domenys és un municipi cardioprotegit ha estat CardioSOS, amb seu a Igualada.

Em plau poder oferir aquesta conferència de manera totalment altruista, col•laborant amb l'Associació de Dones "La Bella Llar" de Riudoms en les seva magnífica tasca de jornades de conferències que setmanalment organitzen.

Dimarts 3 de maig de 2016  Casa de Cultura
Carrer Beat Bonaventura, 73
Riudoms


Vaig escollir la paraula recerca com a part del títol d'aquesta conferència  perquè l'acció ha presidit qualsevol petit avanç en el reconeixement del dret de les dones a l'educació.  Qualsevol petita fita s'ha aconseguit gràcies a la lluita per a la igualtat, no ha estat el resultat d'un fet accidental o d'una casualitat, sinó el fruit d'una llarga successió d'actes, primer individuals i després col•lectius, realitzats per dones i també per alguns homes, perquè tothom pugui viure amb els mateixos drets. 

El dret més llargament cobejat
Tenir accés a l'educació ha estat el desig més llargament acaronat per les dones del que tenim testimoni. Dones de totes les cultures i temps han deixat mostres de la seva voluntat i constància per arribar a obtenir el reconeixement del dret a l'educació i del dret de poder exercir el que havien aprés.

Una fita assolida amb la tasca de dones i homes
Per fer realitat aquest cobejat desig, han participat molt homes, que han considerat que no existia cap diferència entre la capacitat  intel•lectual d'un home i d'una dona.  

En molts casos aquests homes eren els pares d'aquestes noies. Homes que havien vist les qualitats de les seves filles i les havien ofert una educació que era inusual en la seva època o havien donat suport a la decisió de les seves filles a estudiar. I això tant serveix per al pare d'Hipàtia d'Alexandria com per al pare de Sofonisba Anguisola,  o  per al pare de la Malala Yousafzai, entre molts d'altres.

També van haver homes que per la seva manera de veure el món, consideraven les dones com a iguals, tot i que la majoria d'homes del seu temps les veiessin com a éssers incapaços o fins i tot diabòlics i s'entestessin en veure actes de maldat allà on havia desig de coneixement.

La conferència és un seguit de petites històries que ens parlen d'algunes d'aquestes dones i d'alguns d'aquests homes que des de l'antiga Grècia fins les primeres dones que van poder obtenir un títol universitari oficial en el nostre país, han contribuït a fer realitat el dret de les dones a l'educació i a l'exercici professional els seus coneixement. 


Dolores García Martínez
Jurista.

Graduada en Dret (UOC)
Especialista en Gestió d'Associacions i Fiscalitat d'Entitats No Lucratives (U. Juan Carlos I)
Tècnic en Relacions Públiques (ESRP - UB)

Enguany el RECERCAT arriba a la seva 12a edició i se celebrarà a VIC.

Aquest és el programa d'activitats previstes:

FIRA. 
Plaça dels Sants Màrtirs de Vic
Inauguració a càrrec de les autoritats dissabte dia 30 d'abril a les 10 hores del matí.
Horari:
Dissabte dia 30 d'abril de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h.
Diumenge dia 1 de maig de 10 a 14.30 h

La carpa que acull la fira està dividida en estants per espais territorials i en ells es podran trobar les novetats editorials en recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana.  També acolliran una mostra dels projectes més destacats dels centres i instituts d'estudis locals i comarcals participants.

ESPAI AUDIOVISUAL
Així mateix dins la carpa existirà un Espai d'audiovisuals on es projectaran les següents obres:

• Ramon Amigó. El mon dels mots (Centre de Lectura de Reus)
• El Retaule de Sant Ermengol. Tradició i devoció. (Patronat del Retaule de Sant Ermengol)
• Batec de telers. Vivències tèxtil a Mollet del Vallès (Centre d'Estudis Molletans)
• Un tresor amagat. El temple romà de Vic. A les envistes del Ter. (Fundació Jacint Verdagueri Fundació Miquel Martí i Pol)
• L'Esquerda, jaciment arqueològic. (Fundació l'Esquerda)
• Gallifa al descobert. (Centre d'Estudis del Voltreganès)
• Seguint la traça del Círcol: El Centre literari de Vici el seu context històric. (Patronat d'Estudis Osonencs)

Obert dissabte dia 30 d'abril de 10.30 a 13.30 hores
Obert diumenge dia 1 de maig d'11 a 14 hores.

EXPOSICIONS

• Ateneus. Cultura i llibertat. Produïda per la Federació d'Ateneus de Catalunya. Temple Romà de Vic (Carrer del Pare Xifré, s/n). Es podrà visitar divendres dia 29 d'abril al vespre i dissabte dia 30 d'abril i diumenge dia 1 de maig al matí.
• Patrimoni Oblidat, Memòria Literària. Produïda  per la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner. Col•legi d'Aparelladors (Carrer del Bon Pastor , 5) Horaris: Dissabte 30 d'abril  d'11 a 13.30 hores i de 18 a 20 hores.  Diumenge dia 1 de maig d'11 a 14 hores. Inauguració oficial: Divendres 29 d'abril a les 20 hores.
• Apel•les Mestres: artista total i home polièdric. Produïda per l'Esbart Català de Dansaires. Seminari de Vic (Ronda de Francesc Camprodon, 2). Es podrà visitar durant el cap de setmana.

PRESENTACIONS
Lloc: Temple Romà (Carrer del Pare Xifré, s/n)
Divendres 29 d'abril
18 - 19.45 hores: Taula rodona "Oportunitats i reptes de la cultura en el context polític actual".
Amb la intervenció de:

• Lluig Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament Cultural de la Generalitat de Catalunya i president de l'Institut Ramon Muntaner (IRMU)
• Jaume Gomila, director general de Cultura de la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears.
• Joan-Elies Adell, coordinador de l'Ofici de l'Alguer i de les activitats culturals i de promoció de la llengua catalana a Itàlia. Generalitat de Catalunya. Delegació del Govern a Itàlia.
• Antonio Bravo, subdirector general de Patrimoni Cultural i Museus de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.
• Ximo López, Cap de la Direcció Territorial de Cultura de València. Generalitat Valenciana.
• Moderador: Narcís Figueras, vicepresident segon de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vocal del patronat de l'Institut Ramon Muntaner.

Aquesta taula rodona  forma part del programa "Cultura Catalana a debat. Cicle de debats" de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Vic i la Universitat Vic-Universitat Central de Catalunya.

MOSAIC RECERCAT
Dissabte 30 d'abril 

10.30 - 11.30 hores. Mostra de projectes de recerca o difusió cultural produïts des dels centres d 'estudis, realitzats en els darrers dos anys.

• Una història a la intempèrie: el llegat patrimonial de la fàbrica i colònia de Gallifa (les Masies de Voltregà), a càrrec de Marina Cirera. Centre d'Estudis del Vontreganès.
• Pedres que parlen. Ruta literària pels temples catalans. A càrrec de Mireia Munmany, Espais Escrits. Xarxa de Patrimoni Literari Català.
• Estudi documental de la més gran obra d'enginyeria militar catalana mai escomesa: la Línia Fortificada del Cinca (1936-1837(, a càrrec de David Tormo, Patronat Pro Batea. 
• Atles domenequià: obra ranoada de Lluís Domènech i Montaner. a càrrec de Gemma Martí. Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner.
• Estudi del camí Cardoner a la cara nord del Cadí (l'Alt Urgell i la Cerdanya), a càrrec de  Lluís Obiols. Institut d'Estudis de l'Alt Urgell.

Activitats conduïdes per David Moré. Centre d'Estudis Tossencs.

11.30 - 13 hores - Patrimoni a debat: reflexions des de la societat civil.  Conduït per les Comissions Cíviques del Patrimoni del Baix Llobregat i les Terres de l'Ebre.  El tema proposat pèl debat és "Processos de patrimonialització i refuncionalizació".
Participen:

• Gemma Domènech, doctora en Història de l'art i investigadora a l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)
• Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l'Esquerda i secretària de la Fundació l'Esquerda
• Xavier Roviró, del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona
• Victòria Almuni, presidenta de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre i presidenta del Centre d'Estudis Seniencs. 

Modera: Esther Hachuel, Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat i gerent del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

19.00 - 20.00 hores - Presentació de la base de dades de l'associacionisme històric català (1879 - 1980). Elaborada pel grup de recerca ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, a càrrec de Ramon Arnabat.
Conductor de l'acte: Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i membre del Patronat d'Estudis Osonencs.


LLIURAMENT DELS PREMIS RECERCAT
Lloc: Temple Romà (carrer del Pare Xifrè, s/n)
Dissabte 30 d'abril a les 13.30 hores
Amb la intervenció musical dels alumnes de l'Escola de Música i Conservatori de Vic.
Acte conduït per Mariona Casas, professora de la UVic-UCC.

VISITES 
Dissabte dia 30 d'abril, a partir de les 17.30 hores:
Ruta "Laura a la ciutat dels sants", realitzada per l'Oficina de Turisme de Vic
Ruta "Josep M. Sert", per visitar les pintures de la Catedral i l'Ajuntament, a càrrec de Miquel Ylla-Català.
(Els participants hauran de triar entre una o l'altra).

Diumenge dia 1 de maig
 A les 11 hores. Visita a la Fundació Jacint Verdaguer, a Folgueroles.
A les 12 hores. Ruta" Vic en la literatura moderna i contemporània", a càrrec de Pere Tió (Patronat d'Estudis Osonencs)
Caldrà inscripció prèvia a l'adreça merce@irmu.org   o al tel. 977 401 757. Seran grups tancats. No hi haurà possibilitat d'incorporar-se en el moment de realitzar les rutes.

RECERXIC
Activitats gratuïtes per a  infants.
Dissabte dia 30 d'abril

• Contacontes. "El Canigó, una història gegant". A càrrec de la Fundació Jacint Verdaguer. Horari: de 18 a 19 hores
• Taller de baldufes. A càrrec del Museu de la Torneria de Torelló . Horari de 19 a 20.30 hores) 

Inscripcions: en el punt d'informació de la Fira, o prèviament al 977 401 757 o a merce@irmu.org

DINAR ANUAL DE LA RECERCA LOCAL
Dissabte 30 d'abril a les 15 hores.
Seminari de Vic (Ronda de Francesc Camprodon, 2)

El proper divendres dia 29 d'abril a les 19:30 hores a la Cooperativa del Vi de la Bisbal del Penedès (Av. Generalitat)


L'acte anirà a càrrec de l'enòleg Gerad Jané Úbeda, quarta generació del centenari Celler Jané Ventura.

El llibre conté vocabulari de la pagesia vinyatera dividit en apartats i inclou també dites populars, cançons i rondalles.

Pere Sadurní i Vallès, autor del llibre, va rebre l'any 2013 un dels premis  "Collita 2013" atorgat per l'Institut d'Estudis Penedesencs en reconeixement a la seva tasca de recerca en història local i les seves aportacions en favor del coneixement del folklore penedesenc.   (L'any 1982 va publicar el llibre Retalls del Folklore Penedesenc. Museu de Vilafranca; així com Folklore del Penedès, any 2000-2001, Fundació Caixa Penedès;i també: Sant Pere de Palau Moranta: 1300 referències de l'edat medieval penedesenca. 2007 )

El proper dijous 28 d'abril a la Llibreria La Rambla, Rambla Nova, 99 a les 7 de la tarda
 Tarragona.
L'acte anirà a càrrec dels autors i de Carme Belarte, arqueòloga i membre de l'ICAC; del president de l'IEP i d'Oriol de la Cruz Marcé, Alcalde d'Avinyonet del Penedès.
Amb el suport de Fundació Privada Mútua Catalana i la col•laboració del Centre d'Estudis Cossetans i de l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.

Lletres al camp és un programa de promoció que cerca acostar la literatura en espai poc convencionals, per aquesta raó cada any al Camp Nou, al voltant de la Diada de Sant Jordi onze autors i autores són rebuts pel president del FC Barcelona a la llotja, acompanyats del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És crea amb aquesta imatge la idea d'un equip d'onze titulars format per escriptors i escriptores  amb un bagatge literari notable, amb reconeixement de públic i crítica i amb premis per la seva producció.  

Dins l'acte també es cedeix a la Biblioteca de la Masia un exemplar dedicat per cadascú d'aquests autors o autores. 

Així mateix es distribueixen entre el públic punts de llibre editats cada any amb frases d'aquests escriptors o escriptores on futbol i literatura es donen la mà.

Enguany l'onze literari el formaven: 
Xavier Bosch, 'Algú com tu' (Premi Ramon Llull de novel·la)
Empar Moliner, 'Tot ho faig perquè tinc molta por' (Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions)
David Plana, 'Els encantats' (Premi Frederic Roda de teatre)
Lucia Pietrelli, 'Cadenes' (Premi Joanot Martorell de novel·la)
Josep-Ramon Bach, 'Secreta dàlia' (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
Francesc Parcerisas, 'Seixanta-un poemes' (Premi Crítica Serra d'Or poesia. Premi Nacional de Cultura pel conjunt de la seva obra com a poeta, traductor i crític) 
Víctor Obiols, 'Dret al miracle' (Premi Carles Riba de poesia)
Andreu Carranza, 'El poeta del poble' (Premi Josep Pla de novel·la)
Tània Juste, 'Temps de família' (Premi Néstor Luján de novel·la històrica)
Anna Maria Villalonga, 'La dona de gris' (Premi Millor Novel·la València Negra)
Pep Puig, 'La vida sense la Sara Amat' (Premi Sant Jordi de novel·la).

La resposta de Christine de Pisan al Poema de la Rosa 
Tal com us explicava ahir, va haver una obra francesa del segle XIII anomenada el "Poema de la Rosa" que, a més de la història principal, contenia per boca dels personatges secundaris, un  contingut obertament misògins i un atac ferotge cap a la dona. Tal va ser que Christine de Pisan, va fer un escrit per contestar aquesta posició antifemenina que mostrava el llibre.

La seva resposta va donar lloc primer  a la "Querella de la Rosa" un intercanvi epistolar amb el qual va iniciar de fet una lluita en favor de les dones. La seva posició va donar impuls al que es va nomenar "Querella de les dones" un debat que des de les hores encara no s'ha tancat del tot sobre la naturalesa, posició i essència de la dona i el lloc que ha d'ocupar a la família i la societat.  Aquest debat es va mantenir obert durant segles,  i es podria dir que fins les revolucions liberals del segle XVIII i en especial la Revolució Francesa, es mantindria viu.

El llibre de Les Tres Virtuts Boston Public Library.

Tot i que avui és molt coneguda -  tant per la qualitat de la seva obra com pel fet que defensava el dret de la dona a l'educació i el fet que la dona no era menys intel•ligent que l'home, sinó que senzillament no tenia l'oportunitat d'accedir al coneixement com el homes tenien - després de la seva mort el seu nom va caure en l'oblit, fins l'any 1786, moment en que Louise de Kéralio la reivindica, si ve no seria fins a finals del segle XIX en que William Minto la va denominar com a "campiona del seu sexe".

Christine de Pisan  va néixer a Venècia, cap a l'any 1384  i va morir cap  al  1430 al monestir de Poissy a França. ) va ser la primera dona que va poder viure d'escriure llibres. El seu pare havia estat metge i astròleg a la cort de Carles V de França.  Tant el seu pare, Tommaso da Pizzano,  com el seu avi matern, Modino de Luzzi,  li van permetre que tingués accés als coneixements científics i ho van fer malgrat l'oposició de la mare que no volia que aprengués cap altre cosa que les tasques domèstiques.  (Deixeu-me fer un incís per dir que Modino de Luzzi va fer la primera autòpsia a una dona embarassada i que Christine de Pisan va escriure anys més tard  evidenciant que tenia coneixement precisos del cos de les dones) Christine de Pisan es va casar als quinze anys amb un notori del rei, Étienne du Castel, però va quedar vídua quan només tenia vint-i-cinc ans;  va fer front a la seva ruïna econòmica escrivint balades on expressava la seva tristesa. Amb el temps va ser la primera dona que ocuparia el càrrec d'historiadora oficial a la Cort del Rei Carles VI de França.

És evident que era una dona poc comú per la seva època. Pel que feia als idiomes,  parlava italià, francès i llatí. Va escriure en francès, fent servir estructures llatines. A més del ja citat intercanvi epistolar sobre el "Poema de la Rosa", va escriure  "El tresor de la ciutat de les dones" on dona a aquestes veu com a ciutadanes, en un temps on ni els homes es podien considerar de debò ciutadans.   També  va escriure "El llibre de les tres virtuts" és a dir de la raó, la rectitud i la justícia les quals havien de construir  la ciutat on viurien les dones virtuoses de tots els temps, referint-se a les dones que havien cultivat aquestes tres virtuts.

D'altre costat, encara que no es sol reconèixer,  la seva definició de com havia de ser la ciutat de les dones, plasmava un concepte d'estructura social avançant-se en més d'un segle al que va publicar Thomas More a "Utopia" (1516).

La seva activitat com a escriptora li va portar a escriure llibres que pel seu contingut trencaven tots els límits imposats socialment a les dones; així va escriure el "Llibre del Cos de Policia" amb un discurs de tipus polític; o el "Llibre dels fets d'armes i de la cavalleria" que era un manual sobre la guerra de cavalleria, a més del "Llibre de la Pau", en el qual defensava la necessitat de la Pau.

A Christine de Pisan es deu també "La Cançó de Joana d'Arc" l'únic escrit de caràcter laic i popular  sobre Joana d'Arc. L'obra la va  escriure l'any 1429, dos anys abans que Joana d'Arc fos executada després de ser declarada heretge.  

Les paraules de Christine de Pisan defensar els drets de les dones a l'educació i al fet que les diferències físiques no implicaven, ni de lluny,una menor capacitat intel•lectual són tan actuals avui com el dia que les va escriure:

Si fos costum enviar a les nenes a l’escola i les féssim  aprendre el mateix que els nens, les nenes aprendrien a la perfecció  i entendrien les subtileses de totes les arts i ciències igual que ells...encara que com les dones tenim un cos més delicat que els homes, (encara que) més dèbil i menys hàbil per fer certes coses, tant més agut i lliure tenim  l’enteniment quan ho apliquem.

També continuen tenint tot el seu vigor i raó d'ésser les seves paraules quan encoratja  les dones a  estudiar

Em sembla que aquelles de nosaltres que ens puguem valer d’aquesta llibertat, cobdiciada durant tant temps hem d’estudiar per demostrar als homes que estan equivocats en privar-nos de l’honor i el benefici de l’ensenyament.  


Però també encoratjava les dones a construir el món on puguessin desenvolupar-se plenament. Com ja s'ha vist,  la Ciutat de les Dones havia de ser construïda prenent com a referència la raó i ho va escriure en un temps on la racionalitat no només no  era, ni de ben lluny, l'eix de l'existència de la societat, sinó que ho era la religió i cal recordar que els seus tribunals inquisidors tenien encara plena vigència. Per si això fos poca cosa, el poder reial, en mans d'un Carles VI desequilibrat, havia provocat una situació de saqueig  i intranquil·litat públiques, acompanyat tot plegat per lluites pel poder entre els nobles, just el 1405 va estar a punt d'esclatar una guerra entre els ducs d'Orleans i de Borgonya. Just aquell any va escriure el llibre de la Ciutat de les Dones, tot just després del debat sobre el "Poema de la Rosa" i l'any següent el de les Aquesta era l'època en que Christine de Pisan va escriure el "Llibre de la Ciutat de les Dones". i el "Llibre de les Tres Virtuts"




Nota EdD: La discussió sobre les dones arran llibres misògins es va produir també a terres més properes, entre Jaume Roig i Isabel de Villena, però aquest serà un nou capítol que publicaré la propera setmana. 




Referències:
Christine de Pizan and the "Querelle de la Rose": Combating Misogyny with Morality de Margaret E. Loebe. 
La Emancipación de la Mujer en la obra de Christine de Pisan. Maria Lara Martínez Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA)

La Cité des Dames.  Aticle de Robert Paul.  (Artsrtlettres)
Le Livre de la Cité des dames de Christine de Pizan. Archives de France. Article de Françoise Autrand. Professeur émerite des universités. 

Sobre La Canço de Joana d'Arc. He pogut consultar els documents preparats per la professora Leah Shopkow de la Universitat d'Indiada, que inclouen a més  de la seva transcripció d'una traducció a l'anglès del poema,  realitzada per Angus J. Kennedy i Kenneth Varty de la Societat d'Estudis de Llengües i Literatures Medievals de Oxford realitzada l'any 1977 el judici la sentència, l'execució i la rehabilitació de Joana d'Arc. (extractat per T. Douglas Murray de McClure, Phillips & Co de Nova York l'any 1902)  www.indiana.edu
Bibliothèque Nacional de France: Servei Gallica de biblioteca online. 

Sobre la cita de William Minto: "Champion of her sex" The Wellesley Index to Victorian Periodicals, 1824 - 1900, vol. 5 (Feb 86) 2466

Pilar Tarrada, Nati Soler, Elvira Mestres i Agnès Ferré Foto: Vicenç López

El públic va omplir ahir de gom a gom el Centre Cívic de la Bisbal del Penedès per assistir-hi a la presentació del llibre, fins al punt que una part  va haver d'estar d'en peus durant l'acte.  

Aquest llibre, que aquesta passada setmana s'ha presentat a Llorenç del Penedès i a la Bisbal del Penedès, va esdevenir realitat a partir de la suma d'una sèrie de petites circumstàncies que van facilitar que l'obra realitzada per Nati Soler (Text) i Josep Vallès (Fotografia)  s'arribés a publicar.

Tal com va explicar ahir a la tarda Pilar Tarrada de l'Institut d'Estudis Penedesencs, un bon dia la Nati Soler li va fer arribar tant els textos, que ella havia escrit, com les fotos, realitzades per Josep Vallès.
Un cop revisada aquella documentació a la Pilar se li va acudir que es podia fer  un acte, dins de les activitats de l'IEP, centrat en la natura com a font d'inspiració artística. Ho va plantejar com a una posada en comú, entre la Nati Soler i en  Josep Santesmases, qui havia publicat l'any 2013 el llibre "Entre el Cel i la Terra", amb 35 poemes inspirats en el món de la natura, que a la seva vegada havien servit d'inspiració per la creació de altres tants quadres, cadascú pintat per un autor o autora diferent. Donat que els texts de la Nati Soler s'havien inspirat en les fotografies d'en Josep Vallès,  era una gran oportunitat per exposar davant el públic les seves experiències i opinions.  Aquesta idea va prendre cos dins les XXV Jornades d'Estudis Penedesencs: Paisatge i Natura al Penedès, com una taula rodona de títol "La natura a través de la literatura i l'art" que es va celebrar a La Bisbal del Penedès l'11 de novembre de 2015.   Arran aquesta taula rodona va sorgir la publicació del llibre "Diuen...escrits propers" amb el suport dels Ajuntaments de Llorenç del Penedès i la Bisbal del Penedès

Aquell acte  de l'any 2015  va ser  també un homenatge a la gran tasca realitzada per Josep Vallès Campanera qui havia mort el 18 de maig de  l'any 2012 i a qui se li deu la gran difusió del coneixement i preservació del llegat d'obres en pedra seca, com molt bé va destacar ahir en Gerard Jané de les Caves Jané Ventura en la seva intervenció.  Així mateix va destacar la seva passió per  la fotografia, que el feia passejar sempre amb una petita càmera en les seves continuades sortides pel territori.

En Gerard Jané va lligar aquest nou llibre amb l'obra publicada l'any 2006 també obra de Nati Soler  i Josep Vallès titulada "Poemes de Pedra Seca", perquè, tot  que i que "Diuen...escrits propers"  no té com a eix principal la pedra seca, si que té una relació directa amb el paisatge  natural i humà dels entorns propers a la Bisbal del Penedès,   que ell podia visitar  amb assiduïtat per poder gaudir de l'observació dels petits canvis produïts pel pas de les estacions climatològiques o per l'acció puntual que, amb bona o mala ma, havia fet l'home.

Certament havia estat la Pedra Seca la gran passió de Josep Vallès i, com va recordar Gerard Jané, això li va valdre un sobrenom: " El Doctor Barraquer". També va recordar Gerard Jané com en el temps de la verema solia aparèixer en Josep Vallès per la Masia Mas Vilella, de les Caves Jané Ventura, on feia fotografies, ora de la vinya i els seus treballs, ora dels marges. De fet l'any 2013 la Masia Mas Vilella va ser la seu d'un taller de pedra seca homenatge a Josep Vallès.
En Gerard Jané encertava de ple en veure el lligam existent entre ambdós llibres. Des del format a la referència que a la contraportada de Diuen... Escrits propers, on es reprodueix la imatge d'una cabana de pedra seca i una rosella, que lliga directament amb la portada de "Poemes de Pedra Seca", on una altra cabana de pedra seca envoltada de roselles n'és la protagonista.

Cossetània Edicions, qui havia editat "Poemes de Pedra Seca" ha estat també qui ha editat "Diuen...escrits propers", i ha mantingut tant el format com el concepte de manera que tots dos llibres mantenen estèticament un lligam que també comparteixen quant a l'autoria.

L'Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès ja havia indicat  que l'acte, a més de servir per presentar el llibre que aquest any havia coeditat l'ajuntament, era un nou homenatge a Josep Vallès, i cada persona que anava intervenint en l'acte anava evidenciant aquest fet cada cop més.

El punt culminant, quant a l'homenatge,  va ser el moment en que Robert Vallès va dir unes sentides paraules en record del seu pare. I cal dir que el  seu llegat  té en ell un continuador ja que hi col•labora amb la revista "El Marge" de l'ADF  Clot de Bou, de qui també era membre actiu el seu pare.  (L'ADF Clot de Bou de La Bisbal del Penedès forma part de la coordinadora d'Entitats de la Pedra Seca; així mateix va rebre l'any 2013 un dels premis al reconeixement cultural de la III Festa de la Cultura al Penedès).

Per cloure la presentació del llibre es va establir un diàleg entre Elvira Mestres, conductora de la tertúlia literària de la Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del Penedès i Nati Soler autora dels textos del llibre.  Nati Soler és modista i dissenyadora i una reconeguda autora de poemes amb un bon nombre de premis incloent-hi el "Grandalla de Poesia" del Principat d'Andorra que va obtenir l'any 2008 per l'obra "La casa amb set butxaques"; o el Premi Marius Torres 2014 per "La lentitud del ramat" entre d'altres. Gràcies al diàleg vam poder saber que la passió i vivacitat per escriure li ve a la Nati Soler des del temps del batxillerat i que allò que li fa expressar tot el seu vigor creatiu és el seu entorn proper - el paisatge natural i humà -  que és el motiu de la seva inspiració.

Com a punt i final es va procedir a la lectura, per part de la mateixa Nati Soler, de dos dels capítols del llibre i aquesta lectura va deixar palesa la seva gran sensibilitat i la profunditat de les seves reflexions sorgides arran les fotografies de Joan Vallès.

L'acte va comptar amb el suport de Cellers Domenys de qui era el cava (Les Tres Naus) que es va oferir als assistents.

Maria Roca en un moment de la seva actuació. Foto: Vicenç López

La música que ha sonat ha estat barroca però l'acte tenia un intens regust renaixentista. 

Maria Roca és una intèrpret de gran sensibilitat i mestratge que ha interpretat Passacaglia in Sol menor de Biber i  una Pavana de Bach amb gran exquisidesa.

Maria Roca està especialitzada en violí barroc i ha format part de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i de la Joven Orquesta Nacional de España, així com de la European Youth Orchestra; col•labora habitualment amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, entre d'altres.  Col•labora també amb l'Orquestra de Collegium Vocale Gent que dirigeix Philippe Herreweghe, un dels grups amb més solera i fama mundial en la interpretació de música barroca; amb  Vespres d'Arnadí i amb l'Orquestra Barroca Catalana.  Ha actuat al Konzerthaus de Viena i al de Berlin, així com al Royal Albert Hall de Londres, a la Tonhalle de Zürich, el Concedtgebouw d'Amsterdam, el Lincoln Center de Nova York, el Txaikovsky Hall de Moscou, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana.  Va formar part també de l'obra de teatre "Duet per a una sola veu" de Tom Kempinski  que es va representar l'any 2010 al Teatre Romea a Barcelona, on sobre l'escenari interpretava amb el seu violí, la música que acompanyava l'obra. (L'obra estava basada en la història de Jacqueline  du Pré, virtuosa del violoncel que va patir esclerosi múltiple)

L'espai acollidor i idoni per la música, malgrat no ser una sala de concerts,  ha permès que l'audició fos de gran qualitat.

Quant al cava Reserva de la Música Rosé 2013 que s'ha presentat oficialment, és  fresc, delicat, lleuger i suau en boca,  amb un retrogust també suau i a la vegada persistent que permet degustar-lo llargament;  és un cava d'un color rosat salmó pàl•lid i elegant, molt fragant  i de bombolla molt petita i continuada.   És un cava artesà amb processos d'aclarit manual en pupitres i degorjat semi-manual, indicant en la contraetiqueta la data del degorjat.  La varietat és 100 % garnatxa negra.

Elisabeth Bataller, Maria Roca i Gerard Jané Foto: Vicenç López

El treball fotogràfic desenvolupat arran el Cava Rosat i la Diada de Sant Jordi ha estat a càrrec de Elisabet Bataller qui a més de la fotografia artística i conceptual és violinista amb un llarg recorregut internacional que ha actuat amb l'European Union Barroque Orchestra o Le Concert des Nacions amb Jordi Savall o amb Harmonie Universelle.

La visió del cavaller que salva la princesa que va expressar-se des d'una vessant absolutament allunyada de tot romanticisme al llibre "Llegenda  Àuria"  escrit per Iacopo da Varazze  el segle XIII, va esdevenir malgrat tot una història  que ressona en molts contes de fades romàntics on un príncep o cavaller salva la princesa .

Aquesta visió mundada i allunyada de la funció per la qual es va escriure la llegenda -  que tenia a veure amb la devoció per les vides dels sants -  va ser escollida per un pintor del segle XIX, Dante Gabriel Rossetti , com a motiu d'un dels seus quadres. En ell  va gosar explicar aquesta idea i per això va titular-lo:  "Les noces de Sant Jordi".

Si mirem el quadre veurem que mostra a la dreta, a la part de sota, el cap del drac.  La corona de la princesa penja del centre del marc de la finestra. Per l'obertura es veu com dos personatges vestits iguals (pot ser uns servents) estan tocant les campanetes de noces amb uns martellets, perquè en aquest quadre la princesa, a qui identifiquen com la Princesa de Saba,  i el sant es casen. El dos seient son reial, com indiquen la corona que es veu pintada al respatller en el que ella ha abandonat per deixar-se abraçar. Un ble del cabell de la princesa apareix lligat a una anella de la armadura i ella l'està tallant amb unes tisores.

























































A la llegenda original la princesa porta el drac fins al poble, lligat amb el seu cinturó, perquè  el drac, ferit per l'espasa de Sant Jordi  però no mort, ja no era ferotge. Serà ja en el poble on Sant Jordi li talli el cap. Aquest detall de la llegenda  sobre la mort del drac ja  en el poble es troba recollit en aquest altre quadre també de Dante Gabriel Rossetti,  on també fa servir una finestra per explicar en segon pla una part de la història, deixant l'espai principal pel sant i la princesa. Aquesta sosté el casc del cavaller o elm, coronat per un ocell, una tovallola i l'aiguamans on es renta Sant Jordi unes mans tacades de la sang del drac.



Aquest mateix autor ens va deixar també un altre quadre  que avui podem ben bé utilitzar per parlar de la Diada de Sant Jordi, ja que relaciona roses i amor. El quadre està inspirat en un poema francès escrit per Guillaume de Lorris (primera part cap el 1230)  i Jean de Meung (segona part cap el 1275).

És  en aquesta segona part  de l'obra on esdevé la història en un jardí emmurallat.  El poema explica com el protagonista en somnis entra en un jardí on coneix la Rosa, ell es va refinant perquè la vol conquerir, ha de lluitar contra els atacs dels enemics amb l'ajut de la raó i de l'amor. El quadre  de Dante Gabriel Rossetti, inspirat en el Poema de la Rosa,  ens mostra com la  parella troba l'aixopluc de les ales d'un àngel qui beneeix el seu amor. Les roses envolten la parella i l'àngel porta un vestit ple de roses vermelles.



Nota:
Donat que avui és Sant Jordi, deixo per demà una part menys agradable del Poema de la Rosa, que no puc deixar en l'oblit, però,  com bé es diu a la Biblia, hi ha un temps per a cada cosa, avui per l'amor romàntic, demà per donar resposta al missatge  misogin que amaga el Poema de la Rosa, no així el magnífic quadre de Dante Gabriel Rossetti qui va contribuir com la resta de companys del grup dels prerafaelites a que els personatges femenins fossin protagonistes de la pintura, més enllà dels prototípics retrats.  

Joan Descals, M. Teresa Baltasar i Roser Guasch Foto: Vicenç López

Si hagués de fer una definició de l'obra de la Roser Guasch a "Vindrà la Nit" seria aquesta: Un instant viscut en un moment donat, detingut en el temps i esdevingut etern mitjançant un poema.

En la meva opinió són poemes on, sense tenir una relació formal amb els haikús, si que existeix la forta influència de Matsuo Basho - poeta japonès del segle XVII identificat com un dels quatre millors autors de haikús del Japó - i en especial els lliga, en el cas dels poemes que apareixen a "Vindrà la nit", perquè són un veritable camí cap el interior, no només de l'autora, sinó de cada persona que els llegeix. ( I faig  amb això esment al que Octavio Paz pensava dels poemes de Basho i que ell que va traduir - amb Eikichi Hayashiya -   amb el títol de "Sendas de Oku" )

Basho és molt present perquè el poemes de Roser Guash a "Vindrà la nit" responen a la seva idea del que ha de ser un poema breu: el que succeeix  en un moment donat.   Aquesta definició, aparentment plana amaga en canvi  moltes facetes i vies d'interpretació que van des de saber entendre que la presa de consciència de voler de fer el poema és en si mateixa "el que succeeix en un moment donat", com també ho és el fet que l'experiència de vida que és l'origen del poema esdevé un sol moment en ser descrita en el poema l'emoció que ha generat, per molt que aquesta experiència de vida puguin arribar a ser el resultat de quaranta anys de convivència; o - encara més important  pel que ens ocupa - el moment que cada persona que llegeix el poema viu just pel fet de llegir-lo.   I si aquesta mateixa persona ho llegeix varies vegades, cada vegada serà un nou succés viscut en un moment diferent; serà un moment únic, un moment que haurà deixat parada en el temps l'experiència viscuda, l'emoció viscuda, i el sentiment sorgit darrera l'emoció...

I això passa exactament així amb els poemes de la Roser Guasch a "Vindrà la Nit"

Donat que el que batega en cada poema són emocions, aquests són a la vegada intemporals i transculturals, son a la vegada eterns i universals.

Les emocions són una experiència comuna a tota persona de tota època, de tot nivell cultural, de tots els temps, per això les obres que giren al voltant de les emocions - penseu en els personatges de Shakespeare - no envelleixen. Per això els poemes de la Roser Guasch tenen vocació d'eternitat, perquè les obres que estan basades en les emocions esdevenen obres d'eterna bona acollida pel públic de tots els temps.

Fins i tot, el llenguatge, que sol ser la part de les grans obres que pitjor suporta el pas del temps, en el cas dels poemes de la Roser Guasch a "Vindrà la nit" no ha patit un envelliment tot i que fa més de deu anys que els va escriure, perquè va seleccionar un llenguatge senzill, comprensible,  allunyat de modes i d'exhibicions que demostrin el domini erudit del català.

I pot ser puguem creure que perquè les paraules no són rebuscades, el poema és senzill, però res més allunyat. Són uns poemes difícils d'escriure, perquè la Roser Guasch ha renunciat a utilitzar elements descriptius o narratius que expliquin quina ha estat la experiència de vida que li ha portat a escriure el poema. En deixa, però, tota la  essència d'aquestes experiències viscudes (o imaginades): les emocions, tot i que tampoc les mostra obertament, sinó que ens deixa entreveure-les migs amagades sota les paraules de cada breu vers.  Per això, quan els llegim,  el poemes convoquen les nostres pròpies experiències de vida, les nostres pròpies emocions.

Per tot plegat els poemes de la Roser Guasch a "Vindrà la nit", tenen la qualitat de ser eterns i universals, i per això,  mentre hi hagi una persona capaç de llegir i entendre les paraules mantindran tota la seva força per convocar les emocions del lector.

Uns poemes literalment esdevinguts quadres de la ma de Joan Descals

En Joan Descals, en la seva intervenció a l'acte inaugural, va citar aquell veritable encert de Luchino Visconti de transportar a la gran pantalla l'obra de Thomas Mann "La Mort a Venècia", i la utilització de la música de l'adagietto de la 5a Simfonia de Mahler i com aquella música i aquella pel•lícula eren realment la plasmació de les paraules de Mann. És l'art transversal, és la capacitat de fer sorgir d'una obra d'art una nova obra d'art. En el cas del quadres creats per Joan Descals arran els poemes de Roser Guasch,  només que ell ha donat un pas més i els ha  integrat.

Els quadres de Joan Descals motivats pels poemes són en si mateixos com petites rodones de llum, amb una qualitat tècnica que et fa dubta si són pintura o esmalts. En ells, integrades, les paraules dels poemes, escrites  en el quadre i a més a més , escrites,  sobre el fons negre que serveix de suport a cada petit quadre, amb la lletra de la Roser Guasch. El conjunt és un goig en el qual et pots recrear contemplant-lo, vivint-lo, sentint-lo.

En Joan Descals és un expert en els camins secrets de l'art, en les interrelacions entre les obres d'un autor o autora i els d'altres que els o les han precedit, fins a límits insospitats, a ell (i al grup Polièdric del que en forma part) li devem conèixer molt millor que és l'art transversal i quina importància té en la història de l'art.

I el què en Joan Descals ha fet creant una sèrie de pintures, una per cada poema, és un exercici d'art transversal i els seus quadres són en si mateixos una altra poesia. I així com els poemes de la Roser Guash són breus, els quadres són de petit format, fins el punt que per la seva mida els podríem quasi catalogar  com a miniatures, perquè tenen tot el detallisme i la cura tècnica que és pròpia d'aquesta
manera d'expressió artística.

De la mateixa manera que he afirmat que els poemes de la Roser Guasch són per viure'ls, el mateix puc dir del quadres d'en Joan Descals, afegint que en aquests la vivència de les sensacions està garantida. Parlo de les sensacions, d'aquella resposta que no podem controlar amb la ment, que no podem situar en una vivència concreta, sinó que ens assalten,  ens omplen i ens fan sentir-nos d'una determinada manera. Potser vitalitat,optimisme, serenor...

Els colors i les formes contribueixen a despertar aquest món de sensacions, uns colors i unes formes escollides per l'autor per establir una comunicació que apropi els quadres a qui els observa i el faci sentir que no és un mer espectador.

Els quadres de Joan Descals  són per ser mirats amb deteniment, per així poder apreciar la qualitat de la seva obra, per poder prear com és capaç de dibuixar un perfil d'un traç aconseguint que el rostre pintat sembli jove o vell, sense haver d'afegir-hi  altres elements; o els somriures, que poden ser sorneguers o serens, i estan fets amb tres ratlles.  

Per tot això, cadascun dels quadres és com un petit esclat de llum, intens i assossegat a la vegada.
I  tot plegat, quadres i  poemes,  són una invitació i una incitació a viure les nostres pròpies emocions i les nostres pròpies sensacions, però també són una oportunitat per apropar-se als ressons que podem copsar de les influències d'altres autors o autores o per cercar la satisfacció intel•lectual d'aprofundir tant en l'obra de la Roser Guasch com en l'obra d'en Joan Descals.
I de la suma dels poemes de Roser Guasch i dels quadres de Joan Descals va sorgir el llibre "Vindrà la nit" editat per Arola Editors.  Un llibre que és una veritable mostra de compromís amb la cultura.        
"Vindrà la nit" és un llibre per gaudir de la intimitat amb un mateix, deixant-se portar per les paraules i per les reproduccions dels quadres per transitar per l'estret camí que porta cap el nostre interior.

Aquesta tarda ha tingut lloc la presentació, en el marc de la Masia Llagostera, del llibre  "De pedra picada. Retrat íntim del president Carles Puigdemont" de Josep M. Flores  editat per Angle Editorial.

 A l'acte han assistit com a co-presentadors Joan Descals i Quim Nin actual Secretari General de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

El llibre, tal com ha destacat Joan Descals, està més estructurat com a un seguit d'articles, encapçalats per una cita d'alguns dels molts articles escrits per Carles Puigdemont, en els diversos mitjans de comunicació on ha treballat com a periodista o bé de les entrades del seu blog personal, que no pas per capítols.  L'obra és una aproximació a la persona de Carles Puigdemont, l'actual president de la Generalitat, a la seva manera de ser i de fer, des d'aspectes com la seva afició a la cuina, el seu fi sentit de l'humor, el seu amor per la música, la seva formació i cultura cristianes i el seu sentiment molt europeu...

Per la seva part, Quim Nin, en tancar l'acte, ha destacat alguns aspectes de la personalitat del president Carles Puigdemont,  en especial la seva humanitat i  el seu compromís amb les persones i amb el país.

L'autor del llibre, Jose M. FLores ha volgut destacar la col•laboració que va rebre de Sònia Cebrian, Salvador Clarà, Marc Colomer, Fermí Fernàndez, Salvador Garcia, Saül Gordillo, Lluís Llach, Josep Maria Jami Matamala, Queco Novell, Anna Puigdemont, Francesc Puigdemont, Teresa Sala, Marcela Topor, Joan Valls Calar i  Xevi Xirgo i per aquesta raó considera que el retrat del president Puigdemont és molt coral a la vegada que molt íntim.

L'acte a conclòs amb una copa de l'excel•len gama de caves "Reserva de la Música" de Jané Ventura