Conferència de Joan Rigol a la seu d'ANUE

By Esguard de Dona - dijous, de juliol 16, 2015

Eduard Sagarra, President d'ANUE i
Joan Rigol, en un moment de l'acte.
L'essència comú que  posseïm tots els éssers humans va ser l' element que per a fer-nos meditar, entorn a la persona, la convivència i en coneixement mutu ens va proposar ahir Joan Rigol a l'acte organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE) a Barcelona.
Ho va fer, tal com ens havia anunciat l'Eduard Sagarra, president d'ANUE, fent senzill el que és complex.

Ser persona és allò que tots tenim en comú, sigui quina sigui la nostra situació social, cultural, econòmica, religió, etc. i ho som en la mesura que som capaços de conèixer i estimar els altres éssers humans.

La convivència i la relació amb els altres requereix del diàleg, és a dir requereix que vulguem conèixer, comprendre (enriquir la nostra mirada amb la mirada de l'altre) i compartir.

En un entorn on el pes del triomf (?) material fa que s'oblidi sovint que la llibertat i l'èxit no depèn tant del que es posseeix com de la capacitat de fer allò que surt del nostre cor, veient als altres com un reflex de nosaltres mateixos.

A la societat s'estimula molt la competitivitat, però si només competim, ens deshumanitzem, o bé deshumanitzem els altres i els reduïm a la consideració d'objecte o de cosa, i per tant d'ésser sense drets.

Cada persona fa un desplegament d'aptituds i d'actituds. De capacitats i de maneres de fer. I les actituds marquen la manera de ser i de fer de les persones.

En Joan Rigol va dedicar uns instants a explicar com en el món de la política ser adversari no ha de significar perdre la capacitat d'estendre ponts de diàleg i de coneixement mutu.

En aquesta convivència a la societat plasmem també la nostra manera d'entendre el temps i el gaudi d'aquest temps, i Joan Rigol ens va remetre a la filosofia grega i aquella manera d'entendre que una cosa és el temps que transcórrer (Chronos) tant diferent d'aquell moment en que succeeix quelcom important que canvia la persona (Kairos)  i que no té perquè ser una cosa espectacular, pot ser tant senzill com aquell gaudi transformador que produeix la lectura d'un text, la contemplació d'un quadre, o sentir una determinada música ( i és que la cultura la podem definir com a la creativitat de l'esperit), un segon radiant que se sent com un instant d'immortalitat.

Eduard Sagarra ens va prometre noves i futures trobades com aquesta i ens va convidar a tots a formar part de la Casa dels Drets Humans, que és el que ANUE representa.

Per a finalitzar l'acte va intervenir el grup Filarmònica Popular, amb un delicat repertori i una interpretació exquisida i virtuosa.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios