La Declaració Universal dels Drets Humans, la resposta a l’horror i a les atrocitats descobertes al final de la II Guerra Mundial.

By Esguard de Dona - dimecres, de desembre 10, 2014


Eleanor Roosevelt. 


El 10 de desembre de 1948 es va aprovar aquesta Declaració, que es va començar a elaborar l’any 1946. Per tirar endavant aquest projecte van posar la determinació d’una dona, Eleanor Roosevelt, a les hores ja vídua del que havia sigut president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt.  No va ser fàcil, evidentment, posar d’acord als 18 membres que pertenyien a diversos àmbits polítics, religiosos, culturals i estats.


La Comissió es va reunir per primera vegada l'any 1947. En les seves memòries, Eleanor Roosevelt va recordar la diversitat de visions i com cada part tirava de les seves idees i malgrat tot al setembre de 1948, amb la participació de més de 50 Estat membres de Nacions Unides, es va presentar un primer esborrany.


Diu també a les seves memòries que va ser molt conscient com s’havia aconseguit un consens pel qual es reconeixia el valor suprem de la persona, pel fet d’existir, sense que pugui ser arrabassada la seva dignitat sota cap excusa, i com el respecte a aquesta dignitat exigeix lluitar per la llibertat i el desenvolupament ple de la persona.


Cal un pas enrere per entendre quin espant va suposar tenir ple coneixement que els totalitarismes, els feiximes i el nazisme havien convertit les lleis en una eina al servei d’unes ideologies que negaven la dignitat universal de l’ésser humà i reduïen aquesta dignitat a aquells grups que ells mateixos reconeixien com a superiors. Aquesta realitat va suposar un terratrèmol dins el món dels teòrics del dret i va suposar cercar una alternativa aliena al propi estat, per això postulats sobre un ordre jurídic internacional es van revitalitzar i es van posar com eina per aconseguir que es respectés la dignitat humana.  I més enllà, continuaven existint en els països denominats democràtics, grups que patien situacions de discriminació, i d’altre costat unes diferències socials i culturals que en cap cas podien ser considerades ajustades a dret, ni compatibles amb el que es declarava com a dignitat de l'ésser humà.

Aquestes teories sobre un dret internacional de les gents ja les havien expressat autors com Francisco Vitoria (segle XVI), Hugo Grocio (segle XVII) o la de la Pau Perpètua d'Immanuel Kant (segle XVIII). Però aquest cop s'arribaria a crear aquest referent internacional pensat per reconèixer la dignitat de l'ésser humà i destinada a procurar la pau entre els estats.

El naixement de la Declaració Universal dels Drets Humans anava lligada al reconeixement dels drets socials i econòmics que tots just van començar a capgirar el concepte de com havia de ser un estat. (Veure els articles 25, 26, 27)

A partir dels anys 50 els estats tendirian a ser estats de dret, democràtics i socials. De dret per la divisió de poders i pels drets i llibertats fonamentals declarats i garantits; democràtics perquè la sobirania rau al poble i aquest s’expressa a través de diversos instruments de democràcia directa o de democràcia representativa, a tot allò es va afegir els aspectes socials i econòmics.


Tornant a la Declaració, com bé diu el nom, era exactament això, una expressió d’un desig que es volia veure convertit en una realitat. Aquest tipus de dret, el dret declaratiu, és ben bé una eina per fer pensar, per fer reflexionar sobre quines són les finalitats de la societat i del dret, i treballar per aconseguir aquelles fites.


Avui molts dels drets que es troben reconeguts de manera positiva - és a dir, dels que poder exigir que siguin respectats acudint a un tribunal - són el fruit d’aquella declaració.


Resta molta feina a fer, però com tot a la vida és pura qüestió de treballar de manera constant, sense defallir, per a construir una societat i un món que responguin als enunciats d’aquesta Declaració, perquè avui continua sent tant actual com el dia que es va aprovar.


Avui es llegirà en molts llocs, per persones destacades del món de la política, la cultura, les arts. Es una declaració amb només 30 articles, curts i de fàcil comprensió, però els hem de fer nostres si volem que arribin a ser de debò una referència en el nostre entorn, la nostra societat i arribi cada cop més lluny i tingui cada cop més força. No n'hi ha prou amb dedicar-li un dia a l'any, ha de ser un text de capçalera, un referent que la sociedad es faci seu per complir-la i exigir-la.

Aquest és el text:


Preàmbul
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables
de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la
pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes
de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com
l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans,
deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret
per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la
tirania i l'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions
amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els
drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat
de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el
nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb
l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i
les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran
importància per al ple compliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per
a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se
constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació,
el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els
pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i
de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció
de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen
nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país
o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota
administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de
sobirania.

Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són
prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la
llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta
Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que
l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució
o per la llei.

Article 9 
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb
justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i
obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència
fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què
hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen
ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc
no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família,
el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té
dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les
fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a
beneficiar-se'n.
2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada
per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions
Unides.

Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar
de nacionalitat.

Article 16
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per
motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran
de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva
dissolució. 
2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs
esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció
de la societat i de l'Estat.

Article 17
1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret
inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col
lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de
l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser
molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions
i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21
1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per
mitjà de representants lliurement elegits.
2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques
del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha
d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se
periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre
procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir,
mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els
recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals
indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23 
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a
condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que
asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana,
completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a
afiliar-s'hi.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de
la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la
salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència
mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur,
malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència
independent de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials.
Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual
protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la
instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria.
L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a
l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a
l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals;
promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups
ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al
manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà
donada als seus fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a
gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de
les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28 Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats
proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29
1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és
possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les
limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el
reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les
justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una
societat democràtica.
3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i
principis de les Nacions Unides.

Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un
Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a
la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios