El consens obligat en benefici del país: El model Suïs

By Esguard de Dona - dijous, de desembre 04, 2014


Consell Federal 2014
(D'esquerra a dreta): El Conseller Federal Johann N. Schneider-Ammann, Conseller Federal Eveline Widmer-Schlumpf, Consellera Federal Simonetta Sommaruga (Vicepresident), el President (any 2014, la presidència és rotatita)  Didier Burkhalter, Consellera Federal Doris Leuthard, Consellera Federal Ueli Maurer, Conseller Federal Alain Berset, Cancellera Federal Corina Casanova
Foto: Dominic Büttner & Béatrice Devènes 

Pot sorprendre saber que existeix un model polític basat en l’obligació de trobar sempre consens per legislar i governar, però Suïssa és l’exponent que aquest sistema existeix i funciona.

Suïssa és una democràcia de consens, el seu govern és de coalició (encara que un partit tingui majoria), compost pels partits polítics més importants, amb un funcionament basat en la cooperació entre aquests partits i amb una presa de decisió política mitjançant la negociació i el compromís.

El per què d’un model de consens?
La diversitat cultural del país és una de les raons per dur a terme la política de consens, no es tracta per tant d’una democràcia basada en el pes d’una majoria, sinó en l’atenció a la diversitat cultural del país.  Suïssa té al voltant de 8 milions d’habitants,  amb una nivell de residents estrangers que supera el 20 %, té quatre idiomes repartits de manera irregular quant a distribució geogràfica (alemany, francès, italià i romanx; a més d’altres idiomes resultat de la immigració). La religió havia estat un element també molt destacat quant a la diversitat, però arrel una enquesta de l’any 2000 només un 16 per cent la van qualificar de molt important;  les dues religions majoritàries són la catòlica romana i la protestant (evangelistes lliures i d’altres); en menor mesura hi ha presència de musulmans, ortodoxes-cristians, hinduistes, budistes, jueus i d’altres, i amb major proporció que cadascuna d’aquestes hi ha el nombre de persones que es declaren aconfessionals.  Per tant la diversitat de llengües, religió i cultura han sigut un bon motiu per anar a trobar un sistema polític de consens.

Com funciona aquest model de consens?
Comença per l’elecció dels representants  mitjançant llistes obertes en les quals el ciutadà o ciutadana pot escollir dins d’un partit qui vol votar, o pot escollir representants de diversos partits, és a dir, pot decidir-se per triar a les persones que li semblen més adients sense tenir que limitar-se a les d’un determinat partit.  Com són una democràcia de consens de fa molt temps, tenen molta llibertat a l’hora de tatxa o incloure candidats a les llistes.  La distribució d’escons es fa per sistema proporcional.

Parlament i Govern: 
Mitjançant les votacions federals (Suïssa tot i que manté el nom de Confederació Helvètica és en realitat un federació d’estats des de l'any 1848, però va voler preservar aquest nom on es fa referència al orígens de la seva unió, que cal trobar-lo a l'any 1291) escullen el Consell Nacional i el Consell d’Estats.

El Consell Nacional representa el poble, té 200 membres.  Hi ha 26 districtes electorals i a cada districte li pertoca un nombre d’escons proporcional al nombre de la seva població.

El Consell d’Estats està compost de 46 membres. Cada cantó està representat per 2 membres, llevat  6 cantons que en tenen un sol representant.  L’elecció del Consell d’Estats és un assumpte de cada cantó, i llevat el cantó de Jurà els altres han escollit eleccions directes (el poble escull els seus representants del seu cantó) per majoria absoluta de vots. Si no es dona aquesta majoria, es fa una segona volta i a les hores la majoria relativa ja serveix. Com cada cantó organitza la seva manera de fer la tria, ens trobem per exemple que el cantó de Ginebra considera que amb una primera volta un majoria relativa de més d’un terç dels vots ja es suficient per escollir els representants.

El conjunt de Consell Nacional i Consell d’Estats es denomina Assemblea Federal.

El Govern: Consell Federal
Quant al govern, rep el nom de Consell Federal i està compost per 7 consellers escollits per l’Assemblea Federal,  en base a la proporcionalitat dels partits més importants a l’Assemblea.

Aquests set consellers formen una coalició permanent  mentre són al càrrec. Són un òrgan col•legiat i per tant tots tenen responsabilitat compartida respecte a  les decisions del Consell Federal del que formen part; a més cadascú és cap d’un departament de govern (ministeri o conselleria) i la presidència de govern (a la vegada formalment és també el cap d’estat) és rotatòria i no comporta prerrogatives,  per tant tots tenen el mateix nivell d’importància i estan obligats a governar mitjançant la política de consens.  Sent com són de diversos partits s’ han de posar-se d’acord i fer política de manera consensuada a través de la negociació i el compromís. Aquest aspecte és la diferència essencial amb les democràcies de base majoritària.

El mandat del Consell Federal és de 4 anys. No hi ha moció de censura tot i que les seves propostes puguin no ser acceptades al Parlament o fins i tot rebutjades en un referèndum, perquè a Suïssa la democràcia directa és tant important que sovint la ciutadania s’expressa directament a les urnes per escollir polítiques concretes.

Aquest sistema de govern de gran coalició ha estat el resultat no d’una llei, sinó d’un llarg procés històric d’integració política.  Històricament va haver temps de govern unipartidista  però a partir de 1959 es va acordar una representació proporcional.

Perquè fa al parlament (Consell Nacional i Consell d’Estats) també funciona per consens. Actualment hi ha 7 partits amb representació parlamentària.

Existeix també una Cancilleria Federal amb la funció d'organització del personal del govern.

Un sistema per a la diversitat. 
El sistema suïs té molt present la seva diversitat fins el punt que l’art. 175 de la seva Constitució diu que “la llei pren en consideració una representació adequada de les regions i de les llengües nacionals”. I aquests aspectes continuen sent fonamentals a les eleccions, avui es troba també inclòs la presència de les dones, en canvi a perdut importància la religió.


Polítics no professionals:
A Suïssa els polítics no tenen salari, el que tenen és un cert pagament com a compensació anual. La major part són advocats, treballadors, emrpesaris, consellers d'empreses, etc. no deixen per tant la seva feina perquè el càrrec públic no és un mitjà de vida. Això fa que visquin la realitat de la societat i de l'economia d'una manera directa.


Parlaments cantonals i govern municipal
A més de l’Assemblea Federal hi ha un Parlament Cantonal i el seu corresponent Consell Cantonal, escollits, tant l'un com l'altre, per elecció directe dels ciutadans i ciutadanes.

A més disposen de  les Assemblees municipals. Als pobles petits en formen part tot el poble i en els grans ( un 20 % del total de municipis)  es forma l'assemblea per votació del poble.  Hi ha municipis que funcionen per majoria, però els més grans ho fan per proporcionalitat per tal que siguin representants els partits polítics més petits.


Democràcia Directa: 
A Suïssa té molta importància la participació directa (democràcia directa) dels ciutadans i ciutadanes.  Qualsevol ciutadà o ciutadana pot fer una proposta de llei i si aconsegueix 100.000 signatures aquesta proposta serà sotmesa a votació nacional. No pot ser rebutjada sense passar per aquesta votació. (A Espanya, per exemple, no és obligat que les iniciatives legislatives populars siguin considerades, ni votades).

També utilitza com eina de democràcia directa el referèndum. Si una persona o persones s’oposen a una llei aprovada pel Parlament, li cal aconseguir 50.000 signatures en el termini de 100 dies posteriors a la publicació de la llei i a les hores seran les electors els qui en referèndum diran si accepten o no accepten aquesta llei.  D’altre costat si es fa qualsevol canvi a la Constitució o si es planteja des del govern que Suïssa s’adhereixi a qualsevol tractat o acord internacionals és obligat fer un referèndum i que sigui la ciutadania qui decideixi. El govern i el parlament representen el poble suïs,  però no poden prendre decisions en contra del sentiment de la ciutadania i en darrer terme sempre és aquesta la que s’expressa i pren les decisions.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios