Diàleg i Transformació Social

By Esguard de Dona - divendres, de novembre 21, 2014

Monument a la Llibertat, el Diàleg i la Democràcia
(Lagos - Portugal)
Obra de Vera Gonçalves
Autor imatge: Manuelvbotelho
El raonament lògic i el diàleg com a eines de transformació de la societat. 

Probablement el Dia de la Filosofia és un d’aquelles jornades que passen sense tenir massa espai, o més aviat, gens, als mitjans de comunicació.  En gran mesura perquè se sol veure la filosofia com quelcom propi del passat o com quelcom tant complex i difícil d’entendre que se situa lluny de la vida quotidiana.

En realitat, la filosofia cerca donar explicació a les coses i al lloc que ocupa l’ésser humà al món i a la natura, a través de la lògica i el raonament.

És a dir, tots en fem ús de la filosofia, encara que no ens adonem, quan cerquem respostes o explicacions i això ho fem exposant arguments creats a partir de la lògica i el raonament.

Evidentment què per donar resposta a una mateixa situació es donen arguments molt diferents, tot i que s’hagin construït a partir del raonament lògic. D’aquí que sigui un element essencial el diàleg per exposar i contraposar la diversitat d’arguments que es poden plantejar davant cada situació, d’aquí que Irina Bokova (Directora General d’UNESCO) hagi dit que la genuïna filosofia inclou per necessitat el diàleg.

Resulta evident doncs que la filosofia, com camí per arribar a disposar d’arguments raonats i lògics que s’exposen al diàleg per resoldre conflictes de convivència,  afecta -  i de fet afecta molt -  a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.

No ens hauria de resultar per tant estrany que se’n volgués situar la filosofia com un element essencial en la transformació de les societats i que se’n volgués fer ressò a partir de l’any 2002 dedicant-li una jornada a l’any. Donat que aquest any el Dia de la Filosofia ha coincidit amb el Dia dels Drets dels Infants, i per tant va ser ahir dia 20 de novembre (perquè no té data fixa,  sinó que es celebra el tercer dimecres de novembre de cada any),  així que encara va tenir més difícil trobar un espai que posés en valor la importància de ser capaços de cercar respostes al nostres problemes a través de la lògica, el raonament i el diàleg.

Així que pràcticament no ha tingut incidència mediàtica, i en canvi aprendre a fer-ne ús d’aquests recursos que ofereix la filosofia és vital per crear una societat capaç de cercar solucions allunyades de la violència, de la intransigència i de la imposició per la pura força física.

Aquest any s’ha volgut posar l’accent en definir què s’ha d’entendre com a genuïna filosofia, afirmant que és aquella que inclou el diàleg. Perquè sense diàleg els arguments no servirien per a una transformació social de caràcter respectuós i integrador;  aspectes aquests molt importants en unes societats i en un món tant globalitzat com l’actual.

Aquest diàleg es planteja com la manera de conèixer les diverses línies filosòfiques que al llarg dels temps han inserit en les visions que es donen a cada societat, a cada cultura, a cada poble, o a cada persona.


Les societats actuals, especialment al món occidental, solen ser grans gresols de la diversitat, tant de les ideologies polítiques com de les creences religioses o ètiques, etc. Tots elles són factors de transformació de la societat i per això mateix el diàleg és el vehicle que serveix per apropar les diverses visions i per a cercar les vies de convivència i d’integració. Per això enguany s’ha focalitzat la celebració del dia de la filosofia en la transformació social i el diàleg intercultural.


D’entre les propostes que s’han fet aquest any des d’UNESCO es trobava la idea de dotar a les generacions presents i futures del coneixement necessari i de les competències i capacitats adients per la comunicació i la cooperació entre les diverses cultures, religions o pobles.

Altre proposta va ser el desenvolupament d’un laboratori d’idees i d’un fòrum per a la innovació i per anticipar-se a través del diàleg als reptes futurs. Aquesta idea va lligada al fet que UNESCO disposa d’un programa denominat MOST (Management of Social Transformations) que manté forts lligams entre la recerca científica i les formulacions polítiques, per tal de construir capacitats tant a nivell individual com a nivell institucional per a poder implementar polítiques públiques dotades d’aquestes característiques basades en el raonament lògic i el diàleg.

Aquestes propostes de l’UNESCO cal situar-les dins l’encàrrec que té per part de la Assemblea General de l’ONU de liderar la Dècada Internacional per a l’Acostament de les Cultures que abasta el període 2013 - 2022.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios