Europa: Situació de l'ocupació dels joves i mesures per incentivar-la

By Esguard de Dona - dimecres, de maig 14, 2014


Quina és la situació actual?
  • Els nivells de desocupació juvenil són alarmants: prop de 5,4 milions de joves menors de 25 anys estan a l'atur als 28 països de la UE (març de 2014). Això representa una de desocupació del 22,8 %, és a dir: més d'un de cada cinc joves europeus demandants de feina no en troben. A Grècia i a Espanya són més d'un de cada dos. I la taxa mitjana de desocupació juvenil dobla amb escreix la taxa de desocupació dels adults en la majoria dels Estats membres (el març de 2014, la taxa global de desocupació als 28 Estats membres de la UE era del 10,5 %).
  • 7,5 milions de joves d'entre 15 i 24 anys no treballen, ni estudien, ni segueixen cap programa de formació (els anomenats «ni-nis»).
  • La disparitat entre els països que registren els nivells més alts i més baixos de desocupació dels joves segueix essent molt elevada: hi ha una diferència de més de 50 punts percentuals entre Alemanya, amb el 7,8% i Grècia amb el 56,8%.
  • En comparació amb l'any anterior (març 2013) la taxa de desocupació juvenil ha baixat de 322.000 als 28 Estats membres i de 166.000 a la zona euro. Les previsions apunten cap a una estabilització el 2014 i un lleuger descens de la taxa de desocupació el 2015 (fins el 10,1% a la UE y el 11,4% a la zona euro), amb unes diferències entre països que segueixen essent molt importants. 
Què fa la UE?

Invertir en els joves: la Garantia Juvenil
La Garantia Juvenil té l'objectiu de garantir que els Estats membres posin a disposició de tots els joves de fins a 25 anys una feina de qualitat, educació contínua, formació d'aprenent o període de pràctiques  en un termini de quatre mesos després d'acabar els estudis oficials o de quedar-se a l'atur. La Garantia Juvenil és una de les reformes estructurals més essencials i urgents que els Estats membres han d'establir per abordar l'atur juvenil i millorar la transició de l'escola a la feina.
La lògica de la Garantia Juvenil és molt simple: per tal de garantir que els serveis públics d'ocupació ajudin de manera activa als joves bé a trobar un lloc de treball adient a la seva educació, competències i experiència; o bé a adquirir l'educació, competències i experiència que busquen els empresaris i que, per tant, necessiten per a augmentar les seves possibilitats de trobar una feina en el futur.
La Garantia Juvenil es basa en l'experiència a Àustria i a Finlàndia, que mostra que la inversió en els joves val la pena. Per exemple, la garantia juvenil finesa s'ha traduït en una reducció de la desocupació entre els joves i amb uns resultats d'un 83,5% dels joves que han estat empleats amb èxit o bé se'ls han assignat unes pràctiques, un lloc com a aprenents o una educació suplementària en un termini de tres mesos des de la data de registre.
La Recomanació sobre la Garantia Juvenil  va ser adoptada formalment pel Consell de Ministres de la UE el 22 d'abril de 2013 (vegeu MEMO/13/152), sobre la base d'una proposta presentada per la Comissió el desembre de (vegeu IP/12/1311 iMEMO/12/938) i va ser aprovada pel Consell Europeo de juny de 2013.

En molts Estats membres, la implantació de la Garantia Juvenil necessitarà reformes estructurals. Per exemple, els serveis públics d'ocupació han de poder garantir que els joves reben assessorament adient sobre la feina, les oportunitats d'educació i la formació més pertinents per a la seva situació. La proposta de Decisió de la Comissió per donar suport als serveis públics d'ocupació a través d'una cooperació més estreta (juny 2013) pot tenir un paper destacat per aconseguir aquest objectiu (vegeuIP/13/544 i STATEMENT/14/126).

Un altre dels àmbits que requereix reformes estructurals és el dels sistemes d'educació i formació professional, a través dels quals els Estats membres han de donar als joves les capacitats que busquen els empresaris. En aquest sentit, el diàleg amb  els sindicats, les organitzacions empresarials, els centres d'ensenyament i les autoritats públiques sobre l'estructura i el contingut de l'educació i els cursos de formació pot resultar molt útil.
La Garantia Juvenil té un cost fiscal per als Estats membres (la Organització Internacional del treball ha estimat el cost de l'aplicació de la Garantia Juvenil a la xona euro en 21.000 milions d'euros l'any). Tot i això, els costos de no actor són molt superiors. La Fundació Europe per a la millora de les condicions de vida i de Treball (Eurofound) calcula la pèrdua econòmica actual a la UE de comptar amb 7,5 milions de joves desocupats o sense educació ni formació en més de 150.000 milions d'euros l'any (l'1,2% del PIB de la UE) en termes de prestacions pagades i pèrdua de producció.
Aquí s'hi ha d'afegir els costos a llarg termini per a l'economia, la societat i les persones afectades, com ara un risc més alt de desocupació en el futur i de pobresa. 
El cost de no fer res és, per tant, molt alt: el sistema de Garantia Juvenil és una inversió. Per a la Comissió, és una despesa clau per tal que la UE preservi el seu potencial de creixement en el futur. A això hi pot contribuir un suport financer considerable de la UE, en particular, del Fons Social Europeu, i en el context de la Iniciativa d'Ocupació Juvenil, però perquè la Garantia Juvenil sigui una realitat, els Estats membres també han de donar prioritat a les mesures de suport a l'ocupació dels joves en els seus pressupostos nacionals

Finançament de la Garantia Juvenil
El Fons Social Europeu és, amb diferència, la font més important de finançament de la UE per fer realitat la Garantia Juvenil. Hi aporta més de 10.000 milions d'euros cada any en el període 2014-2020. És important que els Estats membres dediquin un percentatge significatiu de les seves pròpies dotacions del Fons Social Europeu per 2014-2020 a la implantació de la Garantia Juvenil.
Para complementar l'ajut financer de la UE disponible en aquelles regions on la població pateix més atur juvenil i inactivitat, el Consell i el Parlament Europeu van acordar crear una Iniciativa d'Ocupació Juvenil (IOJ). El suport de la IOJ es concentrarà en les regions que pateixen taxes de desocupació juvenil superiors al 25% i en els joves que ni treballen, ni estudien, ni s'estan formant («ni nis»). D'aquesta manera es garantirà que, a les zones d'Europa on els reptes són més urgents el nivell d'ajuda per jove sigui suficient com per fer una diferència real.
La Iniciativa d'Ocupació Juvenil comprèn 3.000 milions d'euros d'una nova línia específica del pressupost de la UE dedicada a l'ocupació juvenil, acompanyada de, com a mínim, 3.000 milions d'euros més procedents de les dotacions nacionals del Fons Social Europeu. Així s'amplificarà el suport que ofereix el Fons Social Europeu a la implantació de la Garantia Juvenil gràcies al finançament d'activitats que ajudin directament els joves sense feina ni estudis amb la creació de llocs de treball, pràctiques professionals i d'aprenentatge, la posada en funcionament de noves empreses, etc. La Iniciativa d'Ocupació Juvenil es programarà en el marc del FSE per al període 2014-20.
Els Estats membres hauran de complementar la Iniciativa d'Ocupació Juvenil amb inversions nacionals addicionals del FSE i reformes estructurals per modernitzar els serveis socials, educatius i d'ocupació adreçats als joves a través de la millora de l'accés i la qualitat de l'educació i de les relacions amb les demandes del mercat laboral.
Fins ara, 17 Estats membres, inclòs Espanya, han presentat plans per a la implementació de la Garantia Juvenil (vegeuMEMO/14/13)

Facilitar el pas de l'escola al treball
Uns sistemes eficaços d'educació i formació professional, concretament aquells que inclouen un fort component d'aprenentatge al lloc de treball, faciliten el pas dels joves de l'educació al món laboral. 
Per completar la Garantia Juvenil, la Comissió ha posat en marxa iniciatives concretes per ajudar els joves en aquesta transició:
  • Sobre la base d'una proposta de la Comissió, el Consell de Ministres va aprovar, al març del 2014, un marc de qualitat per als períodes de pràctiques perquè els becaris adquireixin una experiència laboral de qualitat en condicions segures i justes, i per incrementar les seves possibilitats de trobar un treball de qualitat. (Més informació)
  • El juliol del 2013 es va llançar l'Aliança Europea per a la Formació d'Aprenents que agrupa autoritats públiques, empreses, interlocutors socials, centres educatius i de formació professional, representants de la joventut i altres agents clau per millorar la qualitat i l'oferta de la formació d'aprenents a tota la Unió. (Més informació)


Impulsar els sectors amb gran potencial de creació d'ocupació

Una part important de l'acció de la UE consisteix en posar remei a les diferències de capacitats i intensificar la creació d'ocupació amb especial èmfasis en la joventut. El Paquet d'Ocupació de la Comissió Europea de l'abril de 2012 va identificar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), l'economia verda i l'atenció sanitària com tres àmbits amb un  potencial significatiu de creació d'ocupació.

En el sector de la tecnologia de la informació i de les comunicacions, podrien haver-hi fins a 900.000 llocs de treball vacants al 2020 a causa de la manca de professionals qualificats. El sector de les app's de la UE podria, ell sol, ocupar 4,8 milions de persones d'aquí al 2018. (Actualment n'ocupa 1,8 milions) (Més informació)

Per fer front a aquest dèficit de qualificacions, la Comissió Europea va posar en marxa, el març del 2013, la Gran Coalició per a l'Ocupació Digital que agrupa empreses, centres d'educació i el sector públic per fer front a l'escassetat de personal qualificat digitalment d'Europa. (Més informació
El creixement de l'ocupació en les ecoindústries ha estat elevat durant la crisis, amb més de 4,2 milions de persones treballant-hi. S'espera que segueixi augmentant a mesura que avancem cap a una economia més sostenible i amb baixes emissions de carboni, que podria impulsar la demanda de productes i tecnologies innovadores. La Comissió ha de presentar una comunicació abans d'aquest estiu per ajudar els Estats membres a explotar al màxim el potencial de creació d'ocupació d'aquesta transformació.

Mobilitat
Les enquestes de la UE demostren que els joves són el grup de població més propens a la mobilitat i les tendències de places vacants revelen una creixent divisió entre Nord i Sud en el mercat de treball de la UE (escassetat d'oferta de mà d'obra al nord i cada vegada més competència al sud). Si bé desplaçar-se segueix sent una opció personal, la mobilitat laboral pot jugar un paper important en la reducció de l'atur en el països afectats, al mateix temps que contribueix a fer front a la carència de qualificacions i cobrir ofertes d'ocupació en altres Estats membres.
La UE ajuda aquells que estiguin disposats a explorar les oportunitats professionals fora dels seus Estats membres, facilitant la recerca de feina. EURESla xarxa paneuropea de recerca de feina, dóna accés a gairebé dos milions de vacants. El portal s'està modernitzant per convertir-se en una autèntica eina d'autoservei d'ocupació a escala de la UE i la Comissió ha proposat noves normes per reforçar els serveis d'EURES a les persones que busquen una feina i als empresaris que busquen treballadors.
Vídeo sobre EURES editat per les representacions de la Comissió Europea a Madrid i Barcelona.

'La teva primera feina EURES, és un règim de mobilitat laboral pilot fet a mida per als joves europeus que busquen feina. El seu objectiu és trobar col·locacions en altres Estats membres per a joves de 18 a 30 anys, a qui s'hauria d'oferir un contracte de sis mesos com a mínim i un salari i condicions que s'ajustin a la legislació laboral nacional. Proporciona informació, una funció de recerca de llocs de treball, contractació i ajuda a la col·locació. Finança cursos d'idiomes i altres necessitats de formació i les despeses de viatge als joves sol·licitants d'ocupació (per entrevistes de treball i instal·lació per incorporar-se a un lloc de treball en altres països de la UE). També proporciona una contribució a un programa d'integració en el cas de contractació de personal per una PIME. Des de 2013, el programa s'ha ampliat als períodes de pràctiques i aprenentatge.
Més informació sobre La Teva primera feina EURES
On es pot aplicar?

Amb un pressupost de gairebé 15.000 milions d'euros pel període 2014-2020, un 40% més elevat que en el període 2007-2013,Erasmus +el nou programa d'educació, formació, joventut i esport de la UE (MEMO) permetrà que uns 4 milions de persones, la majoria menors de 25 anys, puguin estudiar, formar-se o fer un voluntariat a l'estranger i adquirir experiència i competències internacions altament valorades en el mercat laboral. Més d'un milió de subvencions es dirigeixen específicament als períodes de pràctiques per a estudiants i aprenents. Erasmus+ també finançarà noves "aliances per al coneixement" i "aliances per a les competències sectorials", associacions entre universitats, centres de formació professional i empreses per fomentar l'ocupabilitat i l'esperit empresarial.
Agències nacionals que gestionen Erasmus +
Informació sobre el programa Erasmus Plus (Power Point)

El reforçat Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia contribuirà a promoure l'ocupació juvenil tot facilitant la formació de l'esperit emprenedor als estudiants. Ja ha format a més de 1.000 estudiants i ha contribuït a la creació de més de 100 empreses incipients (Més informació)

Per establir un autèntic mercat de treball de la UE, és fonamental facilitar als estudiants i als treballadors l'exercici del seus drets de lliure circulació i igualtat de tracte quan es desplacin dins del mercat únic europeu. La recent modernització de la directiva sobre les qualificacions professionals, particularment l'ampliació dels recursos als procediments electrònics com la targeta professional europea i garantir el reconeixement de les pràctiques professionals és un pas més en aquesta direcció. (Més informació). Es pot dir el mateix de les noves normes per millorar la protecció dels treballadors mòbils de la UE contra la discriminació (IP/14/421 y MEMO/14/288)

'Joventut en Moviment': Iniciativa de la Unió Europea per donar a conèixer als joves les oportunitat de mobilitat que tenen:
Pàgina web de 'Joventut en Moviment'

Posar èmfasis en l'esperit empresarial
Els joves europeus tenen a la seva disposició altres oportunitats adaptades a ells, concretament aquelles que pretenen quedesenvolupin el seu potencial emprenedor. En el marc del programa Erasmus per a Joves emprenedorsels aspirants a emprenedors participen en intercanvis transfronterers i comparteixen idees de negoci amb un empresaris experimentats, amb els que col·laboren durant un període d'entre un i sis mesos.
També s'ha posat en marxa la iniciativa Startup Europe per a ciberemprenedors i emprenedors del sector de les TIC. En la que, per exemple, s'anima, als estudiants universitaris a crear una empresa abans de la seva llicenciatura. Aquestes iniciatives contribueixen activament a un canvi de mentalitat a Europa. La Comissió també dóna suport a la aparició del finançament col·lectiu (crowdfunding),  una font alternativa de finançament per als joves amb idees empresarials, i està impulsant el sector de l'emprenedoria social, en el que els joves poden desenvolupar empreses sostenibles que creïn un impacte social. 

En el marc del nou Programa d'Ocupació i Innovació Social(EIS) es destinaran 920 milions d'euros per al període 2014-2020 a facilitar l'accés als microcrèdits i impulsar l'emprenedoria social, així com a donar suport a polítiques socials innovadores i promoure la mobilitat laboral (Podeu veure més informació aquí(nota de premsa) i aquí (MEMO). Es dedicarà un pressupost específic, al voltant de 100 milions d'euros a provar noves solucions en matèria d'ocupació i polítiques socials en àmbits crítics com l'ocupació o la inclusió juvenils.

Quins resultats s'han obtingut fins ara?
S'han establert les bases i ara la prioritat és accelerar-ne l'aplicació. El seu èxit dependrà tant de la voluntat política dels Estats membres com de la capacitat del sector privat de crear oportunitat per als joves. La UE contribuirà a què s'obtinguin resultats, identificant les reformes més crítiques a través de lesrecomanacions específiques per a cada país publicades com a part de la revisió anual de la UE de les polítiques econòmiques i socials dels Estats membres, difonent les millores pràctiques, canalitzant la inversió del pressupost de la UE i ajudant a aprofitar plenament el mercat únic europeu.
Cada any el Fons Social Europeu beneficia més de 15 milions de persones, ajudant-les a millorar les seves qualificacions, facilitant-los la integració en el mercat de treball, lluitant contra l'exclusió social i la pobresa i millorant l'eficiència de les administracions públiques.
Projectes finançats amb la política de cohesió a Catalunya
  • A finals de 2013 es va ajudar al voltant d'1,14 milions de joves amb 3.700 milions d'euros procedents dels recursos dels FSE assignats a accions específiques per a la joventut, i 1.190 milions d'euros compromesos en projectes en els vuit Estats membres amb les taxes d'atur juvenil més elevades (Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Portugal, Eslovàquia i Espanya).
  • Més de 3 milions d'estudiants han rebut beques Erasmus de la UE des que es va llançar el programa, l'any 1987. Durant l'any acadèmic 2011-2012, el programa va permetre a més de de 25.000 estudiants cursar una part dels seus estudis d'educació superior a l'estranger o acceptar un lloc de treball en una empresa estrangera per millorar la seva ocupabilitat.
  • 47 organitzacions com Google, Microsoft, Telefónica, SAP y Cisco, proveïdors de serveis d'educació i ONG's, s'han compromès amb la Gran Coalició per a l'Ocupació Digital. A partir de l'abril de 2014, aquesta iniciativa ha donat lloc a que s'hagin ocupat 5.000 nou llocs de treball digital, més de 10.300 períodes de pràctiques i llocs d'aprenents; i que s'hagin impartit cursos de formació a 270.000 persones. 
  • Molts països i regions europees també han creat les seves pròpies coalicions per a l'ocupació digital.
  • L'Erasmus per a joves emprenedors ha promogut, des del seu inici, l'any 2009, unes 1.700 relacions empresarials amb èxit entre un nou empresari i un empresari experimentat d'acollida.
  • Molts països utilitzaven la inversió del Fons Social Europeu per modernitzar l'educació i reforçar la formació professional. Els projectes orientats a la inclusió social aborden la integració de joves provinents de grups desafavorits en el mercat laboral o en el sistema educatiu.

Més informació

·         Us adjuntem un PDF amb les tres principals fites assolides per la comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou,  del 2010 al 2014

Pàgina web de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona: Oportunitats pels joves
Pàgina web sobre ocupació juvenil

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios