IV Congrés sobre els Drets dels Animals (IV): Les raons filosòfiques dels drets dels animals.

By Esguard de Dona - dilluns, d’abril 21, 2014



Aquesta ponència va estar a càrrec del professor Antoni Defez de la Universitat de Girona.

Va iniciar la seva intervenció establint que en la seva opinió no hi havia, des de la filosofia, un argument únic per defensar els drets del animal. Però va establir la seva consideració des de la posició antropocentista, és a dir, l’home com eix de tot. Aquest posicionament filosòfic, a favor d’establir que el dret dels animals és un dret concedit per l’home  va trobar una forta oposició entre els presents, de fet, si s'accepta que algú és qui reconeix els drets,  fins i tot els éssers humans tenim drets perquè algú ens els hauria atorgat, perquè al llarg de la història no s'han reconegut a tots els éssers humans els mateixos drets, i de fet encara hi ha cultures i societats on aquesta igualtat de drets no existeix ni tant sols formalment.  

Segurament des del punt de vista de l’evolució del reconeixement positiu dels drets  (és a dir de les lleis que reconeixen els drets) el professor Defez podria estar descrivint un procés real, és a dir: qui té el poder és qui declara el dret, però això seria en tot cas el fet formal del reconeixement, no la causa del reconeixement.

La declaració formal del dret no és la causa pel la qual es reconeix el dret

Un repàs a la història del dret ens pot portar a veure com les raons que van donar lloc a les revolucions del segle XVIII per arribar a establir un Estat de Dret enfront de l’Estat Absolutista de les hores ha tingut raons filosòfiques allunyades del fet que en aquelles èpoques el dret dels reis fos considerat un dret esdevingut per la gràcia de Déu, i per tant superior a la resta del mortals;  ben al contrari es van establir raons per les quals els homes (a les hores només els homes) tenien drets pel fet de ser homes. Posteriorment també hem vist com a sectors de població con les dones, els infants, els treballadors, etc, se’ls anava reconeixent drets, i que també la declaració del dret (la llei) es creava des de qui tenia el poder, però les raons no eren que qui tenia el poder graciosament atorgava el dret, sinó que hi havia qualitats en les dones, els infants, els treballadors, etc, que feien que tinguessin moralment aquests drets, encara que les lleis no els tinguessin a les hores reconeguts.

Hi ha una diferencia entre qui declara el dret i les raons per les quals aquest dret s’ha de declarar. Així, per exemple, el reconeixement dels mateixos drets civils sense distinció de gènere o raça es basa en uns arguments filosòfics que parteixen de la dignitat de l’ésser humà i per tant de la seva condició d'igualtat; i aquesta seria la causa final del per què qui tenia el poder arribés  a declarar els drets positius d’aquells que no ho tenien reconeguts. I cal recordar que perquè succeís aquest reconeixement sempre va caldre una defensa publica d’aquests drets per part de qui creia en la igualtat i la dignitat humana, perquè sense aquesta defensa  la declaració del drets no hagués sorgit per decisió pròpia de qui tenia el poder.  

La visió antropocentrista moderada

Cal dir que la posició filosòfica que defensava el professor Defez està en línia dels que es denomina “Antropocentrisme moderat” que considera l’home com  garant i guardià de la natura i els éssers vius, en lloc d’aquell “Antropocentrisme fort” que considera que l’home és l’únic important, i encara més allunyat d’aquell antropocentrisme excloent  que només dotava de dret a qui era home.
La visió d’antropocentrisme moderat, no deixa de ser una visió que permet justificar el dret dels animals només per raó que hi ha persones que els molesta o els resulta desagradable que els animals siguin maltractats o matats cruelment, i no perquè els animals per si mateixos fossin dignes de tenir drets.   L'any 1970 el psicòleg Richard D. Rider va definir l'antropocentrisme com un especisme, és a dir, com una mena d'argumentació moral per la qual s'estableix una infravaloració de qui no pertany a l'especíe "homo sapiens". Per això la posició defensada pel professor Defez no era acceptable per la majoria d’assistents, perquè des de l'antropocentrisme es poden retirar els drets declarats quan es vulgui, ja que no deixen de ser un "regal" atorgat a qui es considera que no té cap mena de dret per si mateix.

Per això, dins la discussió que es va obrir en tancar la ponència, nombrosos presents es van posicionar a favor dels arguments expressats tant per en Jeremy Bentham -  qui ja al segle XVIII defensava que els animals tenen capacitat de sentir patiment i sofriment; i que la capacitat de sentir era raó per establir uns drets que evitessin la tortura dels animals - com per en Peter Singer, qui en 1975  va n publicar “Animal Liberation” donava com argument també el fet que els animals pateixen i per tant aquesta capacitat ha de ser la causa per la qual els animals han de tenir dret a no patir. No nega però Singer diferències entre éssers humans (animals racionals) i els altres animals, però defensa el drets dels animals com a ésser sensibles.

Va haver un temps en què a les dones que reclamaven drets d’igualtat se les considerava del mateix nivell que un animal. 

És molt interessant recordar en aquest punt la comparació entre dones i animals que va fer al segle XVIII Thomas Taylor argumentant contra les idees de Mary Wollstonecraft. Taylor deia que si les dones havien de tenir drets, basats en els arguments que  oferia Wollstonecraft, també se li havien de donar drets a les bèsties. No cal dir que era una comparació que cercava la riota i menystenir les dones.

Mary Wollstonecraft vas ser una  filòsofa i escriptora anglesa del segle XVIII, (encara molt poc reconeguda malgrat que en la seva època va aconseguir establir-se com a escriptora professional e independent)  que  defensar que les dones no eren per naturalesa inferior als homes, sinó que només ho semblava perquè no tenien accés a la mateixa educació.

La resposta de Taylor era que les dones en realitat tenien el mateix nivell que un animal.

A títol de recordatori, dir que  Mary Wollstonecraft va ser la mare de Mary Shelley, autora de "Frankenstein".

Reconeixement legal dels drets dels animals  perquè són éssers sensibles.  
Cal destacar que l’argument  d’ establir un dret positiu en favors dels animals  pel fet que els animals són éssers viu capaços de patir, (éssers sensibles)  es recull al Tractat de Lisboa de la Unió Europea.

L’evolució històrica dels drets dels animals a la Comunitat Econòmica Europea i posteriorment a la Unió Europea,  arrenca el  1974 amb una directiva que establia que abans de sacrificar els animals fossin atordits per minvar el seu patiment (no hem d’oblidar el gran nombre d’animals que es sacrifiquen per raó que són aliment dels éssers humans no vegans). Aquesta posició va evolucionar cap les denominades “5 Llibertats Bàsiques”dels animals: no patir molèsties;  no patir fam, ni set;  no patir por,  ni angoixa; no patir dolor, ni ferides, ni malaltia; i llibertat d’expressar el seu comportament natural;  fins a l’actual reconeixement d’éssers sensibles.

A Catalunya els animals tenen el reconeixement d’ésser recollit al Codi Civil Català, a Espanya encara es manté el concepte legal segons el qual els animals són coses.

Des de l'antropocentrisme es poden retirar els drets declarats perquè no hi ha cap altre raó moral que el de voler declarar un dret. 
La posició filosòfica defensada pel professor Defez no deixa de considerar, encara que sigui des d’un posició animalista, que els animals no tenen cap qualitat per si mateixos per a tenir drets, sinó que l’home estableix els límits del seu dret per la pura voluntat del home. Si s'accepta aquesta postura, es evident que quan es vulgui també es poden retirar aquest drets, per un altre acte de voluntat de l'home. Els drets reconeguts des de l'antropocentrisme no deixarien de ser una pura mostra de poder, sense cap altre raó de poder ser defensats que el caprici, la conveniència o l'interès de qui els ha declarat.  

Per això els arguments en favor dels drets dels animals en raó que són éssers capaços de sentir no només patiment, sinó també d’altres emocions, reiteradament demostrades en els seus comportaments tant en la relació amb les persones com amb altres animals, tenen tants defensors.

Cal però recordar que en tot moment la posició del professor Defez va ser sempre la defensa dels animals, només els arguments eren diferents que els d'una part majoritària dels presents al Congrés.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios