Presentació del Llibre "Què Podem Fer", sobre l'obra solidària d'Angel Olaran a Etiòpia

By Esguard de Dona - divendres, de febrer 28, 2014


Foto: Dolores Garcia

Aquesta nit, al Saló d’Actes del Col•legi d’Advocats i de Farmacèutics de Tarragona s’ha presentat el llibre “Què podem fer?” sobre l’obra que el missioner Àngel Olaran està duent a terme a Wukro, població situada al nord d’Etiòpia, una de les regions més dures d’Àfrica tant per la seva climatologia com per la seva història.

Moltes coses a explicar d’aquesta trobada on a la taula de presentació es trobaven quatre representants de quatre fundacions dedicades a l’ajuda al més necessitats i l’autor del llibre, i tots ells han aportat els seus testimonis en favor de l’obra d’Àngel Olaran.

En primer lloc s’ha projectat un vídeo amb imatges de Wukro i de la titànica tasca que està duent el missioner Àngel Olaran. La informació del vídeo l’ha completada, l’autor del llibre Josep M. Jaumà.
Foto: Dolores Garcia

Josep M. Jaumà, qui va néixer a Reus, és traductor, professor, i escriptor. Llicenciat en Lletres i Doctor en Literatura Anglesa per la UB, ha glossat en una breu intervenció algunes de les realitats que també es recullen al llibre i que conformen una mostra de com entén Àngel Olaran la manera amb que podem ajudar a qui ho necessita, en aquest cas en la població de Wukro.  L’obra d’Olaran  abasta la creació i funcionament de l’escola d’agricultura (pràctica i arrelada als mitjans i realitats de l’entorn), la tasca amb els orfes: que són adoptats per una família o bé, quan es tracta de grups de germans s’estableixen com a família, sent el més gran dels germans el responsable del grup, comptant amb suport i ajut per tirar endavant la seva situaicó, ja que Àngel Olaran va valorar que sempre podrien tenir un millor suport emocional mitjançant aquest sistema que no pas amb la creació d’un orfenat.

Una de les tasques primerenques d'Àngel Olaran va ser aprofitar les 8 ha, que els havien destinat per a crear una missió i una escola, (i que eren tant desèrtiques que fins i tot els habitats denominaven a aquell tros de terra “el desert”), per convertir-les en un espai on conrea i on crear una escola d’agricultura perquè era més adient a les necessitats de tota la contrada,  que no pas una formació més acadèmica però poc aplicable a un territori i una població que cada dia veu morir infants sense poder posar remei i que tenen en l'agricultura una esperança real de millorar les seves vides; i dins d'aquesta millora molt especialment la de les dones amb la seva preparació per poder ser també elles qui treballa la terra; la introducció de vaques per a la producció de llet, lliurant una vaca prenyada i havent l’obligació per part de qui la rep de tornar una altra al cap d’un parell d’any, quan ja han tingut el vedell i per tant anar estenen com una taca d’oli aquesta font d’aliment entre el major nombre de persones possibles. L’últim projecte encetat per Àngel Olaran ha estat intentar evitar que els aiguats que dos mesos a l’any assolen les terres de Wukro – una planura a 1.972 m., amb més de 30.000 habitants -  i que provenen d’una muntanya propera que desguassa sobre la planura, ha construït una sèrie de murs i de llacunes on l’aigua va quedant atrapada, però des d'on es va filtrant al terra, amb l’esperança que aquelles aigües arribin a omplir les capes freàtiques i permetin que en uns anys la planura, en lloc de patir l’arrossegament que assola les terres, pugin disposar de pous i aigua subterrània abundant, que doti al territori d’aquest element essencial per a la vida.

Pel que fa a la resta de la taula, la primera intervenció ha estat a càrrec de Josep Maldonado, qui coneix Àfrica pels seus nombrosos viatges a aquest continent i per la tasca de la seva Fundació Esport Solidari Internacional,  qui coneix bé l’obra d’Àngel Olaran.  Maldonado ha destacat la necessitat de seguir treballant a l’Àfrica per ajudar una població que cerquen poder viure, poder menjar i poder tenir dignitat; aspectes que els mouen sovint a intentar arribar a països més desenvolupats i democràtics a la cerca d’una esperança inabastable a les seves terres, perdent sovint la vida en l'intent, per això, ha afirmat, que cal treballar a l’Àfrica i que a la vegada cal no oblidar el que s’ha de fer aquí.

Foto: Dolores Garcia
Antoni Coll, qui va ser director del Diari de Tarragona, i que avui presideix la Fundació Bonanit, dedicada a donar suport a persones sense sostre, facilitant allotjaments i alimentació. Coll ha recordat una mica d’història relacionada amb Etiòpia, des del fet que en aquestes terres s’hagués trobat les restes del primer homínid conegut (Lucy), al fet que fos el lloc de riqueses il•limitades de la Reina de Saba, per arribar des de mitjans del segle XX a viure enfrontaments armats o la guerra civil que va suposar la separació d’Eritrea,  a més de greus sequeres.   S’ha referit també al pròleg del llibre, dut a terme per Arcadi Oliveres, on es recull que el juny de 2008 la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) va demanar als països rics que facilitessin a l’any 50.000 milions de dollars per pal•liar la fam al món; la petició no va obtenir prou resposta, en canvi, amb la crisi originada arran la caiguda de Lehman Brothers  i per tal de facilitar disponibilitats financeres als bancs de tot el món s’han dedicat 92 vegades aquell import que la FAO havia demanat. (Aspecte que Arcadi Oliveres no dubta en definir com un comportament escandalós i criminal al mateix temp)

De la intervenció d’Àngel Pujol,  president de la Fundació Centre d’Iniciatives Solidàries Àngel Olaran, (qui va ser un notable empresari que dedica ara la seva capacitat de gestió i de transmetre passió i compromís en l’obra d’Àngel Olaran) vull destacar la seva emocionada descripció de l’experiència que suposa conèixer aquest missioner dels pares blancs, i com tothom que ha anat a veure sobre el terreny la seva obra, torna colpit per la seva humanitat i lliurat a poder contribuir a la seva tasca. (En l'actualitat moren cada dia més de 29.000 infants, segons fonts d’Unicef, on afirma que a Etiòpia un infant de 5 anys té 30 vegades més de morir que un infant a Europa occidental), per tant tal com ha dit Àngel Pujol_ "si això no belluga les nostres consciències, què ho pot fer?."
Foto: Dolores Garcia
La Fundació Centre d’Iniciatives Solidàries Àngel Olaran du a terme un gran nombre d’accions per recaptar fons, totes a cost zero, de manera que tot el que recapten es destina a tirar endavant els projectes d’Àngel Olaran a Wukro. El llibre també s'ha fet a cost zero, amb fotos cedides per Joan Tomás, quant a  la publicació s'ha pogut fer gràcies al suport de la família Casañé, qui la ha dedicada al record del seu fill Xavier Casañé, persona que estava molt implicada en l'ajut als infants desfavorits, i que va morir el passat any amb només 39 anys.
Antoni Brufau, qui presideix Repsol, empresa que compta amb la Fundació Repsol per a tasques de caràcter social, ha destacat que el llibre que es presentava està carregat d’humanisme i que s’allunya d’una visió trist, ben al contrari,  evidencia el que en anglès es coneix com empoderament, que consisteix en oferir les condicions perquè les persones pugin construir el seu futur, prenent ells el control d’aquest construir, ja que l’obra d’Olaran permet que a través de microcrèdits i amb els projectes que ha posat en marxa s'estigui oferint l’oportunitat que es puguin crear el seu futur.


Un moment de l'actuació del grup SAL150
Foto: Dolores Garcia

L’acte a conclòs amb l’actuació del grup Sal 150, compost per Miguel Lara, Rosa Burguera, Cristobal Varo, Damián García, Daniel Martínez i Hector Sanz, els quals interpreten obres pròpies  ( els compositors són Rosa Burguera i Miguel Lara) amb unes lletres carregades de denuncia al nostre món actual, a la vegada que plenes d’esperança.

La sala estava plena de gom a gom, amb nombrosa assistència de representants de tots els àmbits.




Vull acabar reproduint un parell dels pensaments d’Àngel Olaran en relació a la tasca que desenvolupa:

“No es tracta de beneficència, sinó de justícia.”

“Mentre pensem que la caritat és la solució, res no millorarà. Però, per ara,  és l’únic que tenim perquè les coses no empitjorin.” 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios