Europa: Un estudi europeu avisa que hi ha risc de caure en la pobresa tot i tenir feina

By Esguard de Dona - dimarts, de gener 21, 2014


L'important augment de la pobresa entre la població en edat laboral és una de les conseqüències socials més evidents de la crisi econòmica. 

Pot ser que amb una reducció progressiva dels nivells d'atur no n'hi hagi prou per invertir aquesta tendència si continua la polarització salarial i continuen augmentant els contractes de treball a temps parcial. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi europeu del 2013 sobre l'evolució social i de l'ocupació a Europa, que també esmenta l'impacte positiu que té cobrar prestacions socials per trobar una nova feina, comenta les conseqüències dels desequilibris que encara existeixen entre sexes i glossa la dimensió social de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).

L'estudi demostra que l'acceptació d'un lloc de treball pot efectivament ajudar la gent a sortir de la pobresa, però només en la meitat dels casos: tot depèn del tipus de feina que es faci i, sobretot, del nombre d'individus de què es compongui l'economia domèstica i de la situació laboral del cònjuge.

En paraules del comissari europeu d'Ocupació, Assumptes Socials i Inclusió, László Andor, «si volem aconseguir una recuperació sostenible que no només redueixi l'atur, sinó també la pobresa, hem de parar atenció no només a la creació de llocs de treball, sinó també a la qualitat dels llocs de treball que es creïn».

Impacte positiu de les prestacions socials i de la prestació de l'atur

L'estudi europeu també demostra que, contràriament a la creença més habitual, en igualtat de condicions la gent que rep la prestació de l'atur té més possibilitats de trobar feina que qui no la rep. Això s'aplica especialment als sistemes de prestacions ben dissenyats (els que van reduint el nivell de les prestacions al llarg del temps), que van acompanyats d'un seguit de requisits com ara l'obligació de buscar feina. Aquests sistemes tendeixen a donar suport a la millora de les capacitats i a la seva adequació a la demanda i, per tant, a l'acceptació de llocs de treball de més bona qualitat que ajuden la gent a sortir de la pobresa.

L'estudi també posa de manifest que en alguns països com ara Polònia o Bulgària hi ha una part important d'aturats que no reben cap mena de prestació i que sobreviuen bàsicament gràcies a la solidaritat familiar o al treball no declarat. Els desocupats que no reben prestacions d'atur tenen menys probabilitats de trobar feina perquè tenen menys probabilitats de beneficiar-se de mesures de reinserció laboral i, a més, per rebre prestacions, no estan obligats a buscar feina.

Encara hi ha diferències entre homes i dones

Encara que la crisi ha provocat l'esvaïment d'algunes de les diferències que tradicionalment han patit les dones i els sectors més afectats han estat els tradicionalment dominats pels homes, encara es mantenen moltes diferències entre sexes pel que fa a presència en el mercat laboral, salaris i risc de caure en la pobresa. D'altra banda, les dones encara tendeixen a treballar menys hores que els homes i, tot i que això pot reflectir preferències personals, no deixa de minvar oportunitats de fer carrera, salaris i futures pensions ni d'implicar, per tant, una infrautilització del capital humà i, doncs, un menor creixement econòmic i menys prosperitat. Per tant, les diferències entres homes i dones tenen un cost social i econòmic que cal abordar suprimint les barreres i les limitacions socials o institucionals.

Hi ha diversos models segons l'Estat membre pel que fa al nombre d'hores treballades pels homes o per les dones: en alguns Estats membres (Països Baixos, Alemanya, Àustria i Unit) hi ha més dones que treballen, però ho fan menys hores que els homes i a d'altres Estats membres (Europa Central i Oriental, Espanya, Irlanda) la participació de les dones en el mercat laboral és menys important, però un cop hi troben feina acostumen a treballar més hores. Només tenen realment èxit les polítiques d'alguns Estats membres (sobretot els països nòrdics i els països bàltics) que aconsegueixen que el percentatge de dones que treballen sigui molt alt i que no hi hagi grans diferències amb el nombre d'hores que treballen els homes. Les polítiques d'aquests països semblen basar-se en la igualtat del temps de treball independentment del sexe, en un temps de treball molt més flexible, en la incentivació de la divisió del treball no remunerat entre els membres de la parella i en l'existència de guarderies accessibles i econòmiques adaptades als horaris laborals i que resten obertes moltes hores.

Dimensió social de la UEM

Les divergències macroeconòmiques, socials i laborals són cada vegada més grans i posen en perill els principals objectius de la UE establerts en els Tractats, és a saber, la convergència econòmica i la millora de la vida dels ciutadans dels Estats membres. L'estudi esmentat demostra que la llavor de les divergències actuals cal buscar‑la en els primers temps de l'euro, en què el creixement desequilibrat d'alguns Estats membres basat en l'acumulació de deute fomentat per uns tipus d'interès molt baixos i per grans entrades de capital va desincentivar la productivitat i la competitivitat.

Com que no podien devaluar la seva moneda, els països de la zona euro que han volgut recuperar la seva competitivitat han hagut de fer una devaluació interior i contenir preus i salaris. Tot i això, aquesta política ha tingut les seves limitacions i desavantatges: augment de l'atur i problemes socials; a més, la seva eficàcia depèn de factors tan diversos com ara disposar d'una economia oberta i d'una forta demanda exterior o dur a terme polítiques i inversions que millorin la competitivitat no relacionada amb els costos.

La Comissió Europea proposava en la seva comunicació sobre la dimensió social de la UEM del mes d'octubre del 2013 (IP/13/893) controlar millor les evolucions socials i la de l'atur. A llarg termini i si es reformessin els 

Tractats, es podrien complementar els instruments de coordinació de les polítiques econòmiques amb una més gran capacitat fiscal de la UEM que pogués absorbir futurs xocs financers

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios