Europa: Reforma estructural del sector bancari

By Esguard de Dona - dimecres, de gener 29, 2014



Avui la Comissió Europea ha proposat noves normes per impedir que els bancs més grans i complexos segueixin exercint l'arriscada activitat de negociació pel seu compte. Les noves normes també atorgaran als supervisors la facultat d'exigir als bancs una separació entre determinades activitats de negociació potencialment arriscades i la funció d'acceptació de dipositis si l'exercici d'aquestes activitats posa en perill l'estabilitat financera. Paral·lelament a aquesta proposta, la Comissió ha adoptat mesures complementàries encaminades a augmentar la transparència de determinades operacions del sector bancari a l'ombra. Aquestes mesures completen les grans reformes que s'estan duent a terme per reforçar el sector financer de la UE.

En l'elaboració de les seves propostes, la Comissió ha tingut en compte el valuós informe del grup d'alt nivell presidit per Erkki Liikanen, governador del Banc de Finlàndia (IP/12/1048), així com les normes nacionals vigents en alguns Estats membres, la reflexió d'aquest tema a escala mundial (principis del Consell d'Estabilitat Financera), i l'evolució en altres països.

El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha declarat: "les propostes d'avui són les últimes peces de l'engranatge que ens permetrà dur a terme la reforma normativa general del sistema bancari europeu. Aquestes disposicions s'ocupen del petit nombre de bancs de grans dimensions que, sense aquestes mesures, encara es podrien considerar massa grans per fer fallida, massa costosos de rescatar i massa complexos per ser objecte de resolució. Les mesures proposades contribuiran a reforçar encara més l'estabilitat financera i garantiran que els contribuents no acabin pagant pels errors dels bancs'. Les propostes d'avui proporcionaran un marc comú a escala de la UE, necessari per assegurar que no s'adoptin solucions nacionals divergents que puguin crear problemes per a la unió bancària o malmetre el funcionament del mercat únic. Les propostes s'han calibrat minuciosament amb l'objectiu d'assolir un equilibri delicat entre l'estabilitat financera i la necessitat de crear les condicions adequades per a la concessió de préstecs a l'economia real, un equilibri transcendent per a la competitivitat i el creixement.

Des de l'inici de la crisi financera, la Unió Europea i el seus Estats membres han dut a terme una revisió fonamental de la regulació i la supervisió bancàries. La UE ha introduït reformes per reduir l'impacte de les possibles fallides bancàries amb l'objectiu de crear un sistema financer més segur, sòlid, transparent i responsable que estigui al servei de l'economia i de la societat en el seu conjunt. Per augmentar la resiliència dels bancs i reduir la incidència de les possibles fallides bancàries, s'han adoptat noves normes sobre els requisits de capital dels bancs (MEMO/13/690) i sobre el rescat i la resolució d'aquestes entitats  (MEMO/13/690), és a dir, s'ha posat en marxa la unió bancària.
No obstant, a la UE encara hi ha bancs massa grans per caure, massa costosos de rescatar i massa complexos perquè se'ls resolgui. Per tant, es necessiten noves mesures. En concret, una separació estructural dels riscos associats a les activitats de negociació dels bancs respecte la seva funció d'acceptació de dipòsits. Les propostes d'avui tenen l'objectiu de reforçar la resiliència del sector bancari de la UE, garantint al mateix temps que els bancs segueixin finançant l'activitat econòmica i el creixement.

La proposta sobre la reforma estructural dels bans de la UE no més s'aplicarà a les entitats bancàries de dimensions més grans i complexes de la UE, i que desenvolupin importants activitats de negociació. La proposta tindrà els efectes següents:

1. Prohibirà la negociació per compte propi en instruments financers i matèries primeres, és a dir, la negociació que tingui com a finalitat única realitzar un benefici pel banc. Aquesta activitat implica molts riscos i cap benefici tangible pels clients del banc o per a l'economia en general.
2.  Atribuirà als supervisors la capacitat, i en casos determinats, l'obligació d'exigir la transferència d'altres activitats de negociació d'alt risc (per exemple, la creació de mercat, les operacions amb derivats complexos i les operacions de titulació) a entitats jurídicament independents dins del grup que es dediquin a la negociació (filialització). D'aquesta manera es pretén evitar el risc que els bans eludeixin la prohibició d'exercir determinades activitats de negociació realitzant activitats ocultes de negociació per compte propi que siguin excessivament significatives o molt apalancades i que puguin posar en perill tot el banc i al sistema financer en el sentit més ampli.  Els bancs tindran la possibilitat de no superar les activitats si poden demostrar, a satisfacció del seu supervisor, que els riscos generats s'atenuen per altres mitjans.
3.  Establirà normes sobre els vincles econòmics, jurídics, operatius i de govern entre l'entitat de negociació separada i la resta del grup bancari. Amb l'objectiu d'impedir que els banc intentin eludir aquestes normes, traspassant una part de les seves activitats al sector bancari a l'ombra, menys regulat, les mesures estructurals de separació han d'anar acompanyades de disposicions dirigides a millorar la transparència del sistema bancari a l'ombra. La proposta paral·lela en matèria de transparència oferirà, doncs, un conjunt de mesures destinades a millorar el coneixement de les operacions de finançament de valors per part dels seus inversors i de les autoritats de regulació. Aquestes operacions han estat una font de contagi apalancament i procilitat durant la crisi financera; per tant, se'n necessita un seguiment més intens per poder prevenir el risc sistèmic que comporta el fet de recórrer-hi.



Antecedents
En el context de les iniciatives nacionals i de debat que s'anava estenent a escala mundial sobre la conveniència d'una reforma bancària estructural, el comissari Barnier va anunciar el novembre del 2011 la creació d'un grup d'experts d'alt nivell, presidit per Erkki Liikanen, governador del Banc de Finlàndia, que s'encarregués d'avaluar la necessitat d'una reforma estructural del sector bancari de la UE. A l'octubre de 2012, el grup va presentar el seu informe en el que es recomanava  la separació obligatòria de determinades activitats de negociació d'alt risc en els bancs on aquestes activitats superin determinats llindars (IP/12/1048).
Pel que fa al sistema bancari a l'ombra, el Consell d'Estabilitat Financera va formular al 2013 un seguit de recomanacions per regular el sector. Aquestes recomanacions van ser aprovades en la cimera del G-20 celebrada a San Petersburg el setembre de 2013.
Podeu veure també MEMO/14/63 i MEMO/14/64

Per a més informació
Pàgina de la Comissió sobre la reforma estructural del sector bancari

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios