Europa: «Obrint l'educació al món» [Opening up Education] per incrementar l'ús de la tecnologia en l'àmbit de l'educació i la formació».

By Esguard de Dona - dissabte, de novembre 23, 2013


Quins avantatges presenten els recursos educatius oberts i els cursos en línia massius i oberts(MOOC, per les seves sigles angleses)? Quin profit poden treure els estudiants d'una col·laboració internacional més intensa en matèria de educació superior? Quin paper hi ha de tenir la UE en la regulació independent dels mitjans de comunicació? Com es podria fer que la gent practiqués més esport per gaudir d'una més bona salut? D'aquestes i d'altres qüestions se'n parlarà al Consell d'educació, joventut, cultura i esport del 25 i 26 de novembre.

En paraules de la comissària d'educació, cultura, multilingüisme i joventut, Androulla Vassiliou,«millorar les perspectives dels joves europeus és un dels temes prioritaris de l'agenda de la UE. Tinc molt d'interès per saber què opinen els ministres del ram sobre la nostra nova estratègia «Obrint l'educació al món» [Opening up Education] per incrementar l'ús de la tecnologia en l'àmbit de l'educació i la formació».

Educació i formació
Aquesta serà la primera reunió del Consell en què els ministres d'educació debatran sobre el programaObrint l'educació al món, el nou pla d'acció de la Comissió Europea per resoldre els problemes a què han de fer front les escoles i les universitats per poder oferir l'educació d'alta qualitat i les competènciesdigitals que demanaran el 90 % dels llocs de treball al 2020. La vicepresidenta de la Comissió Europea,Neelie Kroes, i la comissària Androulla Vassiliou participaran en un debat conjunt sobre recursos educatius oberts i aprenentatge en línia.
Probablement, els ministres també aprovaran l'estratègia Ensenyament Superior Europeu en el Món, que té per objectiu fer que els llicenciats europeus adquireixin les competències internacionals que necessiten per treballar a qualsevol lloc del món i que Europa continuï sent la destinació més atractiva per als estudiants internacionals.
Per acabar, els ministres debatran sobre la manera en què els Estats membres poden donar suport a la docència i als equips directius en el sector de l'educació. La necessitat de disposar d'equips directius eficaços a les escoles i als establiments de formació professional és una de les prioritats de la presidència lituana.

Joventut
També està previst que els ministres del ram aprovin les conclusions en matèria d'inclusió social dels joves que no treballen ni segueixen cap formació. Aquestes conclusions emfasitzen el paper que hi poden tenir els monitors juvenils a l'hora de fomentar la inclusió social dels joves i millorar-ne l'ocupabilitat. Es demanarà als Estats membres i a la Comissió que estableixin i duguin a la pràctica estratègies en matèria d'educació, formació, aprenentatge no formal i ocupació.
Els ministres també analitzaran el futur pla de treball de la UE per a la joventut. L'objectiu d'aquest pla de treball és donar orientacions en matèria de polítiques de joventut i estrènyer els vincles amb d'altres polítiques d'educació, formació i ocupació; també servirà per facilitar l'aplicació de l'estratègia de la UE per a la joventut.

Esport
També està previst que els ministres d'esport aprovin el 26 de novembre una recomanació del Consell sobre l'activitat física beneficiosa per a la salut (HEPA per les seves sigles angleses), la primera de la UE en matèria d'esport. El nucli d'aquesta nova iniciativa està constituït per una eina de seguiment que fa servir vint-i-tres indicadors que ajudaran els Estats membres a comparar la informació sobre els nivells d'activitat física dels ciutadans i els permetran millorar les polítiques en aquest sector. La recomanació es basa en els sistemes ja existents de promoció de l'esport i de la salut i permetrà una estreta col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut. La Comissió també podrà concedir ajuts mitjançant el pressupost per a l'esport del programa Erasmus+.
Els ministres també aprovaran un seguit de conclusions sobre la contribució de l'esport a l'economia de la UE i sobre la manera en què l'esport pot ajudar a fer front a l'atur dels joves i a promoure la seva inclusió social. L'esport és un sector en creixement constant que dóna feina a un munt de joves i pot millorar-ne l'ocupabilitat oferint-los experiència i coneixements específics. Aquestes conclusions tenen, doncs, en compte el paper fonamental de l'esport i es basen en un estudi de 2012 sobre la contribució de l'esport al creixement econòmic i a l'ocupació a la UE.

Cultura
El 26 de novembre també es reuniran els ministres de cultura, que hauran d'aprovar la proposta de la Comissió Europea sobre la restitució de béns culturals que hagin estat sostrets de forma il·legal als seus propietaris. Els canvis inclouen una pròrroga del termini de presentació de les sol·licituds de restitució i un requisit segons el qual el propietari haurà de demostrar que no ha adquirit conscientment el bé cultural de manera il·legal. També es millorarà l'intercanvi d'informació entre autoritats nacionals sobre la circulació dels objectes culturalment importants.

Sector audiovisual
La vicepresidenta Kroes farà cinc cèntims de les últimes tendències digitals i del resultat de la consulta duta a terme recentment per la Comissió sobre la «convergència dels mitjans de comunicació».
En el marc del debat sobre el pluralisme i la llibertat d'expressió dels mitjans de comunicació, la comissaria també parlarà de la necessitat de fomentar a Europa una més gran transparència pel que fa a la propietat dels mitjans de comunicació i sobre la necessitat de disposar d'organismes reguladors independents.
Erasmus+ i Europa Creativa

El 19 de novembre el Parlament Europeu va aprovar els nous programes de la Comissió Europea per al període 2014-2020.

Erasmus+, el nou programa de la UE en matèria d'educació, formació, joventut i esport, que s'iniciarà al mes de gener, té per objectiu fomentar les competències, l'ocupabilitat i el finançament de la modernització dels sistemes educatius i formatius i de la política de joventut. El programa Erasmus+ tindrà una durada de set anys i un pressupost de 14 700 milions d'euros[1], un 40 % més que la versió actual del programa. Més de 4 milions de persones rebran ajuts per estudiar, formar-se, treballar o fer activitats de voluntariat a l'estranger, inclosos 2 milions d'estudiants d'educació superior, 650 000 estudiants de formació professional i aprenents i més de 500 000 participants en intercanvis de joves i en activitats de voluntariat a l'estranger.
El nou programa Europa Creativa de la Comissió Europea permetrà concedir ajuts a la cultura, al cinema, a la televisió, a la música, a la literatura, a les arts escèniques, al patrimoni i als sectors relacionats. Aquest programa disposarà d'un pressupost de 1 460 milions d'euros per als pròxims set anys, un 9 % més que en l'actualitat, que serviran per donar impuls als sectors cultural i creatiu, que són una font important de creixement i de llocs de treball. Europa Creativa atorgarà ajuts com a mínim a 250 000 artistes i professionals de la cultura, a 2 000 cinemes, a 800 pel·lícules i a 4 500 traduccions. Aquest programa també inclou un nou mecanisme de garantia financera, que permetrà que les petites empreses dels sectors cultural i creatiu puguin demanar crèdits als bancs per un import total de 750 milions d'euros.


La previsió és que el Consell aprovi tots dos programes a principis de desembre.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios