Segons un Estudi els Migrants de la UE No Representen Cap Càrrega per als Sistemes de Seguretat Social dels Països d'Acollida

By Esguard de Dona - dilluns, d’octubre 07, 2013



Segons un estudi acabat de publicat per la Comissió Europea, a la majoria dels països de la UE els immigrants dels altres Estats membres fan un ús semblant de les prestacions socials al que fan els ciutadans del país d'acollida. Tot i així, a la majoria dels països objecte de l'estudi els migrants tenen menys probabilitats de rebre prestacions de discapacitat o de desocupació.
Al 2012 hi havia 6,6 milions de ciutadans de la UE vivint i treballant en un Estat membre diferent del seu. Això representa el 3,1 % dels treballadors de la UE. També hi havia 1,2 milions de ciutadans més que vivien en un Estat membre, però treballaven en un altre.
En el cas concret de les prestacions en efectiu com ara les pensions, els subsidis d'invalidesa o el subsidi de desocupació finançats per la fiscalitat general dels Estats més que no pas per les contribucions individuals (prestacions socials no contributives), l'estudi demostra que els migrants de la UE no actius econòmicament representen una part molt petita dels beneficiaris i que el seu impacte en les partides socials dels pressupostos nacionals és molt minso. A sis dels països estudiats (Àustria, Bulgària, Estònia, Grècia, Malta i Portugal) els migrants de la UE representen menys de l'1 % de tots els beneficiaris i a cinc altres (Alemanya, Finlàndia, França, Països Baixos i Suècia) entre l'1 % i el 5 %.
L'estudi arriba a les conclusions següents:
·         La gran majoria dels ciutadans de la UE que es traslladen a un altre país de la UE ho fan per raons laborals.
·         En els últims set anys ha augmentat l'índex d'activitat d'aquesta mena de migrants.
·         En general, els migrants de la UE tenen més probabilitats que els ciutadans del país d'acollida d'estar treballant (en part, perquè hi ha més migrants que nacionals en la franja d'edat compresa entre els 15 i els 64 anys).
·         La majoria dels migrants actualment no actius han treballat prèviament en el seu país actual de residència (64 %).
·         Els migrants no actius representen un percentatge molt reduït de la població total de cada Estat membre i entre el 0,7 % i el 1,0 % de la població global de la UE.
·         De mitjana, les despeses associades a l'assistència sanitària que es presta als migrants inactius de la UE són molt limitades respecte de la despesa sanitària global (0,2 %) o respecte de la importància de l'economia dels països d'acollida (0,01 % del PIB).
Antecedents
El dret dels ciutadans de la UE a treballar en un altre Estat membre s'estableix a l'article 45 del Tractat de Funcionament de la Unión Europea (TFUE). Això inclou el dret a no ser discriminat per raons de nacionalitat en l'accés a la feina o pel que fa a la remuneració i a la resta de condicions laborals.
El Reglament (UE) nº 492/2011 relatiu a la lliure circulació dels treballadors dins de la Unió estableix el dret dels treballadors a la lliure circulació i un seguit d'àmbits en els quals és prohibida la discriminació per raó de nacionalitat:
·    Accés a l'ocupació
·    Condicions de treball
·    Avantatges socials i fiscals
·    Accés a la formació
·    Afiliació als sindicats
·    Habitatge
·    Accés a l'educació dels fills.

La lluita contra la discriminació dels treballadors d'altres Estats membres i la sensibilització dels ciutadans de la UE sobre el dret que tenen a treballar en un altre Estat membre són els principals objectius de la proposta de directiva per facilitar la lliure circulació dels treballadors presentada per la Comissió a finals d'abril de 2013 (vegeu IP/13/372MEMO/13/384 i SPEECH/13/373.
De la mobilitat de la mà d'obra dins de la UE se'n beneficien tant els treballadors, com les economies dels Estats membres: se'n beneficien els països d'acollida perquè fa que les empreses cobreixin uns llocs de treball que altrament no podrien ser coberts i així puguin produir mercaderies i prestar serveis que altrament tampoc no es veurien capaces de produir o de prestar; i se'n beneficien els països d'origen dels migrants perquè fa que puguin treballar i donar suport financer a les seves famílies alhora que adquireixen experiència i coneixements que no haurien pogut obtenir en el seu país d'origen; quan se n'hi tornen, hi poden treure profit d'aquesta experiència i d'aquests coneixements.
Són els Estats membres els que decideixen la seva pròpia normativa reguladora de la seguretat social en funció de les seves circumstàncies. La UE només coordina aquestes normatives (Reglament (CE) nº 883/2004 i Reglament (CE) nº 987/2009) en la mesura que sigui necessari per garantir que els ciutadans europeus no perden els seus drets a la seguretat social quan es traslladen per la UE.
Les prestacions especials en efectiu no contributives són prestacions en efectiu que estan a mig camí de les prestacions de la seguretat social i de l'assistència social; tenen a veure amb la seguretat social perquè creen drets establerts jurídicament relacionats amb la prestació dels serveis de la seguretat social i amb un dels riscos regulats per la normativa de coordinació; alhora, també tenen a veure amb l'assistència social perquè es tracta de prestacions no contributives que tenen per objectiu pal·liar una necessitat personal o financera com és el cas de les pensions, del subsidi de desocupació o del subsidi d'invalidesa; les prestacions especials no contributives només es poden pagar a l'Estat membre en el qual resideixi habitualment el beneficiari i d'acord amb la legislació d'aquest Estat membre.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios