ANUE: Conferència d’Alvaro Gil Robles en el 10è Aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció

By Esguard de Dona - dijous, d’octubre 31, 2013


Ahir al Parlament de Catalunya, va tenir lloc l’acte destinat a recordar que la lluita contra la corrupció es quelcom viu i necessari, aprofitant el 10è aniversari de la UNCAC, sigles que identifiquen la Convenció Nacions Unides contra la Corrupció.

Intervenció d’Eduard Sagarra, President d’ANUE (Asociacion pro Naciones Unidas España) 
La corrupció és titllada directament de xacra a la UNCAC , una xacra que ataca tots els valors de la democràcia, l’ètica i la justícia amb un cost que  es paga en pèrdua de drets socials i humans, perquè amb els diners que es desvien per a la corrupció és podria pagar hospitals o d’altres serveis, així ho va proclamar en un curt i directe discurs Eduard Sagarra president de la Asociación Naciones Unidas España (ANUE) amb el que és va obrir l’acte.

Intervenció d’Albert Batlle Director Adjunt de la Oficina Antifrau
L’Oficina Antifrau de Catalunya és filla de la UNCAC i és pionera en complir el mandat d’aquesta convenció;  està adscrita al Parlament de Catalunya i és l’encarregada de prevenir i investigar la corrupció al sector públic.
En representació de la Oficina Antifrau de Catalunya ha parlat  Albert Batlle, qui va abundar en els factors destructius que per la societat significa patir la corrupció així com la tasca especialment eficient que es pot fer contra la corrupció, per la via de l’educació,   per a  evitar que es pugui donar des de la societat una actitud de tolerància o fins i tot justificació a la corrupció.  Va aprofitar també per destacar la tasca realitzada des d’ANUE , associació que sempre ha tingut la seva seu a Barcelona y que des de l’any 1962, data de la seva fundació, ha comptat amb destacats presidents, com el Dr. Puigvert, Josep Benet o Anton Cañellas , entre d’altres, i de la tasca del seu l’actual president Eduard Sagarra, Professor de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona i professor d’ESADE.  

Intervenció d’Alvaro Gil Robles
Alvaro Gil  Robles és persona que sempre ha destacat per la seva lluita en favor del Drets Humans a Espanya; doctor en Dret, Professor titular de Dret Administratiu a la Universitat Completense de Madrid; va ser lletrat del Tribunal Constitucional (1980-1983), president del Fòrum per a la Integració Social d’Immigrants (1995-1999), va ser president de la Comissió Espanyola d’Ajuda als  Refugiats –CEAR (1998); va contribuir a la implantació de la institució del Defensor del Pueblo treballant en la redacció de la proposició de llei. En aquesta institució va treballar primer com a adjunt de Joaquin Ruiz Gimenez (qui va ser el primer Defensor del Pueblo) va ser el mateix Defensor del Pueblo entre l’any 1988 i el 1993.  L’any 1999 va ser nomenat Comissari de Drets Humans al Consell d’Europa, càrrec que va ocupar fins l’any 2006. Avui dia es president de la “Asociación Valsain” dedicada a la promoció i defensa dels valors democràtics.
La intervenció d’Alvaro Gil Robles va estar plena del sentit de qui coneix que el diàleg, el respecte i  l’amabilitat són algunes de les qualitats que són capaces d’apropar les persones i de canviar el món, com no pot ser d’altre manera en qui ha fet dels Drets Humans els focus de la seva vida. Amb sentit de l’humor i sense deixar ni per un instat de tenir present les situacions actuals, va recordar les moltes vegades que havia vingut al Parlament de Catalunya en temps que s’estava desenvolupant l’encaix de la figura del Síndic de Greuges, i ho feia afirmant que sempre s’havia trobat amigablement tractat i plenament acollit.
Quant al tema central de la seva conferència, va destacar la sensació de perplexitat que sent avui la ciutadania davant el nombrosos i reiterats casos de corrupció.  Va recordar el greu problema que suposa la corrupció, de quina manera afecta i posa en perill la democràcia, el desenvolupament i els mateixos drets humans.
Va destacar el caràcter universal que té la UNCAC com a conveni per a la lluita contra la corrupció, i ha recordat que pel que fa a Europa, el tema de la lluita contra la corrupció es va plantejar  força anys abans,  ja què  l’any 1996 es va aprovar un programa contra la corrupció i l’any 1998 el Consell d’Europa crea el “GRECO”  per ajudar a tenir capacitat per lluitar contra la corrupció i fer el seguiment del compliment dels principis que en aquesta matèria exigeix el Consell d’Europa.  El “GRECO” va crear dos convenis ; un de caràcter penal i d’altre de caràcter civil.  Aquest convenis recorden de nou fins quin punt la corrupció és un perill per a la primacia del dret, la democràcia i la justícia social, aspecte aquest darrer que es recull en aquests convenis del Consell d’Europa, però que no es cita a la UNCAC ja que aquesta darrera pel fet d’haver de ser  un instrument de caràcter universal feia més difícil posar d’acord a tots els països que hi participen i també el fet que no tots els països tenen la justícia social considerada de la mateixa manera que a Europa.
A Espanya es van trigar 6 anys a signar aquest convenis contra la Corrupció  del Consell d’Europa i 10 anys en ratificar-los,  per tant difícilment es pot dit altre cosa que ha hagut una falta de voluntat política respecte a la lluita contra la corrupció.
Va destacar també l’astorament que es va arribar a sentir davant el fet que a Espanya es pogués votar a polítics corruptes  en les eleccions i que aquests polítics sortissin escollits;  implicant en aquesta acció una mena de comprensió o tolerància cap a la corrupció, per part d’un ampli sector social, que resulta difícil d’entendre.
Pel que fa a la Unió Europea, a  partit d’aquest any 2013 emetrà informes sobre la corrupció dins el si de la organització.  Alvaro Gil Robles va demanar que no estaria de més que la UE acabés amb els paradisos fiscals que hi ha a la mateixa Europa.
La corrupció és un atemptat al mateix estat de dret. Una societat que vulgui viure en pau i seguir en l’estat democràtic no pot consentir que la corrupció s’estengui com una gangrena. Un element clau per entendre el risc que comporta la corrupció, més enllà de les conseqüències econòmiques és entendre  la inseguretat jurídica que implica i el dany que fa això a la democràcia.  Per això no es pot tenir tolerància, ni justificar, ni comprendre la corrupció.
S’ha d’acabar amb polítiques com les d’amnisties fiscals, perquè donen un missatge en sentit contrari i per tant afavoreixen la corrupció, perquè els que han incomplert, veuen premiada la seva fraudulenta actuació,  enfront del que han complert amb les seves responsabilitat qui no obté realment cap reconeixement per la seva correcta actuació, per tant no és admissible parlar de lluita contra la corrupció i fer politiques d’amnistia fiscal.
Va posar l’accent en el fet que el més important per poder acabar amb la corrupció és la formació dels ciutadans i ciutadanes en el rebuig a la corrupció.
Educar ciutadans.
Va recordar com els valors amb els quals va ser possible la transició,  han estat trastocats per valors com el triomf personal o la riquesa il•limitada; i que cal tornar als valors que es troben recollits a la Constitució i als Estatuts; i que a l’escola s’han de formar ciutadans, que coneguin  els valors democràtics, que coneguin els seus drets i deures com a ciutadans. Avui a França estant tornant a introduir els valors que  es troben continguts  en el concepte de República Francesa, perquè s’han adonat que se’ls perdia aquest valuós pòsit. Per això, educar a la ciutadania hauria de ser essencial, sense que això fos una contraposició amb no poder tenir altres valors de caràcter religiosos, no havent d’escollir entre una cosa un altre, sinó entenent que ser ciutadà és imprescindible per poder continuar en el desenvolupament democràtic.
Alvaro Gil Robles també va destacat que és  injust considerar que tots els polítics són corruptes, que cal acudir a les conductes personals i que s’ha d’expulsar de la política, incloent els partits polítics per si mateixos, a qui ha dut conductes corruptes, per molt dolorós que sigui, perquè la vida política democràtica ho exigeix.
Política de veritat: convèncer, no pas vèncer.
Va recordar que fa 35 anys que es va aprovar la Constitució,  que és un text de referència que va contribuir a la pau i llibertat; que es va aconseguir fer realitat  amb esforç i diàleg;  sabent renunciar a coses per en canvi salvar el que era fonamental , que va ajudar a sortir d’una dictadura i va oferir  unes pautes que permetessin la convivència . Es va fer des de la política, una política feta  amb il•lusió, on ningú va voler vèncer a l’altre, sinó que es va tractar d’arribar a acords, és a dir de convèncer.
Va afirmar i reafirmar diverses vegades  que no es pot fer  política per vèncer sinó per a dialogar i convèncer. Que la  grandesa de la política no consisteix en voler vèncer ; i també en què  no es pot fer una desqualificació  global de la representació popular, es a dir desqualificar la democràcia, perquè,  ha recordat que l’alternativa a la democràcia és la dictadura, i que ell, com persona que sap el que són les dictadures salvadores, s’estima més la democràcia, amb el seus problemes, perquè en democràcia els problemes amb intel•ligència sempre es poden solucionar.
 També va afirmar que troba a faltar  més acció política, més política de veritat, no de partit, més compromís polític, més imaginació, més coratge, perquè amb tot això es tanquen  les trinxeres que pugin haver entre diferents postures. Va insistir molt en que cal  escoltar, perquè  nomes escoltant  es pot apreciar la veritat de l’altre, perquè l’altre sempre té una part de veritat i cal escoltar-la perquè només així es pot, entre  tots, construir un Estat comú en el qual  ningú s’hagi de trobar exclòs; i que  si no s’escolta no es pot treballar per  a donar solucions.
Ha reflexionat davant el fet que  som una societat madura  on es poden trobar  solucions sense exclusions de ningú. Com d’altres grans coneixedors del dret, ha afirmat que,  referint-se a la  Constitució, que el  mateix text  estableix el camí per la seva modificació, i que la Constitució no es un text bíblic, i per tant no passa res per ser modificada; i ha posat en valor el fet que la Constitució és un text on ens vam reconèixer en un determinat moment de la història,  però la historia i la societat evoluciona i cal cercar el punt de trobada, per modificar el que calgui i reformar el que sigui necessari i així es trobi la manera que capiguem tots.
Va fer un esment a la trobada anterior a la conferència que havia tingut amb alguns dels presents a la taula de presidència de l’acte, on havien comentat que  en les primeres eleccions democràtiques a Espanya, un partit de l’àmbit de la democràcia cristiana duia com a part del seu programa  l’Estat Federal, i com el PSOE de les hores també portava l’Estat Federal, i que per tant ningú s’hauria de sorprendre al respecte, i que era perfectament factible fer esdevenir el Senat, una cambra que avui no té un pes realment específic a l’escena política, pogués esdevenir un element clau en l’estructura d’un estat federal.
Ha reafirmat doncs que la Constitució és un gran instrument i que no podem estar tota la vida construint des de zero, que s’ha aprendre a construir sobre el que ja s’ha fet i mirar cap endavant, sense que cap part si senti rebutjada.
Ell mateix ha titllat aquesta darrera part de la seva conferència com a miting , i així ho a dit dirigint-se a la Presidenta del Parlament de Catalunya qui seria qui tanqués l’acte, per afegir a continuació que després del miting, l’únic que calia dir era que allò que de debò no té cabuda a la societat és la corrupció i menys encara dins la política.

Intrevenció de la Presidenta del Parlament de Catalunya H. Sr. Núria de Gispert.
Per la seva part  Núria de Gispert,  va donar les gràcies per les dues parts de la conferència d'Alvaro Gil Robles, i va deixar la porta oberta a una trobada per parlar “largo y tendido” al respecte de la darrera part.

Pel que fa a la corrupció va recordar les paraules d’Eduard Sagarra quan demanava que quan es parla de transparència no es quedi tot en paraules sense fet. Núria de Gispert ha reconegut en la transparència un element clau per lluita contra la corrupció.

Quant a la signatura dels convenis a que s’havia referit Gil Robles , ha cregut que a Espanya, com al sud d’Europa, encara que hagin hagut bones pràctiques ha costat molt entrar en el concepte de transparència. Per a ella el gran perill és que la corrupció esdevingui estructural, perquè aquesta soscava la democràcia.
Núria de Gispert, ha anunciat que al Parlament de Catalunya s’està treballant en un projecte de llei, que estan tots els partits, que pràcticament està acabat, que a més ha participat la pròpia ciutadania.

Pel que fa a la formació que havia citat Gil Robles, va destacar com l’Oficina Antifrau es dedica aquesta tasca per a la prevenció de la corrupció; i ha citat la necessitat de assolir des de petits aquest coneixement i els valors que suposen.

Va agraïr les paraules de Gil Robles en relació als president  que han estat antecessors en el càrrec i ha renovat l’oferta per a parlar de la darrera part, perquè els polítics que creuen en la política els causa dolor la desafecció, perquè hi ha una sensació generalitzada de que tots els polítics són iguals, cosa que no és certa, tot i que la percepció que ja hi ha serà difícil de canviar.

Núria de Gispert va destacar molt el concepte expressat per Gil Robles envers que cal escoltar i que l’important no és vèncer sinó convèncer.

Finalment va agraïr a Gil Robles, no només la seva presència sinó tots els anys que ha dedicat a la defensa dels Drets Humans.



 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios