Ampliació de la UE: prioritats per al 2014. (Conté informació sobre l'Espai Schengen i qui en forma part).

By Esguard de Dona - dimecres, d’octubre 16, 2013


En el paquet d'informes anuals adoptats avui, la Comissió Europea recomana concedir l'estatus de candidat a la UE a Albània i, per cinquena vegada consecutiva, l'inici de les negociacions d'adhesió de l'antiga República iugoslava de Macedònia. La Comissió també avalua els progressos cap a l'adhesió fets durant el darrer any pels països dels Balcans occidentals i per Turquia. Tenint en compte que el govern d'Islàndia va decidir aturar les negociacions d'adhesió, se n'ha fet un informe simplificat que analitza la situació del país i l'adaptació del seu ordenament jurídic al de la UE.

En paraules del comissari d'ampliació i política europea de veïnatge, Štefan Füle, a l'acte de presentació del paquet anual sobre l'ampliació, «l'ampliació no és un procés tancat, i malgrat la crisi econòmica, és una bona política: és part de la solució. L'ampliació continua sent una de les polítiques europees més efectives. El paquet aborda en primer lloc qüestions fonamentals com ara la lluita contra la corrupció, el foment d'una governança econòmica forta, la llibertat d'expressió i de premsa, els drets humans i la protecció de les minories, i enforteix l'estabilitat econòmica i política dels països aspirants i de tota la UE».

L'estratègia d'ampliació adoptada avui confirma la vigència de la importància dels criteris d'adhesió de Copenhaguen acordats per la UE fa 20 anys, els quals inclouen l'Estat de dret, que és la qüestió fonamental del procés d'adhesió. En els primers passos de les negociacions els països que estan dins d'aquest procés han d'afrontar temes com ara la reforma judicial, la lluita contra la delinqüència organitzada i la corrupció per demostrar un historial sòlid i amb resultats sostenibles.

La crisi econòmica global ha posat de manifest la necessitat que tots els països enforteixin la seva governança econòmica i millorin la seva competitivitat. La Comissió ha establert un seguit de propostes per ajudar a assolir aquest objectiu, que inclouen la introducció d'estratègies de reformes econòmiques nacionals i plans d'acció per a la gestió de les finances públiques.

Alguns esdeveniments recents en els països que aspiren a l'adhesió subratllen la importància d'enfortir les institucions democràtiques i de fer que el procés democràtic sigui més inclusiu. Tots els països dels Balcans occidentals i Turquia necessiten dur a terme més reformes per assegurar que els principis de llibertat d'expressió i els drets de les minories són ben respectats. També es necessiten mesures més profundes per garantir els drets d'altres grups vulnerables a la discriminació, particularment per motius d'orientació sexual. La Comissió incrementarà la importància d'aquests temes en els processos d'adhesió i hi introduirà més ajudes per a la inclusió del poble rom.

Recomanacions específiques per a cada país:
Montenegro: MEMO/13/893
Sèrbia: MEMO/13/894
antiga República iugoslava de Macedònia : MEMO/13/890
Albània: MEMO/13/888
Bòsnia i Hercegovina: MEMO/13/889
Kosovo*: MEMO/13/892
Turquia: MEMO/13/895
Islàndia: MEMO/13/891

*Aquesta designació s'entén sense prejudici de les posicions sobre el seu estatus i és conforme amb la resolució 1244 i amb el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la Declaració d'Independència de Kosovo.
Més dades

MONTENEGRO: candidat. Va presentar la sol·licitud d'adhesió al 2008 i les negociacions es van iniciar al juny de 2012. S'han obert dos capítols de negociació que s'han tancat provisionalment i s'han conclòs les reunions en les quals es duu a terme la verificació dels requisits. Aquest mes de juny Montenegro va fer un seguit de passos en els capítols de negociació 23 (judicial i drets fonamentals) i 24 (justícia, llibertat i seguretat). Després d'una avaluació positiva per par de la Comissió, la UE va demanar a Montenegro que el mes de setembre li enviés aquests capítols de la negociació. Montenegro els va enviar a principis d'octubre.

SÈRBIA: candidat. Va presentar la sol·licitud d'adhesió al 2009 i va obtenir l'estatus de país candidat al març de 2012. Al març de 2011 la UE va facilitar el diàleg entre Belgrad i Pristina. El primer acord de principis en la normalització de les relacions es va assolir a l'abril de 2013. El Consell Europeu va decidir al juny del 2013 obrir les negociacions d'adhesió. La primera conferència intergovernamental sobre les negociacions d'adhesió de Sèrbia tindrà lloc com a màxim al gener de 2014 un cop el Consell hagi adoptat el marc de negociacions que la Comissió va aprovar al juliol del 2013. Mentrestant, la verificació dels requisits va començar al setembre de 2013. L'Acord d'Estabilització i d'Associació (SAA per les seves sigles en anglès) va entrar en vigor l'1 de setembre.

ANTIGA REPÚBLICA IUGOSLAVA DE MACEDÒNIA: candidat. Va presentar la sol·licitud d'adhesió al 2004. El país continua satisfent els criteris polítics. La crisi política del darrer any va evidenciar la necessitat de polítiques més inclusives i constructives. S'ha de posar més atenció a afrontar les mancances en els àmbits de la llibertat d'expressió i millorar la independència i competència dels tribunals. La Comissió ha recomanat durant cinc anys consecutius que s'obrin les negociacions d'adhesió. El Consell encara no ha pres cap decisió al respecte. La Comissió considera que la decisió d'iniciar les negociacions d'adhesió contribuiria a crear les condicions necessàries per trobar una solució a la qüestió de la denominació del país i per millorar les relacions amb els seus veïns.

ALBÀNIA: candidat potencial. Va presentar la sol·licitud d'adhesió al 2009. Les eleccions parlamentàries del mes de juny es van celebrar sense incidents. Albània ha adoptat un nombre important d'instruments jurídics, incloent-hi els requisits clau per poder tenir l'estatus de país candidat, i continua lluitant contra la corrupció i la delinqüència organitzada. La Comissió [recomana, doncs, que se li concedeixi l'estatus de país candidat sempre que aquest país continuï lluitant contra la corrupció i la delinqüència organitzada]. Abans que la Comissió no pugui recomanar l'inici de les negociacions d'adhesió, Albània haurà d'intensificar les reformes en àmbits clau i, especialment, pel que fa a l'imperi de la llei.

BÒSNIA I HERCEGOVINA: candidat potencial. Té un futur europeu igual que la resta dels Balcans occidentals. L'inici l'any passat del diàleg d'alt nivell amb Bòsnia i Hercegovina va ser positiu, però els resultats assolits fins ara pels líders de Bòsnia i Hercegovina no compleixen les expectatives. Les relacions amb la UE es troben en un punt mort i calen molts esforços per poder complir els requisits que permetin signar un Acord d'Estabilització i d'Associació i presentar una sol·licitud d'adhesió creïble.

KOSOVO: candidat potencial. Té un futur europeu igual que la resta dels Balcans occidentals. El diàleg propiciat per la UE entre Pristina i Belgrad es va iniciar al mes març de 2011. Al mes d'abril de 2013 es va assolir amb Sèrbia un primer acord de principis per a la normalització de les relacions. Al mes de juny de 2013 el Consell va autoritzar la Comissió a iniciar les negociacions d'un Acord d'Estabilització i d'Associació amb Kosovo. Aquestes negociacions estan a punt de començar.

TURQUIA: candidat. Va presentar la sol·licitud d'adhesió al 1987. Les negociacions d'adhesió es van iniciar al mes d'octubre de 2005; encara hi ha tretze capítols oberts i un de tancat provisionalment. Al mes de juny de 2013 el Consell va decidir iniciar les negociacions del capítol 22 sobre política regional i coordinació dels instruments estructurals; la posició comuna encara està pendent de ser confirmada pel Consell d'afers generals un cop hagi presentat la Comissió l'informe anual sobre els progressos de Turquia. La Comissió recalca la importància per a la UE de millorar el seu compromís amb aquest país per tal que la UE pugui continuar sent el punt de referència de les reformes que s'han de dur a terme en aquest país.

ISLÀNDIA: candidat. Va presentar la sol·licitud d'adhesió al 2009. Les negociacions d'adhesió es van iniciar al juny de 2010 i Islàndia les va interrompre al mes de maig de 2013 quan encara s'estaven negociant 27 capítols i se n'havien tancat 11 provisionalment. Com que Islàndia és un país membre de l'EEE i de l'espai Schengen, una gran part de la seva legislació ja s'ha adaptat a la de la UE.

Notes de Redació EdD
Espai Schengen: 

Espai Schengen
El mapa és del 19/12/2011 es troba a la documetnació de la UE
per això apareixen com estats candidats els que es troben en verd,
que avui són estats membres i on encara
s'ha de fer ús d'indentificació (DNI o passaport) per a
entrar al seu territori. 



Espai Schengen: Territori on es garanteix la lliure circulació de persones. Els estats que van signar el  Tractat van suprimir les fronteres interiors i establir una frontera exterior única, on s’apliquen procediments i normes comunes pel que fa a visats de curta durada, sol·licitud d’asil i controls de frontera; amb una intensa cooperació i coordinació dels serveis policials i autoritats judicials.

Quan es va fer la proposta no es va poder arribar a un acord entre tots els estats de la Comunitat Europea (a les hores encara no era Unió Europea) i per això França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos van crear el 1985 l’estai Schengen, prenen el nom de la ciutat luxemburguesa on van signar els primers acords. 

En l’actualitat dins l’Espai Schengen es troben estats membres de la UE, d’altres estats  que no són de la UE i d’altres estats que sent de la UE mantenen peculiaritats i no són plenament dins Schengen, perquè hi ha diversos nivells d'integració. 

Per intentar fer-ho més clar,  segons les dades publicades per la UE a data d’abril de 2013:

Si ets nacionals d’un estat membre UE  no et cal ensenyar cap document per a viatjar a:
  • Àustria (Estat Membre UE)
  • Bèlgica (Estat Membre UE)
  • República Txeca (Estat Membre UE)
  • Dinamarca (Estat Membre UE) – pot escollir si aplica o no qualsevol nova mesura que en relació a l’apartat IV del Tractat de Funcionament de la UE, conforme al protocol que té signat en la seva incorporació a la UE.
  • Estònia (Estat Membre UE)
  • Finlàndia (Estat Membre UE)
  • França (Estat Membre UE)
  • Alemanya (Estat Membre UE)
  • Grècia (Estat Membre UE)
  • Hongria (Estat Membre UE)
  • Islàndia (No és Estat Membre UE, però pertany a l’Espai Econòmic Europeu)
  • Itàlia (Estat Membre UE)
  • Letònia (Estat Membre UE)
  • Lituània (Estat Membre UE)
  • Liechtenstein  (No és Estat Membre UE)
  • Luxemburg (Estat Membre UE)
  • Malta (Estat Membre UE)
  • Noruega (No és Estat Membre UE, però pertany a l’Espai Econòmic Europeu)
  • Polònia (Estat Membre UE)
  • Portugal (Estat Membre UE)
  • Eslovàquia (Estat Membre UE)
  • Espanya (Estat Membre UE)
  • Suècia (Estat Membre UE)
  • Suïssa (No és Estat Membre UE)


Cal mostrar Carnet d’Identitat o Passaport si sent nacional d’un Estat Membre UE es viatja a:
  • Bulgària  (Estat Membre de la UE)
  • Croàcia (Estat Membre de la UE)
  • Xipre (Estat Membre de la UE)
  • Irlanda (Estat Membre de la UE) Té protocol que li permet acceptar o no participar de tot o part dels acords Schengen.
  • Romania (Estat Membre de la UE)
  • Regne Unit (Estat Membre de la UE) Té protocol que li permet acceptar o no participar de tot o part dels acords Schengen.

Com es pot comprovar hi ha molts nivells diferents d’integració a cada projecte europeu, no tots els estats membres participen d’una manera homogènia, sinó que es mantenen singularitats a l’hora de establir els compromisos de cada estat. 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios