Europa: la Comissió proposa una Fiscalia Europea per a protegir els diners dels contribuents contra el frau.

By Esguard de Dona - dimecres, de juliol 17, 2013


La Comissió Europea ha proposat avui la creació d'una Fiscalia Europea per tal de millorar la persecució a escala europea dels delinqüents que defrauden als contribuents de la UE. La Fiscalia Europea tindrà com a tasca exclusiva la d’investigar, processar i, quan procedeixi, dur a judici, als tribunals dels Estats membres, els delictes que afectin al pressupost de la UE. Serà una institució independent i subjecta al control democràtic. La proposta de la Comissió es presenta menys d’un any després que, al discurs de 2012 sobre l'estat de la Unió, José Manuel Barroso declarés que “el nostre compromís de fer respectar l’Estat de Dret també està present a la intenció de crear una Fiscalia Europea tal com preveuen els Tractats”.
La comissària de Justícia i vicepresidenta de la Comissió, Viviane Reding, ha declarat que “amb la proposta d’avui, la Comissió Europea compleix la seva promesa de mantenir una política de tolerància zero davant el frau al pressupost de la UE. Quan es tracta de diners públics cada euro compta, especialment en la conjuntura econòmica actual. Els delinqüents que aprofiten les llacunes jurídiques per embutxacar-se diners del contribuent no haurien de quedar impunes pel fet de no existir els instruments adequats per dur-los als tribunals. La nova Fiscalia Europea garantirà que les investigacions i els processos siguin eficaços i estiguin sincronitzats a tots els Estats membres i que els interessos financers de la UE estiguin correctament protegits. Diguem-ho clar: si nosaltres, la UE, no protegim el nostre pressupost federal, ningú no ho farà. Demano als Estats membres i al Parlament Europeu que donin a aquest important projecte el suport necessari perquè la Fiscalia Europea pugui entrar en funcions l’1 de gener de 2015”.
El comissari de Lluita contra el Frau, Algirdas Šemeta, ha dit que “la Fiscalia Europea garantirà que arreu d’Europa es doni una prioritat adequada a la protecció del pressupost de la UE. Servirà de nexe entre els sistemes penals dels Estats membres, que no tenen competències fora de les fronteres nacionals, i els organismes de la UE, que no poden dur a terme investigacions penals. Així podrem combatre i dissuadir el frau a la UE molt més eficaçment”.
La lògica de la proposta és ben senzilla: si hi ha un “pressupost federal”, alimentat amb fons procedents de tots els Estats membres de la UE i administrat segons unes normes comunes, també calen uns “instruments federals” per protegir-lo de manera eficaç arreu de la UE. Actualment, el nivell de protecció i compliment en matèria de lluita contra el frau a la UE és molt desigual als diferents països. El percentatge d’accions judicials efectives per infraccions contra el pressupost de la UE varia considerablement entre els Estats membres, i la mitjana és de només el 42,3% (vegeu l’annex). Molts casos ni tant sols s’enjudicien, i això permet als defraudadors aprofitar les llacunes jurídiques i embutxacar-se impunement els diners dels contribuents. I fins i tot quan s’arriba a instruir un procés, hi ha una gran disparitat entre els Estats membres pel que fa a les condemnes per delictes contra el pressupost de la UE.
La Fiscalia Europea garantirà que cada cas de presumpte frau al pressupost de la UE s’investigui completament, de manera que els delinqüents sàpiguen que seran processats i duts als tribunals. Això tindrà un important efecte dissuasiu.
D’acord amb els Tractats de la UE, Dinamarca no participarà a la Fiscalia Europea, i tampoc el Regne Unit i Irlanda a menys que voluntàriament i expressament decideixin fer-ho (opció de participació).
Paral·lelament a la creació de la Fiscalia Europea, la Comissió proposa una reforma de l’Agència Europea de Cooperació Judicial (Eurojust) i presenta una comunicació sobre l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF).
Una estructura descentralitzada i rendible
La Fiscalia Europea tindrà una estructura descentralitzada i integrada en els sistemes judicials nacionals. Els fiscals europeus delegats duran a terme les investigacions i actuacions judicials a l’Estat membre corresponent, amb personal nacional i aplicant el Dret nacional. A fi de garantir que hi hagi un criteri uniforme arreu de la UE, les accions estaran coordinades pel Fiscal Europeu. Això és vital, especialment en els casos transfronterers. Tota l’estructura es basa en recursos existents i, per tant, no hauria de generar grans despeses addicionals.
Els tribunals nacionals s’encarregaran del control jurisdiccional. Això significa que s’hi podran interposar recursos contra les actuacions dels fiscals europeus. Al mateix temps, la proposta reforça considerablement els drets processals dels sospitosos investigats per la Fiscalia Europea.
Un “Col·legi de deu”, format pel fiscal europeu, els quatre fiscals adjunts i cinc fiscals delegats, garantirà una integració compacte entre la UE i el nivell nacional, sobretot mitjançant el consens pel que fa a les normes generals d’adjudicació dels assumptes.
Drets processals sòlids
La proposta garanteix una protecció dels drets processals de les persones afectades per les investigacions de la Fiscalia Europea més sòlida que la que ofereixen actualment els sistemes nacionals. S’inclou, per exemple, el dret a la interpretació i traducció, el dret a la informació i l’accés a la documentació de l’assumpte o el dret a un advocat en cas de detenció.
A més, les normes que estableixen la Fiscalia Europea defineixen d’altres drets, encara no harmonitzats per la legislació de la UE, per garantir una sòlida protecció dels drets processals, com ara el dret a guardar silenci i a la presumpció d’innocència, el dret a l’assistència jurídica gratuïta i el dret a presentar proves i a escoltar els testimonis.
La proposta també estableix normes clares i harmonitzades sobre les mesures que la Fiscalia Europea pot aplicar en les investigacions, a més de disposicions sobre la recopilació i l’ús de les proves.
Propers passos
El Reglament proposat ha de ser aprovat per unanimitat pels Estats membres al Consell, amb l’aprovació prèvia del Parlament Europeu.
Si no es pot assolir la unanimitat al Consell, els Tractats preveuen que un grup de com a mínim nou Estats membres pot establir una cooperació reforçada (article 86 del TFUE).
Context
Segons els informes dels Estats membres, cada any es perden uns 500 milions d’euros de despeses i ingressos de la UE a causa de presumptes fraus.
La creació de la Fiscalia Europea i el reforçament d’Eurojust estan previstos al Tractat de Lisboa (articles 86 i 85 del TFUE). Al discurs sobre l’estat de la Unió de setembre de 2012, el president Barroso va reiterar el compromís de la Comissió de tirar endavant el projecte.
El 20 de març de 2013, els ministres de Justícia de França i Alemanya van manifestar a un document conjunt el seu suport a la creació d’una Fiscalia Europea.
El maig de 2011, la Comissió va adoptar una Comunicació sobre la protecció dels interessos financers de la Unió Europea a través del Dret penal i les investigacions administratives, que inclou propostes per millorar la protecció dels interessos financers de la UE (vegeu IP/11/644).
El juliol de 2012, la Comissió va proposar una Directiva per combatre el frau al pressupost de la UE a través del Dret penal (IP/12/767MEMO/12/544), que inclou definicions comunes de delictes contra el pressupost de la UE, una harmonització de les sancions mínimes (incloses penes de presó en els casos greu) i uns terminis comuns de prescripció.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios