Proves de resistència de les centrals nuclears a la UE: revisions jurídicament vinculants cada sis anys

By Esguard de Dona - divendres, de juny 14, 2013

Brussel·les, 13 de juny de 2013

La seguretat de la producció d’energia nuclear és vital per a tots els europeus. Unes disposicions rigoroses de seguretat contribueixen a garantir que a Europa no es produeixin accidents com el de Fukushima i que si, tot i això, hi hgués una emergència nuclear, la resposta fos el més eficaç possible. Amb la proposta d’avui, que modifica la Directiva de seguretat nuclear de 2009, la Comissió Europea fixa uns objectius de seguretat per a tota la UE destinats a reduir dràsticament els riscos i a protegir la població i el medi ambient. Per aconseguir una millora continua de la seguretat nuclear a la UE s’introdueix un sistema de revisions inter pares periòdiques europees, s’incrementa la transparència de les qüestions de seguretat nuclear i es reforcen les competències de les autoritats reguladores nacionals.

El comissari d’Energia, Günther Oettinger, ha declarat que “els Estats membres són els que han de decidir si volen produir energia nuclear o no. Avui dia funcionen a Europa 132 reactors nuclears i la tasca de la Comissió és garantir que la seguretat sigui la màxima prioritat a cadascun d’ells".

La nova Directiva estableix:
·     un objectiu de seguretat. Els Estats membres hauran de garantir que, en cas d’accident, la propagació de la radioactivitat al medi ambient sigui pràcticament nul·la.
·    revisions jurídicament vinculants a escala de la UE cada sis anys. Els Estats membres hauran d’aprovar conjuntament els temes específics i la metodologia comuna de les revisions que duran a terme uns equips plurinacionals. També competeix als Estats membres aplicar les recomanacions. En cas de retard o inaplicació de les recomanacions, la Comissió Europea pot organitzar una visita de verificació a l’Estat membre.
·    revisions nacionals. Totes les centrals nuclears s’hauran de sotmetre a una revisió periòdica de seguretat com a mínim cada deu anys i a una revisió específica en cas d’ampliar-se el període de vida útil.
·    noves centrals nuclears. Totes les centrals nuclears de nova planta s’hauran de concebre de manera que es garanteixi que, en cas d’avaria al reactor, no hi hagi conseqüències fora de la instal·lació.
·    preparació i resposta davant les emergències in situ. Cada central nuclear haurà de comptar amb un centre de resposta a les emergències que estigui protegit contra la radioactivitat, els terratrèmols i les inundacions i amb directrius estrictes de gestió d’accidents.

Pel que fa a la transparència, les autoritats reguladores nacionals i els operadors de les centrals hauran d’elaborar una estratègia que estableixi la manera d’informar la població, a més d’en cas d’accident, durant el funcionament normal de la central. Aquesta estratègia s’haurà de publicar. A més, els ciutadans tindran l’oportunitat de participar en el procés de decisió a l’hora d’expedir la llicència d’una nova central nuclear.

Finalment, la Directiva garanteix que les autoritats reguladores nacionals siguin independents en els processos de decisió i que els interessos polítics, econòmics o socials no prevalguin sobre els objectius de seguretat. Per poder funcionar eficaçment, les autoritats reguladores nacionals hauran de comptar amb fons suficients i personal especialitzat.

Context
Després de l’accident nuclear de Fukushima de març de 2011, els caps d’Estat i de Govern de la UE van demanar a la Comissió, juntament amb el Grup Europeu de Reguladors de la Seguretat Nuclear (ENSREG), que dugués a terme proves de resistència i revisés la legislació europea sobre seguretat nuclear.

A més de les experiències de Fukushima i de les proves de resistència, la proposta es basa en diverses fonts, en particular l’ENSREG, el grup d’experts científics establert a l’article 31 del Tractat Euratom, l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), l’Associació de Reguladors Nuclears d’Europa Occidental (WENRA), els informes de països no pertanyents a la UE com ara el Japó o els Estats Units, etc., i també té en compte les opinions d’interessats com ara les autoritats reguladores nacionals, la indústria i la societat civil.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios