Art

Dia Internacional de la Dona: Dona i Art

By Esguard de Dona - divendres, de març 08, 2013

Autoretrat d'Artemisia Gentileschi



Avui és un bon dia per parlar d’una d’aquelles dones que en el passat, saltant les limitacions socials que s’imposava a les dones va destacar en una professió com la de pintora, i que va ser víctima de la violència contra la dona.

Artemisia Gentileschi

Va néixer a Roma el 8 de juliol de 1593, era filla d’un artista reconegut: Orazio Gentileschi,  i va ser una de les poques dones que coneguem es va dedicar a la pintura. Va endinsar-se dins els temes de la pintura històrica i religiosa.

Va aprendre pintura al taller del seu pare a les hores molt influenciat per Caravaggio, cosa que es pot notar a la pintura d’Artemisia Gentileschi, malgrat les seves qualitats com a pintora no va aconseguir que l’acceptessin a les escoles d’art, per això va continua la seva formació – de fet complementar el coneixement dels secrets de la perspectiva – al taller de Agostino Tassi, amic del seu pare.  E
Tassi amb l’ajut de Cosimo Quorlis va violar a Artemisia, per evitar l’escàndol va prometre que es cassaria amb ella i va iniciar d’aquesta manera una vida marital (era força sovint que hi hagués promeses de matrimoni no complides però en aquest cas Tassi no es podia casar perquè ja ho estava.  Tassi va justificar la seva negativa dient que Artemisia tenia relacions amb altre home.

Amb les lleis del moment la violació només podia ser un delicte si Artemisia era verge abans d’aquesta (el que es protegia de fet no era la dona sinó la honestedat i el bon nom)
Judith matat Holofernes

El pare d’Artemisia va denunciar Tassi davant el Tribunal eclesiàstic, a la pràctica la Inquisició, per la violació i pel robatori d’un quadre.  El tribunal va iniciar un procés que va durar set mesos, durant el qual va sotmetre a la jove a qui van examinar ginecològicament i a qui van torturar amb uns cargols de palometa als dits (veure foto al peu) per veure si es desdeia de l’acusació.  Ella va mantenir la seva declaració. Al final del procés es va saber que Tassi ja s’havia hagut de casar precisament per haver violat a la que era la seva dona; que amés havia mantingut relacions amb la seva cunyada i havia planejat matar la seva dona i que també havia robat el quadre. El van condemnar a un 1 de presó

Malgrat que fos veritat la violació la dona havia perdut l’honestedat i li calia casar-se, ho va fer amb Pierantonio Stiattesi, que era un artista força modest nascut a Florència, ciutat on es van traslladar a viure.  Es a les hores que com artista rebrà el suport dels Medici i del Rei Carles I d’Anglaterra.

A Florència va treballar pel nebot de Miquel Àngel qui li va encarregar les pintures dels sostre de la sala de pintures de la Casa Buonarroti.
Jael matant a Sisserà

L’obra d’Artemisia Gentileschi es plena de dones d’aspecte decidit, per l’obra de la Casa Buonarroti que és una al•legoria del talent natural mostra una noia nua amb una brúixola a la ma.  La seva interpretació de Judith tallant el cap a Holofernes (de la que farà dos obres diferents en dos períodes diferents de la seva vida) s’ha interpretat com la plasmació de l’experiència que va suposar per a ella la violació i el consegüent judici.



La Melangia de Maria Magdalena

A Florència va tenir força èxit i va ser la primera dona en ser acceptada ala Acadèmia d’Art. Va conèixer a Galieo Galilei, amb qui va intercanviar correspondència per un llarg període de temps.
Va tornar a Roma, però el seu estil no va tenir allà tant bona acollida i va esdevenir més aviat pintora de retrats i heroïnes bíbliques, repetint temes com Susana i els Vells que de fet va ser un dels primers que havia ja tractat en els seus temps al taller dels seu pare  (de fet es creu que en aquell cas el pare va poder ajudar a la realització del quadre).







Al·legoria" El Triomf de la Pau i les Arts"
obra d'Orizio Gentileschi i
Artemisia Gentileschi. 

Finalment es va traslladar a Nàpols on viurà el resta de la seva vida, llevat un viatge a Londres l’any 1638 convocada pel rei Carles I, era temps que Orazio Gentileschi  el  pare d’Artemisia era pintor de la cort; pare i filla pintarien el sostre de la Casa de les Delicies de la Reina Enriqueta de Frnaça a Greenwich, es tracta de l’Al•legoria del Triomf de la Pau i les Arts.












Autorretat: tocant el llaüt.

 Un cop va morir (1652 / 1653)  el vel del silenci va mantenir el seu nom quasi a l’oblit, en gran mesura per la dificultat de diferenciar-la de la del seu pare.  Serà Mary D. Garrad, avui professora emèrita d’art de l’American University (Washington), qui trauria a la llum aquesta autora amb el seu estudi realitzat des de la visió d’una activa feminista com és Garrad.











Foto: Anagoria
La peça es troba al Museu de Berlin. 

Aquest tipus d'instrument de tortura és dels que es feia servir durant el segle XVII pels dits.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios