Europa: normés més estrictes contra el blanqueig de capitals.

By Esguard de Dona - dimecres, de febrer 06, 2013



La Comissió Europea ha adoptat avui dues propostes destinades a reforçar les normes de la UE sobre transferències de fons i contra el blanqueig de capitals. Les amenaces associades al blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme evolucionen constantment, i això obliga a actualitzar amb regularitat les normes existents.

El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha declarat que “la Unió és capdavantera en els esforços internacionals contra el blanqueig dels productes del delicte. Els fluxos de diner negre poden afectar a l’estabilitat i a la reputació del sector financer i el terrorisme sacseja els fonaments de la nostra societat. Per aturar el blanqueig de diners pot ser útil complementar el Dret penal amb un esforç preventiu a través del sistema financer. El nostre objectiu és proposar normes clares que reforcin la vigilància que ja fan els bancs, els advocats, els contables i tots els professionals afectats”.

La comissària d’Afers d’Interior, Cecilia Malmström, ha destacat que “a la nostra economia no hi ha lloc per al diner negre, tant si prové de la droga com del comerç il·legal d’armes o del tràfic de persones. Ens hem d’assegurar que la delinqüència organitzada no pugui blanquejar els seus fons a través del sistema bancari o del sector dels jocs d’atzar. Per protegir l’economia legal, especialment en temps de crisi, no hi ha d’haver cap llacuna jurídica que puguin aprofitar les organitzacions delictives o terroristes. Els nostres bancs no han de ser mai bugaderies de diners de la màfia ni permetre el finançament del terrorisme”.

Les mesures adoptades avui, que en complementen d’altres que la Comissió ha adoptat o planejat contra la delinqüència, la corrupció i l’evasió fiscal, són:

·    Una Directiva de prevenció de l’ús del sistema financer per blanquejar diners i per finançar el terrorisme.

·    Un Reglament sobre la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons a fi de garantir-ne la traçabilitat.


Les dues propostes tenen totalment en compte les últimes recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI)[1] (vegeu MEMO/12/246), organisme mundial de lluita contra el blanqueig de diners, i fins i tot les superen en una sèrie d’àmbits a fi de promoure les normes més estrictes possibles.

Més concretament, les dues propostes preveuen un plantejament més específic i centrat en el risc.

En particular, la nova Directiva:

·    Augmenta la claredat i la coherència de les normes a tots els Estats membres:

·         Establint un mecanisme clar d’identificació dels titulars i disposant que les empreses mantinguin un registre de la identitat de les persones que estiguin realment darrere l’empresa.

·         Millorant la claredat i la transparència de les normes de deguda diligència davant els clients, a fi que hi hagi uns controls i procediments adequats que garanteixin un millor coneixement dels clients i una millor comprensió del caràcter dels seus negocis. En particular, és important estar segurs que els procediments simplificats no es percebin erròniament com a exempcions de les obligacions de deguda diligència davant els clients.

·         Ampliant les disposicions que afecten a les persones políticament exposades (és a dir, les persones que poden representar un risc més gran a causa dels seus càrrecs) a les de l’àmbit “interior” (residents als Estats membres de la UE), a més de les “estrangeres” i les que treballen en organitzacions internacionals. S’hi inclouen els caps d’Estat, els membres dels governs, els parlamentaris i els jutges dels tribunals suprems.


·    Amplia l’àmbit d’aplicació per afrontar les noves amenaces i punts vulnerables:

·         Garantint, per exemple, la cobertura del sector dels jocs d’atzar (la Directiva anterior només s’aplicava als casinos) i incloent una referència explícita als delictes fiscals.


·    Promou normes més rigoroses contra el blanqueig de diners:

·          Establint uns requisits més estrictes que els del GAFI, perquè s’aplica a totes les persones que comerciïn amb bens o prestin serveis pagables en efectiu per valor de 7.500 euros o més, això perquè alguns sectors han indicat que el valor actual de 15.000 euros és insuficient. La Directiva s’aplicarà ara a aquestes persones, que hauran de complir l’obligació de deguda diligència davant els clients, mantenir registres, efectuar controls interns i notificar les operacions sospitoses. D’altra banda, però, la Directiva estableix una harmonització mínima i permet als Estats membres aplicar valors inferiors.


·    Reforça la cooperació entre les diferents unitats d’informació financera nacionals, encarregades de rebre, analitzar i presentar a les autoritats competents els informes sobre sospites de blanqueig de diners o de finançament del terrorisme.



Les dues propostes preveuen un reforç de la potestat sancionadora de les autoritats competents perquè estableixen, entre d’altres, un conjunt de normes i principis mínims a fi de endurir les sancions administratives i obliguen les autoritats a coordinar-se quan es tracti de casos transfronterers.

Antecedents:

Arran de la publicació d’un conjunt revisat de normes internacionals el febrer de 2012 (IP/12/357), la Comissió va decidir actualitzar ràpidament el marc legislatiu de la UE a fi d’incorporar-hi les modificacions necessàries i, paral·lelament, va realitzar una revisió de la tercera Directiva contra el blanqueig de capitals que va fer palesa la necessitat d’actualitzar el marc legislatiu vigent i esmenar les deficiències observades.

L’actualització proposada de la normativa haurà de ser aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de Ministres seguint el procediment legislatiu ordinari.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios