Conferència d'Irene Rigau a Tarragona sobre com afavorir l'èxit escolar

By Esguard de Dona - divendres, d’octubre 12, 2012

Foto: Dolores García Martínez



La Consellera d’Ensenyament Irene Rigau va oferir ahir dijous 11 d’octubre una interessant conferència entorn al fet educatiu a la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Tarragona

Va iniciar la seva intervenció definint la docència com a una vocació, una inclinació que es sustenta en uns valors; com a forma de realització personal i per a la qual és bo que es pugin trobar espais de reflexió que puguin afavorir els hàbits i el camí cap a l’èxit escolar, l’èxit de l’educació, tenint present que l’educació compleix diverses finalitats, con ara la cultural, la política, la psicològica i la intel•lectual. Però són finalitats encadenades que incideixen les unes en les altres.

Tot i que no va ser la primera de les finalitats esmentades, i donat el clima existent aquest dies, millor aclarir que el sentit de la finalitat política al que es va referir Irene Rigau era el fet que els infants si sentint part de la societat, que en el cas de la catalana, és i vol ser una societat oberta però consegüent amb la seva pròpia història; per tant integradora; és a dir que la finalitat política consisteix en que l’escola ha d'ajudar a la persona a fer-se adult i l’ha de dotar dels coneixement i els hàbits de treball i autoexigència que li han de permetre integrar-se a la societat en tots els nivells, és a dir el social, el cultural, el productiu... 

Tot i que la primera finalitat tractada va ser la de transmissió del coneixement, de nou hi ha una altre vessant essencial de tenir present primer,  i que s’ha de desenvolupar en paral•lel als continguts des del primer moment d’entrar a l’escola, perquè aquesta transmissió de coneixements sigui viable i eficaç: el creixement psicològic de l’infant a través de l’ensenyament. Per això, en opinió d’Irene Rigau cal la detecció precoç de les dificultats que pugi tenir un infant en els primers estadis de l’escola – com ara la dislèxia o qualsevol altre dificultat de similar tipologia – perquè l’infant rebi el reforç necessari; un aspecte que, segons va explicar Irene Rigau, ja funciona en gran mesura, perquè es va substituir la sisena hora per un espai per reforç als infants que presenten aquests símptomes,  per evitar que el problema es torni crònic, perjudiqui a l’infant i sigui molt més difícil de solucionar en estadis posteriors.  També com element essencial del desenvolupament psicològic dels infants cal per tant posar en valor l’ideal meritocràtic i la cultura de l’esforç dins una escola que sigui un espai on amb igualtat d’oportunitat hi hagi promoció personal on es valori el treball que es desenvolupa.

Va destacar que era un deure moral conrear la pròpia intel•ligència, així com capacitar els infants al llarg de la seva formació educativa per enfrontar-se al repte de la realitat quotidiana de la vida adulta, on la frustració, la capacitat per fer front a aquesta  i el repte a la superació són eines imprescindibles per assolir el que en el fons tothom desitja per a un infant i per a un adult: que pugi ser feliç;  aspecte que no s’aconsegueix amb una sobreprotecció, sinó dotant de capacitats a la persona per poder desenvolupar-se a la vida.
 
A més del deure moral que cadascú podem tenir de conrear les nostres pròpies capacitats, hi ha també el deure dels  pares i mares d’ajudar a que els seus fills i filles tinguin un entorn a la llar que sigui favorable a aquest desenvolupament; de fet amb uns hàbits senzills: que a casa els infants llegeixin 20 minuts cada dia i que facin els deures abans de sopar i amb la tele apagada. (La mateixa consellera va recordar “la lliçó del silenci del mètode Montessori, una lliço, que pels infants esdevenia com un joc però que  els ajudava a desenvolupar l’atenció,  la concentració i  l’esforç, com a premis en si mateixos, amb excel•lents resultats tant en els aspectes cognitius com en els psicològics). Es tracta per tant de col•laborar també des de les llars a que els infants si sentin estimulats a dur a terme un esforç breu però sostingut al llarg del temps amb el qual obtindran grans fruits personals.

Dins aquesta mateixa línia, però envers a l’escola, Irene Rigau va destacar que cal ajudar  que l’alumne s’arribi a conèixer a si mateix, que aprengui a sobreposar-se a la frustració, que rebi la informació que li cal per poder fer-ho; que a la vegada que se'l lloa per les capacitats ja adquirides cal també que es posi l’accent en allò que encara pot millorar, va posar la consellera un exemple al respecte; un infant que lliure una redacció amb un bon concepte de fons, però amb faltes gramaticals o ortogràfiques; se li reconeix el que ha fet bé però es corregeix allò que no ho està, s’escriu bé el que està mal escrit i se li estimula a que ho torni a fer, de manera que podrà aprendre allò que no sabia i millorarà el resultat de les capacitats de que ja disposa. Això lluny de frustrar ha de conduir a la satisfacció per la realització del treball ben fet.

Però aquí també cal, perquè sigui efectiva aquesta pedagogia, que hi hagi respecte cap als mestres, i reconèixer a la vegada un fet més que constatat: on han hagut bons mestres, han haguts alumnes amb més titulacions. Però el mestre necessiten ser respectat, un respecte que en gran mesura sorgeix de la seva  sapiència, però també exigeix el reconeixement de l’entorn social a la tasca que dur a terme. Incideix en aquest punt la consellera en que el  sistema a prendre en consideració és el finés on per ser mestre cal les millors notes, i on el reconeixement social a la seva professió és de primer ordre.

Ara si cal reprendre la finalitat cultural, és a dir la de la transmissió dels coneixements; aquí Irene Rigau va destacar la necessitat de revitalitzar la formació general perquè ens dota a tots per el nostre desenvolupament quotidià,  i sobretot cal reforçar aspectes com la lectura – evitant que la manca de comprensió esdevingui un fet que impedeixi saber que diu un text – o les matemàtiques, perquè, per exemple, en geometria els coneixements s’evidencien molt reduïts.

El projecte on es treballa a l’actualitat, recollint els paràmetres que el mateix Artur Mas ha posat sobre la taula, cerquen que a l’horitzó de l’any 2018 són:

- Que el 85 % d’estudiant de ESO continuï estudis posteriors. La raó no és baladí, estudiant els requeriments laborals que es dibuixen per a la sortida de la crisi, aquest indiquen que faran falta nivells de formació especialitzats.  
- Que es redueixi el baix rendiment per sota el 15 %
- Que l’alt rendiment avui existent s’incrementi fins el 40 %
- Que es reforci la línia de les carreres tècniques – científiques perquè seran les de major camp laboral i per tant cal que hi hagi també dins la formació de l’ESO interès i estímul per optar per aquesta alternativa educativa.
- Incrementar la competència lectora
- Incrementar la competència en matemàtiques
- Continuar amb l’opció d’exàmens a setembre que ha donat un bon resultat i ha dissipat una dada falsament positiva (el resultats de juny, sense comptar la setmana de recuperació que es feia immediatament després dels exàmens, superava en poc el 50%, avui el resultat comptant juny i setembre és del 85 %)
- Aconseguir un major nombre de titulats del graduat a l’edat que els pertoca, tot i que continuï existint l’oportunitat de treure’l més tard. La raó és que els joves que passats uns anys reprenen els estudis per aconseguir-ho, d’haver-ho fet al seu moment haguessin pogut aconseguir dedicar aquest temps a estudiar un nivell superior que els afavoriria en tots els sentit dotant-los de millor preparació i més oportunitats.

Per tot això destacava  la consellera Rigau que cal actuar al punt d’inici, la ja citada detecció precoç i el reforç a l’escola quan més aviat millor; i això implica la valoració individual de cada infant i no caure a la trampa de creure que tot es solucionarà quan l’infant maduri; se li ha d’ajudar a que pugui arribar a aquesta maduresa amb totes les capacitats que pot desenvolupar, enlloc de portar-lo a enfrontar-se als problemes quan sigui més gran i tingui altres circumstàncies afegides que faran més complexa la solució.

Va destacar en aquest sentit els esforços que duen a terme els joves que a través de l’Institut Obert de Catalunya, es reincorporen al món educatiu per tal d'aconseguir completar uns estudis  que en el seu moment van deixar incomplets. 

Dins el diàleg que posteriorment es va obrir, es va destacar el nombre d’estudiants en tecnologia i ciències que ben preparats i amb idiomes es van a treballar a l’exterior on poden gaudir d’un lloc de feina i el països on van, reben persones que, sense que ells hagin hagut de fer cap inversió en la seva preparació, ajuden a crear riquesa. Però com a contrapartida aquestes persones que avui se’n van, com en el seu dia va fer per exemple el mateix conseller Mas Collell, han de poder tornar en millors temps econòmics si així ho desitgen, a la vegada que se’ls ha de reconèixer que són el millor lligam amb l’exterior per poder projectar la nostra societat i crear noves oportunitats dins el nostre país.  Es va constatar també que comença a existir una visió més global sobre la projecció dels fills i filles a l’exterior, per molt que emocionalment el desig fora que no s’anessin; però tant a nivell formatiu com laboral l’experiència internacional és també una experiència cercada per part de molts joves, més enllà de les circumstàncies econòmiques actuals.

La necessitat de tenir un nivell d’anglès molt alt va ser també motiu de diàleg i l’expressió del desig per part de tots – l’auditori era majoritari quant a persones implicades en el món de l’ensenyament de tots els nivells – i de la consellera envers a que cal que es comenci des de ben petits a rebre formació en anglès.

Pel que fa a les persones adultes que al llarg dels anys han acumulat experiència però pot ser els manca el reconeixement oficial al respecte, destacar la tasca que es fa a través de l’Institut Català de les Qualificacions Professionals, en línia amb el que des de la Unió Europea s'ha declarat diverses vegades per oficialitzar aquest coneixements  i al fet que hi hagi una mobilitat laboral europea que ajudi al desenvolupament professional de persones amb experìencia demostrada tot i que la formació de la que disposen no sigui reglada.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios