Art

Pre-Rafaelistes, una suggerent exposició a la Tate Gallery

By Esguard de Dona - dimarts, de setembre 11, 2012

Proserpina / Persefone
Dante Gabriel Rossetti
1874

Considerat el primer moviment artístic modern britànic, els prerafaelistes van combinar la seva rebel•lia amb un concepte no acadèmic de la bellesa,  i la precisió en la reproducció de la natura. 

Demà la Tate Gallery de Londres obrirà una exposició que durarà fins el 13 de gener proper, dedicada a aquest moviment artístic, que abastava, a més de la pintura, tota mena d’expressions artístiques i arts aplicades.

Al voltant de 150 obres composen aquesta mostra.

Les obres van ser realitzades al segle XIX, en el si de l’època victoriana, com un esclat que trencava les normes i formes establertes.

El nom de pre-rafaelistes va sorgir de la societat, en principi secreta, que l’any 1847 van realitzar un grup d’artistes (Pre-Raphaelite Brotherhood – P.R.B.)





Els membres fundadors del P.R.B. eren:
Dante Gabriel Rossetti, William Holman Hunt, John Everett Millais, James Collins, Thomas Woolner (escultor), William Michael Rossetti (escriptor) i Frederick George Stephens (escriptor)

Cercaven els seus referents en pintors medievals anteriors a Rafael (conegut també com Rafael Sanzio o Rafael d’Urbino), i la seva font d'inspiració es trobava en la literatura (Shakespeare i els autors contemporanis com John Keats o Alfred Tennyson) i la Bíblia. La seva obra era molt narrativa.
La mort d'Ofèlia, basada en l'obra Hamlet
de Shakesperare.
Autor: Millais

Anys més tard el grup, ja quasi difós, rep nova vida de la ma de Willam Morris i Dante Gabriel Rossetti i Edward Burne-Jones. Ells  creen una empresa que es desenvoluparà dins el camp de l’art i l’artesania, que realitzarà també objectes per a la llar i que iniciarà el moviment Arts and Crafts.

Morris és medievalista i recuperarà la tradició tèxtil, crearà l’impremta Kelmscott Press (recuperant textos i inspirant-se en formes d’impressió medievals i en els incunables, desenvoluparan els gravats, on Burne-Jones farà grans aportacions), farà paper pintat, i la seva influència en decoració i en el desenvolupament de la literatura fantàstica (Tolkien) va ser molt duradora. Morris va ser també cofundador de la societat per a la protecció d’edificis antics (històrics).    
Love's Messenger
Maria Spartali Stillman
1885

Simeon Salomon i Albert Moore també s’incorporen al P.R.B. en els anys 60.

L’evolució del moviment cap a un aspecte molt estètic va fer que es passés de la obres artístiques bassades en la narrativa (expliquen una situació, un fet, una escena d’una obra de teatre o d’un poema) per centrar-se a la plasmació de la bellesa per si mateixa, sense necessitat de narració, la imatge de la dona serà el principal motiu.

El suport de John Ruskin, crític d’art, dibuixant i aquarel•lista, filòsof, escriptor, filantrop... als pre-rafaelistes, expressat el 1850 en unes cartes al London Times, destaca precisament en la vessant a que continuïn treballant a l'aire lliure captant la natura, quelcom revolucionari a les hores,  encoratjant-los a que mantinguessin les seves detallades descripcions del món natural sense rebutjar res, seleccionar (eliminar o preferir) res, ni menysprear res.  


Work
Madox Brown.

D’entre les peces que s’exhibeixen es troben obres de Ford Madox Brown, on la plasmació de la realitat arriba a aspectes molt allunyats del tòpic romàntic que envolta els pre-rafaelistes, especialment amb l’obra Work (Treball) realitzada entre 1852-1863, un oli que habitualment es troba a la Manchester City Art Galleries.

The Prioress's Tale
Burne - Jones

D’Edward Burne-Jones (qui va dedicar un bon nombre de les seves pintures a la llegenda de Sant Jordi), també s’exhibeix una pintura titulada The Prioress’s Tale realitzada entre el 1865 i el 1898 (Samuel and Mary R. Bancroft Collection).
















Ferdinand Lured by Ariel
Millais.
1850
(Ferdinand atraigut pe Ariel)

De John Everet Millais es podrà també veure Ferdinand Lured by Ariel  realitzada el 1850 i basada en l’obra La Tempestat de William Shakespeare; autor que amb les seva obra Hamlet havia inspirat l’obra Ofèlia de del mateix Millais, que serveix de marc pel vídeo promocional de l’exposició, i que a més va ser realitzada amb la plasmació presa directament del natural del paisatge que envolta el cos submergit d’Ofèlia, un fet – pintar del natural – absolutament revolucionari en aquell moment.













A Huguenot, on St Bartholomew’s Day,
refusing to shield himself
from danger by wearing the Roman Catholic Badge
Altre obra de Millas que també destaca, per allunyar-se dels estereotip existents envers el pre-rafaelisme, és l’obra de llarg títol: A Huguenot, on St Bartholomew’s Day, refusing to shield himself from danger by wearing the Roman Catholic Badge,  que recull, tal com el títol indica, el gest d’un Hugonot que es nega a portar el braçalet o divisa, símbol de pertànyer a la religió catòlica romana, que le hagués protegit, en el dia 24 d’agost de 1572 festivitat de Sant Bertomeu, en que va haver una massacre a París durant les guerres de religió a França on van ser assassinats  nombrosos  hugonots (membres de l’Església Protestant Reformada de França).

A l'exposició no manquen tampoc obres de Dante Gabriel Rossetti, de William Holman Hunt, o de Williams Morris.






Al llarg del temps, a més del ja citats,  van formar part del grup o bé tenir una relació molt intensa autors com:
Take the Fairi Face of Woman.
Sophie Gengebre Anderson

Sophie Gengembre Anderson, George Price Boyce, John Brett,  James Campbell, John Collier, Charles Aliston Conllins, James Collison, Frank Cadogan Cowper, William Davis, Walter Howell Deverell, Frank Bernand Dicksee, John William Godward, Thomas Cooper Gotch, Arthur Hacker, Arthur Hughes, Ewdard Robert Hughes,  John William Inchbold, John Lee, Edmund Leighton, Frederick Leighton, Evelyn de Morgan, Joseph Noel paton, Anthony Frederich Augustus Sandys, Thomas Seddon,   John Roddam Spencer Stanhope, Marie Spartali Stillman, John William Waterhouse, Daniel Alexander Williamson o William Lindsay Windus,entre d'altres.

El grup, tal com és pot comprovar a la llista, admitia dones. .



Helena de Troia
Evelyn de Morgan


Les dades s’han obtingut de consultar documentació publicada per:


Tate Britain
Delaware Art Museum (Samuel and Mary R. Bancroft Colletion)
Fordham University
i a Wikippedia. 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios