Informe UE: Grans diferències en el cost de l'educació superior i els ajuts estudiantils en funció del país on es matriculen.

By Esguard de Dona - dilluns, de setembre 10, 2012



Els estudiants tenen ara la possibilitat de consultar en línia la informació sobre les taxes de matriculació i els ajuts disponibles, si desitgen comparar el cost de l'educació en diversos països europeus.

Les taxes de matriculació més altes es registren a Anglaterra, on els alumnes paguen fins a 9.000 lliures (uns 11.500 euros) per any acadèmic.

La matriculació és, en la majoria dels casos gratuïta a: Austria, Xipre, Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Malta, Noruega, Regne Unit [Escòcia] i Suècia.

Els països nòrdics acostumen a ser els més generosos, malgrat que Finlàndia i Suècia s'han unit recentment a Dinamarca en el cobrament de taxes als estudiants internacionals.

Tots els països, excepte Islàndia i Noruega, cobren taxes als estudiants no europeus.

Molts dels països que no cobren taxes de matriculació, com Àustria, el Regne Unit [Escòcia] i els països nòrdics, ofereixen, a més, un ajut generós per als estudis, per exemple, en forma de beques de manutenció i préstecs.



Ajuts Estudiantils:
Són generosos a Alemanya, els països nòrdics i el Regne Unit, mentre que els estudiants de Bulgària, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia i Lituània reben un ajut financer limitat.

També hi ha diferències significatives respecte a les persones amb dret a rebre ajuts: les subvencions es poden concedir únicament a les persones que els necessiten, o bé estar oberts a tothom. A prop de la meitat dels països, les prestacions familiars i els beneficis fiscals per als pares dels alumnes constitueixen un element significatiu dels conjunt dels ajuts als estudis.

Dades destacades dels informes

TAXES

Les taxes més elevades

Les taxes més altes són les del Regne Unit (Anglaterra, Gal•les i Irlanda del Nord). Fins al 2012 estaven fixades en 3.375 lliures anuals per als cursos de llicenciatura. A partir del setembre del 2012, la nova taxa bàsica de matriculació s'ha incrementat a Anglaterra fins a 6.000 lliures, fins a un màxim de 9.000 lliures. Els alumnes d'Anglaterra reben un préstec per pagar les taxes, que no han de tornar fins que no aconsegueixen un treball relativament ben remunerat. Això no obstant, el govern gal•lès es farà càrrec del cost addicional de les taxes de matriculació dels alumnes amb domicili a Gal•les, encara que estudiïn fora del país. A Irlanda del Nord, les taxes només augmentaran en consonància amb la inflació, a 3.465 lliures al 2012/13.

Sense taxes

A l'altre extrem de l'escala, hi ha nou països en els quals els alumnes (excepte els internacionals de fora de la UE i l'EEE) no han de pagar taxes. Es tracta d'Àustria, Xipre (al nivell de llicenciatura), Dinamarca (on els alumnes a temps parcial sí que jan de pagar taxes), Finlàndia, Grècia i Malta (al nivell de llicenciatura), Noruega, Regne Unit (Escòcia, al novell de llicenciatura) i Suècia.

Al nou any acadèmic 2012/13 es cobraran taxes en dos estats federats d'Alemanya (Baviera i la Baixa Saxònia). En els catorze restants, no.

Proporció d'alumnes que paguen taxes

La proporció d'alumnes que paguen taxes varia considerablement d'un país a un altre. En alguns països, la totalitat de l'alumnat paga taxes, com és el cas de Bèlgica, (comunitat flamenca), Bulgària, la República Txeca, Eslovàquia, Anglaterra, Islàndia, Liechtenstein, Països Baixos, Polònia, Portugal i Turquia. En set països (Bèlgica [comunitat francesa], Estònia, França, Hongria, Itàlia, Letònia i Romania) només paga les taxes una minoria. Finalment, cap alumne paga taxes als nou països abans esmentats, amb les excepcions indicades.

Taxa dels estudiants internacionals

Les taxes aplicades als alumnes provinents de fora de la Unió Europea acostumen a ser més elevades. En general, les fixen les pròpies institucions d'ensenyament superior, malgrat que en alguns països (Bèlgica, Bulgària, Grècia, Portugal i Romania) hi ha una normativa d'àmbit centralitzat que regeix l'import de les taxes.

En sis països (la República Txeca, Hongria, Islàndia, Itàlia, Liechtenstein i Noruega) s'apliquen les mateixes taxes als alumnes de fora de la Unió Europea que als de dins de la Unió.

Diferències de les taxes entre cicles

Les taxes solen ser més elevades al nivell de màster (segon cicle) que al de llicenciatura (primer cicle), i també es cobra a més alumnes al segon cicle. A Xipre, Grècia, Malta i el Regne Unit (Escòcia) es cobren taxes al segon cicle, però no al primer, i les taxes són, normalment, més elevades al nivell del màster a Eslovènia, França, Hongria, Irlanda, Letònia, Lituània i el Regne Unit (Anglaterra, Gal•les i Irlanda del Nord).

AJUTS ESTUDIANTILS

Les ajudes als estudis adopten diverses formes i tenen com a objectiu cobrir les necessitats diferents d'un país a un altre. Tot i així, les formes més comunes d'ajut són les beques i els préstecs, algunes vegades combinades (l'alumne rep un préstec i una beca) i d'altres per separat (l'alumne rep, o bé una beca, o bé un préstec).

Beques

Tots els països, excepte Islàndia i Turquia, ofereixen algun tipus de beca, com a mínim a alguns alumnes. A Turquia es concedeixen deduccions de les taxes, però no beques.

A d'altres països hi ha tota una sèrie de situacions diverses respecte de la possibilitat de rebre una beca.

A Xipre, Dinamarca i Malta, tots els alumnes reben beques. A Finlàndia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit (Anglaterra Gal•les i Irlanda del Nord) i Suècia reben beques la major part dels alumnes.

A la immensa majoria dels països (Alemanya, Bèlgica, Bulgària, la República Txeca, Croàcia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Polònia, Portugal, Romania i el Regne Unit [Escòcia]), només una minoria dels alumnes rep beques. La proporció varia entre l'1% de la població estudiantil de Grècia i el 40% de la d'Hongria.

Préstecs

Malgrat que, en teoria, els alumnes poden demanar préstecs a tots els països, es consideren un aspecte principal del sistema d'ajudes als estudis si més del 5% de la població estudiantil en rep. Aquest és el cas que es dóna a setze països: Alemanya, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Islàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, Regne Unit (en la totalitat), Suècia i Turquia.

Altres ajuts: prestacions familiars i beneficis fiscals per als pares dels alumnes

Els sistemes d'ajuts als estudis poden considerar l'alumne com a individu o com a membre d'una família que pot estar necessitada d'ajuda. Als països nòrdics, concretament, es considera l'alumne com a individu, i és l'alumne qui rep l'ajut. Això no obstant, en molts altres països l'ajut pot dependre de circumstàncies familiars generals i algunes formes d'ajut poden oferir-se a d'altres membres de la família, més enllà del mateix alumne.

Les prestacions familiars i els beneficis fiscals tenen un paper important en els ajuts d'estudis de diversos països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, la República Txeca, Eslovènia (només beneficis fiscals), Eslovàquia, Estònia (només beneficis fiscals), França, Grècia, Irlanda (només beneficis fiscals), Itàlia (només beneficis fiscals), Letònia (només beneficis fiscals), Liechtenstein (només beneficis fiscals), Lituània, Malta (només beneficis fiscals), Polònia i Portugal.

Context de l'informe

L'informe està elaborat per a la Comissió per la xarxa Eurydice, composta per trenta-vuit unitats nacionals ubicades als trenta-quatre països que participen en el Programa d'Aprenentatge Permanent de la UE (Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Sèrbia, Suïssa i Turquia). La xarxa està coordinada i gestionada per l'Agència Executiva en l'Àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de la UE. A partir d'ara, l'estudi sobre les taxes de matriculació i les ajudes als estudis es duran a terme amb precocitat anual, per de fer inventari dels canvis que s'hi produeixin.

"Espero que el fet que ara resulti més fàcil comparar el cost de l'educació en diversos països fagi augmentar la mobilitat dels estudiants i els permeti d'escollir l'itinerari que més els convé", ha declarat Androulla Vassiliou, comissària europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut. "Aquest informe és important i oportú perquè ens recorda que la modernització de l'educació i la formació constitueix la base per a la prosperitat d'Europa a llarg termini i és clau per superar les dificultats econòmiques per les quals estem passant".



  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios