Cine: Comentaris als darrers estrenes - El Legado de Bourne

By Esguard de Dona - dilluns, d’agost 20, 2012




Cada cop que veig la Rachel Weisz en una pel•lícula tinc la sensació que és una actriu que dota als seus personatges d’una barreja de qualitats molt interessants, resumindes en calidesa i força, i tot sense tenir que caure en comportaments de bleda, ni masculins. Així que el seu paper de metgessa que es troba en mig de l’embolic,  em recorda, quant a la capacitat de fer front a les situacions difícils, i un cop més dota a la pel•lícula d’un personatge sense el qual la trobaria francament pitjor, el mateix que passava amb el seu personatge de La Mòmia, la seva absència seria una mancança perceptible.

Jeremy Renner composa un personatge (Aaron Cross) força diferent a Jason Bourne, malgrat que comparteixin capacitats d’éssers amb genètica modificada; Aaron Cross és menys cosmopolita i curiosament comparteix amb el Rick de La Mòmia el ser  un orfe que troba en ser militar una sortida, i com ell és un bon minyó,  però semblaria incomplert sense el complement del personatge que interpreta Rachel Weisz.

Si Janson Bourne era un personatge que havia depassat la dependència de la química que era l’origen dels superpoders, en el cas d’Aaron Cross és just al contrari, s’evidencia la feblesa i la dependència d’aquesta, i resta massa evident que sense això estaríem davant d’un ésser massa melancòlic i solitari, insegur envers a les seves pròpies capacitats naturals i que per això ha trobat en formar part d’un experiment el primer espai de vida on si sent valorat i una mica realitzat. Per ell perdre els poders, especialment els intel·lectuals,  que li ofereix la química és una veritable tragèdia.
Pot se us sembla que filosofo massa tenint present que la peli es d’acció?


Doncs n'hi ha d'acció,  però,  per a mi lo millor, tot i les bones escenes i seqüències d’acció pura i dura, és precisament les quatre pinzellades que t’ajuden a entendre els personatges i les seves motivacions.

Edward Norton fa un paper que demostra que una persona que pot semblar absolutament equilibrada és capaç de prendre decisions sobre la vida o la mort amb total indiferència,  sense pestanyejar.

També són bones les interpretacions de Stacy Keach, Dennis Boutsikaris i Scott Glenn, tot i que aquest intervingui  només un moment; i la de Zeljko Ivanek (Doctor Donald Foite). Un plaer veure ni que sigui per uns instants a Albert Finney a qui podrem veure a la nova entrega de James Bond a Skyfall.

A mi de la peli m’ha agradat més la part que serveix per explicar les clavegueres del poder, i com ja he dit, les pinzellades sobre la personalitat de cada personatge, tot i que l'acció està força bé, amb un ritme molt frenètic.

Tal com tanquen la pel•lícula és més que probable que tinguin prevista una nova part, però a la vegada sembla un final una mica en fals. No hi ha una relació realment intensa entre els personatges de Rachel Weisz i Jeremy Renner. Hi ha tendresa, però no passió.



  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios