Més Europa: Signatura Electrònica entre fronteres.

By Esguard de Dona - dilluns, de juny 04, 2012


Foto: Pedroserafin

Nou Reglament per fer possible la signatura electrònica entre fronteres i treure més profit de la identificació electrònica al mercat únic digital

Brussel·les, 4 de juny de 2012 – La Comissió Europea ha proposat noves normes per facilitar les transaccions electròniques transfrontereres segures a Europa. El Reglament proposat garantirà que les persones i les empreses puguin fer servir els sistemes d'identificació electrònica nacionals a d’altres països de la UE on s'admeti la identificació electrònica. Al mateix temps, crea un mercat únic transfronterer de la signatura electrònica i dels serveis de confiança on-line, i això significa que aquests serveis tindran el mateix estatut jurídic que els tradicionals tramitats en paper i que, per tant, la contractació electrònica suposarà un estalvi real.

La proposta respecta plenament tant els sistemes nacionals d'identificació existents com les preferències dels Estats membres que no en tenen, i deixa als que en tenen l’opció d'integrar-se al sistema paneuropeu o bé de quedar-se'n fora. Si un Estat membre notifica que s'hi vol integrar, ha d'oferir el mateix accés als serveis públics a través de la identificació electrònica que ofereix als seus ciutadans.

Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea, ha declarat que "les persones i les empreses haurien de poder fer transaccions dins un mercat únic digital sense fronteres. Aquest és l’avantatge d’Internet. La seguretat jurídica i la confiança són essencials, i per això cal un Reglament més complet sobre la signatura i la identificació electròniques”.

"Aquesta proposta significa que tothom que tingui identificació electrònica la podrà aprofitar al màxim. Gràcies al reconeixement mutu de les identificacions electròniques nacionals i a unes normes comunes per als serveis de confiança i la signatura electrònica, podrem prevenir el fraccionament d’Internet i dels serveis públics on-line i facilitar la vida a milions d’empreses i a un nombre encara més gran de ciutadans”.

El Reglament proposat no:

-        obligarà cap país de la UE a introduir documents nacionals d’identitat, targetes d’identitat electròniques o d’altres mitjans d’identificació electrònica, i tampoc no obligarà les persones a obtenir-los
-        introduirà cap identificació electrònica europea ni cap mena de base de dades europea
-        permetrà ni exigirà compartir informació personal amb d’altres parts.


Els principals beneficiaris dels diversos aspectes del Reglament seran:

-        Els estudiants, que es podran matricular per Internet a una universitat estrangera, sense haver d’anar-hi personalment per fer els tràmits.
-        Els ciutadans que hagin de fer un trasllat a un altre país de la UE, un casament a l’estranger o declaracions fiscals múltiples.
-        Els pacients que necessitin assistència mèdica a l’estranger, que podran comprovar o autoritzar amb seguretat l’accés del metge al seu historial mèdic on-line.
-        Les empreses, que podran presentar-se als contractes públics a qualsevol lloc de la UE per Internet. Podran signar, datar i segellar les ofertes electrònicament en comptes d'imprimir-ne i enviar-ne múltiples còpies en paper per correu.
-        Les persones que vulguin fer negocis a un altre país de la UE, que podran crear empreses i presentar informes anuals fàcilment a través d’Internet.
-        Les administracions, que podran reduir les càrregues administratives i augmentar l’eficiència, oferint així un millor servei als ciutadans i estalviant diners del contribuent.
Antecedents
Els dos elements del Reglament (identificació electrònica i signatura electrònica) crearan un marc normatiu previsible que permetrà unes interaccions electròniques segures sense obstacles entre les empreses, els ciutadans i les administracions. Així augmentarà l’eficàcia dels serveis per Internet del sector públic i del privat, dels negocis electrònics i del comerç electrònic a la UE.

El criteri seguit per a la signatura electrònica, basat en la Directiva vigent (Directiva 1999/93/CE), ha donat lloc a un cert grau d’harmonització de les pràctiques a Europa. Tots els països de la UE tenen uns marcs jurídics per a la signatura electrònica, però aquests marcs són diferents i, a la pràctica, és impossible fer transaccions electròniques transfrontereres. Tampoc no hi ha una interoperativitat europea dels serveis de confiança, com ara l’estampació de data i hora, els lliuraments o els segells electrònics i l’autenticació de pàgines web, i per això el Reglament proposa unes normes i unes pràctiques comunes per a aquests serveis.

Pel que fa a la identificació electrònica, el Reglament aporta seguretat jurídica gràcies al principi de reconeixement i acceptació mutus, pel qual els Estats membres accepten les identificacions electròniques nacionals que s’hagin notificat oficialment a la Comissió. Els Estats membres no estan obligats a registrar els seus sistemes d’identificació electrònica, però la Comissió espera que molts ho facin.

Gràcies al projecte STORK, al qual han participat disset països de la UE, la Comissió i els Estats membres han demostrat que el reconeixement mutu de la identificació electrònica funciona.

El projecte de Reglament presentat avui és la última de les dotze mesures essencials proposades a l’Acta del Mercat Únic (vegeu IP/11/469). Aquestes propostes també formen part del Pla d'Acció Europeu sobre Administració Electrònica (vegeu IP/10/1718), del full de ruta cap a l’estabilitat i el creixement de la UE (vegeu IP/11/1180) i de l'Agenda Digital per a Europa (vegeu IP/10/581, MEMO/10/199 i MEMO/10/200).

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios