Més Europa: La Música d'Europa: Pau Casals, l'Orfeó Gracienc i l'Himne d'Europa

By Esguard de Dona - dimecres, de maig 09, 2012


Orfeó Gracienc
Foto: Dolores García

Ahir es va presentar a l’Orfeó Gracienc el documental que avui es podrà veure al Canal 33 a les 13 hores i a les 19:30 que recull la relació entre la cultura catalana i l’himne europeu. Produït per la Comissió Europea.

L’any 1936 l’Orfeó Gracienc i el mestre Pau Casals van assajar l’'Oda a l’Alegria', de Ludwig van Beethoven, traduïda al català pel poeta Joan Maragall a principis de segle. L'alçament feixista, però, en va frustrar la presentació pública, prevista per al 19 de juliol, en ocasió de l'obertura de l'Olimpíada Popular a Barcelona.

Manel Camós. Delegat de la Comissió Europea
a Catalunya i les Illes Balears
Foto: Dolores García

75 anys després, amb l''Oda a l'Alegria'  (Cant de Joia en la traducció de Joan Maragall) ja convertida en himne d'Europa, la Comissió Europea va proposar a l’Orfeó Gracienc interpretar-ne una nova versió, que  composada per Maurici Villavecchia vol retre un homenatge a aquell intent frustrat i a l'Europa dels nostres dies.


Ernest Maragall, vicepresident de la
Fundació Catalunya Europa
Foto: Dolores García

Joan Carles Brugué
President de la Comissió Executiva
Funcació Pau Casals
Foto: Dolores García
Ramon Botet
President de l'Orfeó Gracienc
Foto: Dolores García
'La Música d’Europa' és el relat documental d’aquesta història, fruit d'una iniciativa compartida entre la Comissió Europea i la Fundació Catalunya Europa.

A l’acte de presentació van participar Ramon Botet, president de l’Orfeó Gracienc, Manel Camós, delegat de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears, Ernest Maragall com vicepresident de la Fundació Catalunya Europa i Joan Carles Brugué  president de la comissió executiva de la Fundació Pau Casals.





L’acte va concloure amb una selecció de peces interpretades per l’Orfeò Gracienc, la darrera de les quals va ser un fragment del “Cant de Joia”, himne d’Europa.

El més interessant de l’acte d’ahir era la presència d’un públic motivat per raons més culturals que polítiques, que volia participar d’un record carregat de voluntat de pau, que es va aixecar i en peu va seguir l’himne i els que es coneixien la lletra la van cantar.  Sense desmerèixer per això aspectes tant destacables com la relació de Pau Casals com músic i com ésser humà amb el dolor i la cerca de la Pau, un valor que ell identificava fortament amb el fet de ser català, com va destacar Joan Carles Brugué; o amb el fet que Pasqual Maragall – qui va estar present a l’acte – tingués la visió fa dos anys de crear la Fundació Catalunya Europa, perquè no es pot entendre l’una sense l’altre – aspecte que al documental destaca també en Jordi Pujol – o el fet que el naixement del que avui és la Unió Europea tingués més a veure amb raons humanes i humanístiques: no més guerres a Europa!, que s’ha anat dibuixant gràcies a cercar raons econòmiques i polítiques que poguessin apropar els Estats; perquè les persones, qualsevol persona amb cultura de pau, ja ho estan d’unides.





Enllaç amb el text del Cant de Joia, traducció de la lletra que Beethoven va fer servir per el 4t moviment de la 9a Simfonia, basat en un text del poete Friedrich Schiller.



  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios