Més Europa: La Comissió Europea reclama que es tornin 265 milions d'euros d'un finançament public a València

By Esguard de Dona - dimecres, de maig 09, 2012

Foto: Kasiver



La Comissió Europea ha conclòs que els 265 milions d'euros de finançament públic concedits per la Generalitat Valenciana als estudis cinematogràfics Ciutat de la Llum no es van facilitar en condicions de mercat, per la qual cosa han de ser retornats pel beneficiari. 

Després d'una investigació exhaustiva (vegeuIP/08/217), la Comissió ha demostrat que cap inversor privat hauria acceptat invertir en les mateixes condicions i que el finançament públic falseja massivament la competència entre els principals estudis de cinema europeus.
Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió i responsable de la política de competència, ha declarat que "el sector cinematogràfic espanyol és dinàmic i competitiu. A més del fet que no hi ha cap necessitat de destinar diners públics al finançament d'un nou operador, es penalitza, per sobre de tot, als operadors existents i als nous operadors potencials, que han d'actuar sense finançament estatal. En l'actual clima econòmic, les conseqüències poden ser desastroses."

L'any 2008 i en base a la recepció de diverses denúncies, la Comissió va obrir una investigació en profunditat sobre el finançament dels estudis cinematogràfics Ciutat de la Llum per part de la Generalitat Valenciana (vegeu IP/08/217). Basant-se en el pla de negoci inicial, les autoritats espanyoles van considerar que l'ajuda pública no entrava en l'àmbit d'aplicació de la normativa de la UE en matèria d'ajuts estatals, ja que un inversor privat hauria invertit en les mateixes condicions.

La investigació de la Comissió ha arribat, doncs, a la conclusió que el mercat europeu dels grans estudis cinematogràfics no és tant sols molt competitiu, sinó que cada vegada  ho és més arran de l'adhesió de dotze nous Estats membres a la UE el 2004 i el 2007 i la creació de nous estudis de grans dimensions. En aquest entorn competitiu, la Comissió tenia seriosos dubtes sobre que la decisió d'invertir en un projecte totalment nou al marge dels grans centres d'activitat audiovisual com Madrid i Barcelona pogués ser conseqüència de consideracions comercials. Aquesta impressió es va veure corroborada per les reaccions rebudes arran de la sol•licitud d'observacions realitzada per la Comissió.

Tant l'avaluació econòmica en profunditat realitzada per la Comissió com un informe extern independent del pla de negoci, van concloure que un inversor privat no hauria finançat al 100% la Ciutat de la Llum.

Per tant, la inversió constitueix ajuda estatal d'acord amb les normes de la UE. L'ajut pot ser considerat compatible si persegueix un objectiu d'interès comú europeu, com el desenvolupament regional, econòmic o cultural. No obstant això, les autoritats espanyoles no han acreditat que els beneficis del projecte per al desenvolupament regional superin el falsejament de la competència derivat de l'elevada quantitat del finançament públic. És evident que a la UE ja hi ha diversos estudis de cinema i que existeix un cert risc d'excés de capacitat, que s'ha vist agreujat per la construcció de Ciutat de la Llum, finançada amb fons públics.

Antecedents

Les inversions realitzades per les autoritats públiques en empreses que realitzen activitats econòmiques s'ajusten a les normes de la UE en matèria d'ajudes estatals si es fan en condicions que pugui acceptar un inversor privat que operi en condicions de mercat (principi de l'inversor en una economia de mercat, PIEM).

El 2000, la Generalitat Valenciana va decidir invertir en el projecte Ciutat de la Llum, incloent la construcció, la gestió i l'explotació d'instal•lacions audiovisuals i cinematogràfiques. El complex va iniciar les seves activitats l'agost de 2005. En el seu pla de negoci de 2000, l'objectiu de Ciutat de la Llum era convertir-se en el segon complex d'estudis cinematogràfics d'Europa en termes de capacitat i atreure cada any diverses produccions cinematogràfiques espanyoles i internacionals.

A la pràctica, no s'han assolit els objectius nacionals ni internacionals. De les 33 pel•lícules rodades a la Ciutat de la Llum entre 2005 i 2009, 28 van ser espanyoles i 5 coproduccions de la UE. Com a conseqüència, l'explotació comercial de la Ciutat de la Llum ha estat cada vegada més deficitària.

Els actius del complex són propietat de Ciutat de la Llum SAU, que pertany íntegrament a la Generalitat Valenciana a través de "Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana". El 2007, la Comissió va rebre denúncies sobre el finançament públic de la Ciutat de la Llum presentades per empreses no relacionades de dos Estats membres diferents.

La versió no confidencial de la decisió es publicarà amb la referència C8/2008 al Registre d'Ajuts Estatals del web de la DG Competència un cop s'hagin resolt les qüestions de confidencialitat.


  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios