El camins secrets de l’Art. Resum de la conferència de Joan Descals.

By Esguard de Dona - dilluns, de maig 14, 2012



Joan Descalç
Foto: Dolores García

El passat dimecres, dins la proposta mensual de Parlem d’Art el conferenciat va ser el pintor - llicenciat en llengües germàniques i ex diputat al Parlament de Catalunya per CiU -  i incansable lluitador en favor de la lluita contra el Càncer, Joan Descals, qui va aprofitar per oferir una visió basada en els articles que va escriure el crític internacional Raymond Charmet, qui a la vegada va ser l’autor del Modern Diccionari d’art editat per Larousse en relació als artistes que van participar a l’exhibició a paris de 1973.  Els articles havien sigut publicats a la revista Jardin des Arts.

Descals, seguint Charmet, va parlar dels 15 camins secrets que permetien trobar el referent original a partir del qual un seguit d’autors es podien relacionar en una línia temporal que a la vegada afegia noves interpretacions o visions, però sempre mantenia aquella referència d’origen.

Primer Camí: Giotto (1267 – 1337) – El naixement de la pintura occidental

Segon Camí:  Jean Van Eyck (1390 – 1441)  – L’anàlisi de la realitat

Tercer Camí: Jeroni Bosch (1450 – 1516) – Un Món Subterrani

Quart Camí: Sandro Boticelli (1445 – 1510) – La música de les línies

Cinquè Camí: Rafael (1483 – 1520) – Naixement del Classicisme

Sisè Camí: Bruegel el Vell (1525 – 1569) – Els treballs i els dies

Setè Camí: Tiziano (1477- 1576) – La sensualitat del color

Vuitè Camí: Caravaggio (1573 – 1610) Llampecs sobre la realitat

Novè Camí: Velázquez ( 1599 – 1660) – Imatges de les classes socials

Desè Camí: Rembrand (1606 – 1669) – La llum de l’ànima

Onzè Camí: Rubens (1577 – 1640)  - La Festa de la Vida

Dotzè Camí: Claude Lorain (1600 – 1682) – Esplendor del Dia

Tretzè Camí: Manet ( 1832 – 1883) – Fascinació de la modernitat

Catorzè Camí: Van Gogh (1853 – 1890) – Flama i Desesper

Quinzè Camí: Picasso (1881 – 1973) – Un Món en Revolta Perpètua.



De totes aquestes vies, Joan Descals va escollir desenvolupar la tercera, iniciada per Jeroni Bosch (El Bosco)
El Jardí de les Delícies
Museu del Prado


Si l’obra de Giotto, de la qual la capella dels Scrovegni a Padua és l’obra on els especialistes centren el moment més àlgid de la seva maduresa artítisca va ser juntament amb la de Van Eyck la porta del realisme; el Bosch va suposar donar lliure via a la fantasia, però sobretot lligada al producte del somni, el malson, la follia i la plasmació del producte de la por sorgida de la ment: la por a l’infern, al diable i en conseqüència les construccions inconscients i subconscients d’aquestes pors.
San Juan Baptista en Meditació
Museu Lázaro Galdiano (Madrid)
Les Temptacions de Sant Antoni Abad
Museu del Prado




















Com a elements evidents de l’obra del Bosch es troben la religió, els cultes, la metamorfosi, les màscares, la màgia i la ja citada por.  


Successors del Bosch en l’ús de la fantasia per plasmar la seva obra, es consideren:

La Resurrecció
Museu Unterlinden (Colmar - França)

Mathias Grünewald  ( 1455 – 1528)



HIvern
Museu del Louvre
Arcimboldo (1527 – 1593)


El Despertar de Titània
Kunsthaus. Zurich

Heinrich Fussli (1741 – 1825)


Chimare (la Quimera)
MOMA
Odil Redon (1840 – 1916 )


Entrada de Crist a Bruxel·les
Konincklijk. Museu d'Ambers

James Ensor ( 1860 – 1949)


Els subrealistes:  Primacia de l’inconscient
Els Arqueòlegs
Giorgio Chirico: (1888 – 1978)


La Multiplicació dels Arcs
Yves Tanguy ( 1900 – 1955)

Bell ocell desxifrant el desconegut davant dos enamorats
Joan Miró (1893 – 1983)

Ecce Homo
Paul Delvaux ( 1897 – 1994)


Els Amants
El Hijo del Hombre
Museu René Magritte






























René Magritte (1898 – 1967)

Les tres esfings de Bikini
La Metamorfosi de Narcís


Salvador Dalí ( 1904 – 1989)



The Robing of the Bride
Marx Ernst ( 1891 – 1976)


Joan Descalç va convidar als assistents a reflexionar sobre les moltes preguntes obertes que deixen la contemplació d'aquestes obres i la proposta que Charmet feia de reseguir el lligam que hi ha entre elles.


Nota de l’autora:
El nom del Bosch era Jeroen van Aeken, havia nascut a Hertogenbosch prop d’Amberes quan era el Ducat de Bravante. La seva família era del ofici de pintor, el seu germà gran també era pintor i com a tal tenia el dret de fer-ne us del cognom familiar, així que Jeroen va haver de cercar una alternativa per poder signar els seus quadres, i tot i que de fet molts no els va signar ni datar, va escollir fer deriva el seu nom cap el llatí i tallar una part del nom de la seva ciutat per composar el seu nom artístic: Hieronimus Bosch. Es creu que mai va sortir de la seva ciutat, malgrat la qual cosa va ser molt conegut, per exemple va rebre encàrrecs de Felip El Formós. Altres estudiosos artístics basen l’origen de la fantasia de les seves obres en el món real que li va tocar viure,i no en una interpretació psicològica o subrealista de la realitat, i ho defensen perquè lluny de les ciutats on es concentraven els corts dels monarques, que era on es desenvolupava el món intel•lectual, la resta dels territoris vivien en un món analfabet e ignorant, amb una curta esperança de vida i on corrien centenars d’històries – avui diríem llegendes urbanes – que alimentaven la visió terrorífica del mal i la condemnació eterna, i que el Bosch el que plasmava era la visió que es tenia d’aquest terror.  El Bosch només va pintar obra religiosa, i el cert és que va viure temps convulsos en el terreny religiós, amb moviments que s’aixecaven contra la manera de fer de Roma que finalment van acabar per portar el trencament del cristianisme occidental.  Per cert que El Bosch va ser contemporani de Leonardo da Vinci. 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios