Resum de la presentació del Llibre Contra la Franja: Una denuncia de Josep M. Prim sobre el llarg contenciós que afecta una part dels béns artístics del Bisbat de Lleida.

By Esguard de Dona - divendres, d’abril 20, 2012



Josep M. Prim
Foto: Dolores García Martínez

Josep M. Prim, va palesar els diversos fronts en que a Lleida es viu aquest contenciós , que presenta una quantitat de factors que el fan digne de la millor de les novel•les .

D’un costat els interessos per mantenir el viu el Bisbat de Barbastre  a base de fer encaixar les parròquies que, tradicionalment pertanyien al de Lleida , marcant les delimitacions com les províncies que marquen les delimitacions polítiques; aspecte que va permetre que el Bisbat de Barbastre tingués els 100.000 habitants que li calien per poder mantenir-ho. Un canvi que es va dura a terme l’any 1995.


Darrera l’ombra allargada dels interessos del Opus Dei; el fet que Monsenyor Escriba de Balaguer fos de Barbastre, i que Torreciudad,  la ciutat que va construir el fundador de l’Opus, estigui dins el Bisbat de Barbastre; l’interès per disposar d’una riquesa artística que serveixi d’atracció d’un turisme religiós estimulat per la oferta de visitar Torreciudad i de contemplar les obres d’art que reclamen. Tot atiat amb atacs contra el català i els catalans i proclames de polítics d’Aragó de tots els colors cridant literalment a la revolta perquè els béns els siguin lliurants.

Segons va explicar Josep M. Prim, aquestes obres havien sigut rescatades i comprades pel Bisbe Messeguer i es tractaven de béns retirats de l’ús litúrgic perquè  els mossens de les parròquies els havien substituït per d’altres més moderns i que estaven deixat, tirats o ja mig desfets. Rescatats i exposats en el que va ser el Museu del Bisbat de Lleida.

Més tard, de fet fa només uns trenta anys enrere, el tancament d’un monestir perquè les monges ja eren velles i no hi havia continuïtat va donar lloc a la compra d’altre centenar de peces que  van incorporar-se  no només al museu de Lleida sinó també al MNAC.

Com normal tot el tema està fent un procés de confrontació davant tribunals llarg i molt complex.
Per començar en instancia canònica, tot i que a Espanya no són aplicables les sentències canòniques llevat en els terminis que constant al Concordat que existeix l’Estat i l’Església Catòlica, i que afecta bàsicament a les sentencies de nul•litat matrimonial eclesiàstica; però no pas a d’altres aspectes com pot ser decidir a qui pertanyen uns béns. Entre altres coses, tal com va explicar Josep M. Prim, perquè contra el que la gent creu, qui mana a un Bisbat és el Bisbe, no pas una instància vaticana.

El tema va passar a ser denunciat en procés civil a Espanya per iniciativa de l’Associació d’Amics del Museu de Lleida.

D’altre costat el tema també va acabar als tribunals per les reclamacions del Govern d’Aragó i la defensa que va plantejar la Generalitat de Catalunya.
D'esquerra a dreta: Jaume Ràfols, regido de cultura de l'Ajuntament
de Llorenç del Penedès; Nati Soler, poeta; Rosa Fabregat  escriptora
i farmacèutica; i Josep M. Prim.
Foto: Dolores García Martínez

Quatre dades sobre la confrontació davant el Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional va sentenciar a favor de la Generalitat de Catalunya envers als béns que procedien del Monestir de Sijena que havien estat comprats als anys 80 per la Generalitat de Catalunya i sobre els quals Aragó volia fer-ne ús d’un suposat dret de retracte, que consisteix en reclamar els béns perquè es té dret a ells i es paga per ells el mateix que qui els va comprar, de manera que a qui li treuen la propietat se li tornen els diners que va pagar per ella.

La Generalitat sempre ha defensat la legalitat de la seva compra. Quan les obres van ser adquirides el Monestir de Sijena pertanyia al Bisbat de Lleida i per tant mai havien pertangut al Bisbat de Basbastre; i la intervenció de la Generalitat va ser motivada per la preservació dels béns artístics i culturals que no es podien quedar en un monestir que quedava buit de persones que l’habitessin.

El Tribunal Constitucional va destacar la diferencia entre la finalitat de la Generalitat i de la reclamació feta des d’Aragó. La Generalitat havia actuat en tot moment amb la finalitat de protegir els béns artístics, mentre que el Govern d’Aragó exercia el dret com a mesura per aconseguir que li fossin lliurats al seu territori.

Sobre els primers béns provinents de parròquies de la Franja adquirits a finals del segle XIX.
La Generalitat sempre ha defensat que les altres obres en litigi, les quals  havia rescatat i preservat  el Bisbe Messeguer  - fa ja més d’un segle -  les havia obtingudes seguint un procediment legítim;  i que els béns es troben emparats per la llei catalana de patrimoni cultura.  Així mateix el Parlament s’ha pronunciat diverses vegades en el mateix sentit.

Josep M. Prim va recordar en la seva presentació del llibre els molts casos en que obres artístiques romàniques i gòtiques han acabat en mans de col•leccionistes o museus als EUA com a conseqüència de no haver tingut cura de protegir-los o prou coneixement per saber quin valor artístic i cultural tenien.  Va recordar també quantes d’aquestes peces estaven ja en mal estat de conservació quan van ser rescatades pel Bisbe Messeguer.

Pressió i agressivitat que s'encomana.
 La denuncia de Josep M. Prim, té molt a veure amb l’actitud agressiva en que s’ha enfocat el tema des d’Aragó i la pressió que realment suposa que persones que viuen a Lleida i a la Franja, que tenen com a parla natural el català, que es desplacen a Lleida per anar al metge o d’altres gestions,  i que per tant mantenen una gran relació amb la ciutat i per tant amb Catalunya, pateixen una pressió que en realitat  s’exerceix  sobre  Catalunya  i la necessitat que de tot Catalunya es prengui consciència d’aquesta realitat que ell denuncia.  A la vegada Josep M. Prim va parlar fent servir la paraula genocidi a la llengua per referir-se a la situació que es viu a la Franja.


El públic va voler puntualitzar que no es podia caure en el mateix parany d'atacar els aragonesos pels actes ni per les paraules que puguin pronunciar alguns dels seus representants, pero Josep M. Prim va dir que cap veu havia sorgit a l'Aragó que fos crítica amb els pronunciaments encesos que contra Catalunya i els catalans havien fet aquest representants.


El llibre es un assaig, on la llegua ocupa un lloc central, segons va dir el mateix Josep M. Prim.

La presentació va ser realitzada pel regidor de cultura Jaume Ràfols, per la Nati Soler qui va destacar la relació existent entre Josep M. Prim i Rosa Fabregat  amb Llorenç. Per la seva part Rosa Fabregat , qui de manera personal i directe, ja que el seu oncle havia estat el primer responsable de tenir cura dels béns del Museu del Bisbat de Lleida comprats pel Bisbe Messeguer, i per tant coneix de primera ma com es van salvaguardar aquests béns culturals.


  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios