IEP: Cicle Caravaggio – Conferència de Ramon d’Illa a les Caves Jané Ventura del Vendrell

By Esguard de Dona - dilluns, de març 19, 2012

Ramon  d'Illa
Foto Dolores García

Una aproximació per descobrir  la pintura de Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571 - 1610), el seu simbolisme i  la societat on es va desenvolupar, en el marc de les Caves Jané Ventura del Vendrell.

Caravaggio  i el món del raïm i el vi. 
Extracte de la conferència oferta per Ramon D’Illa


L’any 2010 es va complir el 400 aniversari de la mort de Caravaggio, un veritable esdeveniment a Itàlia, fins el punt que el seu nom és un veritable element de promoció turística, tan com per poder parlar de veritable veneració, de fet fins i tot es sol visitar el lloc on es conserven els seus suposats ossos.
La conferència es va dur a terme a les Caves Jané Ventura
Foto: Dolores García

Famós ja en vida, es van escriure d’ell dos biografies, una de Giulio Mancini i l’altre de Giovanni Baglione, aquest darrer havia tingut un plet amb Caravaggio i un cert grau d’aquesta manca d’enteniment s’evidencia a la mateixa; així el defineix com un home crític amb tothom i probablement superb.

Si bé en el seu temps va ser reconegut, amb la següent generació va ser criticat,  com Pousin qui el descriu dient que Caravaggio “havia vingut al món per acabar amb la pintura”; i durant els segles XVIII i XIX, simplement es va ignorar l’obra de Caravaggio.

És al segle XX quan es retorna a valorar i s’escriu d’ell, com ho va fer André Berne- Joffroy,  qui va dir “amb Caravaggio comença la pintura moderna”  a la seva obra (Le dossier caravage) sobre aquest pintor (un veritable Best Seller), on es destaquen aspectes pretesament negatius i on s’incideix en la seva homosexualitat, argumentada sovint en la manera de pintar d’aquest autor on els joves tenen un aspecte delicat, una androgínia femenina.
Les caves Jané Ventura mantenen un fort
lligam amb l'art i la música
cada etiqueta de cada producte
és el fruit d'un concepte
lligat al paisatge i a l'art
en aquest cas les botes són obres
de diversos autors,
la primera a la dreta va ser pintada
per Teresa Baltasar (Llorenç del Penedès)
Foto: Dolores García

Caravaggio va començar a treballar al taller de Peterzano. El llegat de Leonardo da Vinci i el seu naturalisme es present, i fa estudis del natural.

Es trasllada a Roma, una ciutat en plena reconstrucció perquè els cardenals volen que esdevingui una ciutat que pugui ser equiparada a la Jerusalem celestial, i això suposa un gran nombre d’encàrrecs artístics. Era un temps on no estava ben vist no tenir mecenes i viure de pintar i anar a vendre els quadres a qui els volgués comprar.

Caravaggio a Roma treballa al taller de Giuseppe Cesari, i es dedica a pintar les fruites de les garlandes als murals que pinten en les parets.

Entre les seves primeres obres el  “Jove amb Cistell de Fruites”, d’un naturalisme evident que fa pensar en el relat dels  raïms de Zeuxis que havia narrat Plini, sobre una historia en la qual dos pintors, Parrasios i Zeuxis s’havien enfrontat per dirimir qui era capaç de pintar amb major realisme una obra, Zeuxis havia pintat uns raïms que els ocells van anar a picar de tan reals que eren, però Parrasios  havia pintat una mena de drap com si aquest tapés el quadre, així que quan Zeuxis a dir que l’aixequés es va evidenciar que ell havia enganyat els ocells però que Parrisios li havia enganyat a ell.  Frustrat per la derrota Zeuxis va decidir pintar un quadre amb un jove i unes fruites, els ocells de nou van anar a picar la fruita i Zeuxis es va tornar a sentir molt frustrat perquè  si hagués pintat el jove tant real com les fruites, els ocells s’haurien espantat  i no s’haguessin apropat al quadre.

La pintura de fruites amaga a més a més tot un món de significats lligats a la sensualitat.  Un cop d’ull a l’obra de Vincenzo Campi, “La Venedora de Fruites”, de 1580, que a més de ser un exercici tècnic complex, significa, segons els historiadors, que la visió de l’escot de la dona que ofereix els préssecs, i el fet que ofereixi el raïm en segon termini, s’ha d’interpretar com si fos una oferta de venda de si mateixa. O el quadre del mercat de Pierter Aertsen, on la venedora sembla  part de la mercaderia i on el comprador mira l’escot de la venedora; o el de Joachim Beuckelaer un altre mercat amb un Ecce Homo al fons, al que ningú presta cap atenció, i on si pot veure on s’hi troba la ma d’un dels compradors.

La Cistella de Fruites:
La idea acadèmica del que era una pintura de primer o segon ordre tenia molt a veure amb el motiu de la mateixa, eren importants la històrica, el retrat, el món religiós. Però Caravaggio es decideix a pintar una Cistella de Fruites, no es tractava d’un complement, era el subjecte del quadre.  Una obra, però, carregada de simbolisme. Així una pintura, a més del que representa en la superfície, amaga un altre significat, únicament conegut per l’iniciat. Caravaggio n’era una d’aquestes persones cultes i iniciades.

El seu quadre, observat atentament, mostra unes fruites un xic pansides, un xic tocades, un símbol de la vanitat, d’allò que avui és viu i demà ja és mort.  L’obra és un encàrrec d’un cardenal, en un temps on la contrareforma estava en ple auge, i on les prèdiques en favor de l’austeritat de Borromeo són una constant.

Baco Malalt:
Caravaggio cau malalt i es pinta a si mateix com un Baco de llavis blaus i pell groga i amb unes fruitesn  entre les que es poden copsar uns préssecs amb el borrissol inclòs.  Es pinta com a déu de la creativitat, amb unes ungles brutes, i on l’únic lligam amb el classicisme és la mena de toga, que dur com a vestit; l’heura com símbol de confiança que en mig de la malaltia està declarant que triomfarà;  un trencament amb les normes rígides.

Els Músics.  És un altre mostra  plena de  simbolisme, així el raïm i Cupido, signifiquen que sense amor no es pot tenir geni creatiu, i si es pren en consideració que es creia que per a cantar calia veure vi, el vi esdevé motor de la creativitat artística.

Caravaggio és un pintor que juga amb el naturalisme i amb la llum, amb el clar obscur que farà que la seva obra doni sorgiment al que es dirà tenebrisme, dins el barroc; el seu detallisme pintant es pot observar en el Baco Jove, on a més d’un jove d’ulls vidriosos, hi ha una copa amb ones, que mostra que fa poc s’ha begut, o de l'ampolla on les bombolles indiquen que fa poc que s'ha omplert;  una incitació a participar del ritual i encara que sembla impossible, al vi de l'ampolla hi ha un retrat de Caravaggio.



Malgrat els anys transcorreguts,  la seva obra, és avui encara font d’inspiració per a nous artistes, i la recreació és evident en obres de Cindy Sherman, Olaf Nicolsi, Vik Muniz, David White...

Uns darrers mots, si algun cop troben anunciada una xerrada de Ramon d’Illa, sigui aquesta o un altre sobre art, no se la perdin, això és només una pinzellada de la didàctica, atractiva, interessant i instructiva que va resultar ser aquest acte a les Caves Jané Ventura al Vendrell .

Una visita a les caves i un tast
de productes Jané Ventura va ser
el punt final de la jornada.
Foto:Dolores García


Caves Jané Ventura: etiquetes i art conceptual.
Un cop efectuada la conferència de Ramon d’Illa, es va poder fer una visita guiada a les Caves Jané Ventura, una empresa destacada per la qualitat dels seus productes i per el seu lligam amb l’art i la música.
Gerard Jané (esquerra)  amb Ramon d'Illa
en un moment de la visita.
Foto: Dolores García


Prova d’això son productes con el Cava de l’Orgue que van produir per donar recolzament a la reconstrucció d’aquest instrument de l’Església Parroquial del Vendrell o el fet que les etiquetes d’alguns dels seus  productes continguin un lligam conceptual que es plasma amb l’art i el paisatge del Penedès

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios