Del 3 de març al 15 d’abril aquesta exposició de ceràmica realitzada per Camil•la Pérez Salvá es podrà visitar a La Galera.

Les peces que composen la mostra estan relacionades amb els tres estadis que es succeeixen en la producció de l’oliva, el cereal o el raïm, és a dir amb el conreu, la recol•lecció i la transformació d’aquestes matèries primerenques en els productes finals que són el vi, el pa i l’oli.

També si troben bols amb al•lusions escrites relacionades amb els mateixos processos  i una col•lecció de panells que expliquen els orígens d’aquests conreus i la seva evolució en el temps.

L’exhibició es durà terme al Centre d’Interpretació de la Terrissa de La Galera, en horari de dimecres a divendres de 9,30 a 13,30 hores i de dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 hores. Per  Setmana Santa de divendres Sant a Dilluns de Pasqua (dies 6,7, 8 i 9 d’abril) serà el dels festius, és a dir de 12 a 14 hores.
A l’exposició col•labora el Taller Cinta Dalmau de Tortosa.

Indomable (Haywire)
Director: Steven Soderbergh
Repartiment: Gina Carano, Michael Fassbender, Ewan McGregor, Bill Paxton, Channing Tatum, Antonio Banderas i Michael Douglas.
Acció / Trhiller
Una agent que treballa free lance per fer activitats que els governs l’hi encarreguen, a qui després de rescatar un hostatge a Barcelona es declara una caça contra la seva persona.

Gina Carano, va treballar anteriorment a Promesa Sangrienta  (Blood and Bone). Michael Fassbender té en aquest moment en cartell Shame, i ha intervingut a X-Men Primera Generación, Malditos Bastardos i Eden Lake, la seva primera participació al cinema va ser en 300, però ja tenia una llarga experiència en televisió.  Ewan McGregor, és un actor tot terreny que tant ha sabut composar el paper d’un eclesiàstic a Angeles y Demonios, que fer de Obi-Wan Kenobi als episodis 1, 2 i 3 de la Guerra de las Galaxias, que cantar i ballar a Moulin Rouge o fer comèdia a Big Fish; i al que veurem d’aquí poc en La Pesca del Salmón en Yemen. Bill Paxton és un actor que ha participat en un bon nombre de pel•lícules com Twister, Apolo 13, Límite Vertical (era el dolent), Mentiras Arriesgadas  (era el fals espia), Tombstone: la leyenda de Wyatt Earp i també va actuar a Titànic.  Antonio Banderas, és prou conegut, en tot cas dir que té previstes tres noves pel•lícules, i córrer el rumor que podria ser Fidel Castro en un projecte que té com a títol Castro’s Daughter.  Michael Douglas és també un d’aquell actors que no li cal presentació, millor doncs parlar del que prepara, que també dirigeix Steven Soderbergh  titulat Behind the Candelabra junt a Matt Damon, es tracta de la biografia del pianista i cantant Liberace qui va dur una vida extravagant i qui va tenir molt d’èxit el qual va morir a conseqüència d’una pneumònia agreujada pel VIH l’any 1987; la pel•lícula es centrarà en les seves relaciones personals amb Scott Thorson (Matt Damon) i està basada en el llibre escrit pel propi Thorson.
Steven Soderbergh ha sigut el director de les tres parts de la sèrie Ocean (George Clooney – Brad Pitt) i més recentment Contagio.




Una Aventura Extraordinària
Director: Ken Kwapis
Repartiment: Drew Barrymore, John Krasinki i John Pingayak entre d’altres
Aventura basada en fets reals.
La lluita per salvar la vida de tres balenes grises atrapades al gel al cercle polar.

Ken Kwapis és un director que ha compaginat la seva tasca a la Televisió, per exemple a The Office o Malcom (entre d’altres moltes) i el cinema amb el Misterio de la Pirámide de Oro, Él dijo, Ella dijo, Mi Colega Dunston, Uno para Todas o Que les Pasa a los Hombres,
John Krasinki va treballar a Algo Prestado, i a Nobody walks que el passat mes de gener es va presentar al Sundance Festival.  Drew Barrymore no havia estrenat res al cinema des de Salvando las Distancias, malgrat tot és actriu des de la seva infantesa a ET, i prové d’una família d’actors on destacaven els seus tiets-avis Lionel i Ethel Barrymore, els seus avis John Barrymore i Dolores Costello qui a la vegada era filla del gran actor de cinema mut Maurice Costello.  John Pigayak debuta en aquesta pel•lícula. També té un paper secundari Ted Danson (Made in America, Tres Hombres y un Bebé, entre d’altres).




Luces Rojas (Red Lights)
Director: Rodrigo Cortés
Repartiment:  Elizabeth Olsen, Robert de Niro, Sigourney Weaver,  Cillian Murphy, Toby Jones, Joely Richardson, entre d’altres.
Thriller
La psicòloga Margaret Matheson (Sigourney Weaver) amb el suport d’un ajudant estudia les activitats paranormals i han d’investigar a una personalitat mundialment reconeguda com a psíquic (Robert de Niro).

Elizabeth Olsen es germana de les bessones Olsen (té una gran versemblança amb elles amb les que va participar a algunes de les seves pel•lícules)  té pendent d’estrena la versió americana de la Casa Muda (Silent House) i forma part del projecte de Kill Your Darlings que es troba a punt de començar la seva filmació.- Robert de Niro bé, que dir d’ell!; té cinc noves pel•lícules en marxa, i té pendent d'estrena Being Flynn.-  Sigourney Weaver també és una actriu en plena activitat, té per estrenar Vamps una comèdia romàntica i de terror sobre dues vampires; i Rampart amb Woody Harrelson pel•lícula que va participar a la secció oficial del darrer Festival de Sant Sebastià; també té en marxa la filmació de  La Fría Luz del Día, Happy Hollidays, Katherine Sloane i Avatar 2, i pot ser, si es dur a terme el projecte de Ghostbusters III, la tornarem a veure dins aquesta saga. És de les poques actrius que han protagonitzat la seva pròpia saga a Alien , i ha fet grans interpretacions a pel•lícules com El Año que Vivimos Peligrosament (Mel Gibson), La Calle de la Media Luna (Michael Caine), Gorilas en la Niebla (Bryan Brown), Armas de Mujer (Harrison Ford i Melani Griffith), La Muerte y la Doncella (Ben Kingsley),  Copycat (Dermot Mulroney i Holly Hunter), Mi Mapa del Mundo (Julianne Moore i Dar Perlmutter) ... bé, la llista és molt, molt llarga.
Cillian Murphy ha actuat a Batman Begins i a El Caballero oscuro, també a La Joven de la Perla  i més recentment a Origen (Leonardo di Caprio), o a In Time (Justin Timberlake).
Rodrigo Cortés es també el guionista de la pel•lícula i va dirigir Buried (Enterrado) amb Ryan Reynolds.




Chronicle (Chronicle)
Director Josh Trank
Repartiment: Dane DeHaan, Alex Russell i Michael B. Jordan entre d’altres
Tres joves fan un descobriment i aconsegueixen tenir uns poder extraordinaris, dels que faran ús de manera un xic descontrolada.

Dena Dehaan, ha treballat des dels 3 anys a diferents sèries de televisió, al cinema va participar a Amigo i està també dins l’elenc del projecte Kill Your Darlings. Alex Russell va debutar al cinema l’any 2010 en pel•lícules que no s’han estrenat al cinemes del nostre país. Michael B. Jordan ha treballat també en forces sèries de televisió i a Blackout en cinema.
Josh Trank ha desenvolupat diverses activitats al cinema com per exempe editor o director de segona unitat, però aquesta és la seva primera direcció de llarg metratge..

Continuen:
La Mujer de Negro
Los descendientes
Viaje al Centro de la Tierra 2
War Horse
Infierno Blanco
Ghost Rider (també en 3 D)
El Invitado
La Invención de Hugo (també en 3D)
Muppets (matinal domingo)

Dissabte 3 de març Cicle CINC: El Floquet de Neu en català.

Cartel de la inauguración realizado por Dolores García Martínez

Aquest divendres dia 2 de març es celebrarà la inauguració de Radio Banyeres a la vegada que el seu 2n Aniversari.

Radio Banyeres és una eina fantàstica per transmetre a tot un municipi un esperit de comunitat. A més d’oferir les noticies locals, té una amplia programació pròpia, gràcies a un bon nombre de col•laboradors voluntaris i gratuïts que aporten il•lusió i feina, sempre al voltant de l’esperit optimista i lluitador de Lourdes Meroño i amb el referent de l’experiència de Ceci Gutiérrez.

Radio Banyeres aprofita les noves tecnologies i permet que des de la seva  fulla web www.radiobanyeres.com es pugui sentir en directe les seves emissions, per això el seu àmbit d’oïdors no té abast, ja que des de qualsevol ordinador es pot connectar amb Radio Banyeres,  des de qualsevol punt del món.

Està també desenvolupant un registre d’enregistraments que ara es pot  cercar a cada programa emès però que en breu estarà totalment en funcionament  sota l’apartat Radio a la Carta, permetrà escoltar els enregistraments dels programes ja emesos en el moment que a l’oïdor li resulta més còmode.

Es pot escoltar també Radio Banyeres en directe per smartphones, tablets, Ipads, Iphone...

L’assistència a l’acte inaugural es oberta a tothom qui vulgui participar.

Ja ho deia aquest cartell de la reposició a França de The Artist, certament encapçalava la llista de possibles guanyadors s'ha endut els premis a Millor Director, Millor Pel·lícula, Millor Actor, Millor Música i  Millor disseny de Vestuari. 

La llista dels premiats es la següent:

Millor pel•lícula
- The Artist  - Productor: Thomas Langmann
- The Descendants  (Los Descendientes) – Productores: Jim Burke, Alexandre Payne i Jim Taylor
- Extremely Loud & Incredibly Close (Tan Fuerte, Tan Cerca) – Productor: Scout Rudin
- The Help (Señoras y Criadas) – Productores: Bruson Green, Chris Columbus i Michael Barnathan.
- Hugo (La Invención de Hugo) – Productores: Graham King i Martin Scorsese
- Midnight in Paris – Productores: Letty Aroson i Stephen Tenenbaum
- Moneyball (Rompiendo las Reglas) – Productores: Michael de Luca, Ráchale Horovitz i Brad Pitt
- The Tree of Life  (El Árbol de la Vida) –
- War Horse  (Caballo de Guerra) – Productores: Steven Spielberg i Kathleen Kennedy



Millor Actor
- Damián Bichir ( A Better Life)
- George Clooney (The Descendants – Los Descendientes)
- Jean Dujardin (The Artist)
- Gary Oldman  (Tinker Taylor Soldier Spy  - El Topo)
- Brad Pitt (Moneyball – Rompiendo las Reglas)



Millor Actriz
- Glenn Close (Albert Nobbs)
- Viola Davis (The Help – Criadas y Señoras)
- Rooney Mara (The Girl with de Dragon Tatto – Milenium)
- Meryl Streep  ( The Iron Lady – La Dama de Hierro)
- Michelle Williams  (My Week with Marilyn)



Actor de Repartiment
- Kenneth Branagh – (My Week with Marilyn)
- Jonah Hill (Moneyball: Rompiendo las Reglas)
- Nick Nolte (Warrior)
- Christopher Plummer (Beginners - Principiantes)
- Max von Sydow (Extremely Loud & Incredibly Close – Tan Fuerte, Tan Cerca)


Actriz de repartiment
- Bérénice Bejo (The Artist)
- Jessica Chastain (The Help – Criadas y Señoras)
- Melissa McCarthy (Bridesmaids)
- Janet meter (Albert Nobbs)
- Octavia Spencer (The Help –   Criadas y Señoras)



Pel•lícula de Dibuixos Animats
- A Cat in Paris
- Chico i Rita
- Kung Fu Panda 2
- Puss in Boots (El Gato con Botas)
- Rango (Gore Verbinski)

Millor Fotografia (Cinematografia)
- The Artist  -  Guillaume Schiffman
- The Girl with the Dragon Tattoo (Millenium) – Jeff Cronenweth
- Hugo (La Invención de Hugo) – Robert Richardson
- The Tree of Life (El Árbol de la Vida)  - Emmanuel Lubezki
- War Horse (Caballo de Guerra) – Janusz Kaminski



Direcció Artística
- The Artist:( Lawrence Bennet (Producció de Disseny); Robert Gould (Decoració)
- Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2 (H.P. y las Reliquias de la Muerte Parte 2: Stuart Graig (Producció de Disseny), Stephenie McMillan (Decoració)
- Hugo (La Invención de Hugo ): Dante Ferretti (Producció de Disseny); Francesca Lo Schiavo (Decoració)
- Midnight in Paris: Anne Seibel (Producció de Disseny); Hélène Dubreuil (Decoració).
- War Horse (Caballo de Guerra):   Rick Carte (Producció de Disseny); Lee Sandales (Decoració)

Vestuari:
- Anonymous: Lisy Christl
- The Artist: Mark Bridges
- Hugo (La Invención de Hugo): Sandy Powell
- Jane Eyre: Michael O’Connor
- W.E.: Ariane Phillips

Millor Director:
- Michael Hazanavicius : The Artist
- Alexander Payne: The Descendants (Los Descendientes)
- Martin Scorsese: Hugo (La Invención de Hugo)
- Woody Allen: Midnight in Paris
- The Tree of Life: Terence Malick

Millor Documental:
- Hell and Back Again  -  (Danfung Dennos i Mike Lerner)
- If a Tree Falls: A Store of the Herat Liberation Front  - (Marshall Curry i Sam Cullman)
- Paradise Lost 3: Purgatory - (Joe Berlinger i Bruce Sinofky)
- Pina – (Wim Wenders i Gian-Piero Ringel)
- Undefeated – ( TJ Martin, Dan Lindsay i Richard Middelemas)

Millor Curtmetratge Documental
- The Barber of Birmingham: Foot Soldier of the Civil Rights Movement. (Robin Fryday i Gay Dolgin)
- God is the Bigger Elvis (Rebecca Cammisa i Julie Anderson)
- Incident in New Baghdad (James Spione)
- Saving Face (Daniel Junge and Sharmeen Obaid-Chinoy)
- The Tsunami and the Cherry Blossom (Lucy Walker i Kira Carstensen)

Millor muntatge 
- The Artist: Anne-Sophie Bion i Michel Hazanavicius
- The Descendants (Los Descendientes): Kevin Tent
- The Girl with the Dragon Tattoo Millenium): Kirk Baxter i Angus Walll
- Hugo (La Invención de Hugo): Thelma Schoonmaker
- Moneyball – Rompiendo las Reglas:  Christopher Tellefsen

Millor Pel•lícula de Parla no Anglesa
- Bullhead (Bèlgica) – Michael R. Roskam (Director)
- Monsieur Lazhar (Canadà) – Philippe Falardeau (Director)
- A Separation (Iran) – Asghar Farhadi (Director)
- Footnote (Israel) – Joseph Cedar (Director)
- In Darkness (Polònia) – Agniezka Holland (Director)


Maquillatge
- Albert Nobbs – Martial Corneville, Lynn Johnston i Matthew W. Mungle.
- Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2 (H.P. y las Relíquias de la Muerte parte 2) – Nick Dudman, Amanda Knight adn lisa Tomblin.
- The Iron Lady (La Dama de Hierro) – Mark Coulier i J. Roy Heiland

Banda Sonora Original:
- John Williams: The Adventures of Tintin (Las Aventuras de Tintin)
- Ludovic Bource: The Artist
- Howard Shore: Hugo (La Invención de Hugo)
- Alberto Iglesias: Tinker Tailor Soldier Spy (El Topo)
- John Williams: War Horse (Caballo de Guerra)

Cançó Original:
- Man or Muppet  - The Muppets – Lletra i Música de Bret McKenzie
- Real in Rio – Rio – Música de sergio mendes i Carlinhos Brown / Lletra de Siedah Garrett

Curtmetratge d’animació:
- Dimanche / Sunday (Patrick Doyon)
- The Fantastic Flying of Mr. Morris Lessmore (William Joyce i Brandon Oldeburg)
- La Luna (Enrico Casarosa)
- A Morning Stroll (Grant Orchard and Sue Goffe)
- Wild Life (Amanda Forbis i Wendy Tilby)

Curtmetratge:
- Pentecost: Peter McDonald i Elmear O’Kane
- Raju (Max Zähle i Stefan Gleren)
- The Shore (Terry George i Oorlagh George)
- Time Freak (Andrew Bowler i Gigi Causey)
- Tuba Atlantic (Halivar Witzo)


Millor edició de so:
- Drive: Lon Bender i Victor Ray Ennis
- The Girl with the Dragon Tattoo (Millenium): Ren Klyce
- Hugo (La Invención de Hugo): Philip Stockton i Eugene Gearty
- Transformers: Dark of the Moon (Transformers 3: El Lado Oscuro de la Luna) – Ethan van der Ryn i Erik Aadahi
- War Horse (Caballo de Guerra): Richard Hyms i Gary Rydstromm

Millor barreja de so:
- The Girl with the Dragon Tattoo (Millenium): David Parker, Michael Semanick, Ren Klyce i Bo Persson
- Hugo (La Invención de Hugo): Tom Fleischman i John Midgley
- Moneyball (Rompiendo las Reglas): Deb Adair, Ron Bochar, Dave Giammarco i Ed Novick
- Transformers: Dark of the Moon  (Transformers 3: El Lado Oscuro de la Luna) – Greg P. Russell, Gary Summers, Jeffrey J. Haboush i Peter J. Devlin
- War Horse (Caballo de Guerra): Gary Rydstrom, Andy Nelson, Tom Johnson i Stuart Wilson

Efectes Visuals:
- Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2 (H.P. Los Relíquias de la Muerte parte 2): Tim Burke, David Vickery, Greg Butler i John Richarson
- Hugo (La Invención de Hugo): Rob Legato, Joss Williama, Ben Grossman i Alex Henning
- Real Steel (Acero Puro): Erik Nash, John Rosengrant, Dan Taylor i Swen Gilberg
- Rise of the Planet of the Apes (El Origen del Planeta de los Simios): Joe Letteri, Dan Lemmon, R. Christopher White i Daniel Barrett.
- Transformers: Dark of the Moon (Transformers 3: El Lado Oscuro de la Luna) – Scott Farrar, Scott Benza, Matthew Butler i John Freazier.

Millor Guió Adaptat:
- The Descendants (Los Descendientes) – Alexander Payne, Nat Faxon i Jim Rash
- Hugo (La Invención de Hugo) – John Logan
- The Ides of March (Los Idus de Marzo) – George Clooney, Grant Heslov i Beau Willimon
- Moneyball (Rompiendo las Reglas) – Steven Zaillian i Aaron Sorkin – Història de Stan Chervin
- Tinker Tailor Soldier Spy (El Topo) – Bridget O’Connor i Peter Straugham

Millor Guió Original
- The Artist – Michel Hazanavicius
- Bridesmaids (La Boda de mi Mejor Amiga) – Annie Mumolo i Kristen Wiig
- Margin Call – J.C. Chandor
- Midnight in Paris – Woody Allen
- A Separation – Asghar Farhadi

L’any 1990 Martin Scorsese va fundar aquesta ong dedicada a la protecció i la preservació del llegat cinematogràfic, incloent les tasques de restauració de pel•lícules així com tasques educatives perquè els estudiants coneguin la cultura, l’art y la història del mon del cinema.
La llista de directors que en formen part és destacada, des de Clint Eastwood  a Woddy Allen, Ford Coppola, Peter Jackson, Spielberg, Lucas...
Organitzen sovint actes i editen un report anual.
Entre les dades que facilita aquesta entitat, es troba el fet que el 90 % de les pel•lícules fetes abans de 1929 s’han perdut, i que de les fetes abans de 1950 s’han perdut la meitat.
Moltes de les pel•lícules que s’han preservat es troben a museus d’art o a arxiu de l’Acadèmia del Cinema, o fins i tot a la biblioteca del Congrés dels EUA.
Pel que fa a l’ensenyament, hi ha una vessant dedicada a la història del cinema i d’altre que parla de la creativitat.

Demà dissabte s’inicia el cilce CINC  Cinema Infantil en Català amb la projecció de la pel•lícula Els Barrufets.
Aquest cicle que s’estendrà al llarg dels dissabtes del mes de març té previst las següents projeccions:
- 25 de febrer: Els Barrufets
- 03 de març: Floquet de Neu
- 10 de març: Les Aventures de Tintin
- 17 de març: El Gat amb Botes
- 24 de març: Alvin i els Esquirols 3
 L’hora de projecció es a les 4,15 de la tarda, llevat a Ocine Roquetes on començarà a les 4, ja que aquest cicle es projectarà a tots els OCINE.

Ghost Rider 2: Espíritu de Venganza (també en 3D)
Títol original: Ghost Rider: Spirit of Vengeance
Director: Mark Neveldine – Brian Taylor
Repartiment: Nicolas Cage, Ciaran Hinds, Idris Elba, Christopher Lambert, entre d’altres.
Acció/ Fantasia/ Thriller
El motorista fantasma viatja a Europa del Este perquè l’han trucat per a detenir el mal, que intenta prendre forma humana.

Nicolas Cage, es membre de la família Coppola – de fet a Aquel Excitante Curso apareix acreditat amb el nom  cognom reals Nicolas Coppola – comença a destacar a partir de Cotton Club, sorgint amb força tres anys més tard amb Peggy Sue se casó, junt a Katleen Turner, Arizona Baby amb Holly Hunter i amb Hechizo de Luna en companyia de Cher. Des d’aleshores la llista de pel•lícules en las que ha intervingut es molt llarga i variada. Fa molt poques setmanes es va estrenar Bajo Amenaza que protagonitza, amb Nicole Kidman.
Ciaran Hinds és un actor nascut a Irlanda del Norte, que ha actuat per exemple fent de César en la sèrie de televisió Roma, i en el darrer any ha participat en La Deuda, al costat de Helen Mirren, a El Topo i a La Mujer de Negro (Daily), tot just acabada d’estrenar. També va intervenir a la Part 2 del darrer Harry Potter però amb el maquillatge resultava irreconeixible: feia el paper d’Aberforth Dumbledore. Idris Elba va treballar a Thor i a Christopher Lamber se’l  recorda en especial per Greystoke i per Los Inmortales.

Mark Neveldine és escriptor, productor, dissenyador  de las seqüències extremes de Biker Boyz, director de fotografia i  director, a més d’haver fet també d’actor y d’especialista. Ha co-dirigit las dues parts de Crank i també Gamer,  junt a Brian Taylor, qui te un currículum similar.


La Invención de Hugo  (també en 3D)
Títol original: Hugo
Director: Martin Scorsese
Repartiment: Asa Butterfield, Ben Kingsley, Chloë Grace Moretz, Christopher Lee, Richard Griffiths, Jude Law, entre d’altres.
Fantasia / Drama
Paris 1930, Hugo es un orfe que viu a l’estació de tren. Li resta del seu pare un autòmata que no funciona. Troba a un vell que treballa a l’estació, que havia tingut relació amb el seu pare i amb l’autòmata.

Ben Kingsley és un actor que ha aconseguit grans interpretacions; ha sigut a la gran pantalla Gandhi; ha participat a pel•lícules com Casa de Arena y Niebla, La Muerte y la Doncella, Shutter Island o La Lista de Schindler. Asa Butterfield  va ser Bruno a el Niño con el Pijama a Rayas. Chloë Grace Moretz ha treballat al cine y la televisió, el passat any va protagonitzar Hick al costat d’Alex Balwin, una pel•lícula sense massa bona acollida. El grup d’actors que intervenen en Hugo inclou a Jude Law fent de pare d’ Hugo (el actual Dr. Watson);   a Christopher Lee (qui als anys 60 es va fer molt popular interpretant a Dràcula i  al Dr. Fu-Manchu, també va ser Saruman a la saga El Señor de los Anillos, paper que retorna a fer a les dues parts previstes de  The Hobbit que estan en producció). Richard Griffiths era el antipàtic tiet Vernon de Harry Potter, també va ser el rei George al darrer lliurament de Piratas del Caribe, i el magistrat Philipse a Sleepy Hollow (en les dues últimes va coincidir amb Johnny Deep)

Martin Scorsese ha sigut guardonat fa pocs dies per l’Acadèmia Britànica del Cinema amb el premi Fellowship BAFTA per la seva aportació al món del cinema.  Scorsese ha rebut al llarg de la seva vida 104 premis però només un  Oscar, per Infiltrados, tot i que ha estat nominat altres set vegades  Creu molt en la tecnologia 3 D, i a títol de curiositat el seu nom complet és Martin Marcantonio Luciano Scorsese.
Jack y su gemela
La Mujer de Negro
El Invitado
War Horse
Viaje al Centro de la Tierra (también en 3D)
Muppets
Infierno Blanco
El Gato con Botas
Los Descendientes
Promoción Fantasma
Star Wars (3D)

El proper 16 de març es farà el lliurament d’aquest premis als videojocs més votats popularment, d’entre una llista de 10 prèviament escollits per experts dels mitjans de comunicació i professionals de la industria.

Els títols proposats son:
Bartman: Arkham City
Battlefield 3
Call of Duty: Modern Warfare 3
FIFA 12
L.A. Noire
Legend of Zelda: Skyward Sword
Minecrat
Portal 2
The Elder ScrollsV: Skyrim
Uncharted 3: Drakes Deception

Qui vota pot optar a premis.
Es pot participar clickant
www.baftagameaward.com

Arrel fer aquest programa per a Radio Banyeres, trobareu unes noves seccions dedicades als comentaris enfront als nous estrenes i el contingut dels diversos programes de ràdio, on música i cinema es donen la ma.

Els programes els podeu seguir per conexió on line a l'adreça www.radiobanyeres.com

el contingut dels mateixos i els horaris són:
- Una Tarda de Pel·lícula: Música i Cinema
dilluns de 7 a 8 de la tarda
dissabte de 2 a 3 del migdia
- Actualitat de cinema: Novetats i Comentaris sobre els estrenes
dijous d'1 a 2 del migdia.

Trobareu una pestanya nova a la columna del costat de la fulla, que us adreçarà directament a aquestos continguts.

No Habrá Paz para los Malvados ha sigut la gran guanyadora amb 6 premis, incloent millor pel•lícula, millor director i millor actor.

Millor Pel•lícula:  No Habrá Paz para los Malvados
Millor Actor: José Coronado per No Habrá Paz para los Malvados
Millor Actriu: Elena Anaya per La Piel que Habito
Millor Actor de Repartiment: Lluis Homar per Eva
Millor Actriu de Repartiment: Ana Wagener per La Voz Dormida
Millor  Actor Revelació: Jan Cornet  per La Piel que Habito
Millor Actriu Revelació: Maria León
Millor Director:  Enrique Urbizo per No Habrá Paz para los Malvados.
Millor Director Revelació: Kike Maíllo per Eva
Millor C urtmetratge de Ficció: El Barco Pirata
Millor Curt d’Animació: Birdboy
Millor Maquillatge i Perruqueria: La Piel que Habito (David Martí)
Millors Efectes Especials: Eva
Millor Cançó: La Voz Dormida
Millor So: No Habrá Paz para los Malvados
Millor Direcció de Producció: Andrés Santana per Blackthorn
Millor Guió Original: Enrique Urbizu per No Habrá Paz para los Malvados
Millor Guió Adaptat: Arrugas
Millor Direcció de Fotobrafia: Blackthorn – Juan Ruíz Anchia
Millor Pel•lícula d’Animació: Arrugas
Millor Direcció Artística: Juan Pedro de Gaspar per Blackthorn
Millor Disseny de Vestuari: Clara Bilbao per Blackthorn
Millor Documental:  Escuchando al Juez Garzón – Isabel Coixet
Millor Pel•lícula Europea:
Millor Pel•lícula Iberoamericana: Un Cuento Chino

Goya Honorífic: Josefina Molina

Les tecnologies lligades a les xarxes socials estan desenvolupant una interrelació entre pel•lícules i públic diferent a la que depèn només de la publicitat, entrant en joc els aspectes relacionats amb  lligam emocionals de participació. Una mica es tracta d’aconseguir que el seguidor i potencial públic si senti part.
Es cert que al llarg dels anys ha passat sovint, sobretot amb sèries de ciència ficció i fantasia, com Star Trek, o Star Wars, o que han esdevingut fenomens sociològics com Harry Potter o Crepúsculo, però ara cada cop més les pel•lícules, tinguin o no noves parts, fan servir facebook, les webs, twitter , etc,  de manera que acaba per existir una massa de persones difosa geogràficament en molts indrets però lligades emocionalment a aquest referent.

Despertar el factor emocional de la comunicació – quelcom que les relacions públiques sempre han treballat – fa que cada cop més aquest productes siguin un motiu de gaudi, no només al moment de visualitzar-les sinó abans mitjançant comunicacions, jocs, sorteigs, etc.

No sempre la que més diners té per producció és la que millor ha aconseguit tenir impacte fent ús dels nous sistemes . A l’enllaç del programa de ràdio La Finestra Indiscreta de Radio Banyeres.com trobareu a partir de demà un ampli reportatge al respecte i podreu sentir un munt de dades interessants al respecte
El que si us afegeixo avui són alguns aspectes destacats tant en l’ús de les tecnologies com en les campanyes més tradicionals de publicitat,  de vegades amb un elevat cost, o de vegades amb molta imaginació.

Journey 2: The Mysterious Island  -   Viaje al Centro de la Tierra 2: La isla Misteriosa. 
Integració de jocs per jugar a la web oficial. www.themysteriousisland.com




o Nautilus Scape amb 7 nivells
o Giant Bee Scape  (cal descarregar)
o Egg Jumper 21 nivells
o Catch the Gold
Descàrregues
o Posters
o Salvapantalles
o Icones (Buddy Icones) dels protagonistes i d’alguns dels animals.
Com acció d’impacte a Madrid han convertit l’estació de Metro de Nuevos  Ministerios en un anunci espectacular. Enllaç
Amb la National Wildlife Federation, han editat una guia per incrementar l'observació i la cura amb la natura
http://www.nwf.org/~/media/Content/Specialty%20Programs/NWF-Movies/Journey-2-Mysterious-Island/Journey2-TheMysteriousIsland_EducatorsGuide.ashx

O vídeos com aquest on Dwayne Johnson canta.






El Invitado  (Safe House)
www.nooneissafe.com
No es pot usar Safe-House perquè hi ha un full web que és un club d’espies que té aquest nom
- Jocs
o The Search for Tobin Frost  (escollir abans d’entrar al web) ho cercareu viatjant a diverses ciutats.
o Un cop dins el Web hi ha un altre joc on cal cercar 12 claus.
- Descàrregues
o Pantalles, ample o completa
o Icones
o FB Covert Image (Denzel Washington amb el text en sobreimpressió NO ONE IS SAFE.










The Woman in Black  - La Mujer de Negro 
 www.womaninblack.com

Poster a l'antíc estil Hammer

Ha utilitzat molt bé Facebook  i Twitter, i els té enllaçats al full web.  A 15 de febre el grup de seguidors registrats era de 712.904
 Del molt que han fet es pot seleccionat com destacat:
Concurs creatius
Ha creat diverses activitats creatives per dur a terme els seguidors,
o com dos concurs de relats curts de terror que han sigut votats pels seguidors, els seleccionats sortiran als DVD llegits per en Daniel Radcliffe. Només ha sigut per seguidors a USA i UK
o Escriure poemes de terror a l'estil de l'obra de la Dona de Negra
o Escriure sobre el que et fa més por ( en col•laboració amb Teen.com) el premi era un viatge
o Pujar fotos terrorífiques
o Accions per ser escollit fan de la setmana


- Celebració de les festes senyalades i populars
o Cada festa senyalada han fet alguna mena de targeta o felicitació electrònica.

 Per Hallowen van fer un enllaç a la web on podies veure per una porta entreoberta la habitació infantil que és clau a la pel•lícula i et feien un petit ensurt.  Enllaç
 Per Nadal- Felicitació molt a l’estil de la pel•lícula.
 Per Sant Valentí – Felicitació amb idèntic estil.


- Sticker  (getglue.com)
o Es tracta d’una aplicació que permet fer engantxines
  ( hi ha un 60.000 apuntats als stikers d’aquesta pel•lícula)

- Banda Sonora  ja disponible per iTunes per peces o disc sencer
http://itunes.apple.com/us/album/woman-in-black-original-motion/id500322564

- Interactius per jugar

o Lost Children’s PlayRoom
 Cal pitjar una de les fotos i surt un joc “Hunter Details” per trobar les diferències contrarellotge amb3 nivells.   Ofereixen 10 segons per captar les diferències i altres 10 segons que es poden parar i tornar a posar en marxa fins esgotar-los. Cal bona memòria i fixar-se molt bé. No es pot passar de nivell sense solucionar l’anterior. Es pot sortir i entrar tant cops com calgui. http://www.womaninblack.com/lostchildrensplayroom/

- Reaccions dels assistents  a la pel•lícula.


- Preguntes divertides

o Que faries per desfer-te de la Dona de Negre?
 La resposta majoritària va ser  Expecto Patronum,  (evident) després a molta distància – Pregar  i en tercer lloc Cridar a Chuck Norris.  Van haver un total de 97 tipus de respostes diferents.
o Què et dona més por dels trailers de The Woman in Black ?
 Les nines / la dona / les joguines
o Qui et portaries per què et fes companyia a la Casa Eel Marsh
 Al millor amic / la vareta de Harry / Chuck Norris / Daniel Radcliffe/  tots quatre anteriors /

Té un altre Facebook  Woman in Black UK
Hi ha un  Poster al antíc estil Hammer, (el que obre aquesta part del post)  i es pot concursar (UK) per obtenir una copia del tiratge limitat que han fet.




War Horse   - Caballo de Batalla


- Dibuixos de Storyboards  en MSN

- Felicitació de nadal de l’equip en vídeo
-      Els llibres de contes favorits dels protagonistes

- Premi d’un viatge a Londres en Lligam amb Ancestry.com  que treballa en la recerca on line de història de  la família i de genealogia. (Et poden ajudar a trobar els teus orígens o membres de la família que ni penses que existeixen)

- Enllaços per votar en convocatòries de premis escollits pel públic

Acció singular: A l’estrena  a Londres qui primer va arribar a la catifa vermella va ser el cavall. (Joey al film) i presència dels prínceps  William i Kate. Ho podeu veure a post de les estrenes d’aquesta setmana
Aquesta pel•lícula està inspirada en un llibre d’un relat juvenil. Es va fer servir de base per fer una obra de teatre (encara en cartell) i d’aquí va sorgir la idea de fer la pel•lícula.





Aquest és el llibre que ha donat lloc a aquesta pel·lícula.








 Jack y su gemela - Jack  & Jill  http://www.jackandjill-movie.com/


- Jocs  saltar a la comba http://www.jackandjill-movie.com/game/doubledutch/
- Engantxines

O vídeos de com es va fer

La Mujer de Negro (The Woman in Black) en català
Director: James Watkins
Amb  Daniel Radcliffe  i Janet McTeer entre d’altres
Terror
Un jove advocat, vidu i amb un fill ha de viatjar a una població per vendre una casa, on el fantasma venjatiu d’una dona habita.
La pel•lícula va ser filmada entre setembre i decembre del 2010, però no s’ha estrenat fins acabar els compromisos de Radcliffe, primer amb l’estrena de les Reliquies de la Mort part 1 i 2 i després perquè ha estat deu mesos treballant a Broadway en una comèdia musical on a més d’actuar, cantava i ballava, i que a acaparat molt bones crítiques, molta afluència de públic i un bon grapat de premis, tant dels atorgats pel públic, com la premsa especialitzada o fins i tot un Tony ( equivalent a l’Oscar en Teatre) com a millor parella còmica amb John Larroquette que era el seu company a l’obra.  Així per aquesta obra de teatre va rebre el Premi a Actor Favorit d’un musical en els Broadway.com Audience Choice Award (escollit pel públic)  i de Millor Parella a l’escenari (amb John Larroquette) dels mateixos premis que tria el públic i per exemple Entertainment Weeklys l’ha escollit  “Entertainment of the Year” , ha protagonitzat com artista convidat un programa del Saturday Night Live i ha intervingunt en nombrosos programes de la televisió americana; i ja té en cartera la seva nova pel•lícula Kill Your Darlings.

Contra el que molta gent creu, ja havia treballat al cine i a la televisió abans de Harry Potter, amb David Cooperfield i al Sastre de Panamà. Mentre rodava Harry Potter va protagonitzar December Boys, o el Meu Fill Jack ( biografia sobre el fill del poeta Kipling) i en teatre va fer Equus. Escriu poesia i va fer la lletra d’una cançó i va intervenir en el desenvolupament de la coreografia de la mateixa pel  festival Gypsy 2008, la cançó era una paròdia amb doble intenció de l’obra Equus.
A Janet McTeer la podeu veure ara mateix en Albert Nobbs.  Quant al director, James Watkins va dirigir i escriure anteriorment Eden Lake que també és una pel•lícula de terror.

(Si us demaneu que fan Emma Watson, Ruppert Grint i Tom Felton; Emma Watson la veureu dins de poc amb My  Week  with Marilyn (en paper secundari) i té en projecte participar a ThePerks of Being a Wlallflower i a Your Voice in My Head; Ruppert Grint  ha de veure estrenada d’aquí a poc Into the White una pel•lícula bèl•lica (co-protagonista); participa a Postman Pat: The Movie que està en rodatge (posarà veu), i té previstos dos projectes  Eddie the Eagle i Cross Country.  Quant a Tom Felton, el veu veure a l’Origen del Planeta dels Simis; i te per estrenar aquest any From the Rough de protagonista (estrenada a USA), Night Wolf una de terror que encara no té data d’estrena (secundari),  The Aparition altre de terror (co protagonista) prevista per a l’estiu, i té com a projectes Therese Raquin i Grace and Danger).
Videos del rodatge i com complement un vídeo del musical on canta i balla.
                     Enregistrament de l'obertura dels Premis Tony 2011 a Nova York. Música i veus en directe.

Infierno Blanco (The Grey)
Director Joe Carnaham
Amb Liam Nesson i Dermot Mulroney entre d’altres.
Acció/Aventura/Drama.
A Alaska un grup d’homes que fan perforacions petroleres han de sobreviure després d’un accident d’avió; un grup de llops els veu com intrusos.
Lian Neeson ha protagonitzat  interessants pel•lícules, com La Llista de Schindler o Los Miserables, Antes y Después o Michael Collins; i ha participat en d’altres de més lleures com El Equipo A, o fent de Qui-Gon Jinn a Star Wars. També ha posat la seva veu al Lleó Aslan a la versió original de Les Cròniques de Narnia.   Va ser boxejador a la seva joventut, d’aquí el seu personal nas.  A Dermont Mulroney el recodareu de La Boda de Mi Mejor Amigo, i també el trobareu treballant a J. Edgar que ara es troba en cartellera.
El director Joe Carnahan  va escriure i dirigir El Equipo A  i Ases Calientes)


Viaje al Centro de la Tierra (també en 3 D) (Journey 2: The Mysterious Island)
Director: Brad Peyton
Amb Josh Hutcherson, Dwayne Johnson (the Rock) i Michael Caine
Plantejada com a un nou episodi de Viaje al Centro de la Tierra, del grup d’actors original només queda Josh Hutcherson , qui ja amb anterioritat havia treballat a Un Puente hacia Terabithia, i fue la base de Hero Boy en The Polar Express. O  sigui que encara que és jove té ja una certa trajectòria professional a la gran pantalla; i abans d’això havia intervingut en molts episodis de sèries de televisió. Complirà 20 anys el mes d’octubre.
Dwayne Johnson, conegut com The Rock quan formava part de la Lluita Lliure,  va actuar al cinema per primer cop a El Regreso de la Momia i després va protagonitzar com a conseqüència d’aquesta El Rey Escorpion. Ara es dona l’anècdota que el primer episodi de Viaje al Centro de la Tierra el protagonitzava qui va ser el seu company a la seva primera pel•lícula (Brendan Fraser). Ha fet pel•lícules d’aventures com El Tesoro del Amazonas, o comèdies com Papa por Sorpresa i de fantasia com La Montaña Embrujada.  Té un munt de projectes en marxa, dels quals  G.I. Joe: Retaliation es preveu per aquest mateix any cap a l’estiu.  Michael Caine és un actor britànic amb un llarg historial, de la que no es pot oblidar La Huella (1972) en un tu a tu amb Lawrence Olivier, o La Calle de la Media Luna amb Sigourney Weaver (1986), El Hombre que Pudo Reinar, amb Sean Connery,  El Americano Impassible (precisament amb Brendan Fraser), és l’Alfred de El Caballero Oscuro (Batman). Un actor amb tota mena de registres.
Brad Peyton va dirigir Como perros y gatos: La venganza de Kitty Galore.
Alvin y La Ardillas
El Floquet de Neu
Promoción Fantasma
Los Descendientes
War Horse
B ajo Amenaza
El Gato con Botas
Jack y su Gemela
J. Edgar
El Invitado
Muppets
Stars Wards (3D)

Imatge tractada informàticament a partir d'un detall d'una foto original de Johntex

Sovint creiem que els sonets de Shakespeare han de ser  els típics cants d’amor omplerts de convencionals referències a la bellesa, però just al contrari sovint batega un àcid sentit de l’humor, o pot ser un rebuig a aquesta mena de metàfores que comporten o una idealització o simplement una mentida interessada per aconseguir allò que es pretén.
Com avui és un d’aquells dies convencionalment escollit per mostrar-se amorós, és també un bon dia per gaudir del punyent ingeni creatiu d’un autor que, com a poc podem dir que és mordaç, al menys en alguns sonets con el 130 o el 138. Malgrat tot sonets d’amor. O d’altres tristos i desesperats, fins arribar a la darrera línia, on acaba per bategar un alè d’esperança.
Posats a fer i ja que aquest és un dia molt anglosaxó i que Shakespeare té molt on escollir aquí teniu alguns sonets cantats o recitats, de vegades per actors coneguts, i a sota – i em perdonareu l’atreviment – la manera en que jo interpreto el seu text.
Que ho gaudiu!

 Sonet 29 de Shakespeare a la pel•lícula Orgullo y Prejuicio (Pride and Prejudice) cantat per Rufus Wainwright
.
Text:
Quan estant en desgracia dels homes i de la fortuna
I en soledat ploro per la meva pobresa
I crido a un cel sord als meus problemes
I em miro a mi mateix i maleeixo el meu destí
I desitjo semblar-me a un altre més ric en esperança
Utilitzat com ell i com ell posseint amics
Desitjant les arts d’aquest home i d’aquest home les seves habilitats
Menys content amb allò amb ell que més frueixo,
malgrat que jo quasi en menystinc en aquests pensaments.
Però si per un casual penso en tu, el meu ànim canvia,
com per a l’alosa quan trenca el dia naixent ,
i de l’ombrívola terra, sonen himnes cap a les portes del cel
Perquè recordar-te,  dolç amor,  aquesta riquesa em porta
Llavors,  no envejo canviar-me ni pels reis.

Sonet 30 – Kenneth Branagh
Quan a les sessions de pensament en dolç silenci
Crido els records de les coses del passat
Sospiro per la manca de més d’una cosa que cercava
I pels vells mals faig noves lamentacions pel meu estimat vell temps
Llavors puc inundar els meus ulls  i deixar-los fluir
Pels apreciats amics perduts en mortes nits sense data
I plora de nou amors que fa molt temps que van desaparèixer
Llavors puc sentir per endavant pena de les penes
I fortament d’Ai! en Ai! fer
El trist compte de penes ja viscudes
Per les quals pago, com ni no hagués ja pagat abans
Però a la vegada penso en tu, estimat amic,
I totes les pèrdues i dolors desapareixen.


El sonet 138 parla de com dos amants es menteixen mútuament.    Interpretat en una versió cantada amb música de jazz.
Quan la meva estimada jura que ella es totalment sincera
Jo me la crec, malgrat que se que menteix.
Pot ser així ella pensi que jo soc un jovenet ignorant
que no coneix les falses subtileses d’aquest món
Tot i que és un pensament banal creure que li semblo jove
Perquè ella sap que els meus millors dies ja han passat
Simplement, jo avalo el que la seva llengua falsament parla
Per tant, tots dos manquem a la veritat
Però,  per què no dir que ella menteix?
O per què no dir que jo soc vell?
El millor vestit de l’amor és l’aparença de veritat
I l’edat en l’amor, s’estima no tenir anys.
Per això,  jec amb ella i ella amb mi
I  gràcies a les nostres mentides ens sentim afalagats .

(lie (jeure) i lie (mentida) són iguals en anglès, amb qual cosa el joc de mots del final del sonet encara incrementa el joc de veritat i mentida del que parla el text.

Altre sonet el núm 130, molt conegut, sembla com a mínim una crítica al costum de comparar la bellesa de l’estimada amb les belleses de la natura. En ell descriu una dona que no es comparable a aquestes belleses però amb la seva realitat no idealitzada l’estima tal com és.
Dues versions per comparar: Alan Rickman i Daniel Radcliffe cadascú individualment i en un altre tots dos a conviants.
.
Els ulls de la meva estimada no són com el sol
I el coral és molt més vermell que els seus llavis
Si la neu és blanca, llavors ella té els pits  foscs
Si els cabells són fins , filferros negres creixen al seu cap
He vist les roses de adamascades, vermelles i blanques
Però no són roses el que veig a les seves galtes
I  en els perfums  hi ha més gaudí
Que a l’alè pudent de la meva estimada
M’estimo escoltar-la quan parla, encara que se
Que la música té un so molt més agradable
Reconec que mai he vist una deessa caminar,
Però la meva estimada, quan camina, ho fa sobre la terra
I malgrat això, pel cel que crec que el meu amor és única!
Com qualsevol de les que falsament  es comparen.
(wire és filferro però pot ser prim o gruixut, per això seguint el sentit del text el primer wires el tradueixo per fins, i el segon per filferro)

Infant Soldat a Costa d'Ivori (Àfrica) autor del dibuix i la fotografia: Gilbert G. Groud

“Aquel no era yo”  és un curt metratge que el proper dimecres dia 15 es projectarà a Alondiga Bilbao, a la Sala Bastida de la Plaza Arriquibar, 4 de Bilbao, es tracta d’un testimoni  sobre la situació dels nens i nenes soldats, que posa  l’accent en una realitat dels nostres dies que afecta  a més de  300.000 infants i joves de menys de 18 anys.
Aquest documental que es centra en el sentiment i vivència d’un noi un cop va deixar de ser un nen soldat, i que no es reconeix a si mateix en aquell altre noi que era; entre les confessions que recull el curt metratge hi ha una declaració força clarificadora “ser soldat no és difícil: o t’acostumes o et maten. El més dur es aconseguir viure amb els records i tornar a se tu mateix després d’haver fet les coses que has fet”.


TRAILER Aquel no era yo from quieneslala on Vimeo.

La projecció d’aquest documental  és una bona opció per revisar una realitat difícil d’assimilar  de tant colpidora que és.  Una realitat que afecta a nois i noies que són utilitzats per lluitar, cuinar, fer d’espies o com a objectes sexuals.

Informe Global 2008 sobre els Infants Soldats.
Aquesta és la informació general més actualitzada referent als infants soldats. Un informe que inclou el països que consten com a llocs on es recluten i utilitzen infants soldats (infants que es recluten a partir dels 7 anys  i  menors de 18 anys que solen ser inclosos en grups paramilitars però també en forces armades governamentals;  i cal recordar que inclou el seu ús com a esclaus sexuals); aquesta llista inclou també aquells llocs on sense ser reclutats com a soldats són utilitzats en hostilitats o conflictes armats de caràcter bèl•lic, o són víctimes col•laterals habituals. Així com l’actitud dels 197 països estudiat envers al seu compromís internacional i nacional , les edats d’incorporació al servei militar, si es o no voluntari, etc.
L’estudi d’aquest informe correspon al període abril 2004 – octubre 2007.

La projecció de violència que significa ser nen o nena soldat, ser utilitzat en les lluites dels adults i a la vegada fer que actuïn fins i tot contra nens i nenes iguals que ells, persisteix encara en 17 països, segons aquest darrer informe, tot i que hi ha hagut una lenta evolució positiva, ja que l’anterior estudi de l’any 2004 la situació es donava en 27 països.

Esdevenir un infant soldat de vegades és per ells l’opció per sobreviure, sovint han patit la visió de la mort o la tortura de familiars per part de grups armats o forces governamentals, però dins aquestes incorporacions que poden semblar voluntàries, no deixa de està present una realitat de pobresa, de manca d’accés a l’educació o la manca d’oportunitats laborals.

Però també hi ha infants i adolescents que són raptats. Igualment hi ha noies que s’estimen més ser soldats que suportar el seu entorn, o un matrimoni imposat, o pel patiment de la violència o l’explotació a la que estan sotmeses .  Per tant no és tracta d’un fenomen aïllat de la realitat, sinó d’una faceta més d’aquesta realitat.

Tancar les ferides físiques i psíquiques que deixa aquesta experiència és el repte dels que aconsegueixen sortir. Són molts els testimonis de nens i nenes ex soldats que evidencien que arrosseguen el patiment d’haver matat a d’altres, o el patiment d’haver hagut d’escollir entre ser assassinat o entrar a formar part d’un grup armat.   Un ex nen soldat de la República Democràtica del Congo explicava l’any 2002 com dos companys d’ell havien mort a conseqüència dels cops que rebien durant el seu entrenament com a soldat i que el seus cossos van ser enterrats a les latrines.   .

Certament  un gran nombre d’estat  han fet compromís mitjançant tractats internacionals per evitar-ho, però també hi ha nombroses ONG’s  que treballen per rescatar aquest infants del seu infern.  Però davant les declaracions que en fan els infants rescatats dels grup militars, sembla evident que cal anar més enllà per ajudar-los a superar el trauma d’aquesta mena d’experiència.
L’enllaç a l’informe per si ho voleu consultar és aquest.
Informe Global 2008 Nens i nenes soldats.

The Artist ha estat escollida com a millor pel•lícula, el seu director Michel Hazanavicius ha rebut també el premi a millor director, Jean Dujardin el de millor actor; així com el premi al millor guió, ja que tal com ha dit Hazanavicius que no tingui diàlegs no vol dir que no tingui guió, afegint que “els britànics han sigut molt intel•ligents”









La llista completa de premis és la següent:
Premi Fellowship: Martin Scorsese
Contribució Britànica més destacada al cinema: John Hurt
Millor pel•lícula: The Artist
Pel•lícula Britànica més destacada: Tinker Tailor Soldier Spy (El Topo)
Debut més destacat com a escriptor, director o productor britànic: Tyrannosaur (Paddy Considine – Director i Diarmid Scrimshaw – Productor)
Millor director: Michael Hazanavicius – The Artist
Millor documental: Senna
Millor Guió Original: The Artist – Michael Hazanavicius
Millor Guió Adaptat: Tinker Tailor Soldier Spy (El Topo)
Millor Pel•lícula de Parla no Anglesa: La Piel que Habito – Pedro Almodovar
Millor Pel•lícula d’animació: Rango
Millor Actor: Jean Dujardin – The  Artist
Millor Actriu: Meryl Streep – The Iron Lady (La Dama de Hierro)
Millor Actor de repartiment: Christopher Plummer - Beginners
Millor Actriu de repartiment: Octavia Spencer – Criadas y Señoras (The Help)
Millor Música Original: The Artist – Ludovic Bource
Millor fotografia: The Artist – Guillaume Schiffman
Millor edició: Senna
Millor Disseny de Producció: Hugo (La Invención de Hugo)
Millor Disseny de Vestuari: The Artist – Mark Bridges
Millor so: Hugo
Millors Efectes Visuals: Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2  (Harry Potter y les Relíquies de la Mort Part 2)
Millor Maquillatge i Perruqueria: The Iron Lady (La Dama de Hierro)
Millor Curt Metratge d’Animació: A Morning Stroll
Millor Curt Metratge: Pitch Black Heist
Premi Nous Valors  “Dimecres Orange” (Premi que tria el públic d’entre una llista de cinc propostes): Adam Deacon

Holocaust a Romania de Ioana Oltes (1949) foto: Spiridon Manoliu

Un llegat d’esperança (A legacy of Hope)

Revisant el material disponible sobre la celebració del Dia per la Memòria de l’Holocaust, he trobat aquest documental realitzat l’any 2010, però que té un títol i un contingut que crida a formar part del llegat de l’esperança per tal de crear un món on la convivència en pau i amb respecte dels uns pels altres sigui possible. Està realitzat per la HMDT  (Holocaust Memorial Day Trust) una entitat del Regne Unit que treballa contra l’odi i la persecució ; i per incrementar el coneixement sobre l’Holocaust.  Va ser fundada l’any 2005 (el Dia dedicat a la Memòria de l’Holocaust va ser instaurat al Regne Unit l’any 2001).  A la seva web existeix informació dels Genocidis, incloent l’Armeni, que va tenir lloc entre els anys 1915 – 1918, una població que va ser sistemàticament perseguida, deportada i assassinada; els armenis formaven part de l’Imperi Otomà i van patir aquesta situació durant la Guerra dels Balcans i al inici de la I Guerra Mundial.  I els succeïts a Cambodja (1975-1979), Bosnia (1992-1995), Rwanda (1994), i Darfur que des de l’any 2003 viu en gerra civil.
Us afegeixo la traducció al català del documental, que dura 10 minuts, per facilitar la seva comprensió. La narració en anglès es a càrrec de l’actor Daniel Radcliffe.


Traducció adaptada al català.
Narrador
L’any 2010 es compleix el 65 aniversari de l’holocaust. Els que van sobreviure continuen recordant-nos que és el que nosaltres podem aprendre de les seves experiències. Ens parlen del dolor, de la pèrdua, de la força i de la supervivència, i volen que sigui un llegat d’esperança.

Ben Helfgott
Vaig tenir una infantesa feliç, jo tenia dues germanes, uns pares amorosos i una extensa família de la qual em sentia molt proper. El pare tenia un moli de farina a Piotrkow Trybunalski, Polònia,  però el que més recordo era la vitalitat i el dinamisme  característics d’aquell temps.   Tot va canviar en setembre 1939 amb l’arribada dels nazis a la meva ciutat,  ens van fer anar a una area tacada, ens vam força a viure en terribles  condicions.  La deportació es va iniciar 14 octubre 1942, i va durar 7 dies,  el regne de terror va continuar al gueto, un dia els nazis van agafar  530 persones incloent la meva mare i la meva germana Lusia que tenia només  8 anys d’edat. Els van mantenir a la sinagoga per dues setmanes abans d’haver de marxa cap un bosc proper i ser afusellats.
La meva infantesa va acabar en el gueto.

Narrador
Els guetos eren lloc provisionals on els nazis posaven els jueus,  d’allà els deportaven als camps de concentració i extermini.

Lily Ebert
Quan era una nena la meva mare em va regalar un petit penjant, que jo estimava molt. Abans que els nazis ens portessin al camp de la mort, el meu germà el va ficar al taló d’una de les meves sabates. La meva família i jo vam ser agafats i posats en un tren de bestiar.  Ens van posar en un transport al voltat de setanta persones, homes, dones, infants i bebès.  Estàvem molt estrets,  van posar dos cubs dintre, un amb aigua l’altre pels residus humans i van tancar la porta, d’ençà vam fer cinc dies de viatge. Els oficials ens van dir que els hi donéssim les nostres possessions, en especial l’or i la plata, ens podien matar si no ho fèiem. El meu pendant continuava amagat a la meva sabata. Quan en van fer sortir del tren ens vam alegra, perquè tornaven a veure la llum del dia. Però l’alegria va durar poc, havien arribat a Auschwitz -Birkenau. Ens van conduir  cap a dins i el SS oficial Dr. Mengele ens esperava amb un bastó que duia a la ma, amb un moviment de la seva ma el  Dr. Mengele tenia el poder de la vida i la mort.  A la meva mare, germana i germà els va enviar immediatament al crematori.

Narrador
Auschwitz-Bikernau va ser el major  el camp de concentració de l’imperi nazi, quasi cada dia la gent era assassinada a les càmeres de gas i els seus cossos incinerats als crematoris.  Els nazis van construir camps de concentració i extermini arreu d’Europa, establerts per acabar amb la totalitat de la comunitat jueva, molts altres grups que no encaixaven amb l’ideal nazi també van ser perseguits i assassinats, polonesos,   presoners polítics, gent de les nacions eslaves, presoners de guerra soviètics, gitanos, discapacitats, homosexuals i lesbianes, testimonis de Jehovà i  alemanys negres.

 Iby Knill
Soc cristiana, Vaig ser arrestada a Hongria per formar par del moviment de la resistència contra l’odi nazi, quan ens van portar a Auschwictz , aquells de nosaltres que no vam ser enviats a les càmeres de gas immediatament,   ens van empènyer cap a una gran sala, ens van dir que ens traguéssim tota la roba , llevat de les sabates, ens va fer seure en uns petits tambores i ens van afaitar tot el pel del cap i el cos, de mentre els guardes de les SS es vam posar al voltant nostre es reien i es burlaven de nosaltres. Ens  van posar dins altre sala i ens  van  dutxar amb aigua freda. Això volia dir que havien sigut dutxats i havíem rebut un joc de roba fortament desinfectada. Els llocs on estaven les dutxes i els llocs on estaven les cambres de gas semblaven iguals, per tant mai sabies si anaves a ser gasejat o només dutxat. Una de les vegades, camí de les dutxes, vaig veure a un grup de gitanes vestides amb els seus vestits tradicionals.  No m’havia adonat que també eren víctimes.  Va ser molt després de la meva alliberació que vaig descobrir que els nazis havien enviat a molts altres grups a la mort en els camps de concentració.


Narrador
Quan l’exèrcit soviètic va alliberar Auschwitz-Bikernau al gener de 1945 va ser descobrir  l’immens horror.  Un per un els camps de concentració van ser alliberats per les tropes aliades.
Els oficials de les SS per provar d’ocultar que havia passat ban destruir les cambres de gas i van cremar els arxius però no van poder esborrar la realitat dels records d’aquells que van sobreviure.  Una petita part dels supervivents dels camps de concentració van fer de la Gran Bretanya la seva llar un cop passat l’Holocaust. Ells, junt amb molts altres refugiats que van fugir d’Europa abans de la guerra , fins i tot aquells que van venir sent infants al Kindertransport (Transport Infantil).

Lily Ebert
Les meves dues germanes, també van sobreviure a Auschwitz i ara viuen a Israel. Més enllà del sofriment vam conservar la nostra esperança perquè sense esperança haguessin mort definitivament. Vam mantenir l’esperança contra tot pronòstic i això ens va oferir la possibilitat de sobreviure. Aquest petit penjant és l’única possessió que tinc de la meva llar i la porto en memòria dels membres de la família que vaig perdre.

Ben Helfgot
Poso tota la meva energia en crear una vida positiva i amb sentit. Al cap de nou anys de ser alliberar, vaig establir la meva carrera,   vaig esdevenir campió britànic d’aixecament de pes.  Vaig representar Gran Bretanya, el meu país d’adopció, en moltes competicions internacionals. Vaig viatjar pel món i vaig fer molts amics de diferents països i diferents cultures.
La tolerància i el respecte pels altres ha de ser la guia (la directriu) per viure en harmonia amb els altres.

Iby Knill
Continuo sent un membre actiu de la meva església. Tinc l’esperança que les futures generacions puguin transmetre una bondat amorosa i ajudin als altres tant com sigui possible.

Narrador
Des de el final de l’Holocaust altres societats han sigut víctimes de genocidis en Rwanda, Bòsnia, Cambodja i Darfur.
Aquest any (2010), en el dia de la memòria de l’Holocaust es farà el compromís de escoltar els records dels supervivent  i amb la influència de les seves paraules el de com viure la nostra vida actual.
Ens podem esforçar per una societat inclusiva a on celebrem la diferencia
Podem treballar per crear un futur lliure dels perills de l’exclusió i la persecució.
Tots podem aprendre dels supervivents de l’Holocaust i passar a formar part del Llegat de Esperança

Anna Maria Guasch

Seguint el programa de xerrades col•loqui que s’organitzen al Museu Apel•les Fenosa, aquest dimarts ha tingut lloc una interessant i didàctica aproximació a l’art dels segles  XX i  XXI d’una manera força clarificadora per poder apropar-se a un tipus d’art que, com a mínim, aixeca força controvèrsia.
La conferenciant Anna Maria Guasch, vendrellenca, catedràtica d’Història de L’Art a la Universitat de Barcelona i crítica d’art; concentra els seus estudis dins l’àrea dels processos creatius dins l’art internacional, especialment dins la segona meitat del segle XX,  en gran mesura perquè li permet viure el procés quan s’està produint.
Ha publicat un gran nombre de llibres sobre Art Contemporani que tenen un gran acolliment  i publica regularment articles sobre les darreres obres i tendències  artístiques dels autors actuals.  Ha rebut per dos cops el Premi Espais de la Crítica de l’Art , pels llibres  “El Arte del Siglo XX” i “La Crítica Dialogada. Entrevistas de Arte y Pensamiento”  i el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art pel llibre “El Arte Último del Siglo XX. Del Posminimalismo a lo Multicultural 1968 – 1995”
Anna Maria Guasch ha estructurat la seva conferència en tres blocs.  Lligat en cada cas a la visió de cada moment crucial en que l’evolució de l’art ha marcat una inflexió significativa, que generalment ve a la vegada marcada per l’obra d’un crític que defineix aquesta situació.

Modernisme:  Aquest primer bloc, va venir marcat per l’obra de Charles Baudelarire  quan publica  “El Pintor de la Vida Moderna” l’any 1863. Baudelarie era poeta, però també crític d’art. I  estableix una teoria de la modernitat que arribarà fins els anys 40 del segle XX.  Dins aquest llibre en parla de la modernitat i fa un discurs del paper de l’artista, a qui veu a la recerca i plasmació de la bellesa circumstancial contrastada amb la bellesa intemporal  i universal dels pintors anteriors a aquesta modernitat.
Serien representants d’aquest trencament, Manet, amb els seus quadres, com ara El Pífano, Un Bar de les Folies Bergère o el retrat de l’escriptor Emile Zola. Més enllà dins aquest inici de la modernitat es trobaria un Picasso, en el moment de produir Les Senyoretes d’Avingo, on hi ha un precubisme, uns plans angulars i sense perspectiva clàssica a la vegada que un apropament a l’art africà.  Igualment Matisse, el pare del Fauvisme, centrat en el color, en la invenció de nous móns. Es tracta d’un període en el qual el concepte encunyat per Bakunin en la política es  trasllada a l’art (Destruir és crear).


Avantguarda:  La base crítica parteix de Guillaume Apollinaire, altre poeta i crític, que fa el manifest de l’art cubista, on afirma que el cubisme per instint és l’art de pintar nous quadres , inspirats no en la realitat visual, sinó en la que suggereix de l’artista per instint i per intuïció.  Una estètica elaborada per Andre Deram i fundada per Picasso.
Les avantguardes es succeeixen en un seguit de moviments: cubisme, neoplasticisme, suprematisme, constructivisme, orfirme, purisme...
Es tracta de nous llenguatges, de noves aportacions.
L’avantguarda surrealista compte amb Andre Breton com autor del primer manifest  surrealista l’any 1924. Coincideix en un període complex, amb l’arribada del nazisme. Breton parla d’automatisme psíquic pur per crear, i Rimbaud defineix el surrealisme com una edat d’or retrobada. Es tracta de la imaginació sense traves,  no només a la pintura o el dibuix sinó en les arts en general.  Miró, amb la seva obra dels anys 20, és una mostra, tot i que sigui una etapa poc coneguda popularment.
Passat l’any 1945 emergeixen les segones vanguardes, amb l’expressionisme abstracte americà i l’informalisme europeu,  on es troben autors com Tàpies.
Tàpies és un autor que cal tenir-ho molt present dins aquest període, i amb la seva mort,  el seguit d’autors, iniciat en Picasso, i que amb consens general es continuava amb  Miro, Dalí i Tàpies, resta ara sense un successor que trobi el mateix recolzament general.
Tàpies va fer una gran aportació  en la branca de les textures. Va ser, a més, un teòric, i un home amb compromís ètic, amb grans contribucions artístiques a nivell internacional, tot i que li va mancar sempre el recolzament del món americà,  perquè va titllar les obres de Tàpies amb certs conceptes negatius,  com “Els murs de Tàpies continuen plorant” o que feia un fals art rural (per l’ús de la palla).  Tapies no va aconseguir tampoc que al mercat de l’art americà i en les seves subhastes d’art,  .les seves obres es cotitzessin per sobre de les  d’altres autors coetanis, com ara Jasper Johns que sempre va estar més valorat , i tampoc va aconseguir la  repercussió d’un Pollock . Tot i així el Guggenheim al Soho li va dedicar una retrospectiva l’any 1995, amb el patrocini del Departament de Cultura de La Generalitat i del Ministeri de Cultura, així com la col•laboració de la Fundació Tàpies de Barcelona i la Galeria Jeu de Paume de París.

 La vanguardia i el Kitsh: Clement Greenberg, escriu aquest assaig l’any 1935 on reflexa l’espant d’observar com es tendeix a la producció en massa i com sorgeix l’art abstracte coma resposta i com a sofisticació, fruit d’una consciència crítica constructiva.  A l’art abstracte la forma triomfa per sobre del contingut. Dins aquesta línia es troben l’informalisme català, el grup El Paso, Millares, Saura...
En l’àmbit internacional trobaríem a Pollock. És un art que tendeix a la grandiositat (format) i que es planteja com a una regeneració.   O trobarem a De Kooning i l’action painting que era el protagonista i el mitja d’expressió pur. Tot i que després aquest autor alternarà l’abstracció amb certa figuració.
Pop Art: La cultura popular dels objectes quotidians.  Arrencant en el concepte creat per Duchamp, es produeix aquesta tendència lligada al concepte que el mitjà és el missatge, i on Andy Warhol despunta. L’ús de productes quotidians, la repetició insistent del mateix objecte, la quasi mecanització de la producció...
A Warhol se li critica una renuncia a l’originalitat i arrel la seva obra “Brillo Box” de 1964 es planteja el dubte si allò és art. “Brillo Box” es tracta de la producció de 400 capses iguals, que reprodueixen les capses dels fregalls Brillo en les quals només la signatura és obra de Warhol, que són presentades en una exposició com si fossin exhibides en un supermercat.

Postmodernisme:  Arthur Danto,  La transfiguració del lloc comú (del que és banal) 1981.   Aquest filòsof que s’endinsa a la crítica de l’art després de veure l’exposició  “Brillo Box”, plasma el concepte que en el procés hi ha un cert teló teòric, que es la base cultural que dona sentit a l’obra d’art.   S’estableix per tant el postmodernisme. Es tracta d’un retorn al passat per citar-lo i deconstruir-lo, es tracta d’adaptació, associació i inspiració.
Dins aquest concepte es troben arquitectes com Mies van der Rohe, Frank O. Gehry ( autor del Museu Guggenheim de Bilbao). Es tracta en aquest cas de l’estètica del fragment, del disseny no lineal, de dislocar i distorsionar, agafant de manera fragmentària referents ja existents.
En pintura  George Baselitz,  en especial l’obra La Senyora Lenin i el Rossinyol, que són 16  quadres que el museu Guggenheim de Bilbao va comprar l’any 2010. (La podeu contemplar al vídeo que s’adjunta ja que fins el minut 1,30 del mateix es pot contemplar aquestes obres i al final podreu veure aquest pintor tot i que  parlant en alemany) Els quadres representen dos homes, en figures invertides.

 En formen part del postmodernisme en Julian Schnabel, amb els seus trencadissos   inspirats per Gaudi; en  Miquel Barceló, amb un art proper a lo primitiu i el descobriment del ‘art de Malí. O en Jaume Plensa qui que sobre una estructura minimalista ofereix un projecte narratiu.
És tracta d’un art sense veritats úniques, sense dogmes.
En el moment actual no hi ha de fet cap moda, ni cap isme que es vagi succeint i substituint l’anterior, sinó una cohabitació de tendències molt diverses, que s’adeqüen l’esperit del temps, on es fonamental el discurs i on l’artista surt i entra d’altres disciplines.

Dolors García Martínez

Comentaris:

Veient l’obra de Plensa del vídeo, s’entén que l’art  per ser interpretat com a tal, requereix que sigui coneguda la seva finalitat, ja que coincideix sovint amb mètodes o tècniques que es poden aplicar des de la comunicació de productes, el marketing o la publicitat.
 Pel que fa a Tapies i la visió del món americà envers la seva obra : Si consulteu el comentari que envers Tàpies hi ha penjat a la web del  Guggenheim a New York, podreu llegir com aquest concepte de murs, es troba força assolit, ja que Jennifer Blessing, qui signa el comentari, diu textualment que “les imatges sembles sovint murs esgarrapats i marcats per la intervenció humana “, però cal no oblidar que – tal com es cita en aquest comentari, Tàpies parlava dels seus “murs com un homenatge o record al martiri i patiments inhumans al que havia sigut sotmès el nostre poble” recollit a l’obra La Practique de l’Art, Paris, 1974)