L'Or dels Carlins, una novel·la històrica de Joan Serra

By Esguard de Dona - dijous, de novembre 24, 2011


Aquesta  tarda al Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha tingut lloc la presentació del llibre de Joan Serra “L’Or dels Carlins”. Una obra centrada a la primera de les guerres carlines i que té com a principal escenari el Penedès, i molt en concret Sant Quintí de Mediona. El llibre porta com a complement un CD amb cançons de Paton Soler

Ha estat Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, qui ha fet la presentació del llibre, destacant d’una banda el poc coneixement general que existeix sobre aquest període de la història, on en un sol segle es van viure a Catalunya, la Guerra dels Francés, i les tres guerres carlines; totes les quals es poden definir com veritables guerres civils.
Ramon Arnabat
President de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Uns enfrontament cruels i sanguinaris, pels dos bàndols, un exemple va ser l’entrada d’un escamot – en aquest cas carlins – a Sitges, on el seu cap es va menjar el fetge del cap liberal un cop l’havien matat.
 Pel que fa al llibre ha destacat la capacitat de l’autor per connectar amb el lector, el seu català perfecte, ple de paraules de poble, que reflecteixen molt bé l’ambient d’aquell temps.

Joan Serra Arman, l’autor, es prou conegut al Penedès, articulista al setmanari el 3 de Vull, professor de secundaria i batxillerat, historiador, col•laborador amb el programa de la Cadena Ser “La finestra dels temps”, guanyador dels guardons Joan Perucho, Francesc Candel, entre d’altres, especialista en cultura tradicional i popular.
Joan Serra
autor de l'Or dels Carlins.

En parlar del seu llibre ha volgut abans que res situar l’origen d’aquest arrel d’un treball històric sobre Sant Quintí de Mediona, i el seu desig de composar una novel•la històrica amb ells i com en origen el llibre té dos relats, un d’ells verbal, del viatge d’un rebesavi que s’havia d’encarregar de portar diners des del País Basc per pagar als carlins al Penedès, i que allà va veure per primer cop un arbre que no coneixia el teix, un arbre que és verinós tot ell, llevat els seus fruits, i també va conèixer el costum dels nois d’anar a la sortida de missa a “tirar los tejos”, és a dir els fruits d’aquest arbres a les noies. Ell que s’havia de portar els diners va pensar que millor es portava també un d’aquest arbres, que al País Basc és l’arbre dels morts.

A partir d’aquesta idea i amb el coneixement de la veritable història dels personatges que apareixen al llibre Joan Serra ha composat aquesta obra, que en realitat es la primera d’un projecte de trilogia. Un llibre apte per a tots els públics, atractiu de llegir i que deixarà el pòsit de nou coneixements sobre aquest període.
Paton Soler
Cantautor del Penedès 

L’afegit del CD amb peces cantades per Paton Soler, cantautor del Penedès, sorgeix com un projecte a banda del llibre, però que s’ha integrat en el mateix. Dins l’acte d’avui s’han pogut sentir algunes d’aquestes peces.

Raimon Gussi, com a Vicepresident i conseller de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, enllaçant amb els aspectes de la guerra dels carlins que havia explicat en Ramon Arnabat i en  Joan Serra, ha destacat l’eslògan carlista : Déu, Pàtria, Furs i Rei, on els reclamaven els furs – perduts al 1714 i la evolució d’aquest partit de caire absolutista cap a una idea més federalista amb el pas del temps.

Raimon Gussi
Vicepresident i Conseller de Cultura
del  Consell Comarcal de l'Alt Penedès. 
Extracte de les dades històriques referides a la presentació
Amb les narracions fetes per Ramon Arnabat i Joan Serra arran la presentació del llibre us volem oferir una pinzellada per ajudar a posar en context aquesta novel•la.

El fet que va donar lloc a l’enfrontament entre dos visions polítiques enfrontades va ser la successió de Ferran VII, qui al no tenir fill que continués la dinastia, la cridada a ser nova reina era la seva filla Isabel, que comptava amb el suport dels liberals, per contra el germà de Ferran VII, Carles, va pretendre ser ell l’hereu dinàstic amb un suport que en un principi es pot considerar més conservador. Al Penedès, el carlisme va trobar suport i arrelament a la pagesia, descontenta de fet amb els canvis que des del liberalisme es feien, perquè estaven pensats només per a la burgesia que li donava suport. Així la plana de l’Alt Penedès era liberal, amb Vilafranca al cap davant, tot i que haguessin igualment seguidors carlins, per contra les muntanyes eren carlines, sobretot Font-rubi, i pel que fa al Baix Penedès, el focus principals dels carlins es trobava a La Bisbal.

Els enfrontaments viscuts entre els bàndols van ser tan sanguinaris i cruels que finalment al 1835 Zumalacárregui per part carlina i Gerónimo Valdés, per part isabelina, van arribar a un acord per intervenció de Lord Elliot, enviat pel govern britànic, perquè acabessin. Entre els pactes del conveni hi havia preservar la vida dels presoners i fer-ne intercanvi en igual nombre i rang  d’un i d’altre bàndol; el respecte als pobles on s’allotjaven als presoners; jutjar els presoners polítics d’acord a les lleis i respectar els presoners malalts o ferits
El carlisme era més aviat poc centralista, d’aquí que evolucionés cap a un federalisme.
Al Penedès de la primera guerra carlina no hi havia en realitat un veritable exercit, però si ordes d’homes armats, que un cop acabada la guerra van actuar en molts casos com a bandolers.









  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios