Jornades Arqueològiques del Penedès 2011: Presentacions Visuals (Posters)

By Esguard de Dona - dimecres, de novembre 02, 2011


Foto: Panotxa


Com a colofó d’aquest resum sobre les JAP 2011 recollir les presentacions que es van dur a terme pel sistema de posters.

Campaniforme i Metal•lúrgia en un Espai Sepulcral del IIIer Mil•leni Cal. BC. 
La Cova de la Guineu a Font-Rubi.
D’Artur Cebria (SERP), Josep Mestres (Vinseum); Juan Ignacio Morales (IPHES), F. Xavier Oms (SERP), Mireia Pedro (SERP) i Josep M. Vergès (IPHES)
Cova començada a excava l’any 1983 i en la que s’han dut a terme més de 20 campanyes, gràcies a les quals es disposa de seqüència complexa des de l’epipaleolític microlaminar fins l’epoca ibèrica.
Es van presentar els materials associats a la capa sepulcral del jaciment (nivell Ic) amb dates d’utilització des del neolític final fins el bronze antic.
Destaca un conjunt de ceràmica  campaniforme, botons amb perforació en “V”, làmines de sílex i un punxo de coure de secció quadrada. Malauradament molts es troben descontextualitzats per activitats arqueològiques furtives.
La datació amb 14C i l’estudi de les restes humanes la confirmen com una de les cavitats sepulcrals recurrent durant el III Mil•leni al Penedès.

Les Coves Paradolmèniques de la Serralada Prelitoral Penedesenca.
De Mireia Pedro (SERP)
Primera visió del conjunt de les estructures paradolmèniques de la serralada prelitoral penedesenca. Cova de la Masia (Torrelles de Foix), Font del Molinot (Pontós) i de la Guineu (Font-rubí).

El Pou amb Rampa de Montargull, un Unicum d’Època Alt Imperial a Avinyonet del Penedès.
De Jordi Amorós i Gurrera (TRIADE)
Intervenció de control dels rebaixos a la construcció d’un celler de nova planta de Caves Parxet a l’estiu de 2010. Es van trobar 20 estructures soterrades de la segona meitat del segle I dC fins al segle III dC, interpretades com a pars rustica d’una probable vil•la. S’han documentat fons i estructures de combustió al voltant d’una fondalada de 3 de fondo per 9,5 d’amplada.
Parets verticals, rampa d’accés i un espai de forma aproximada a un oval de 5,5 m x 3,5 m, en el seu fons hi havia un dollium molt ben conservat i un terra organitzat a base de blocs de mida mitjana de calcària, el dollium estava retallat en el seu terç inferior i la presumible proximitat de nivell freàtic fa que se li pugi atribuir funció de font, tot i que l’accés amb l’escala de pedra li dona una monumentalitat particular que la diferencia d’un simple pou vertical. L’excavació no està acabada.  Es van localitzar dos pous, el primer probablement impracticable i el segon amortitzat sobre ells es va fer l’escala de pedra i un paviment en pedra amb una obertura aproximadament quadrangular que tanca en certa mesura l’antic pou i on s’encasta un dollium sense fons, pot ser per filtrar l’aigua que aflora de la capa freàtica. Es data el seu origen en època d’August i la seva amortització cap a finals del segle I dC.

Troballa d’una Antefixa Romana a les Vinyes de Cal Bot (Sant Martí Sarroca)
De Daniel Lacruz, Àngels Jorba (Centre de Restauració de Béns Mobles-Gencat) i Magí Miret (Servei d’Arqueologia i Paleontologia- Gencat)
Aquesta antefixa hauria pogut ser utilitzada per recobrir i decorar l’extrem d’una teula corbada (imbrex) de la coberta d’un edifici indeterminat d’època romana.  Es la primera antefixa localitzada al Penedès. Representa una cara d’un home amb trets negroides amb cabell en forma de rínxols circulars, celles frunzies i nas i llavis gruixuts, la cara està envoltada d’una orla. Se la situa sobre la segona meitat del segle I aC o I dC.

La Presa Romana de Sant Sebatià dels Gorgs o les Parets Antiques (Avinyonet del Penedès). Un nou element d’enginyeria hidràulica al Penedès.
De Carme Miró (MUHBA) i Xavier Esteve (TRIADE)
La implantació al territori d’un sistema hidràulic ben planificat i adequat a les característiques específiques de la zona es un tret que defineix l’Imperi Romà.
Sistemes elaborats i modificats pels enginyers romans des de l’època antiga, tant si es tracta d’aigua pels nuclis urbans o per pràctiques agropecuàries. Així van extendre aqüeductes, preses, sèquies, sínies, recs… no s’ha inventat res de nou quant a sistema d’aigua potable d’ença; des dels processos de captació, conducció, redistribució i potabilitat garantida.
Avinyonet del Penedès es troba prop del monestir romànic de sant Sebastià dels Gorgs, on s’han documentat restes d’un presa, que es relaciona amb els conreus propers i amb les villae properes com La Torrota del Moro.

Les Àrees Extra Muros de la Civitas Olèrdola. Hàbitat i Espais Productius a la Cinglera, entre les Fonts de l’Avellaner i de l’Ametlló (Olèrdola)  
De Jordi Farré (Vinseum) i Núria Molist (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olerdola)
Tot i que l’ocupació medieval d’espais rupestres no es el model més habitual en aquesta època, la Civitas Olerdula és un exemple; una ciutat d’unes 81 ha, amb una acròpolis emmurallada, camps de conreu, abastiment d’aigua aprofitant les balmes naturals de les diferents cingleres, en especial al costat nord del fondal de la Seguera, on es troben uns 850 m lineals d’habitatges mig en balma mig construïts, que en alguns casos van esdevenir casals de fins a tres pisos d’alçada, amb zones diferenciades d’habitat, emmagatzematge, producció, defensa (com la Torre de l’Ametlló, junt amb les torres de la muralla del tossal de Sant Miquel). Es tractaria només de una mostra de la veritable magnitud del lloc.
Són coneguts el conjunt monumental intramuros i la necròpolis del Pla dels Albats, però la resta d’ocupació extramuros deixa veure el gran potencial que té.

Anàlisi Diacrònica del Cementiri de l’Església de Sant Miquel d’Olèrdola a partir de l’Estudi Antropològic.
M. Eulàlia Subirà (UAB), Jordi Ruiz (UAB) i Núria Molist (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola)
El cementiri es va iniciar al segle IX i va perdura fins a principis del segle XX. La intervenció arqueològica es va fer entre els anys 2006 i 2007, dins el projecte de restauració del conjunt.
Necròpolis complexa amb sepultures individuals, dobles i triples; també hi ha osseres.
Es troben documentades 178 tombes, 88 de les quals conservaven restes humanes, de les que s’han estudiat 49 individus (segles IX-XIII).
Presentació de les dades per edat, sexe i cronologia.

El Refugi de la Guerra Civil de la Rambla de sant Francesc (Vilafranca del Penedès).
De Pedro Otiña Hermoso (TRIADE)
Es van documentar dos retalls, un correspon a un potent fosso amortitzat cap el segle XVIII, el segon ha estat identificat com a un refugi de la darrera Guerra Civil (1936-1939). Es una estructura excavada al subsòl geològic, una rasa d’uns 100 m de longitud per entre 1,5 o 2 m d’amplada. La fondaria oscil•la entre 0,60 i 1,20 m. Presenta canvis constants d’orientació amb angles de 45 º fent una planta en zig-zag. Hi ha un esglaó a la part baixa del retall, excavat al sediment geològic d’entre 35 i 50 cm.
S’han documentat altres dos escales.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios