In Time
Ciència Ficció d’acció
Director: Andrew Niccol
Amb Justin Timberlake, Amanda Seyfried, Olivia Wilde, Johnny Galecki, entre d’altres.
Ser jove i tenir sempre 25 anys, té com a preu haver de pagar en temps de vida com a moneda i així evitar la superpoblació.
De Justin Timberlake ja em vam parlar fa pocs mesos arrel l’estrena de Bad Teacher,  persona polifacètica, cantar i interpretar formen part de la seva activitat professional. A Amanda Seyfried la podeu recordar de Mamma Mia,  a Olivia Wilde l’heu vist fa poc a Cowboys & Aliens, quant a Johnny Galecki els seguidors de “Big Bang” saben molt bé que és Leonard Hofstadter,  un actor nascut a Bèlgica que va anar-se a viure de ben petit a Estats Units, que va participar a la sèrie Roseanne  i que en cinema va intervenir a Hancock amb Will Smith, o a Vanilla Sky amb Tom Cruise i Penelope Cruz.
Els videos com sempre en versió original


Estrene a LA.
Acero puro (Real Steel)  
Ciència Ficció, amb acció i drama.
Director. Shawn Levy
Amb Hugh Jackman, Evangeline Lilly, Dakota Goyo, entre d’altres.
Hugh Jackman fa d’un boxejador en un temps futur on aquesta especialitat és d’alta tecnologia, amb boxejadors que son robots. Junt amb el seu fill construirà un robot perquè sigui un aspirant al títol de campió.
No cal presentar a aquest actor, prou conegut i reconegut, així que millor us oferim algunes dades actuals interessants, com que es troba treballant a Broadway presentant els seus números musicals favorits.
Evangeline Lilly la heu pogut veure a la sèrie “Perdidos” i forma part de l’equip d’actors i actrius de “El hobbit” que s’estrenarà el proper any.  Dakota Goyo és un jove actor canadenc, que feia de jove Thor.
I aquí teniu a Hugh Jackman actuan a Broadway



Fuga de cerebros 2
Comèdia gamberra
Director: Carlos Therón.
Amb Adrián Lastra, Alberto Amarilla, Canco Rodríguez,  entre d’altes i amb  la intervenció de David Hasselhoff.
Un jove persegueix a la xicota de la seva vida a Harvard, ajudat dels seus amics la vol conquerir. Però sorgirà un triangle, perquè apareix una noia de la que va estar enamorat quan era nen.
Adrián Lastra,  ha intervingut a moltes sèries de televisió, com Aída, BuenAgente, Manolo y Benito. En cine va intervenir a Primos. Al 2007 va obtenir el premi al millor Cover masculí  (actor altenatiu) per Hoy No Me Puedo Levantar. Alberto Amarilla es un actor amb un ampli recorregut en televisió i cimena, des de Mar Adentro,  El Camino de los Ingleses, Imago Mortis; a TV a Siete Vidas, El Comisario, Mis Adorables Vecinos, Vida Loca, entre d’altres.  També ha fet teatre.  Canco Rodríquez també es conegut per les seves intervencions en sèries de televisió com ara Aída. Al cine ha intervinut a Isi Disi o a Fugas de Cerebros 1. Quant a David Hasselhoff, molt conegut per El Coche Fantástico o per Los Vigilantes de la Playa.  En teatre va fer en el seu moment de Danny Zucco a Grease, també va treballar a Chicago, entre d’altres.


Happy Feet 2
Animació
Producció Austràlia i Estats Units
Director Geroge Miller
Altre pel•lícula on el doblatge original ve ple d’actors molt coneguts, com Elijah Wood (Froro en El Senyor dels Anells), Mat Damon, Brad Pitt, Robin Williams entre d’altres.
Un pingüí fill del Mestre del Tap que sent “coreofòbia” o sigui odia ballar., s’escapa i topa amb un Poderos pingüí que pot volar, el pare del petit pingüí no pot competir amb aquesta habilitat, però...

Vicky el Vikingo (Català)
Aventuras
Producció Alemanya
Director Michael Bully Herbig
Amb Jonas Hämmerle, Waldemar Kobus, entre d’altres.
Adaptació de la sèrie infantil de dibuixos animats.


Continuen en cartell
El Gato con Botas
Tintin y el secreto del unicornio
La gran aventura de winter el delfin
Asesionos de elite
Amanecer parte 1
Un golpe de altura.

La Companyia Focus arriba amb aquesta representació de l’obra Visca els nuvis, una comèdia tendre, amb situacions fàcils d’identificar per qui la veu, ambientada a Barcelona a principis del segle XX, amb episodis de la història,  amb el  Ramon (Joan Pera) i la Maria (Amparo Moreno) al damunt del seu llit.

A les 10 de la nit
Dissabte 3 de desembre
Preu de l’entrada 26 €
Compra d’entrades:
Tel-Entrades 902 10 12 i web www.telentrada.com
Patronat Municipal de Serveis Culturals (rambla 24) de dilluns a divendres de 10  a 14 hores
A la taquilla un hora abans de la representació.

Aquesta  tarda al Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha tingut lloc la presentació del llibre de Joan Serra “L’Or dels Carlins”. Una obra centrada a la primera de les guerres carlines i que té com a principal escenari el Penedès, i molt en concret Sant Quintí de Mediona. El llibre porta com a complement un CD amb cançons de Paton Soler

Ha estat Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, qui ha fet la presentació del llibre, destacant d’una banda el poc coneixement general que existeix sobre aquest període de la història, on en un sol segle es van viure a Catalunya, la Guerra dels Francés, i les tres guerres carlines; totes les quals es poden definir com veritables guerres civils.

Ramon Arnabat President de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Uns enfrontament cruels i sanguinaris, pels dos bàndols, un exemple va ser l’entrada d’un escamot – en aquest cas carlins – a Sitges, on el seu cap es va menjar el fetge del cap liberal un cop l’havien matat.
 Pel que fa al llibre ha destacat la capacitat de l’autor per connectar amb el lector, el seu català perfecte, ple de paraules de poble, que reflecteixen molt bé l’ambient d’aquell temps.

Joan Serra Arman, l’autor, es prou conegut al Penedès, articulista al setmanari el 3 de Vull, professor de secundaria i batxillerat, historiador, col•laborador amb el programa de la Cadena Ser “La finestra dels temps”, guanyador dels guardons Joan Perucho, Francesc Candel, entre d’altres, especialista en cultura tradicional i popular.

Joan Serra autor de l'Or dels Carlins.

En parlar del seu llibre ha volgut abans que res situar l’origen d’aquest arrel d’un treball històric sobre Sant Quintí de Mediona, i el seu desig de composar una novel•la històrica amb ells i com en origen el llibre té dos relats, un d’ells verbal, del viatge d’un rebesavi que s’havia d’encarregar de portar diners des del País Basc per pagar als carlins al Penedès, i que allà va veure per primer cop un arbre que no coneixia el teix, un arbre que és verinós tot ell, llevat els seus fruits, i també va conèixer el costum dels nois d’anar a la sortida de missa a “tirar los tejos”, és a dir els fruits d’aquest arbres a les noies. Ell que s’havia de portar els diners va pensar que millor es portava també un d’aquest arbres, que al País Basc és l’arbre dels morts.

A partir d’aquesta idea i amb el coneixement de la veritable història dels personatges que apareixen al llibre Joan Serra ha composat aquesta obra, que en realitat es la primera d’un projecte de trilogia. Un llibre apte per a tots els públics, atractiu de llegir i que deixarà el pòsit de nou coneixements sobre aquest període.

Paton Soler Cantautor del Penedès

L’afegit del CD amb peces cantades per Paton Soler, cantautor del Penedès, sorgeix com un projecte a banda del llibre, però que s’ha integrat en el mateix. Dins l’acte d’avui s’han pogut sentir algunes d’aquestes peces.

Raimon Gussi, com a Vicepresident i conseller de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, enllaçant amb els aspectes de la guerra dels carlins que havia explicat en Ramon Arnabat i en  Joan Serra, ha destacat l’eslògan carlista : Déu, Pàtria, Furs i Rei, on els reclamaven els furs – perduts al 1714 i la evolució d’aquest partit de caire absolutista cap a una idea més federalista amb el pas del temps.

Raimon Gussi Vicepresident i Conseller de Cultura del  Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

Extracte de les dades històriques referides a la presentació
Amb les narracions fetes per Ramon Arnabat i Joan Serra arran la presentació del llibre us volem oferir una pinzellada per ajudar a posar en context aquesta novel•la.

El fet que va donar lloc a l’enfrontament entre dos visions polítiques enfrontades va ser la successió de Ferran VII, qui al no tenir fill que continués la dinastia, la cridada a ser nova reina era la seva filla Isabel, que comptava amb el suport dels liberals, per contra el germà de Ferran VII, Carles, va pretendre ser ell l’hereu dinàstic amb un suport que en un principi es pot considerar més conservador. Al Penedès, el carlisme va trobar suport i arrelament a la pagesia, descontenta de fet amb els canvis que des del liberalisme es feien, perquè estaven pensats només per a la burgesia que li donava suport. Així la plana de l’Alt Penedès era liberal, amb Vilafranca al cap davant, tot i que haguessin igualment seguidors carlins, per contra les muntanyes eren carlines, sobretot Font-rubi, i pel que fa al Baix Penedès, el focus principals dels carlins es trobava a La Bisbal.

Els enfrontaments viscuts entre els bàndols van ser tan sanguinaris i cruels que finalment al 1835 Zumalacárregui per part carlina i Gerónimo Valdés, per part isabelina, van arribar a un acord per intervenció de Lord Elliot, enviat pel govern britànic, perquè acabessin. Entre els pactes del conveni hi havia preservar la vida dels presoners i fer-ne intercanvi en igual nombre i rang  d’un i d’altre bàndol; el respecte als pobles on s’allotjaven als presoners; jutjar els presoners polítics d’acord a les lleis i respectar els presoners malalts o ferits
El carlisme era més aviat poc centralista, d’aquí que evolucionés cap a un federalisme.
Al Penedès de la primera guerra carlina no hi havia en realitat un veritable exercit, però si ordes d’homes armats, que un cop acabada la guerra van actuar en molts casos com a bandolers.

Immaculada Socias

Immaculada Socias durà a terme  el proper 1 de desembre a la seu a Nova York de “The Hispanic Society of America”, la presentació del llibre “La Correspondència  entre Isidre Bonsoms Sicart i Archer Milton Huntington: El Col•leccionisme de llibres antics i obres d’art.

Immaculada Socias, professora del Departament d’Art de la UB, va escriure aquest llibre sobre la correspondència entre aquest dos grans amants dels llibres i de l’art a partir de quasi un centenar de cartes conservades a The Hispanic Society of America. Una correspondència que compren des del 1903 al 1913.  Ara el llibre, que es va publicar al desembre passat, es presentarà a Nova York, a la seu d’aquesta institució.

Archer Milton pintat per José María Lopez Mezquita

Archer Milton Huntington va ser la persona més influent en el camp dels estudis de cultura hispànica als Estats Units durant la primera meitat del segle XX, sent la  més coneguda a la vegada que la més duradora la creació del Museu Espanyol que va fundar l’any 1904. Al llarg de cinquanta anys va ompli el museu amb les seves col•leccions de pintura, arts decoratives, llibres, manuscrits, mapes, impresos i fotografies. Entre els seus viatges va refer la ruta de El Cid entre Burgos i València, l’any 1892.

Pel que fa al contingut del Museu, a la col•lecció de la pintura es troben quadres del Greco, Goya, Sorolla, així com notables peces d’art medieval. De les arts decoratives, per exemple, es pot destacar una Custòdia de l’església de Sant Joan, fet per Cristobal Becerril cap al 1585. Pel que fa a les escultures, hi ha mostres obtingudes de les tombes del Monestir de San Francisco de Cuellar, entre d’altres. O entre els llibres antics hi ha una edició del Quixot del 1605 de Juan de la Cuesta, la biblioteca conté més de 250.000 llibres i diaris, dels quals uns 15.000 són anteriors al 1701. a més de 200.000 manuscrits realitzats des del segle XII en endavant.

Portada del llibre en castellà

 
Quant a Isidre Bonsoms un bibliòfil català que va iniciar una biblioteca que finalment va llegar a l’Institut d’Estudis Catalans una col•lecció dedicada a Cervantes que es cèlebre, a més d’opuscles, històrics – hi ha més de 5000 que abasten del segle XV al XIX (Fullets Bonsoms) -  altre col•lecció de contingut literari en castellà amb obres anteriors o contemporànies a Cervantes, o la de rareses com un manuscrit del Decameron en català, o un peça única d’un Tirant lo Blanc en castellà.

Dos estrenes per aquest cap de setmana

El Gato con Botas (Puss in Boots)
Animació d’aventures
USA
Director: Chris Miller

Part de l’encant d’aquest pel•lícula són les veus que doblen els animalons. En la versió original el gat parla amb la veu d’Antonio Banderas, Kitty la gata d’urpes suaus ho fa amb la de Salma Hayek, d’altres actors que han posat la seva veu han estat Billy Bob Thorton, Amy Sedaris i fins i tot el director Guillermo del Toro s’ha animat a oferir la seva veu per a fer parlar al Comandant i home del bigoti.


Aquí teniu a Antonio Banderes cantant en anglès "Aquestes botes són per a caminar", el veureu mentre fa l'enregistrament. Segur que us agrada.




I aquí teniu la catifa vermella de l'estrene a Aan Francisco




Guerra de Botones (La Nouvelle Guerre des Boutons)
Comèdia d’aventures
França
Director Christophe Barratier
Amb Guillaume Canet, Laetitia Casta, Gérard Jugnot,entre d’altres.

Els nens de dos pobles veïns que sempre s’han odiat sense cap raó concreta, s’enfronten constantment, un dia a un dels bàndols se’ls acudeix que cada cop que agafin presoners els prendran els botons de la roba, així hauran de tornar al seu poble vençut, humiliats i mig despullats, el poble que al final més botons tinguin serà el guanyador; i tot plegat això succeeix durant la Segona Guerra Mundial.




Continuen en cartell:
Kika Superbruja 2
Asesinos de Elite
Amanecer Parte 1
La Gran Aventura de Winter el Delfín
Un golpe de altura
Tintin el Secreto del Unicornio 2 i3 D
Los Pitufos
Tiburon 3 D

Adam Rogers, PNUD; Daniel López Codina UPC; Enric Carrera Càtedra UNESCO UPC i Carles Llorens Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament

Sota el títol Sosteniblitat i Equitat : un futur millor per a tothom, i com a part del Programa de les Nacions Unides per el Desenvolupament (PNUD) s’ha presentat avui l’informe que realitzat per un equip d’especialistes independents (us afegim al final de l’article la llista dels noms i tasques realitzades) ofereix una fotografia de com al 2011 els 187 països sobre els que s’efectua l’estudi reflecteixen el nivell de desenvolupament, no com a una simple estadística de nivell econòmic, sinó una complexa valoració on es tenen presents aspectes com els nivells educatius, l’accés a la salut, el nivell d’integració de les dones al llocs de poder (empoderament), els riscos ambientals, és a dir des d’una visió gens simplista  i amb una intenció clara d’oferir una eina per poder prendre bones decisions per oferir un horitzó de futur a les noves generacions.

A l’acte han intervingut Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l’Oficina de Coordinació del PNUD a Ginebra; Daniel López Codina per la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Carrera de la Càtedra UNESCO de la UPC i Carles Llorens Director de Cooperació de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya

Daniel López Codina - UPC

Daniel López Codina s’ha congratulat que de nou la UPC hagi pogut ser la seu de la presentació d’aquest informe, on el desenvolupament es planteja des de la visió del coneixement i com des de les posicions dels físics i el enginyers es pugi fer una recerca en favor d’aquest desenvolupament més centrada en la transmissió de coneixements.

Enric Carrera. Càedra UNESCO - UPC

Enric Carrera director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC ha destacat la transcendència de poder tenir la documentació de l’informe en català, tot i que amb la necessària visió d’estalvi s’hagi fet només el resum. Aquesta edició, que compta amb la col•laboració de  l’Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, i la Diputació de Barcelona qui donarà el seu suport en fer la segona edició, per després destacar també la gran importància d’aquest mateix acte, perquè  desenvolupa una tasca plenament integrada en el concepte de cooperació en el sentit de crear coneixement al Nord per saber quins problemes tenen al Sud. Important també la tasca que du a terme IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) que té present els factors de l’informe de Desenvolupament Humà de PNUD.  Així mateix ha valorat la gran importància que té aquest informe per la seva dimensió social d’aquí que sostenibilitat i equitat siguin indestriables i d’aquí que la tecnologia que es pugi desenvolupar tingui com a elements de guia tant el aconseguir ser més neta com col•laborar a l’equitat.

Carles Llorens Director General Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya

Carles Llorens, com a Director General de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha destacat que,  com tots els polítics d’avui que han de fer de comptables (en al•lusió a la crisis), la capacitat demostrada per ANUE / Càtedra UNESCO / UNESCOCAT per adaptar-se al tipus de suport en que es pot oferir la informació -  en aquest cas l’informe -  es sempre d’agrair.

Ha afirmat que en total conformitat amb aquest informe de 2011   no es pot parlar de creixement econòmic i deixar de costat l’equitat. Ha enfatitzat la utilitat que l’informe té per una entitat com la ACCD per poder orientar millor les vies de cooperació, perquè hi ha països pobres que han crescut en índex econòmic però on l’índex de Desenvolupament Humà (IDH) - un índex fonamental en els informes PNUD -  no només està en dubte sinó que de vegades fins i tot està en retrocés, i que per això posar l’èmfasi en l’equitat és capdal,  perquè l’equitat ofereix una repercussió immediata, directa  i diversa, perquè on les dones són reconegudes el creixement econòmic es produeix,  però també augmenta la qualitat democràtica.
Per a  finalitzar la seva intervenció ha destacat el moment clau on ens trobem, amb la previsió de celebrar-se l’any vinent la Cimera Rio + 20   on Catalunya espera ser present.

Adam Rogers. Assessor Principal de Comunicació Estratègica  de l’Oficina de Coordinació del PNUD a Ginebre

Finalment Adam Rogers ha fet un resum de la situació que mostra l’informe on es destaca com molts països pobres estan patint les conseqüències del que es fa a països rics, perquè com la natura sempre ha estat globalitzada i que el que succeeix a un país afecta als altres, (cosa que avui ja ningú pot discutir), els desajustos que causen el canvi climàtic estan generant un desequilibri en el ritme de pluges, així els països amb un baix IDH pateixen més sequera i  un increment de temperatura, mentre que els països molt rics o rics, , tot i que és en aquestos darrers països  on es produeixen més gasos d’efecte hivernacle, per exemple. no han tingut aquesta repercussió d’una forma tant evident.

Si s’analitza la deforestació trobem que als països amb baix índex de IDH ha estat més gran que als països amb un índex alt de IDH, i que per exemple en països amb un índex molt alt de IDH en canvi s’ha dut a terme un lleu procés de reforestació.

Pel que fa a les sinergies i subvencions en relació a la recerca d’obtenir més sostenibilitat i més equitat, cal destacar que subvencionar el consum de benzina no comporta cap avenç en cap de les dues direccions, i que pel contrari augmentar l’accés a l’energia renovable ho incrementa en totes dues direccions.

Adam Rogers ha fet una reflexió, sense ànim d’alarma, però fent una crida d’atenció al problema, envers al que a les estadístiques es dibuixa com a Repte Ambiental i la línia del Desastre Ambiental, recordant que si s’arriba a aquest punt de la corba (que en els països de molt alt IDH està prou proper un de l’altre quan es fan les projeccions envers a l’any 2050) resulta evident que – en paraules seves – la Terra farà un resset i s’autonetejarà i l’espècie que patirà les conseqüències de manera palpable serà la humana, la Terra continuarà però el nostre sistema de vida haurà desaparegut.

Pel que fa als indicadors d’Espanya no són dolents, té un índex de mortalitat mare/naixement d’un 6 per 100.000 per exemple i es troba al número 23 de la llista de països abans citats, i en relació als nostres veïns França està al 20  i Itàlia al 24.  Guanya Espanya deu llocs i es situa al número 13 a l’índex d’igualtat de gènere, perquè,  per exemple,  gràcies a la cerca de la paritat dins la representació política, Les Corts Generals ofereixen una àmplia representació de dones, en aquest índex França està al núm. 10  i Itàlia al 15.

Com aquest informe mereix un detallat anàlisi anirem publicant al llarg de les properes setmanes temes concrets al respecte, ja que, a l’igual que els Objectius del Mil•leni, poden ajudar-nos a situar en perspectiva l’evolució del nostre món i els nostres propòsits com a conjunt de països i persones que, al menys sobre el paper de les declaracions, cerca aquest món millor per a tothom.

Amb "El Farcell" símbol de l'associació de dones de Banyeres.

Rosa M. Calaf ha ofert aquesta tarda un viatge a través de les seves experiències de trenta set anys com a corresponsal arreu, que l'ha portat a conèixer 170 països ( hi ha 192 a l’Assemblea de les Nacions Unides) que des de la seva ment brillant, el seu tarannà inquiet, curiós i insaciable (així és va definir ella mateixa a l’examen d’entrada de l’Escola Oficial de Periodisme a Barcelona) i que reconeix que són tres paraules que la continuen definint.

Pinzellades de les experiències d’una periodista que conserva l’entusiasme de la joventut.
El viatge, com no podia ser menys, ha començat amb una evocació a la seva infantesa, poc comú per a una nena de l’època, envoltada d’un ambient on viatjar era quelcom natural i que va despertar en ella la vocació per conèixer altres països i altres móns.  D’entre aquests records, el del seu avi agafant un gran transatlàntic camí de Nova York , que anys després li vindria a la memòria en veure la pel•lícula Amarcord de Fellini i que gràcies a la seva professió de periodista va arribar el dia en que cara a cara enfront del gran cineasta i la seva dona Giulietta Masina li va poder explicar, per sentir amb delit,  com  el gran director tenia un record similar.

Malgrat haver de fer un relat en primera persona, Rosa M. Calaf  no si identifica amb la nova fornada de tècniques periodístiques que converteixen el periodista en protagonista del reportatge, per ella el periodista ha de ser un pont entre el públic i els móns “distantes y distintos”.

El rera fons d’aquesta xerrada col•loqui ha sigut  evidenciar que amb frustració i impotència la periodista ha copsat sovint fins quin punt la injustícia és present en la vida quotidiana de milers i milers de persones al món, i de la gran paradoxa que es parli de bosses de pobresa quan en realitat el que hi ha són bosses de riquesa en mig d’un gran extensió de pobresa. Ha denunciat les guerres que passen desapercebudes però que omplen de dolor i mort una gran extensió de territoris.

Mapa dels conflictes en 2009

A la superfície algunes històries explicades magistralment, el banc que a Japó a transformat la seva caixa cuirassada en un gran hort on els directius i empleats baixen a conrear enciams i tomàquets cultivats de forma hidropònica. La història de Buthan, un país petit i voluntàriament aïllat on el monarca tenia més present quin era l’índex de felicitat per càpita que no pas el producte interior brut; un lloc on es vesteix amb vestits tradicionals i on fins que no se li va ocórrer l’idea – de nou al monarca, ja que és monarca absolut  - de fer arribar la televisió carregada de programes de l’Índia, no sabien que era la ficció de les pel•lícules i creien que els morts eren de debò i quan els van explicar que era pur teatre van passa a creure que el morts dels telenotícies eren una representació – cosa que va exigir que haguessin de fer cursos per fer entendre la diferència entre el que és real i el que és fictici – un món on ara han hagut d’autoritzar que al menys un dia en setmana la gent es vesteixi amb robes no tradicionals perquè l’influx de la tele, afecta fins i tot al tipus de dinars que ara cuinen les dones que tenen la tele al seu abast i que prefereixen els culebrons a ficar-se a fer carregosos plats de la cuina tradicional.  Rosa M. Calaf ha aprofitat per fer una bona observació perquè “modernitzar no vol dir perdre la identitat” i perquè seria una gran pèrdua que desaparegués la diversitat.

Amb les representants de l'associació de dones "El Farcell"

Rosa M. Calaf, compromesa amb la seva vocació i convençuda que és possible un altre periodisme on les bones notícies – de les moltes coses que cada dia es fan i que ara no es veuen – siguin presents, on es torni a posar el ser persona per davant d'altres interessos.

Ha denunciat la situació que es va viure a l’antiga Iugoslàvia, on des dels mitjans de comunicació servis i croats van anar pujant els nivells d’odi fins acabar per produir matances en persones que s’havien vist i conviscut durant anys, persones que  van matar els veïns, van violar adolescents i van destruir les vides dels que encara que van sobreviure els hi a restat el pes d’aquestes vivències.

Per contra a Canadà preparen els seus infants per poder tenir sentit crític amb allò que apareix al mitjans de comunicació, entre altres coses perquè als darrers anys s’ha barrejat el poder polític, l’econòmic i el control del medis de comunicació, el més evident Berlusconi.

La sala plena de públic gaudint de la conferència.

Activa com mai, malgrat estar prejubilada, es dedica a fer conferències i cursos, amb una agenda densa i extensa. Avui  a Banyeres, demà a Cadis per parlar sobre Medis de Comunicació i Immigració, altre dia d’aquesta setmana a Caixa Forum,  una altre amb col•laboració amb Unicef per parlar de la pobresa... i de tant en tant de nou de viatge, sobretot viatges en cotxe a través de les grans extensions de l’Àfrica, d’Austràlia o de Sud Amèrica, lluny del periodisme de passarel•la i a prop de la vida real dels que viuen en aquests territoris.

Sent com és compromesa amb un periodisme allunyat de la trivialitat i de la superficialitat, que creu en el periodisme com servei a la comunitat, avui més que una conferència em pogut assistir a una classe magistral, i el periodiste i l'estudiant de periodisme que entre el públic eren presents, han sentit de nou revifar la passió que els va moure a optar per aquesta professió.

Ceci Gutiérrez i Lourdes Meroño

Reproducció del programa del passat divendres. La primera part versa sobre cinema, i la segona és un resum de l’acte de lliure del Premi de la Pau 2011 de ANUE cap a Mayors for Peace.

Un acte obert a tothom qui vulgui assistir-hi.  

L'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós (AUDIR) i el Centre UNESCO de Catalunya (UNESCOCAT) convoquen, per setzè any consecutiu, una trobada interreligiosa amb motiu del Dia Mundial de la Sida.

Aquesta trobada combina espais per a l'expressió a través de símbols, lectura de textos sagrats de diferents tradicions religioses amb espais per a la pregària, la reflexió i el record

També s'hi presentarà el tapís realitzat en memòria de les víctimes de la Sida per la Fundació Projecte dels Noms

A l’acte també Intervindrà la Coral Interreligiosa per la Pau que interpretarà diverses peces musical.,

Dijous, 24/11/2011 a les 18:30.
Parròquia del Carme, c/ Bisbe Laguarda/Sant Antoni Abat, de Barcelona.

Organitza: AUDIR, Unescocat i el Grup Interreligiós del Raval.

Foto: Rocamorena

Rosa Maria Calaf, coneguda periodista i llicenciada en dret, amb un llarg i notable bagatge que li ha comportat ser corresponsal a Moscou, Viena, Buenos Aires, Nova York, Canadà o Roma, i que li permet parlar amb coneixement de causa del tema de la conferència: “Els móns d’aquest món i el periodisme”.

Una oportunitat de sentir-la, dins les activitats que a organitzat el Col•lectiu de Dones El Farcell amb el suport de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès.

La conferència tindrà lloc el dimarts 22 de novembre, a les 18 hores al Centre Cívic Ernest Lluch.

Mapa dels països on hi ha risc de contraure paludisme / malària el mapa és de data 29 d'octubre de 2010 i mostra com s'ha reduït el risc d'aquesta malaltia en alguns països autor: Pentaholmes

Existeixen 108 països on la malària o paludisme és una malaltia que posa en risc la vida de les persones. És una malaltia produïda per paràsits (Plasmodium) transmesa per la picada del mosquit Anopheles.  Es pot prevenir i es pot guarir el malalts que la pateixen.

Aquest mapà és de febrer  de 2006 es pot veure com hi havia més extensió territorial de la malaltia autor: Pentaholmes

L’any 2008 havien 243 milions de persones malaltes de malària, van morir aproximadament 863.000, el 89 5 d’ells eren de l’Àfrica.














Xarxes Mosquiteres:

Repartiment d'ajut a Niger Foto. J. Bavier

Un opció mecànica i senzilla es la protecció dels llits amb xarxes mosquiteres, tractades amb insecticides de llarga durada, Dins el període 2007-2009 es van lliurar pop de 200 milions de xarxes, però en calen prop de 340 milions més per fer la cobertura total de risc. Amb la situació actual a l’Àfrica només s’han cobert el 50 % de les necessitats.

Els més vulnerables són els infants. Entre el 2000 i el 2008, l’augment d’ús de xarxes per protegir-los – a l’Àfrica – es va incrementar de forma que va passar del 2 % al 22 %, malgrat tot, i com sempre dins les dades d’aquests informes, la pobresa és el factor que més limita poder accedir a l’ús de les xarxes mosquiteres, malgrat la distribució gratuïta que s’ha fet d’elles, alguns factors compliquen arribar a poblacions necessitades, així en alguns països la distribució ha pogut ser més equitativa en famílies pobres de zones rurals, en altres ha estat més complex aconseguir-ho. Amb tot una bona referència és que no es detecta diferències significatives de gènere en protegir els infants.

Repartiment d'ajuts al Niger Foto: J. Bavier

Dosis terapèutiques combinades.
Accedir a un tractament immediat i eficaç és essencial. Des del 2003 molts països han canviat les seves polítiques per fomentar teràpies combinades basades en artemisinina, però aquestes són costoses.  D’altre costat la incidència en la cobertura varia molt en funció dels indrets. Hi ha països africans on s’arriba al 67 %  i en d’altres només el 1 % quant a infants menors de 5 anys.
Quant als infants que reben tractament quan pateixen febre només es superior al  50 % en només 8 països africans dels 37 dels que es tenen dades recents; en altres 9 països no arriba al 10 %, aspecte que fa sospitar que pot ser els sistemes de diagnòstic estan focalitzats en els infants que tenen la malaltia més que en dur a terme una prevenció de la mateixa.

Fons per a la lluita conta la malaltia
Durant els darrers anys s’ha incrementat el nivell dels fons rebuts per la lluita contra la malaria, en especial del Fons Global per Combatre  la SIDA, Tuberculosi i Malària, i sembla que com a mínim els nivells del 2004 s’han mantingut pel que fa al finançament dels govern nacionals; tot i així no s’arriba a l’import necessari.

El divendres  11 de novembre de 2011,  el Banc de Sang i Teixits va estar a Banyeres del Penedès per fer realitat. la campanya de donació que va promulgar Joan Rey, delegat, i a la que van respondre donant el seu suport l’Ajuntament de Banyeres, la regidora de sanitat, Joana Fernández, Ràdio Banyeres, els comerços del poble i la col•laboració de Masset del Lleó, Port Aventura, Aquum Spa la Pineda, Oscar Cines del Vendrell i el restaurant-buffet la Bleda 2 de Bellvei.

És van aconseguir 50 donacions reals i 5 oferiments,  molt per sobre de les que mai s’havien realitzat, ja que les anteriors oscil•laven entre 23 a 40 donants, la qual cosa va donar com a bona notícia que hi ha 11 nous donants a Banyeres.

Com agraïment a la seva generositat, els donants van rebre una ampolleta de vi del Masset del Lleò, i es van sortejar entre tots dues entrades per Port Aventura, dues entrades per l’Aquum Spa la Pineda, dues entrades per l’Òscar Cines del Vendrell i dos sopars-ball al restaurant-buffet la Bleda 2 de Bellvei.

El Banc de Sang i Teixits vol agrair la participació i solidaritat dels veïns i veïnes de Banyeres amb l’esperança que els resultats obtinguts siguin un punt de partida per properes campanyes.

Estrenes:
Amanecer parte 1  (The Twilight saga: Breaking dawn – Part 1)
Fantasia, acció, romanç i drama.
Director Bill Condon
Amb Kristen Stewart, Robert Pattison, Taylor Lautner, entre d’altres.
Alguns dels secrets d’aquesta saga restaran al descobert. Boda entre els protagonista i naixement de al seva primera filla... acompanyada de sorpreses.
Kristen Stewart  va participar – sense aparèixer als crèdits – a “Los Picapiedra, en Viva Rock Vegas” i de forma ja plenament reconeguda a “La Habitación del Pànico”, fent el paper de la filla de Jodie Foster  obtenint una nominació als premis Young Artist Award com actriu principal.
Robert Pattinson és actor, model, productor i cantant, que s’ha fet popular amb aquesta saga i que va despuntar al cinema quan va interpretar Cedric Diggory a Harry Potter i el Calze de Foc, considerat a més d’un dels actors millor pagats, un dels homes més sexies per la revista People, a sobre de  ser  familiar llunyà dels prínceps William i Harry d’Anglaterra, la pàgina Ancestry.co.uk ( que es dedica seriosament a investigar les genealogies) va i diu que es parent  de Vlad III, és a dir de qui va inspirar l’obra de Dràcula.  Darrerament s’havia estrenat  “Agua para Elefantes” amb Reese Witherspoon.
Taylor Lautner,  se li ha pogut veure també en “Historias de San Valentin”  dirigida per Garry Marshall (Pretty Woman), i per les seves interpretacions a la sèrie “Crepusculo” ha obtingut  un bon grapat de premis als Teen Choice Awards, Scfream Awards, People’s Choice Awards i Kid’s Choice Awards

Tal com vam dir la passada setmana esteu a temps de fer una marató i veure seguides els quatre episodis (inclòs aquest estrena) entre dijous 16 i divendres 17 al OCINE El Vendrell.
Els vídeos com sempre en versió original.



 Asesinos de elite (Killer elite)
Thriller d’acció basat en fets reals.
Director Gary McKendry
Amb Jason Statham, Clive Owen i Robert de Niro
Coproducció USA  - Austràlia

Història d’un agent d’operacions especials que ha de retornar a reunir el seu vell equip per rescatar un dels socis i mentor,  per això s’hauran d’enfrontar amb el Servei Aeri Britànic (SAS) per tal d’atacar un grup de soldats renegats, tot plegat provocarà una crisi internacional.
Jason Statham és un actor britànic al que vau poder veure amb Brad Pitt a la pel•lícula “Snatch: Cerdos y Diamantes” (Snatch) l’any 2000,  la sèrie de pel•lícules titulades Transporter   o  a The Italian Job en la versió del 2003 amb Edward Norton, Mark Wahlberg i Donal Sutherland, entre moltes altres films d’acció. Cliwe Owen actor a qui li agrada variar en els tipus e paper, va ser el “Rey Arturo” (2004) o la paròdia de James Bond en el paper de 006 a “La Pantera Rosa” (2006), o en Duplicity (2009) amb Julia Roberts.
De Robert de Niro, en dir el seu nom no cal afegir res més pel que són amants del cinema, t’agradi més o menys no se li pot negar la seva categoria com actor polifacètic on els hi hagi.
Gary McKendry s’estrena com director amb aquest a pel•lícula, però va tenir una nominació als premis  Academy Awars for Best Live Action Short Film per un documental de l’any 2004.
La reacció del públic quan Robert de Niro arriba a l'estrena.

Continuen en cartell:
Kika Super Bruja 2
Mientras Duermes
Un Golpe de Altura
Tintin i el Secreto del Unicornio (normal i 3 D)
Detrás de las paredes
Los Pitufos
La Gran Aventura de Winter el Delfin
Tiburon (3D9

Josep M. Urgell, Josep Poblet i Magí Pallarès amb els representants del Centreex

Amb la presidència  de Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona, acompanyat per Magí Pallarès, alcalde de Sant Jaume dels Domenys i per Josep M. Urgell, president de l’A.C. Nautilus,  ha tingut lloc la presentació d’aquest llibre que és un recull d’imatges contrastades que permeten reseguir el pas del temps en cada un dels pobles que composen el terme municipal.

Segons ha informat Josep M. Urgell, president de l’entitat, ha sigut més d’un any de treball el que ha calgut per veure’l fet una realitat. L’obra (que ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona, del Consell Comarcal del Baix Penedès, de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i de l’Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Jaume dels Domenys, per a la seva edició) està destinada a obtenir fons per fer realitat un altre projecte d’aquesta associació: dotar al municipi d’un grup de cap grossos amb que completar els dos gegants del Papagai (una urbanització del municipi) que a partir del proper any tindran ja qui els faci ballar, i completar amb els grups de Diables i Diablons, el Drac, els Balls de Bastons i del Patatuf i els Trabucaires una colla que facin realitat una gran cercavila per alegria del municipi.

Josep M. Urgell

Per això els guanys que s’obtinguin de la venda del llibre tenen ja un horitzó que serà fer realitat aquests caps grossos, que a més volen que siguin personalitzats, i que siguin precisament les entitats del municipi les que ofereixin idees sobre quines persones poden servir de model, ja que ser escollit és sens dubte tot un reconeixement i un prestigi.

Pel que fa a la col•laboració de l’Ajuntament, Josep M. Urgell ha volgut recordar que els primers contactes es van dur a terme amb l’anterior equip de govern, en concret amb el Sr. Basseda, afegint que tots dos equips, el passat i l’actual, el projecte va trobar el total recolzament. Finalment  ha animat als presents a fer-se socis i sòcies de l’Associació Cultural Nautilus.

Josep Poblet signat el llibre d'honor de l'Ajuntament del municipi.

Per la seva part Josep Poblet, amb la calidesa que li és habitual, ha destacat aquest destí del producte de la venda perquè en realitat la darrera finalitat és fer poble.  Ha elogiat la qualitat de l’obra i ha destacat com en els darrer vuitanta anys els canvis soferts pels municipis han canviat la seva fesomia, de tal manera que a la gent jove d’avui els sembla que sempre ha estat un continu canvi el que s’ha viscut, quan en realitat durant molts anys els pobles creixien de manera molt lenta; afirmant que oferir avui la visió de com era el municipi de Sant Jaume fa cinquanta o trenta anys enrera i poder comparar-lo amb les fotografies actuals forma de fet part d’aquest zel que cal tenir per preservar els arxius i per tant per preservar la cultura i la història.


Com a part final de l’acte s’ha lliurat el Premi Nautilus d’enguany al Centreex per les seves activitats, la creació de la secció de Muntanya i Excursionisme (març 2011)  i la seva vitalitat contagiosa.

Entre el nombrós públic assistent i que omplia la Sala de l'Agrícola i Secció de Crèdit, es trobaven  també presents Joan Olivella, president del Consell Comarcal i Benet Jané alcalde del Vendrell.

Avui s’ha clausurat aquest curs pensat per dotar als assistents de criteris, eines i habilitats per poder gestionar la diversitat culturals de base religiosa sempre des de la cultura de la pau i del respecte als drets humans.

El curs dens en contingut i pràctiques i intens en la vivència de l’experiència que suposa comptar a un grup d’especialistes que duen a terme de manera habitual la tasca d’intermediació en conflictes de base religiosa, conflictes que sorgeixen en àmbit tant diferents com poden ser el sanitari, l’educatiu, les presons, el món laboral ....

Conèixer el marc legal, tant internacional com nacional, copsar com és de necessària la gestió de la diversitat religiosa per aconseguir una cohesió social, entendre quins són els aspectes comuns i quins són els que diferencien unes creences de les altres, saber entendre quins aspectes ètics o espirituals contenen les creences, prendre contacte amb visites a diversos centres religiosos... tot un ventall de oportunitats per apropar-se a la realitat de la diversitat religiosa.

Així mateix la capacitació per entendre la interacció que pot tenir a la societat l’existència dels prejudicis, les fòbies, o per altre costat la que tenen els líders ètics reconeguts, tant si ho són dins la seva comunitat exclusivament, com aquells que han pogut traspassar aquesta barrera i ser reconeguts a un nivell internacional per la seva coherència en la cerca de la pau, la convivència,  el respecte a la dignitat humana i als drets humans.

Diversitat religiosa no necessàriament d’origen immigració.
Un dels errors més comuns és creure que no hi ha hagut diversitat religiosa abans del moviment migratori de les darreres dècades, però no és cert, hi havia diversitat però era una realitat poc coneguda, tot i que existissin legalment reconegudes un bon nombre de religions , no només la que sociològicament és majoritària

L’Oficina d’Afers Religiosos i les visites a centres d’oració de diverses religions.
Una de les jornades va estar desenvolupada dins aquest centre, fundat el 2002 i gestionat per UNESCOCAT, i del qual  cal cercar la seva raó de ser,  d’una o altre manera, en aquella experiència del Centre Abraham que es va instaurar per les olimpiades de l’any 1992, per oferir un lloc per a pregar als esportistes que participaven en aquest esdeveniment que aplega persones d’arreu del món, amb diversitat de cultures i creences; es va fer un sol centre, un espai comú que acollís la pregaria de tothom. Avui aquell centre és l’església catòlica del Patriarca Abraham, però aquell esperit va sobreviure i es va materialitzar en la OAR per donar servei a totes les comunitats i afavorir la interrelació i el diàleg i les relacions amb l’administració pública de la ciutat.

Dinant amb una comunitat Sikh del barri de Sant Roc de Badalona.

Dins les pràctiques s’incloïa també la visita a diversos centres religiosos, on es van entaular un diàleg per apropar-se al coneixement no només de les característiques de la religió, sinó de les seves activitats intersocials i interveïnals.



Desconeixement d’allò que tenim en comú: Una regla d’Or comuna.
Aquesta llista, que apareix recollida al centre per a l’enteniment interreligiós TANENBAUM, reflexa la denominada Regla d’Or, una visió de l’estima als altres expressada segon cada una d’aquestes religions (l’ordre és alfabètic).

Baha’i: 
I si els teus ulls es giren cap a la justícia, escull per als altres allò que escolliries per a tu mateix.
Lawh’i ‘Ibn’i Dhib, “Epístola al Fill del Llop”, 30

Budisme:
No tractis als altres amb maneres que tu mateix trobaries feridores.
Udana-Varga, 5:18

Cristianisme:
En totes les coses, tracta als altres com tu voldries ser tractat, perquè aquesta és la llei dels profetes.
Mateo, 7:12

Confucionisme:
No facis a altres el que no vols que et facin a tu
Analects 15:13

Hinduisme:
Aquesta es la suma del deure, no facis als altres el que et causaria dolor si et fos fet a tu.
The Mahabharata, 5: 1517

Islamisme:
Cap de vosaltres creurà veritablement fins que no vulgueu pels altres el que voleu per a vosaltres mateixos.
Quart Hadiz de an-Nawawi 13

Jainisme:
Hom deuria tractat totes les criatures del món com li agradaria ser tractat.
Sutrakritanga 1: 11:33

Judaisme:
El que és odiós per a tu, no ho facis als altres. Aquesta és la totalitat de la Tora; tot l’altre és comentari.
Talmud, Shabbat 31a

Indis Americans:
La base és el respecte per tot organisme viu.
La Gran Llei de la Pau.

Sikhismo
Tracta als altres com t’agradaria que et tractessin a tu.
 Adi Granth.

Taoisme:
Considera com teus els guanys dels altres i les seves pèrdues com a les teves pròpies (pèrdues).
T’ai Shang Kan Ying P’ien

Zoroastrismo
La natura només es  bona quan s’absté de fer a altre el que no és bo per a ella mateixa.
Dadistan-I-Dinik, 94:5

Xavier Pons (ANUE), Salvador Esteve President Diputació de Barcelona i Kasumi Matsui alcalde d'Hiroshima i president de Mayors for Peace

Aquest vespre, a la seu de la Diputació de Barcelona, ha tingut lloc l’acte de lliurement del Premi de la Pau 2011 a Mayors for Peace, amb la presència de Xavier Pons en representació de l’Associació per a les Nacions Unides d’Espanya (ANUE), Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i Joan Güell president del jurat que ha atorgat el premi.


Xavier Pons Rafols, vice-president primer de ANUE,  és catedràtic d’Universitat, especialitzat en Dret Internacional Públic i Privat. Està doctorat en Dret i llicenciat en Geografia i Història en l’especialitat d’Història Contemporània.  Ha fet un record de l’origen de ANUE, fundada l’any 1962,  per difondre el respecte als Drets Humans, afirmant que la frase amb que s’obre la carta de les Nacions Unides és tant actual avui com el dia en que es va escriure, i on des de la societat civil  es vol sensibilitzar l’opinió pública en favor de la pau i en evitar el flagel de la guerra, i dins d’aquestes activitats de la societat civil s’integren les de ANUE i en concret el seu Premi de la Pau.
Els tres pilars de les Nacions Unides:

Xavier Pons ha descrit la Pau i Seguretat; el Desenvolupament i Drets Humans com tres dimensions lligades, perquè no es pot tenir unes sense les altres.  I la situació actual com una cruïlla on l’esforç per assolir-les és més necessari que mai, per poder accedir col•lectivament a un futur més pròsper.  Una tasca que aplega societat civil – organitzacions no governamentals com ANUE – entitats internacionals com ONU, i els Estats Sobirants amb un nivell d’administració pública on en especial els municipis i les entitats muncipalistes pel fet de ser les més properes,  ha de donar resposta als ciutadans contribuint a crear espais de convivència, pensant globalment per incidir a escala globarl. Ha destacat en aquest sentit el lideratge dut a terme per Hiroshima i Nagasaki que van experimentar el sofriment que no es pot narrar que provoquen les guerres,  contribuint al treball per la Pau, el Desarmament i Eliminació de les Armes Nuclears, amb la necessitat de generar un moviment massiu perquè el 2020 s’hagi aconseguit la fita d’haver vist desaparèixer les armes nuclears, una tasca difícil però no impossible.  

Joan Soler Martí, secretari de ANUE, i secretari del jurat que ha escollit aquest 2011 a Mayors for Peace com entitat premiada. Ha fet la lectura de l’acta destacant les virtuts de Mayors for Peace, el fet que aplegui més de 5000 ciutats dins la seva organització, i la iniciativa que van tenir els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki per crear aquesta entitat amb la visió de donar testimoni dels horrors de la  guerra i defensar el desarmament nuclear.  El Jurat estava compost per membres de la Diputació, ANUE i l'associació Brahma Kumaris.

Kazumi Matsui, alcalde de Hiroshima  i president de Mayors for Peace, ha recollit el premi destacant la tasca que volen aconseguir del total desarmament nuclear pel 2020, pel compromís i desig que les víctimes que van sobreviure als bombardeigs de Hiroshima i Nagasaki arribin a veure aquest dia.  En el seu curt i afable agraïment per l’atorgament del premi, destacant el gran esforç que es dur a terme per la tasca de la Pau i desitjant a tots els present bona salut.

Per la seva part Salvador Esteva ha declarat el seu convenciment en l’esforç col•lectiu, en la democràcia, on ciutadans i polític són  i ha de ser la mateixa cosa.  Ha destacat el gran capital que avui té el país, amb una democràcia forta i pertanyent a un projecte europeu, fort i amb futur.  Ha recordat com es va  iniciar la singladura del Premi de la Pau, en un 1962 on no hi havia democràcia. Ha elogiat la tasca que dur a terme Mayors for Peace, fent un petit recull històric de l’entitat. Així mateix s’ha congratulat del nombre de ciutats catalanes que en formen part, de les quals 120 són de la província de Barcelona, comptant Granollers amb la Vice Presidència segona de l’entitat.  D’altre costat ha defensat que el treball per la pau que es pot dur des dels ajuntaments i des d’una entitat municipalista com és la Diputació és transcendent i necessària per a promoure la Pau. Ha tingut també un record per la Conferència que del 2000 al 2008 es va dur a terme a Barcelona, afirmant finalment que tots els alcaldes de tots els municipis que en formen part de Mayors for Peace es sentien aquesta nit guanyadors.


Mayors for Peace va nèixer arrel de la segona Sessió Especial pel Desarmament que va tenir lloc als la Seu de Nacions Unides de Nova York  el 24 de juny de 1982, gràcies a la proposta que va realitzar Takeshi Araki qui a les hores era l’alcalde d’Hiroshima. La seva idea era crear un programa per promoure la solidaritat entre les ciutats per arribar a la Total Abolició de les Armes Nuclears.  Era una via per superar les fronteres nacionals i treballar junts, en conseqüència els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki van convidar als de les altres ciutats del món a donar el seu suport al projecte.

Premi de la Pau 2011

Avui hi ha representants (a data 1 de novembre d’enguany)  5.053 ciutats de 141 països i regions; i té reconeguda la seva rellevància internacional ja que és una organització no governamental registrada al Consell Econòmic i Social de Nacions Unides amb el rang de nivell consultiu especial.







En finalitzar l'acte un grup d'alumnes del col·legi Pau Vila d'Hospitalet de Llobregat ha  fet un homenatge a Pau Casal recordant la biografia dels temps de la infantesa d'aquest músic, que tenen com a referent,  i han interpretats algunes peces musicals amb violins, violes, violoncel i contrabaix.

Estrenes de la setmana


Kika Superbruja 2 (Català)
Coproducció entre Alemanya, Àustria i França. (Distribuida per Walt Disney)
Director: Harald Sicheritz
Infantil
Amb Alina Freund, Pilar Bardem, Pegah Ferydoni i Anja King
El gran visir  del regne llegendari de Mandola, li demana a la Kika Supebruja, el seu ajut, però li esperen proves difícils fins arribar a la esgarrifosa Ciutat Prohibida, però Kika comptarà amb uns fantàstics companys d’aventures.

La Gran Aventura de Winter el Delfín. (Dolphin Tale)
USA
Director: Charles Martin Smith
Familiar
amb Harry Connick Jr, Ashley Judd, Morgan Freeman, entre d’altres.
Basada en fets reals.
Un nen es fa amic d’un dofí que ha perdut la seva cua, el vol salvar i cerca qui li faci una pròtesi perquè pugui sobreviure.