Exposició Espines i Flors de Josep Cañas a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Banyeres.

By Esguard de Dona - divendres, de juliol 22, 2011

Fins el diumenge 31 de juliol teniu l’oportunitat de visitar (dies feiners de 10 a 14 hores) aquesta exposició on trobareu una mostra de l’obra escultòrica, pictòrica i dibuixos de Josep Cañas, junt a una selecció dels seus pensaments, sempre carregats d’emocions i reflexió.  Realment és una exposició imprescindible per copsar el profund compromís de Josep Cañas amb l’art  i amb els valors que van guiar la seva vida.

Com a mostra una petita selecció de l’obra exposada i del pensaments que l’acompanyant

.El Dinamiter.  (Detall)  Bronze 1937. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

“Quan s’acabi la guerra, agafaré un fusell, aniré de poble en poble i preguntaré si saben què és aquell artefacte. Si trobo uns homes que ignoren què és, allí em quedaré a viure”. Això m’ho deia Manolín, el gran lluitador, i no crec que s’hagi pronunciat una frase tan plena de ressonàncies pacifistes com la d’aquell abnegat miner asturià, obligat a fer la guerra...

Tehuana (Detall), Bronze . Mèxic. 1948 – 1955
Una obra d’art és un document en el que la signatura hauria d’ésser garantia de què l’autor ha posat en ella tot allò de més autèntic i noble que hi pogués haver en ell.
Quan no és així, és com signar un document fals.

“Pintame si puedes...”
De la mateixa argila, tant en pot sortir una excel•lent escultura com un càntir, un cendrer o, simplement, un xiulet.
De la mateixa pintura, en pot néixer un Velàzquez, un ex-vot o un cartell anunciador...
I el llapis amb què dibuixava Leonardo da Vinci podia ésser el mateix de què se servia el botànic per anotar noms de plantes, o per confeccionar-hi llistes de preus, el botiguer.
També el mateix alfabet – ni una lletra més, ni una lletra menys – serveis per escriure una cançoneta mediocre, un tragèdia   Shakesperiana, o un poema sublim.  Però no perquè usis les mateixes sandàlies del corredor olímpic, et convertiràs en un gran campió...

Animals
Durant els quatre mesos que vaig dibuixar al Bronx Park de Nova York, solament em vaig topar amb un que dibuixava al natural. En canvi , a poques passes del Central Park, on hi ha un magnífic Museu d’Història Natural, eixams de dones i homes t’entrebancaven, els uns pintant, els altres dibuixant...els animals embalsamats!
És clar. Enfrontar-se amb la vida és molt compromès..., però trompejar un maniquí, tothom s’hi veu capaç... Que avall s’ha caigut!

Josep Cañas
No vaig escollir un mar calmós per la travessia de la vida i tampoc m’han escombrat el camí per fer-me’l més plaent.
He procurat fer el sord als càntics de sirenes i no he buscats uns vents propicis o un acomodament segur.
I aquest tenir l’arc de la voluntat sempre tivant  m’ha convertit en amo i senyor d’una llibertat per mi sagrada que a més de no hipotecar-me l’ànima m’ha acuirassat per poder restar fidel a unes profundes conviccions.
I si no ests fidel a tu mateix, com podràs ser-ho als altres?


La seva estimada Ramona
Desitjo que no se’m perdi cap batec del teu cor.
Els vull sentir tots damunt el meu pit, perquè així dialoguin amb els meus batecs. 
Sé que ells s’entendran.



A l'exposició es poden adquirir exemplars dels diversos llibres editats sobre l'obra de Josep Cañas així com el darrer dedicat a recollir el primer volum dels seus pensaments. També es poden adquirir reproduccions d'algunes de les seves obres.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios