Mirades sobre la diversitat cultural, una acte en favor de la interculturalitat

By Esguard de Dona - dijous, de juny 02, 2011

L’acte, a comptat amb la participació de Xavier Bosch, director d’Immigració de la Generalitat de Catalunya; Miguel Àngel Essomba, director de UNESCOCAT; Carme Arenas presidenta del PEN Català i Carles Solà,  director del programa  “Tot un món”  i coordinador de la Comissió de la Diversitat de TV3.

Una mirada des dels mitjans de comunicació:
Carles Solà ha destacat la tasca que des de programes com Karakia o Tot un món, s’ha dut a terme per normalitzar la situació real de la població, així com les tasques de la Comissió de la Diversitat per formar als professionals de TV3 – Canal 33.  En especial ha valorar molt positivament l’experiència de difondre programes dedicats als sis països d’on provenen el major nombre dels immigrants a Catalunya, i ha assenyalat que es tornarà a dur a terme l’experiència, dedicada ara a set països. Cada un d’aquest països (llevat Senegal i Gàmbia que compartiran espai temporal) serà protagonista durant un mes, i serà eix en la programació del Canal 33. La previsió és que els altres països siguin Pakistan, Brasil, Argentina i Perú.
Ha destacat també que Catalunya Radio compta avui amb la seva pròpia Comissió de la Diversitat.

Una mirada des de la cultura
Carme Arenas escriptora i presidenta del PEN Català (el PEN va ser en origen un Club sorgit a Londres  l’any 1921, per donar aixopluc als escriptors desplaçats per motiu de la I Guerra Mundial,  i que ha esdevingut un referent; aquest club promou la literatura i defensa la llibertat d’expressió, i és un lloc on els escriptors i escriptores (en el sentit més ampli, ja que inclou editors, periodistes, etc.) poden dialogar, debatre i comunicar-se). El PEN  fa ser fundat a Anglaterra per a Catharine Amy Dawson Scott.  La idea va quallar i van sorgir el PEN Internacional i el PEN  francès. El PEN Català va ser el tercer en ser fundat, i data de l’any 1922.

Abans que tot i de manera molt senzilla i efectiva, Carme Arenas ha explicat fins quin punt les cultures es troben lligades des de fa milers d’anys i com es pot reseguir aquest lligam al llibres, i com la nostra pròpia cultura és el fruit del pas de la gran quantitat de pobles que van visitar i van arrelar a les nostres terres.  Per això defensa que la diversitat cultural permet que des d’òptiques diferents es pugin fer préstecs enriquidors, sense que la pròpia perdi la seva força.

Una de les activitats del PEN Català és portar escriptors de fora ( programa escriptor refugiat) perquè siguin ambaixadors de la seva cultura, de la mateixa manera que els nostres en sortir ha d’altres països o són de la nostra. De fet a la sala es trobava Salem Zenia, un dels escriptors d’aquest programa, i que ha reconegut haver-se trobat molt ben acollit a Catalunya.

Arenes defensa la interculturalitat més que la multiculturalitat, perquè la intercultura és el fruit de la relació i per tant crea un present amb projecció cap al futur, on tots els que participen tenen una experiència comuna, una base a partir de la qual tots tenen un referen conegut i compartit, que els apropa. Finalment ha apel•lat a que sapiguem fer de la diversitat cultural una oportunitat en lloc d’un problema.

Una mirada des de l’educació.
Miquel Àngel Essomba, com a director d’UNESCOCAT, ha reconegut que fins no fa massa el tema de la diversitat cultural no es trobava entre les prioritats de les activitats de la UNESCO, (perquè els Estats, que a la fi són els seus membres,  no contemplaven aquesta qüestió) però la pròpia evidència d’un món global ha fet que els Estats hagin hagut de fer front a aquesta temàtica. Així a partir de 2001, a la Conferència General bianual que celebra la UNESCO es va efectuar la Declaració Universal de la Diversitat Cultural.

Essomba ha agraït la tasca  que des de TV3 – Canal 33 s’ha dut a terme i ha destacat com Catalunya, va ser la primera nació sense Estat que va participar de manera molt destacada l’any 2009 a l’Informe  Mundial “Invertim en la diversitat cultural i el diàleg intercultural” i com el resum d’aquest informe va ser traduït al català immediatament després d’haver-se publicat en les sis llengües oficials de la UNESCO.

També ha destacat molt especialment el bon funcionament que ha tingut la immersió lingüística en la tasca d’integració i el reconeixement internacional que se li atorga aquest sistema, i a la vegada ha lamentat les successives sentències del Tribunal Suprem contra aquest model català d’integració.

Com a element essencial de tota la tasca d’integració ha valorat molt positivament les tasques formatives centrades en l’entorn, és a dir fora de l’escola.

Una mirada des de la política
Xavier Bosch, com a director d’Immigració de la Generalitat de Catalunya ha recordat la tasca que van fer persones com Paco Candell per la integració dels nous catalans, o la del propi Jordi Pujol, defensant que era català tot aquell que vivia a Catalunya. Ara, amb un milió de persones arribades de fora, en els darrers deu anys,  on hi ha diversitat de llengües (segons havia indicat Essomba avui es parlen fins a 273 de diferents al nostre país), de religions i de varietat en tots els sentits, es viuen grans reptes al quals s’han de fer front des de tots els nivells de l’Administració Pública, en especial des dels ajuntament en raó de ser la més propera a la població, destacant que a Catalunya sempre els reptes s’han viscut encarats a trobar la solució. I que en aquest sentit es patent l’entusiasme de regidors, tècnics, voluntaris, mestres, etc. que es dediquen a fer realitat cada dia la capacitat de convivència; i com entre tots existeix de fet un col•lectiu amb ganes de cohesionar el país.

Debat
Al debat obert que s’ha establert a continuació amb el públic assistent s’ha tornat ha destacar com la llengua ha resultat ser una gran eina d’integració i s’ha defensat el sistema d’immersió lingüística existent; també que avui el repte de la interrelació i la integració es veu agreujat per la situació econòmica i el patiment real d’una part de la nostra societat.

S’ha demanat que s’intensifiquin els esforços per a difondre missatges positius enfront dels missatges fàcils i directes que des de les posicions més extremes es fan arribar a la societat atiant el racisme i la xenofòbia.  Miquel Àngel Essomba  ha volgut puntualitzar aquest aspecte, tot recordant que es troba avui en tota la societat europea, afegint que cal tenir molt present la situació anòmala del poble gitano, ja que sent una cultura europea, és de fet sovint vist com quelcom totalment aliè. Per la seva part Carles Solà ha destacat la necessitat que des dels mitjans de comunicació es tingués present el tipus de missatge, la seva veracitat, el seu contingut – rebutjant caure en paranys que reforcen la xenofòbia – i que la informació sigui més diversa.

La importància del llenguatge ha fet intervenir a diversos assistents, tant per destacar la necessitat de la creació de missatges positius, com la necessitat d’actuar contra la multiplicació de rumors; aspectes en que treballen de fet des de la Direcció d’Immigració i també des de entitats de la societat civil.

A títol personal la meva intervenció ha sigut també en relació al llenguatge i el fet que parlem de  “l’altre” però en realitat és de fet el reflex d’un mateix, de les nostres pors, del que creiem o el que temem. I això funciona en totes les direccions, perquè nosaltres som “els altres” dels nostres “altres”, tot i que no sigui un tema que avui s’hagi tractat.

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios