La Cultura: eina de llibertat

By Esguard de Dona - dimecres, de març 30, 2011

Dona i Cultura
Els primers testimonis de treballs fets per dones i considerats propis d'homes, que ens han arribat i que han estat reconeguts per la societat van ser precisament activitats culturals, es a dir escriure llibres.

La qual cosa no deixa de ser curiosa, tenint en compte el paper secundari que la societat de quasi totes les cultures i temps ha reservat a la dona i la seva poca possibilitat de apropar-se al coneixement, als llibres i a saber llegir i escriure.

Un record per tant a dones com Corina de Tanagra, nascuda al segle VI abans de Crist, que va ser capaç de guanyar al famós poeta Píndar cinc vegades a diverses competicions poètiques, cosa que no va agradar gens ni mica al reconegut poeta. Malgrat això poc haureu sentit parlar d'aquesta dona.

Però avui podem fer el que ella va escriure sobre si mateixa, un dels seus poemes ens diu:

Explicaré a les dones de Tanagra
boniques històries dels temps antics,
Jo, la que vesteix de blanc.
La ciutat s'alegra amb la meva veu
refilada i clara.

Avui dia podem explicar boniques e interessants  histories de dones notables, coneguem o no els seus noms.

Com la història de la primera dona que va escriure en català i va reclamar el dret de ser valorada com un home. Es va dir Elionor Manuel de Villena, però  es més coneguda com Isabel de Villena (teniu  una mica més d'informació d'ella a l'article sobre Dones, Artistes i  Il·lustres precursores) , monja al monestir de la Trinitat a València, va néixer al segle XV, i va reivindicar a la dona com criatura de Deu, igual que l'home, una idea força avançada i arriscada per la seva època, on sovint la dona era considerada un instrument malèfic. Les seves idees les va expressar mitjançant una obra "Vita Christi", on les dones tenien un gran paper.

Festes només per a dones
Sabeu que fa 2500 anys ja havien festes especials dedicades a les dones on només les dones podien participar?

Si fa o no fa uns 25 segles enrera a Grècia les dones es reunien tres dies, per celebra la seva festa als santuaris de la deessa  Dèmeter  ( Cibeles en castellà)  que era la divinitat de la terra conreada, i que duia per símbols el cascall, l'espiga i el narcís, i que era la responsable del retorn de la primavera. Hi practicaven el dejuni i la reflexió per desprès celebrar un banquet. Era una festa on cap home podia participar. A la deessa li oferien estatuetes de fang, cereals, cabres, ovelles i garrins. Un cop acabada la festa, les restes de les ofrenes eren sepultats junt amb les llànties de terrissa amb les que s'havien il•luminat i així els arqueòleg d'avui han trobat testimoni d'aquelles celebracions.

El present que tenim les dones d'avui és el resultat de la tasca realitzada a través del segles per cadascuna de les dones que no es van conformar,  de dones que volien ser considerades persones, amb el mateix dret i reconeixement que els homes, perquè creien i sabien que tenien les mateixes capacitats que un home.

Encara hi ha molta feina a fer i moltes cultures que consideren la dona un ésser de segona categoria, lligada a la propietat d'un home, sigui el pare, sigui el marit, i a la que no li reconeixen valor com persona, ni el dret de escollir, ni la possibilitat de desenvolupar  tot el que porta dins.

Per sort, a la nostra cultura, trobem normal que una noia vagi a escola, rebi la mateixa formació que un noi i per tant pugui optar, al menys en teoria, a les mateixes oportunitats socials i laborals, sabem de dones del nostre entorn que ocupen alts càrrecs, de dones que han assolit alts nivells de reconeixement professional i això no deixa de ser un motiu de satisfacció, sabem que tenim grans escriptores, pintores, poetes, metgesses, investigadores,  i també sabem la lluita que han mantingut per arribar a aquestes fites.

 Disposem d'un dels camins més eficaços per assolir noves fites de respecte cap a les dones i la seva acceptació com membres actius de la societat: la cultura, perquè només des del coneixement es pot ser veritablement lliure, des del coneixement és pot tenir criteri per escollir i es poden defensar les idees pròpies i respectar las dels altres.  I això val per a totes les persones, sigui quin sigui el seu gènere, la seva condició social, econòmica, sexual o la seva ètnia o raça.

Dolors Garcia

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios