Dones pintores d'agulla

By Esguard de Dona - dimecres, de març 23, 2011

Tapís Creació (detall)
És un nom que s’aplica als brodats, ja que alguns són veritables quadres fets amb fill i agulla. La peça més antiga que es conserva d’un brodat té més de 3000 anys, és xinesa.
Tot i que tenim referències de brodats de l’Egipte dels faraons o de la Roma Imperial, segons la Unesco, la peça més antiga que és conserva a Europa és el Tapis de Bayeau, fet el segle XI. Obra molt singular fa 68,8 metros de llarg per mig metro d’alt.

Tapís de Bayeaux
S’ha dit tradicionalment que l’havia realitzar la reina Matilde, dona de Guillem el Conqueridor d’Anglaterra.
En realitat sembla que es va fer al Sud d’Anglaterra a un convent, per adornar la catedral de Bayeau el dia de la consagració de l’arquebisbe Odon .
A Girona s’hi troben tres mostres de brodats de gran valor artístic i històric. El més conegut és
sens dubte el Tapis de la Creació, que només citarem perquè ens centrarem en els que
són obres de dones, segons les dades que disposem. Els altres dos són l’Estendard de
Sant Ot i l’Estola de Sant Narcis.


L’ESTENDARD DE SANT OT, L'OBRA D'ELISEVA
Peça brodada al segle XII, en ell apareix el text
“Elis ava mef cit” és a dir Elisava em va fer.
De fet es creu que una de les tres figures que
apareixen a les parts triangulars de l’estendard
podria representar la pròpia Elisava
Durant anys va resta a l’oblit fins que Joaquim
Folch i Torras el va veure exhibit l’any 1908 a
l’exposició Hispano Francesa de Saragossa,
on va saber que provenia de la Seu d’Urgell.
Conscient del valor que tenia, ja que de
seguit va copsar que era una peça romànica,
no és va oblidar d’ell i deu anys més tard va
aprofitar un viatge, fet amb altres encàrrecs
professionals, i es va posar a cercar-lo.
A un dels nínxols laterals de l’altar parroquial
de la Seu va trobar una capsa gòtica de
fusta, i dins “amanyogat”, fent servir la seva
pròpia paraula, estava l’estendard. També hi
havia una casulla pluvial aràbiga i unes relíquies
dins en uns farcellets de roba de lli, que va
identificar com de Sant Fruitós de Tarragona.
L’Estendard se’ls va portar al Museu
Arqueològic que hi havia a la Ciutadella i va
escriure un article parlant d’ell a la Gaseta de
les Arts l’any 1925. Avui es pot veure al museu
Tèxtil de Barcelona.
Signatura d'Eliseva
Joaquim Folch i Torres ens descriu l’Estandart:
Quatre evangelistes s'hi troben representats pels seus símbols.
Sota l'àguila es troba la inscripció del nom de l'autora. El Rectangle porta una orla feta amb una sanefa amb motiu de fullatges estilitzats. A l'angle superior esquerra de la imatge central es mostra un pedaç de seda aràbiga del segle XIV que serveix per a fer una rudimentària anella per penjar-lo. Altre anella està feta només amb un tros de cordill de cànem passat per un estrip de la roba. Hi ha un total de quatre anelles. Per sota hi ha tres gallarets amb figures humanes en actitud d'oració. Molts punts del brodat han desaparegut deixant el fons de la roba al descobert.
El costum de fer servir "garrafons" per precedir als fidels comença al segle XI.
El penó fa 105 cm x 69 cm. està fet en lli, les imatges brodades de color són fetes a punt de cadeneta.


L’ESTOLA DE SANT NARCIS, BRODAT PER "MARIA"
L’estola de Sant Narcís es conserva a l’església de Sant Feliu de Girona. En ella hi ha brodat el següent text:
"En el nom de Nostre Senyor Jesucrist. El Pare amb el Fill i l'Esperit vivificador d'ambdós, els creiem u i trio en deïtat. Crist venç, Crist regna, Crist impera; Escolta Crist, tu ajuda'l, Redemptor nostre, que la teva redempció no mori en nosaltres. Recorda, amic, Maria em va fer, qui porti aquesta estola sobre seu, que pregui per mi a fi que tingui a Déu com ajuda.
Ens beneexi a nosaltres Deu Pare, ens guardi a nosaltres Jesucrist, ens il·lumini a nosaltres l'Esperit Sant.
Joan bateja Crist (Sota el brodat del bateig)
Santa Maria prega per nosaltres.

No se sap del cert qui va ser aquesta Maria, tot i que existeix un desig d’identificar-la amb la Abadessa del mateix nom de Santa Maria de les Puelles. Es creu que podia haver estat brodat pel sepulcre d’un sant, cap a l’any 984.
Del segle XI hi ha una carta del bisbe Berenguer Wifred de Girona on parla d’una estola que duia el cos incorrupte de Sant Narcis, confirmant que aquesta mena de peces de roba es feien servir per vestir certs difunts.

LA TOVALLOLA DE COMBREGAR DE LA COMTESSA GUISLA
També és un brodat romànic que avui es troba al monestir de Sant Martí del Canigó a Conflent i que sembla datar del segle XI, identificant l’autora amb Guisla qui va ser esposa de Berenguer Ramon I.
Mossèn Cinto parla d’aquest brodat al següent fragment del poema Canigó:

Surt á l’eixida del palau qui hi dona
y ag agulla d’argent y fil de seda
vol brodar una cándida estovalla
de la més fina y preciosa tela
Les Barres Catalanes hi dibuixa
Sembrant sos entremitis d’alguna estrella,
Com si del cel los somnis li vinguessen
Entrellaçats ab somnis de sa terra;
sota l’escut posa sa bella firma
y damunt sa corona de comtesa.
A cada punt que dona sa áurea agulla
al cenovi naixent los ulls aixeca,
deixant caure una llágrima que en l’obra
se podría encastar per una perla

Al maig de 1906, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya apareix un reportatge amb el títol de “Circonvalant el Canigó” on es parla d’aquest brodat dient:
“Sembla fet amb un punt de tralla tant especial i difícil d’imitar en els nostres temps, que havent-se proposat fer-ho expertes brodadores, encara es l’hora que no n’han pogut treure l’entrellat”.
També en parla de les discussions envers al període i la procedència, sorgides arrel de l’existència d’altre part del brodat al museu de Cluny, també atribuït a la comtessa Guisla.
Per això, pensa l’autor, que segurament les tovalloles originals van ser fragmentades i repartides.
Dolors Garcia

  • Share:

You Might Also Like

0 comentarios