Esguard de Dona / Mirada de Mujer / Regard Fémenin / Female Gaze.
En català esguard té una doble significació, ja que vol dir mirada, però també consideració.



Per llegir les frases de sota les fotos amb tot el temps que us calgui.

Cliqueu sobre el punt que indica cada foto, són els que estan a sota de les fotos a ma esquerra, mentre el tingueu clicat no canviarà la fotografia i podreu llegir els textos tranquil·lament.

Atípic Nadal 2011 - Foto Dolors Garcia. Realitzada entre el 15 i el 19 de desembre.

La felicitat és un article meravellós, quant més s’ofereix, més en tenim. Blaise Pascal. Matemàtic, físic i filòsof religiós francès. 1623 - 1662.

Atípic Nadal 2011- Foto Dolors Garcia. Realitzada entre el 15 i el 19 de desembre.

T’estimo no només pel que tu ets, sinó pel que soc jo quan estic amb tu. Ray Bradbury. Escriptor nord-americà, nascut al 1920. Autor de Cròniques marcianes i Fahrenheit 451.

Atípic Nadal 2011- Foto Dolors Garcia. Realitzada entre el 15 i el 19 de desembre.

El veritable amor no es coneix per allò que exigeix, sinó per allò que ofereix. Jacinto Benavente y Martínez. Dramaturgo, director, guionista i productor de cine. 1866 – 1954

Atípic Nadal 2011 - Foto Dolors Garcia. Realitzada entre el 15 i el 19 de desembre

Si ho pots somiar, ho pots fer. Walt Disney. Productor, director, i animador nord-americà. 1901-1966

Atípic Nadal 2011 - Foto Dolors Garcia- Rambla Catalunya de Barcelona, la nit del 19 de desembre

Ningú et pot fer sentir inferior, si tu no ho permets. Eleanor Roosevelt. Activista dels Drets Humans i feminista nord-americanà. 1884 - 1962

dilluns 4 de juny de 2012

El Dinamiter de Josep Cañas formarà part de l'exposicio "Encuentro con los años 30" del Museu Reina Sofia a Madrid.

El Dinamiter. Escultura de Josep Cañas de 1937
Foto: Dolores García
Roberto Díaz ha informat a través de l’entitat Amics de Josep Cañas que l’obra el Dinamiter, ha estat seleccionada per a formar part d’una exposició que s’inaugurarà el mes d’octubre al Museu Reina Sofia dedicada als artistes espanyols dels anys 30.

L'exposició al Reina Sofia durà per nom "Encuentro con los años 30" i estarà oberta del 2 d'octubre de 2012 fins el 7 de gener de 2013.

A la informació que el mateix museu ofereix sobre aquest projecte, es defineix els anys 30 com un moment complex, amb l'ascens dels governs totalitaris, amb una gran migració d'artistes, un moment on els somnis utòpics i l'agitació eren una part molt present, i on la violència creixia. Cada artista va haver de cercar el seu camí en mig d'aquesta voràgine social, econòmica (per la crisi) i de valors. La comisària de l'exposició es la Dra. Jordana Mendelson.
Doctorada en Art, va estudiar a les Universitats de Boston i de Yale, és especialista en Art Espanyol, focalitzat especialment als primers anys del segle XX, ha publicat nombrosos artícles i l'any 2005 va publicar "Documenting Spain: Artists, Exhibition Culture, and the Modern Nation, 1929–1939"





Santa Oliva: ART I LITERATURA al taller de la ceramista Roser Oter



Ceràmica de Roser Oter, sèrie Lectors
Foto: Dolores García Martínez  (llum d'ambient sense flash)


En un maridatge entre literatura i art Es podrà gaudir de les ceràmiques d' Eulàlia Oliver i Roser Oter. Peces inspirades en les paraules, els escrits, els llibres,… Peces evocadores, que inciten a viatjar en la lectura i en el paisatge de la memòria..


Dissabte 9 de juny a les 20:30 h
 A més de l’exposició es podrà fruir del plaer de la literatura, de la mà de COIA VALLS, entrevistada pel periodista Pere Sallent entorn al seu llibre “El Mercader” (Edicions B), amb la lectura del monòleg “Paraules”.

Dissabte 16  a les 20:30 h.
De la ma d’IRAIDA LLUCIÀ, pintora i il•lustradora podrem fer un apropament , de la manera més senzilla, de com podem fer el nostre propi conte il•lustrat.

Amb l' entorn de vinyes a l' antiga masia del s.XVII ubicada a Santa Oliva, gaudirem d' quest meridatge tant especial que ens farà despertar tots els sentits.

Aquestes vetllades ens acompanyaran amb caves Miquel Pons i Celler Avgvstvs Forum. I la col.laboració de llibreria Mitjans que ens oferirà el llibre de la Coia Valls per qui el vogui adquirir.

HORARI EXPOSICIONS:
Dissabtes 9 i 16 de juny, de 20 h a  22 h del vespre.
Diumenges 10 i 17 de juny de 12 h  a 14 h  del  migdia

Dia 9 de Juny: Festa de l’Art a les Galeries 2012 - La Galeria Camil·la Pèrez Salvà del Vendrell entre eles participants.






Més de 70 galeries d’art de tot Catalunya hi participen.

Amb  motiu de la Festa de l’Art, aquest any les galeries es convertiran en un espai sensorial en el que el silenci (shhh) ens ajudarà a gaudir de la festa. Els visitants podran gaudir de l’exposició de les obres, junt amb activitats complementàries, de diverses disciplines, organitzades per les galeries.

Al mateix temps, aquesta cita permetrà què els visitants expressin in situ les seves emocions obtingudes durant l’itinerari, mitjançant les xarxes socials de la Festa (facebook i twitter) i així poder participar en els concursos dels col·laboradors de la Festa



Llista i situació de les galeries participants.

Banyeres del Penedès: Conferència de Sílvia Alcántara


El dilluns dia 28 de maig va tenir lloc la conferència  de Sílvia Alcántara a la biblioteca del Centre Cívic Ernest Lluch. Sílvia Alcàntara i Ribolleda neix a Puig-reig (Berguedà) l'any 1944, i als sis mesos d'edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Als catorze anys es posa a treballar a la fàbrica, i més tard inicia els estudis de comerç, que li permeten trobar una feina d'administrativa i traslladar-se a Terrassa als vint anys, on viu actualment. Tot i el desengany de les dues primeres novel•les, que resten inèdites, Sílvia Alcàntara aconsegueix publicar, a Edicions de 1984, la novel•la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel•la, que esdevé un èxit de vendes, Sílvia Alcàntara rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009). L'any 2011 publica, a Edicions de 1984, la seva segona novel•la, La casa cantonera, en què explora el tema de la gelosia fraternal i de parella i els secrets d'una família en un poble miner inconcret del Berguedà, la comarca en què va néixer.  és l’autora dels llibres “Olor de Colònia” i “La casa cantonera”.
Una conferència amb la que tots els assistents van poder gaudir de les experiències i vivències de l’escriptora i que va durar al voltant de dues hores.
Lourdes Meroño

Banyeres del Penedès: Marató per la Pobresa recaptats 510,78 €


Durant aquest mes de maig i per tal de col•laborar amb la Marató per la pobresa, s’ha posat una guardiola al poble de Banyeres del Penedès, que ha anat canviant de lloc, encara que inicialment estava al Centre Cívic Ernest Lluch, després ha estat a l’Ajuntament de Banyeres, a Ràdio Banyeres, a l’església Santa Eulàlia, al camp de Futbol, al Centre Cívic de les Masies de Sant Miquel, al Centre Cívic Joan Català, al Centre  Cívic de Saifores, entre d’altres llocs del municipi.

El diumenge dia 6 de maig, a dos quarts de vuit de la tarda, l’alcaldessa de Banyeres, Núria Figueras i la regidora de Benestar Social, Joana Fernández van trencar la guardiola i la quantitat recaptada ha estat de 310.78€ més 200€ que va destinar l’Ajuntament, fent un total de 510.78€, demostrant un cop més que Banyeres del Penedès es solidaritza amb totes les causes benèfiques.

Lourdes Meroñó

Llorenç del Penedès: Convocatòria de la 7a Biennal de Pintura Ràpida





El proper diumenge dia  17 tindrà lloc la setena edició d’aquest concurs de pintura ràpida, que sobre Llorenç del Penedès, amb lliure elecció de tema i tècnica.

El participants s’hauran de presentar el mateix dia 17 a la Casa de Cultura (Carrer Mestre González, 6) entre les 8 i les 10 del matí per presentar els materials per se segellats, i rebre la bossa de l’esmorzar.

Com màxim a les 14 hores s’ha de lliurar l’obra acabada.

Amb les obres presentades s’organitzarà una exposició (en funció de l’espai pot ser que no puguin ser exhibides totes les obres, aspecte del qual s’informa a tots els participants) que romandrà oberta el públic fins el dia 1 de juliol a la mateixa Casa de Cultura.

El premis són:

1r  Premi: 800 Euros (La Caixa)
2n Premi: 400 Euros (Ajuntament de Llorenç del Penedès)
3r Premi: 350 Euros (BMN-Caixa Penedès)
1r Accèssit: 300 Euros (Beumer)
2n Accèssit:  300 Euros (Ajuntament de Llorenç del Penedès)
Premi Jove (participants de 15 a 25 anys): 250 Euros (BMN-Caixa Penedès)
El jurat pot declarar deserts els premis

El lliurament de premis es farà el mateix dia 17 de juny a les 6 de la tarda  per la qual cosa si l’autor no pot ser present pot delegar en un representant, o bé acordar un altre dia per recollir-ho personalment a la Casa de Cultura.

Es convidarà als participants un dinar,  al qual poden acudir els seus acompanyants abonant 5 €.

Les obres premiades (només pot ser una per autor) resten en mans dels patrocinadors. Els concursants no premiats podran vendre les obres a l’exposició organitzada per exhibir-les.
Les obres no premiades es podran retirar entre el 2 i el 16 de juliol, cas de no retirar-les dins aquests dies, passaran a ser propietat de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.


Mida de les teles per poder participar:
Mínim: 12 F (61 x 50 cm)
Màxim: 40 F (1oo x 81 cm)
Només amb fons d’un sol color (monocrom)

Més informació:
Casa de Cultura
Telf. 977.678.690
joventut@llorenç.altanet.org

Més Europa: La migració, l'asil i la lliure circulació: un informe i un Eurobaròmetre sobre la feina feta per la UE i la opinió dels seus ciutadans


Foto: Luis Miguel Bugallo



La Comissió va publicar el passat 30 de maig un informe sobre la feina feta l’any 2011 en els àmbits de la immigració i l’asil, que va acompanyat d’una enquesta Eurobaròmetre sobre l’actitud dels ciutadans europeus envers la mobilitat entre fronteres, la migració i la seguretat. Segons l’enquesta, vuit de cada deu europeus opinen que els països de la UE haurien d’oferir protecció i asil a les persones que ho necessitin i que les normes d’admissió dels sol•licitants d’asil haurien de ser les mateixes a tota la UE. Una àmplia majoria dels europeus (67%) considera important el fet de poder viatjar dins la UE sense controls fronterers interns.
Cecilia Malmström, comissària d’Afers d’Interior de la UE, ha declarat que “les xifres de l’informe i el resultat de l’enquesta confirmen el punt de vista de la Comissió que la Unió Europea necessita una política de migració sòlida i coherent, que respongui a les necessitats a curt i a llarg termini. Cal que gestionem eficaçment les nostres fronteres exteriors a fi de garantir la lliure circulació dins la UE, de donar una protecció autèntica a qui la necessita i, al mateix temps, d’oferir canals per a la immigració i la mobilitat legals”.

Alguns punts destacats de l’informe i de l'Eurobaròmetre són:


- Migració legal
INFORME:
A la UE hi ha al voltant de 20,2 milions de nacionals de tercers països, xifra que equival aproximadament al 4% de la població total (502,5 milions) i al 9,4% dels 214 milions de migrants que es calcula que existeixen arreu del món.
Eurobaròmetre:
68% dels enquestats considera que els immigrants legals han de tenir els mateixos drets que els ciutadans nacionals.
42% són del parer que la UE hauria d’encoratjar la immigració laboral des d’altres països per contribuir a abordar els reptes demogràfics i l’escassesa de mà d’obra
46% n’és contrari a encoratjar la immigració laboral d’altres països.

- Migració irregular
INFORME:
El 2011 es va denegar l’entrada a la UE a prop de 343.000 persones, un 13% menys que el 2010. També el 2011, es va detenir al voltant de 468.500 persones (menys que les 505.000 de 2010) i els Estats membres van expulsar uns 190.000 nacionals de tercers països (un 15% menys que el 2010).
Eurobaròmetre:
80% dels Europeus enquestats pensen que la UE hauria d’augmentar l’ajuda als Estats membres per gestionar la immigració irregular.
78% és del parer que el cost que aquesta gestió implica s’hauria de compartir entre els Estats membres de la UE.


- Integració
INFORME:
L’any 2010, la taxa d’ocupació mitjana dels nacionals de tercers països d’entre 20 i 64 anys va ser del 58,5%, i la del total de la població de la mateixa franja d’edat del 68,6%.
Eurobaròmetre:
53% dels enquestats pensa que la immigració enriqueix els països de la UE econòmicament i culturalment.
60% dels europeus enquestats creu que els immigrants poden tenir dificultats d’integració a causa de la discriminació.


- Asil
INFORME:
L’any 2011, els països de la UE van comptabilitzar una mica més de 302.000 sol•licituds d’asil. Això representa un increment del 16,2% respecte a 2010 però segueix estant molt per sota el pic de 425.000 sol•licituds de 2001.
Eurobaròmetre:
80% dels enquestats considera que els Estats membres de la UE haurien d’oferir protecció i asil a les persones que ho necessitin
80 % dels europeus enquestats opinen que els sol•licitants d’asil s’haurien de repartir més equitativament entre els països de la UE.

- Schengen i la lliure circulació
INFORME:
L’any 2011 es van expedir aproximadament 12,7 milions de visats Schengen, la majoria a Rússia (40,7%), seguida d’Ucraïna (8,7%), la Xina (8,1%) i Turquia (4,7%).
Eurobaròmetre:
57% dels enquestats pensa que s’haurien de facilitar els viatges a la UE per turisme o negocis als ciutadans dels països de fora la UE.
67 % creu que és important la possibilitat de viatjar dins la UE sense controls a les fronteres interiors.


Antecedents
Els informes anuals sobre immigració i asil responen a la petició que va fer el Consell Europeu l’any 2008, quan es va adoptar el Pacte sobre Immigració i Asil. El tercer d’aquests informes (2011) destaca els principals avanços de la UE i dels Estats membres per afrontar els reptes en aquest àmbit, en particular:
-  Garantir que les oportunitats d'immigració i mobilitat legals responguin a les necessitats de la UE.
-  Seguir procurant la integració efectiva a fi d’aprofitar plenament el potencial ofert pels immigrants en termes econòmics però també socials i culturals.
-  Respondre a les pressions migratòries aplicant de manera efectiva les mesures existents per reduir la immigració irregular: entre d’altres mitjançant el diàleg i la cooperació amb els països de fora la UE, la solidaritat amb els països de la UE més afectats i el funcionament correcte dels controls a les fronteres i els procediments d’expedició de visats.
-  Assolir el 2012 un sistema europeu comú d’asil, a fi de garantir la protecció de les persones que ho necessitin. La UE només podrà aprofitar plenament la contribució positiva de la migració si compta amb una política coherent que abordi tots aquests aspectes.

En aquest context, el suport de la UE a través de l'ajuda financera per a la migració i la mobilitat segueix sent un aspecte important tant de la solidaritat dins la UE com de la cooperació amb els altres països

Cine: Estrenes esperats



The Bourne Legacy
The House Of The End Of The Street
The Great Gatsby
Les Misérables
The Amaizing Spider-Man (nou trailer)








The House Of The End Of The Street.
Encara que no es té data per l’estrena a Espanya, probablement arribarà aquesta pel•lícula de terror, protagonitzada per Jennifer Lawrence (Los Juegos del Hambre). Un film de terror on una dona i la seva filla es traslladen a viure al costat d’una casa on un noia va matar els seus pares.
Probable estrena: a partir de setembre.









Les Misérables

Primer teaser trailer de l’adaptació en versió musical de l’obra de Victor Hugo. Amb Hugh Jackman, Russell Crowe i Anne Hathaway.
Estrena previst: A dia d’avui la data prevista per estrena a Espanya és el 28 de desembre.







The Bourne Legancy

La saga Bourne sense en Matt Damon, substituït per Jeremy Renner (Ojo de Halcón als Vengadors de la Marvel), amb Rachel Weisz i Edward Norton.

Prevista per estrenar: 17 d’agost







The Great Gatsby

Nova versió amb Leonardo di Caprio com a protagonitza de l’adaptació de l’obra d’Scott Fitzgerald; li acompanyen Carey Mulligan (Drive) i Tobey Maguire (l’anterior Spider-Man)
Estrena prevista: 25 de desembre










The Amaizing Spider-Man
Un nou trailer d’aquesta espectacular producció amb Andrew Garfield (La Red Social) i Emma Stone (Crazy, Stupid Love; Criadas y Señoras);
Estrena prevista: 6 de juliol




dimecres 30 de maig de 2012

Anàlisi del Comitè de Drets Econòmics, Social i Cultural a l'informe presentat per Espanya.


En virtud al Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals que Espanya té signat va remetre informeobre la situació d'aquest àmbits a l'Estat. Aquest informe avaluat pel Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides (ECOSOC), a donat lloc a la següent informació: 



Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
48º período de sesiones
30 de abril a 18 de mayo de 2012
Examen de los informes presentados por los Estados partes en virtud de los artículos 16 y 17 del Pacto
Observaciones finales del Comité sobre los Derechos Económicos, Sociales y Culturales


España
1. El Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales examinó el quinto informe de España sobre la aplicación del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (E/C.12/ESP/5) en sus sesiones 12ª, 13ª y 14ª, celebradas los días 7 y 8 de mayo de 2012 (E/C.12/2012/SR12-14), y aprobó, en su 28ª sesión, el 18 de mayo de 2012, las observaciones finales que figuran a continuación.

A. Introducción
2. El Comité acoge con satisfacción la presentación del quinto informe de España, que se ajusta a las directrices del Comité y expone las medidas adoptadas en relación con las anteriores recomendaciones del Comité. El Comité acoge también con satisfacción las respuestas presentadas por escrito a su lista de cuestiones (E/C.12/ESP/Q/5/Add.1), así como los datos estadísticos incluidos.
3. El Comité valora la oportunidad de un dialogo constructivo con el Estado parte, así como la participación de una amplia delegación de expertos de los ministerios competentes.
B. Aspectos positivos
4. El Comité toma nota con reconocimiento de la ratificación de los siguientes instrumentos internacionales:
(a) el Protocolo Facultativo del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (23 de septiembre del 2010);
(b) la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad y su Protocolo Facultativo (3 de diciembre de 2007),;
(c) la Convención Internacional para la protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas (24 de septiembre de 2009); y
(d) el Protocolo Facultativo de la Convención contra la Tortura y Otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes (4 de diciembre de 2006).
5. El Comité expresa su satisfacción por una serie de medidas adoptadas por el Estado parte para mejorar el disfrute de los derechos sociales, económicos y culturales, en particular:
(a) la adopción de la  Ley 12/2009, del 30 de octubre de 2009, reguladora del derecho de asilo y de la protección subsidiaria, que incluye las directivas europeas y la protección de los derechos consagrados por la Convención de 1951 sobre el estatus de los refugiados;
(b) la adopción del Plan de Acción para el Desarrollo de la Población Gitana 2010-2012 y de la “Estrategia Nacional para la Inclusión Social de la Población Gitana 2012-2020”;
(c) la Ley Orgánica 3/2007, del 22 de marzo de 2007, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres;
(d) la Ley 30/2006, del 14 de diciembre de 2006, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a Personas en Situación de Dependencia;
(e) la Ley Orgánica 1/2004, del 28 de diciembre de 2004, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género; y
(f) las medidas adoptadas en materia de tráfico de personas, especialmente: la tipificación del delito de trata de personas en el Código Penal; la ratificación del Convenio Europeo contra la Trata de Seres Humanos; y la puesta en marcha del I Plan Integral de Lucha contra la Trata de Seres Humanos con fines de Explotación Sexual 2009-2012 y del III Plan contra la Explotación Sexual de la Infancia y la Adolescencia 2010-2013.
C. Principales motivos de preocupación y recomendaciones
6. Al Comité le preocupa que, a excepción del derecho a la educación que está incluido dentro de los derechos fundamentales protegidos por la Constitución, los derechos económicos, sociales y culturales solamente son considerados por el Estado parte como principios rectores de la política social y económica, de la legislación y de la práctica judicial. Al Comité también le preocupa que las disposiciones del Pacto hayan sido invocadas y aplicadas pocas veces ante los tribunales del Estado parte.
El Comité insta al Estado parte a que, en virtud del principio de indivisibilidad, universalidad e interdependencia de los derechos humanos, adopte las medidas legislativas pertinentes para garantizar a los derechos económicos, sociales y culturales un nivel de protección análogo que el que se aplica a los derechos civiles y políticos. Asimismo, el Comité recomienda al Estado parte que tome las medidas adecuadas para asegurar la plena justiciabilidad y aplicabilidad de todas las disposiciones del Pacto por los tribunales nacionales.
7. Al Comité le preocupa que, en su mandato, el Defensor del Pueblo carece de una referencia a la promoción de los derechos humanos y a la educación en materia de derechos humanos. También le preocupa que la Defensoría del Pueblo no tenga la capacidad para llevar quejas individuales por violaciones de los derechos económicos, sociales y culturales antes los tribunales.
El Comité recomienda al Estado parte que extienda la competencia de la Defensoría del Pueblo a la promoción de los derechos humanos y a la educación en la materia, así como a la facultad de presentar casos ante los tribunales.
8. El Comité expresa su preocupación por la reducción de los niveles de protección efectiva de los derechos consagrados en el Pacto que ha resultado de las medidas de austeridad adoptadas por el Estado parte, perjudicando de forma desproporcionada el disfrute de sus derechos por las personas y los grupos desfavorecidos y marginados, especialmente los pobres, las mujeres, los niños, las personas con discapacidad, los adultos y los jóvenes desempleados, las personas mayores, los gitanos, los migrantes, y los solicitantes de asilo (art. 2.1).
El Comité recomienda al Estado parte garantizar que todas las medidas de austeridad adoptadas identifiquen el contenido mínimo esencial de todos los derechos del Pacto, y tomar todas las medidas apropiadas para proteger este contenido esencial en cualquier circunstancia, especialmente para las personas y los grupos desfavorecidos y marginados. En este contexto, el Comité recomienda al Estado parte recopilar información estadística desagregada, con el objeto de identificar a las personas y grupos afectados y aumentar la eficacia de sus esfuerzos para la protección de sus derechos económicos, sociales y culturales. El Comité también señala a la atención del Estado parte su carta abierta sobre los derechos económicos, sociales y culturales en el contexto de la crisis económica y financiera, con fecha 16 de mayo de 2012.
9. Al Comité le preocupa que la descentralización de las competencias relacionadas con los derechos económicos, sociales y culturales haya resultado en un disfrute dispar de estos derechos en las 17 comunidades autónomas  (art. 2.1).
El Comité insta al Estado parte para velar porque las disparidades entre comunidades autónomas en términos de inversión social y de los diferentes recortes realizados en los servicios públicos de bienestar social, no resulten en un disfrute inequitativo o discriminatorio de los derechos económicos, sociales y culturales.
10. Al Comité le preocupa la disminución de la ayuda oficial al desarrollo (AOD) que afecta el compromiso del Estado parte de situarla en, al menos, un 0.7% del PIB (art. 2).
El Comité recomienda al Estado parte redoblar sus esfuerzos con vistas a elevar la ayuda oficial al desarrollo a un nivel no menor del 0.7% del PIB de acuerdo con los objetivos adquiridos a nivel internacional.
11. Preocupa al Comité que, pese a las medidas adoptadas por el Estado parte, los inmigrantes y los gitanos sigan siendo objeto de discriminación en el disfrute de los derechos económicos, sociales y culturales, en particular en lo que respecta al empleo, la vivienda, la salud y la educación. También preocupa al Comité la persistencia de actitudes hostiles e intolerantes hacia estos colectivos, inclusive por parte de los agentes de la fuerza pública (art. 2.2).
El Comité recomienda al Estado parte incrementar las medidas adoptadas para erradicar la discriminación que sufre la población inmigrante y los gitanos, así como para sancionar todo tipo de práctica discriminatoria. El Comité recomienda al Estado parte adoptar el proyecto de Ley Integral para la Igualdad de Trato y la No Discriminación. En esta perspectiva, el Comité señala a la atención del Estado parte su Observación general Nº 20, relativa a la no discriminación (2009).
12. El Comité está preocupado, particularmente en el contexto de la crisis económica y financiera, por el continuo incremento de las tasas de desempleo y del desempleo de larga duración que afectan negativamente a un porcentaje elevado de la población del Estado parte, especialmente los jóvenes, los inmigrantes, los gitanos, y las personas con discapacidad, agravando la situación de vulnerabilidad en la cual se encuentran (arts. 2.2 y 6).
El Comité recomienda al Estado parte que refuerce sus programas y adopte estrategias eficientes con miras a reducir las tasas de desempleo y cumplir progresivamente con el pleno disfrute del derecho al trabajo El Comité recomienda al Estado parte evitar cualquier retroceso en el ámbito del empleo, incluyendo en materia de protección de los derechos laborales de los trabajadores El Comité también requiere al Estado parte entregar en su próximo informe periódico estadísticas anuales en cuadros sobre la situación general del empleo, desagregadas por sexo, edad, nacionalidad y discapacidad. Asimismo, el Comité recomienda que la formación profesional de calidad siga siendo prioritaria, especialmente en los casos de desempleo de larga duración, tomando en cuenta las necesidades de las personas y grupos desfavorecidos y marginados. A este respecto, el Comité señala a la atención del Estado parte su Observación general Nº 18, sobre el derecho al trabajo (2005).
13. Preocupa al Comité que la persistencia de ciertos estereotipos sobre las funciones de género sigan impidiendo que las mujeres disfruten, en igualdad de condiciones que los hombres, del derecho al trabajo. El Comité sigue preocupado por la menor representación de las mujeres en los cargos decisorios, tanto en el sector público como en el privado. Le preocupa, asimismo, que, pese a los esfuerzos desarrollados en la materia, la diferencia de remuneración entre hombres y mujeres siga siendo considerable, en contra del principio de salario igual por trabajo de igual valor que figura en la legislación del Estado parte y en el Pacto (art. 3, 6, 9, 10).
El Comité recomienda al Estado parte redoblar sus esfuerzos para combatir los estereotipos de género en la familia y en la sociedad, inclusive promoviendo la igual representación de hombres y mujeres en los cargos decisorios de los sectores público y privado. También insta al Estado parte a vigilar el cumplimiento, por los actores privados, de la legislación sobre la igualdad de trato, la no discriminación y el principio de salario igual por trabajo de igual valor. Paralelamente, el Comité pide al Estado parte promueva una mayor participación de los hombres en las labores de atención y en el suministro de servicios de atención para niños, personas con discapacidad, personas mayores y enfermos.
14. Al Comité le preocupan los casos de las personas que siguen retenidas en los centros de internamiento para los extranjeros pendientes de expulsión en condiciones de hacinamiento, sin acceso a la información y a servicios adecuados de asistencia social, médica o legal, pese a la adopción de la nueva regulación de estos centros introducidas con la Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre de 2009 (art. 2 2)).
El Comité insta al Estado parte a dar pleno efecto a las nuevas regulaciones para mejorar las condiciones de vida en los centros de retención para los extranjeros pendientes de expulsión, especialmente en términos de su acceso a servicios adecuados de asistencia sanitaria, social, legal y médica.  
15. El Comité está preocupado por la persistencia de altos niveles de violencia doméstica y otras formas de violencia de género, a pesar de los esfuerzos del Estado parte para prevenirla, así como por los recortes presupuestarios que han afectado a los procesos de apoyo y acompañamiento a las víctimas en algunas comunidades autónomas.  (art. 10).
El Comité alienta al Estado parte a seguir evaluando los efectos de la aplicación de los diversos planes y medidas en contra de la violencia doméstica y otras formas de violencia de género, en especial en contra de la mujer, asegurando la continuidad de los esfuerzos, y garantizando que las medidas restrictivas de austeridad adoptadas en el contexto de la crisis económica y financiera no perjudiquen la protección de las víctimas ni sus derechos. El Comité también recomienda al Estado parte profundizar sus medidas y asegurarse que todas las estrategias de prevención y atención en la materia lleguen a las mujeres en situación de mayor vulnerabilidad en razón de su entorno social, drogodependencia, enfermedad, o de cualquier otra condición desventajosa.
16. El Comité constata con preocupación que, según los datos a su alcance, el 21.8% de la población vive aún por debajo del umbral de pobreza y que en el contexto de la crisis económica y financiera, se ha incrementado considerablemente el índice de personas en riesgo de pobreza (arts.  9 y 11).
El Comité recomienda vigorosamente al Estado parte que adopte e implemente un nuevo programa nacional de lucha integral contra la pobreza. El Comité recomienda que en él se incluyan medidas específicas y estrategias para mitigar los efectos adversos resultantes de la actual crisis económica y financiera, y que preste particular atención a las personas y grupos desfavorecidos y marginados. A este respecto, el Comité remite al Estado parte a su declaración sobre la pobreza y al Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (2001).
17. Al Comité le preocupa que, en circunstancias en que uno de cada cuatro menores de edad vive actualmente por debajo del umbral de pobreza, las prestaciones económicas a las familias hayan sido severamente restringidas o incluso, eliminadas, como en el caso de la prestación económica de pago único por nacimiento o adopción de un hijo. (arts. 10 y 11).
El Comité recomienda al Estado parte revisar las reformas adoptadas en el contexto de la actual crisis económica y financiera para garantizar que todas las medidas de austeridad implementadas mantengan el nivel alcanzado de protección de los derechos económicos, sociales y culturales, y sean en todos casos temporales, proporcionales y no perjudiciales para los derechos económicos, sociales y culturales.
18. Al Comité le preocupa que el Salario Mínimo Interprofesional (SMI) haya sido congelado desde el año 2011 a un valor que no permite un nivel de vida digno (art. 7).
El Comité recomienda al Estado parte garantizar que el Salario Mínimo Interprofesional (SMI) permita a todos los trabajadores y a sus familias gozar de condiciones de existencia dignas y que se ajuste periódicamente al costo de la vida, de conformidad con el artículo 7 del Pacto y con los estándares del Comité Europeo de Derechos Sociales.
19. El Comité está preocupado por las modificaciones introducidas por el Real Decreto-ley 16/2012, del 20 de abril de 2012, en particular a la Ley de Extranjería de 2009, que recortan los derechos de acceso de los inmigrantes en situación irregular a los servicios públicos de salud (art. 12).
El Comité recomienda al Estado parte asegurar que, de conformidad con el Comentario General 14 y con el principio de universalidad de las prestaciones sanitarias, las reformas adoptadas no limiten el acceso de las personas que residen en el Estado parte a los servicios de salud, cualquiera sea su situación legal. También recomienda que el Estado parte evalue el impacto de toda propuesta de recorte en cuanto al acceso de las personas y colectivos desfavorecidos y marginados a los servicios de salud.
20. El Comité constata con preocupación que los niveles de pensión sean, en muchos casos, inferiores al nivel de subsistencia mínimo, poniendo a sus beneficiarios en riesgo de pobreza. Al Comité le preocupa de forma particular la situación de las mujeres que reciben pensiones de viudedad más bajas. (arts. 9, 10, 11 y 12)
El Comité recomienda al Estado parte que revise la cuantía de las pensiones contributivas y no contributivas, para garantizar un nivel de vida adecuado a todos sus beneficiarios, inclusive en tiempos de crisis económica y financiera.
21. Al Comité le preocupa profundamente la situación de los individuos y de las familias que se encuentran abrumados por los costes de la vivienda tras haber accedido a hipotecas de larga duración, situación que ha ocasionado que muchos hayan sido desalojadas de sus viviendas y que otros estén en alto riesgo de perderla. Al Comité también le preocupa que el Real Decreto-ley 6/2012 de 9 de marzo de 2012 deje a discrecionalidad de las entidades bancarias la admisión de la dación en pago (art. 12).
El Comité recomienda al Estado parte impulsar una reforma legislativa que faculte la dación de la vivienda en pago de la deuda hipotecaria, de modo que esta opción  no dependa únicamente de la discrecionalidad de las entidades bancarias. Igualmente se recomienda al Estado parte incentivar individuos y familias a considerar arrendar propiedades como forma alternativa de acceder a la vivienda. En este sentido, el Comité también recomienda que el Estado parte trabaje en coordinación con las comunidades autónomas para invertir más recursos en el aumento de la oferta de vivienda social que permita cubrir la demanda, de conformidad con el Comentario General No 4.
22. Al Comité le preocupa que se sigan realizando desalojos forzosos sin las debidas garantías legales, sin que las personas afectadas sean consultadas previamente, y sin que se les ofrezca una alternativa de alojamiento o compensación (art. 12).
El Comité recomienda al Estado parte implementar un marco legislativo que establezca requisitos y procedimientos adecuados a seguir antes de que se proceda a un desalojo, tomando en cuenta las disposiciones de la Observación General 7 del Comité, las recomendaciones del Relator Especial sobre una vivienda adecuada y los Principios y directrices de las Naciones Unidas sobre desalojos y desplazamiento.
23. Al Comité le preocupa que todavía no se haya adoptado una definición oficial de “persona sin hogar”, como base para la recolección de datos desagregados sobre el número de personas sin vivienda,  para poder  evaluar la evolución del fenómeno y adoptar medidas adecuadas en la materia (art. 12).
El Comité recomienda al Estado parte establecer una definición oficial de “la persona sin hogar” de conformidad con las recomendaciones del Relator Especial sobre una vivienda adecuada y las directrices de la Conferencia Europea de Consenso 2010 sobre el Fin del Sinhogarismo. Recomienda también al Estado parte recopilar datos desagregados sobre el número de personas sin vivienda y el impacto de la crisis económica y financiera para ellas, con el fin de formular e implementar medidas de rehabilitación efectivas.
24. El Comité constata con preocupación las dificultades encontradas por las mujeres, en función de su lugar de residencia, para acceder al aborto de conformidad con la Ley Orgánica 2/2010 del 3 de marzo de 2010. Al Comité le preocupa también que, en la mayor parte de las comunidades autónomas, los impedimentos burocráticos y temporales obligan a muchas mujeres acudir a clínicas privadas (arts. 12, 10).
El Comité recomienda al Estado parte garantizar la plena aplicación de la Ley Orgánica 2/2010 de 3 de marzo de 2010 en todo el territorio nacional. En este contexto, el Comité recomienda al Estado parte adoptar un procedimiento básico común a todas las comunidades para garantizar un acceso equitativo a la interrupción voluntaria del embarazo; para asegurar que el ejercicio de la objeción de conciencia por parte de médicos y de otros miembros del personal sanitario, no constituya un obstáculo para las mujeres que quieran poner fin a un embarazo; y prestando una atención especial a la situación de las adolescentes y mujeres migrantes.
25. Al Comité le preocupa el aumento del consumo de drogas y del abuso de alcohol, principalmente por los jóvenes, así como  la ausencia de una información más detallada sobre este fenómeno y sus posibles causas (art. 12).
El Comité recomienda al Estado parte que fortalezca sus estrategias de lucha contra el consumo de drogas y el abuso de alcohol tomando en cuenta los diferentes factores de riesgo y todos los actores involucrados; que desarrolle servicios de salud y de atención psicosocial adecuados; que incorpore una propuesta metodológica para el tratamiento de desintoxicación; y que implemente medidas administrativas, sociales y educativas  para atender estos problemas.
26. Al Comité le preocupa que, a pesar de los progresos realizados, la tasa de abandono escolar temprano siga siendo el doble de la media de la Unión Europea (art. 13).
El Comité recomienda al Estado parte redoblar sus esfuerzos para reducir la tasa de abandono escolar temprano, en consonancia con la Estrategia Europea 2020, adoptando una estrategia que aborde los determinantes socio-económicos que influyen en la decisión del abandono prematuro de los estudios, y priorizando a las personas y los grupos más desfavorecidos y marginados.
27. El Comité advierte con preocupación que la educación ha sido uno de los sectores más afectados por los recortes en el presupuesto asignado tanto por el Estado central como por comunidades autónomas. (art. 13).
El Comité recomienda al Estado parte asegurar una inversión económica y presupuestaria sostenida y suficiente en educación, que sirva para garantizar la calidad y las condiciones de igualdad para todos los niños y niñas. El Comité solicita al Estado parte presentar datos estadísticos en su próximo informe periódico sobre los montos y proporciones de los fondos públicos dedicados a la educación.
28. El Comité está preocupado por las medidas regresivas adoptadas por el Estado parte que incrementan las tasas universitarias, poniendo en riesgo el acceso de las personas y grupos desfavorecidos y marginados a la educación universitaria (arts. 13).
El Comité recomienda al Estado parte revisar las medidas regresivas que han sido adoptadas en materia de las tasas universitarias teniendo en cuenta el párrafo 2 c) del artículo 13 del Pacto, y garantizando que todos tengan iguales posibilidades de acceso a los estudios superiores en función de sus capacidades,
29. Al Comité le preocupa que, en el contexto de la crisis económica y financiera, los recortes presupuestarios pongan en peligro la protección y la promoción de la capacidad creativa e investigativa del Estado parte, así como las oportunidades de acceso efectivo de todas las personas y comunidades a participar en la vida cultural (art. 15).
El Comité recomienda al Estado parte reforzar todas las medidas en curso y adoptar cualesquiera que fuese necesaria para garantizar los más amplios niveles de realización de los derechos culturales consagrados en el artículo 15 del Pacto.
30. El Comité alienta al Estado parte a considerar la posibilidad de ratificar la Convención Internacional sobre la protección de los derechos de todos los trabajadores migratorios y de sus familiares.
31. El Comité pide al Estado parte que dé amplia difusión a las presentes observaciones finales en todos los niveles de la sociedad, en particular entre los agentes estatales, los jueces y las organizaciones de la sociedad civil y que, en el próximo informe periódico, dé cuenta al Comité sobre las medidas adoptadas para aplicarlas. También alienta al Estado parte a que haga participar a las instituciones nacionales de derechos humanos, las organizaciones no gubernamentales y los demás miembros de la sociedad civil en el debate nacional previo a la presentación de su próximo informe periódico.
32. El Comité pide al Estado parte que presente, a más tardar el 18 de mayo de 2017, su sexto informe periódico, preparado con arreglo a las directrices revisadas del Comité sobre la preparación de informes, aprobadas en 2008 (E/C.12/2008/2).


OCINE El Vendrell, del 1 al 7 de Juny



Blancanieves La Leyenda del Cazador (Snow White and the Huntsman) 
Acció i Fantasia
Director Rupert Sanders
Repartiment: Kristen Stewart, Charlize Theron, Chris Hemsworth, Bob Hoskins, Ian McShane, entre d’altres

Al conte de Blancaneus li han donat un gir  on la dolça princesa esdevé una lluitadora nata.

Kristen Stewart, més que coneguda per la nissaga Crepúsculo, i Charlize Theron, a la que vam veure fa molt poc en Young Adult e inoblidable a Monster, plantegen un duel perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent que farà, sens dubte, que hi hagi divisió d’opinions entre el públic si els fan la pregunta de “qui és la més bella”. Chris Hemsworth és Thor, al  que podem veure ara mateix a Los Vengadores; Ian McShane el va veure a Piratas del Caribe, Mareas Misteriosas o a la sèrie de televisió Los Pilares de la Tierra. Bob Hoskins és un secundari de gran prestigi.
Com ja us vam deixar un trailer en un post anterior, ara us deixem la catifa vermelle i un parell d'escenes que segur us agradaran.




En Fuera de Juego
Comèdia
Director: David Marqués
Repartiment: Fernando Tejero, Diego Peretti, Pepe Sancho, Hugo Silva, Laura Pamplona, Carolina Peleritti, Ricardo Darin, Jordi Sánchez, entre otros.

Un metge argentí i un representant de futbol de poca volada es troben a les mans un jove crack, a partir d’aquí, mentides, picaresques i sorpreses.

Un repartiment molt conegut de les sèries de comèdia de televisió; Tejero el més famós de tots els porter de ficció (Aquí no hay quien viva) on va treballar també Laura Pamplona (la vam veure també a Los Misterios de Laura; Jordi Sánchez en inefable “Sr. Rancio” de La que se avecina, a més del recordat López de Plats Bruts; Hugo Silva de Los Hombres de Paco, un històric com Pepe Sancho; Diego Peretti va treballar a Maktub,
David Marqués ja havia dirigit a Fernando Tejero  a Desechos, abans havia dirigit Aislados i Cualquiera, una peculiaritat d’aquest director és que fins ara és que a Cualquiera va dirigir Jean-Luc Ducasse, va repetir amb ell a Aislados i va afegir Adrià Collado, a Adrià Collado el va dirigir després a Desechos, afegint a Fernando Tejero i ara Tejero es troba en aquesta la seva quarta pel•lícula.
La produccio és hispano argentina




Continuen
Infiltrados en Clase
Cuando te encuentre
Lorax
Los Vengadores
Sombras Tenebrosas
American Pie: El Reencuentro
La Sombra de la Traición
Men in Black 3 (també en 3 D)

Horaris

dimecres 23 de maig de 2012

OCINE El Vendrell: del 25 al 31 de maig


Men in Black 3 ( també en 3D)
Ciència Ficció d’Acció
Director: Barry Sonnenfeld
Repartiment: Will Smith, Tommy Lee Jones, Josh Brolin, Alice Eve, Emma Thompson, entre d’altres.

L’Agent J (Will Smith) viatja en el temps per detenir un extraterrestre per evitar l’assassinat de l’agent K (Tommy Lee Jones / Josh Brolin) i canviar la història.


Will Smith, és un actor que ha desenvolupat una gran varietat de papers, més enllà d’aquesta mena de Fresh Prince vestit de negre que és el paper d’agent J. Tommy Lee Jones era de fet un especialista en dolents (us recordeu de Alerta Màxima o Lunes Tormentoso?) per passar a ser un “dur” del costat de la llei.  Josh Brolin va ser un dels intèrprets de Los Goonies (1985), és fill de l’actor James Brolin i fins ara ha fet sobretot paper secundaris.  
Barry Sonnenfeld ha estat el director de les tres produccions de Men in Black, també ha dirigit Conserje a su Medida, Wild, Wild, West, o La Família Adams I i II.



Cuando te encuentre (The Lucky One)
Drama romàntic.
Director: Scott Hicks
Repartiment: Zac  Efron, Taylor Schiling, Blythe Danner, entre d’altres.

Un Marine viatja per Louisiana desprès d’haver servit tres cops a l’Iraq cercant una dona desconeguda que ell creu li ha portat bona sort durant la guerra.


Scott Hicks ha dirigit abans r Shine (va ser nomitat a l’oscar com a millor director i millor guió) Solo Ellos i Corazones en L’Atlàntida, per exemple.
Zac Efron es va fer famós per High School Musical, i l’any passat el vam poder veure a Noche de Fin de Año.  Taylor Schiling prové de la televisió (Mercy).
Continuen:
La Sombra de la Traición
American Pie: El Reencuentro
Los Cachorros: El Código de Marco Polo
Sombras Tenebrosas
Los Juegos del Hambre
Los Vengadores
Safe
Infiltrados en Clase

Veure horaris

dimarts 15 de maig de 2012

OCINE El Vendrell Programació del 18 al 24 de maig.



La Sombra de la Traición (The Double)
Thriller.
Director: Michael Brandt
Repartiment: Richard Gere, Topher Grace, Martin Sheen, entre d’altres.

Un agent de la CIA retirat junt amb jove agent del FBI investiguen la misteriosa mort d’un senador, totes les pistes condueixen a un assassí soviètic.

Feia un parell d’anys que no veiem a Richard Gere a la gran pantalla en una nova pel•lícula, però per aquest mateix any hi ha un altre pel•lícula per estrenar, titulada Arbitratge i d’altre en la que posa la seva veu (Henry & Me) i pel proper any també està anunciada Red Band.   Thopher Grace, va treballar a la sèrie de televisió Aquellos Maravillosos Años i a participat a Predators o a Spider-man 3.  Martin Sheen va començar a ser conegut arrel la seva interpretació a Apocalipsis Now, és un actor consolidat que va assolir un alt nivell de popularitat arrel la sèrie de televisió El Ala Oeste de la Casa Blanca; el darrer any va actuar a The Way sota la direcció i en companyia del seu fill Emilio Estevez, perquè Martin Sheen es diu en realitat Ramon Antonio Gerard Estevez.
És el primer cop que Michael Brandt es posa a dirigir una pel•lícula, però en canvi és un guionista experimentat en arguments d’acció com ara 2 Fast 2 Furious o Wanted.


Los Cachorros: El Código de Marco Polo
Animació
Director: Sergio Manfio.

Un grup d’animalets han de salvar la ciutat de Venècia lluitant contra la perversa Bruixa Corneja.  La veu de Carlos Latre forma part dels atractius de la pel•lícula.










Continuen: 

American Pie: El Reencuentro

Infiltrados en Clase

Los Vengadores (també en 3D)

Los Juegos del Hambre

Intocable

Safe

Sombras Tenebrosas

BANYERES: SORTIDA A GIRONA. FESTA DE LES FLORS



El passat dissabte dia 12 de maig, l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Banyeres va organitzar una sortida a la festa de les flors de Girona. Es va sortir a ¾ de 8 del matí en autocar i sobre 2/4 d’11 del matí arribàvem a Girona on ens esperava el guia oficial de Girona, Manel Xarles, qui ens va estar explicant que aquell dia s’esperaven 90.000 persones i que al finalitzar la setmana, unes 500.000 persones. Ens va portar als principals llocs on es feia la 57 exposició de flors fins aproximadament 2/4 de dues del migdia,a més de gaudir de l’espectacle de l’ornamentació de les flors, aprofitava per explicar-nos i endinsar-nos en diverses èpoques passades de la ciutat, sobretot de la part antiga. Després, van anar a dinar al restaurant cèntric de Girona, Restaurant L’Argadà, on van poder gaudir d’un dinar a base d’amanida, carn a la brassa, pastís de llimona, cafè,  vi, aigua, refresc i pa. Posteriorment i ja sense el guia local, però seguint les seves indicacions, van anar a visitar més indrets emblemàtics, als quals durant el matí no s’havia pogut anar degut a la quantitat de persones que estaven formant llargues cues. Finalment, a dos quarts de sis de la tarda, van agafar l’autocar direcció Banyeres on s’arribava a dos quarts de vuit del vespre. Un dia inoblidable, on veïns de Banyeres, inclosa l’alcaldessa, Núria Figueras, van poder gaudir d’un espectacle de flors meravellós.

Lourdes Meroño

Més Europa: El professor Gosta Esping-Andersen de la Universitat Pompeu Fabra rep una Advanced Grant atorgat pel Centre Europeu de Recerca (European Research Council) pels seus estudis sobre l’evolució en les relacions familiars i de parella.




Els estudis sobre l’evolució del model familiar i la demografia que desenvolupa Esping-Andersen ofereixen a més una visió esperançadora, ja que estableixen que les noves relacions tendeixen a establir-se des de una vessant igualitària i simètrica de les funcions home – dona. Són elements destacats d’aquestes relacions la confiança i les expectatives en comú.
En concret a Dinamarca, en un primer moment les dones amb educació superior eren les que presentaven majors índex de divorci i una més baixa natalitat, dins l’evolució que s’ha donat, en aquest grup ara s’estan donant parelles més estables i famílies més nombroses. Quant els homes danesos la seva contribució a les tasques domèstiques ha canviat radicalment des dels anys 60, fins arribar, a partir dels 90 a la pràctica igualtat. Per contra en aquest moment en els grups de dones amb un nivell educatiu no superior està presentant ara un increment en el nivell de divorcis i una  disminució en la natalitat.
Esping-Andersen planteja un model teòric lligat a un procés de difusió en grups específics social, amb canvis graduals i lents, que s’acceleren en arribar a una “massa crítica”
El professor Esping-Andersen ja havia rebut una subvenció del Centre Europeu de Recerca va iniciar esta recerca i va poder comptar amb els millors recursos disponibles a nivell internacional com ara el Panel Study of Income Dynamics (PSID) als Estats Units i el Britixh Household Panel Survey (BPHS) al Regne Unit.

Per desenvolupar aquest estudi cal recollir i estudiar un gran nombre de dades extretes de les observacions fetes als Països Escandinaus, França i Espanya o Alemanya.
El projecte està previst desenvolupar-lo fins el maig de 2016

Gosta Esping-Andersen és professor de sociologia de la UPF, amb una prolífica activitat investigadora, que ha publicat un bon nombre de llibres que analitzen aspectes de la nostra societat actual.
Llista de les seves publicaicons.
The Incomplete Revolution.
Trois Lecons sur L"Etat Providence (with Bruno Palier). Paris: Le Seuil. 2008
Family Formation and Low Fertility. Madrid: BBVA. 2006
Why We Need a New Welfare State (with D. Gallie, A.Hemerijck and J. Myles). Oxford. 2002
A Welfare State for the 21st Century. Sakurai-Shoten. 2002
Why Deregulate Labour Markets? (with M. Regini). Oxford. 2000.
Social Foundations of Postindustrial Economies. Oxford. 1999 (translation in Italian Japanese and Spanish)
Welfare States in Transition: Social Security in a Global Economy. Sage. 1996.
Changing Classes: Social Stratification in Postindustrial Europe and North America (editor, contributor). Sage. 1993.
The Three Worlds of Welfare Capitalism. Polity Press. Princeton University  Press. 1990. (transation in Chinese, Greek, Spanish, French, Japanese, and Korean)
Stagnation and Renewal: The Rise and Fall of Social Policy Regimes (edited with M. Rein & L. Rainwater). M.E. Sharpe. 1987.
Politics against Markets. Princeton University Press. 1985.
Political Power and Social Theory (Volume 3) (edited with R. Friedland). JAI Press. . 1982.
Social Class, Social Democracy And State Policy. New Social Science, Mongraphs (Copenhagen). 1980.
 
Dades del projecte
Investigador principal: professor Gøsta Esping-Andersen
Projecte de l'ERC: "Dinàmica familiar estratificada: polarització de les tendències del comportament de parella i la paternitat"
Centre: Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (Catalunya, Espanya)
Convocatòria del CER: Advanced Grant 2010
Finançament del CER: 2,1 milions d’euros durant cinc anys
Glossari
British Household Panel Survey (BHPS): mostra de 5.500 llars i 10.300 individus seguits i entrevistats anualment des de 1991, amb l’addició de 3.500 llars a 1999 i 2001, amb l’objectiu de constituir un recurs per a la recerca social i econòmica.
Subvenció avançada (advanced grant) del CER: finançament destinat a investigadors reconeguts per executar projectes innovadors i d’alt risc que obrin noves direccions en els seus àmbits de recerca o a d’altres.
Panel Study of Income Dynamics (PSID): l’enquesta sobre llars més voluminosa del món, amb dades recollides de les mateixes famílies dels Estats Units i els seus descendents des de 1968.

Font d'informació: Comisió Europea

OCINE El Vendrell: Òpera Andrea Chernier de Giordiano, Dijous 17 a les 20:45 hores




Amb el rerefons de la Revolució francesa la història del poeta Chénier, en una societat dividida entre una aristocràcia rica, i uns ciutadans que cerquen els seus drets, el poeta és adorat pels rics pels seus versos però el seu cor pertany a la Revolució, però que es sentirà desencisat en veure els excessos de la tirania del règim Jacobí.

El referent visual d’aquesta producció pren com referent el quadre “La Mort de Marat” pintat per Jacques-Louis David, amb aquesta base han treballat el director d’escena Keith Warner i el dissenyador del decorat David Fielding, un decorat espectacular per les seves mesures.  Com podreu comprovar en aquest video.


Pel que fa a la música d’ Umberto Giordano és intensa, exuberant, apassionada, per una història que conclou amb la mort del protagonista en mans de la Revolució que estimava; i l’emmarca en un himne a la fraternitat i l’amor, i a la llibertat que de fet suposa la mort que rep Chérnier.  Giordano va incorporar en aquesta òpera danses anteriors a la Revolució Francesa i cants revolucionaris com “Ca ira” i “La Marsellesa”.

El libret és de Luigi Illica, qui va ser també el co-llibretista de La Bohème, Tosca, Madame Butterfly i Manon Lescaut totes musicats per Giacomo Puccini i va ser el llibretista de La Wally musicada per Catalani.


Els intèrprets d’aquesta representació son:

Héctor Sandoval: Tenor. Es va preparar al Conservatori Nacional de Mèxic i després a la Universitat de Musica i Arts Escèniques de Viena, va contar amb professors com Ileana Cotrubas, Plácido Domingo, Luigi Alva, Walter Berry i Francisco Araiza, por ejemplo.

Norma Fantini: Soprano. Italiana amb una veu rotunda i fonda.

Scott Hendricks: Baritono. Es va graduar a la Houston Grand Opera Studio. Ha actuat en la major part dels teatres d’òpera del món, amb un ampli repertori que abasta des de Tosca al Trobatore.

Llorenç: Gran èxit del Vigralla 2012




Més de 1000 tickets de tapes es van vendre durant els dos dies i mig de la fira.

Si un aspecte va ser present constantment durant la seva celebració va ser el gran nombre de públic que va assistir a les diverses propostes de Vigralla 2012, que amb un gran ventall de opcions va possibilitat un apropament a aspectes tant diversos com els actes relatius a la viticultura ecològica i les varietats autòctones, que va oferir el Departament d’Agricultura, junt amb l’oportunitat de fer tast de vins de conreu ecològic del Baix Penedès.  Altre interessant oferta va consistir en visitar de la ma de tècnics agrònoms les vinyes de l’entorn de Llorenç per fer una parada al mol d’oli de CEOLPE visitar-lo i esmorzar; amb una posterior degustació de vins al Celler Domenys de Sant Jaume dels Domenys i també del Archs Celler de Lletge, facilitant així conèixer aquest celler petit però carregat de vitalitat.   Aquesta passejada que va permetre gaudir d’aquestes visites va estar organitzada per AEM de Llorenç i el Ceentrex de Sant Jaume dels Domenys, (totes dues entitats són  agrupacions excursionistes).
També es va poder fruir d’un tast de vi dels Cellers Augustus Forum dirigit per Lluís Gras, a la seu de La Cumprativa i d’un sopar maridatge al Celler Cooperatiu de Llorenç amb un tast que va comptar amb la presència del sommelier Ferran Centelles (Bullli Founda.  Tion), i els restaurants El Bosc de Banyeres; el Petit Priorat de Banyeres i La Fleca Parés de Vilafranca del Penedès; en el marc dels sopar es va exhibir una mostra de pintures de Sònia Ferré.

Durant les tres jornades es va poder fer tasts de vins i caves a la Rambla Marinada i el diumenge es va poder també participar al esmorzar popular, la fira de productes artesans i la trobada de plaques de cava.

Pel que fa a les activitats culturals que han completat l’oferta, han sigut molt diverses, com l’exposició de pintura citada, l’exposició de fotografia “Les Vinyes del Penedès”, el concert de gralles amb “Llorus del Negritu” i l’actuació dels gegants i grallers de la Cumprativa i els Gegantons i el Grup d’Animació de la Societat de La Bisbal del Penedès; el concert amb Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries i el concert del grup Avoi Jaçç Quartet.

Els organitzadors Ferran Rovira, Martí Giralt, Àngel López, Cristina Sadurni i Marc Ventura Torras, qui ha fet de portaveu, han destacat la satisfacció per la bona acollida que la seva proposta ha obtingut, així com la voluntat de celebrar una nova edició el proper any.

Més Europa: Iniciativa Ciutadana Europea, una nova eina a disposició dels ciutadans de la Unió Europea. (I)




Des del passat mes de març els ciutadans i ciutadanes europeus es poden adreçar a la Comissió Europea per a proposar noves lleis.
Es tracta d’una mesura assimilable a la Iniciativa Popular que existeix al nostre país.

Amb aquest motiu el passat divendres va tenir lloc al Parlament de Catralunya, organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, es va dur a terme una Jornada titulada “Ampliant els límits de la ciutadania europea: la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per analitzar el seu contingut i potencial com a eina per exercir una via democràtica alternativa i directa envers a la via legislativa exercida a través de la democràcia representativa (aquella que es dur a terme pels diputats que ocupen aquest càrrec a conseqüència de les votacions fetes per la ciutadania en les eleccions al Parlament.

La Jornada es va iniciar amb la recepció i benvinguda a càrrec de Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, junt amb Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guardia i d’Oriol Illa, Director de la mateixa fundació.

El primer anàlisi de la ICE es va centrar en el procés de creació política de la Unió Europea i la construcció de la ciutadania europea, desenvolupada per Maria Badia (Diputada al Parlament Europeu), Jordi Xucla (Diputat al Congrés dels Diputats) i Santiago Castellà, professor de Dret Internacional i Relacions Institucionals a la Universitat Rovira i Virgili.







El següent punt es va centrar en el marc normatiu de la UE, prenent un primer contacte amb el reglaments i els criteris aplicables per a exercir la ICE.  Desenvolupats per Max Vives-Fierro, Director de al Fundació Catalunya-Europa i Lidia Santos, professora de Dret Internacional Privat de la Universitat Autònoma de Barcelona, moderats per Joaquim Millan, advocat i consultor en l’àmbit europeu.




El tercer punt d’anàlisi es va ocupar de les competències legals de la UE, per fer una aproximació des de la teoria a la pràctica, on es feia una presentació de dues de les ICE que ja s’han presentat, a partir del dia 9 de maig, en que s’obria la possibilitat de registrar aquestes iniciatives presentades directament pels ciutadans. Amb el guiatge de Tony Venables, Director d’European Citizen Action Service (ECAS), Fernando J. Anton Pérez, representant de la European Federation of Public Service Unions, promotor de la ICE que demana el reconeixement de l’aigua com a dret humà; Luca Copeti, representant del Comitè Promotor de la ICE Fraternitat 2020; moderats per Carme Colomina, cap de la secció d’internacional del Diari Ara.

A la tarda es van desenvolupar tres tallers (workshops) en paral•lel:



El primer taller versava sobre la ICE pas a pas. El procés i els elements a tenir en consideració per presentar una ICE, a càrrec de Andreu Olesti, catedràtic de Dret Internacional Públic (Dret Comunitari Europeu) de la Universitat de Barcelona; Albert Royo, representant de la Comissió Europeu a Barcelona i David del Valle, responsable d’Euronews a Espanya i promotor de la ICE Let me vote, moderats per Marc Cases, president d’Esplac.

El segon taller tractava sobre que calia tenir en compte a l’hora de recollir les signatures i incloïa un apropament sobre la protecció de les dades dels qui signen i la certificació del sistema de recollida de les signatures.  Desenvolupat per José Luis V iedma, subdirector de l’Oficina del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadistica (INE). (L’INE és l’organisme que l’Esta espanyol ha designat com autoritat per a la verificació i certificació de la ICE); Josep Domingo, de la Càtedra de privacitat de Dades de la Universitat Rovira i Virgili i Jordi Herrera, professor del Departament d’Enginyeria de la informació i de les comunicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona; moderats per Joffre Villanueva, patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

El tercer taller va realitzar un anàlisi del Reglament i es casos pràctics per conèixer quins són els paràmetres que delimiten la Comissió Europea per poder acceptar o no una ICE i del dret d’apel•lació, cas que aquesta no sigui acceptada; va comptar pel seu desenvolupament amb Montserrat Pi, professora de Dret Internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona;Àngels Tomàs representant del Comitè promotor de la ICE un Fons europeu de desenvolupament social i solidari i Marc Esteve del Valle, representant de JEF- Catalunya, amb la moderació de Jesús Sanz, investigador de l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Ferrer i Guardia.

Un cop realitzada la exposició conjunta de les principals conclusions assolides als tallers, Johannes Pichler, Director de l’Austrian Institute for European Law and Policy, va oferir una interessant conferència i a la vegada reflexió sobre els reptes de futur de la UE i les vies de consolidació dels drets dels ciutadans i ciutadanes europeus.







La cloenda va comptar amb la participació de Carles Llorens, Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Tony Venables i Oriol Illa.


dilluns 14 de maig de 2012

El camins secrets de l’Art. Resum de la conferència de Joan Descals.



Joan Descalç
Foto: Dolores García

El passat dimecres, dins la proposta mensual de Parlem d’Art el conferenciat va ser el pintor - llicenciat en llengües germàniques i ex diputat al Parlament de Catalunya per CiU -  i incansable lluitador en favor de la lluita contra el Càncer, Joan Descals, qui va aprofitar per oferir una visió basada en els articles que va escriure el crític internacional Raymond Charmet, qui a la vegada va ser l’autor del Modern Diccionari d’art editat per Larousse en relació als artistes que van participar a l’exhibició a paris de 1973.  Els articles havien sigut publicats a la revista Jardin des Arts.

Descals, seguint Charmet, va parlar dels 15 camins secrets que permetien trobar el referent original a partir del qual un seguit d’autors es podien relacionar en una línia temporal que a la vegada afegia noves interpretacions o visions, però sempre mantenia aquella referència d’origen.

Primer Camí: Giotto (1267 – 1337) – El naixement de la pintura occidental

Segon Camí:  Jean Van Eyck (1390 – 1441)  – L’anàlisi de la realitat

Tercer Camí: Jeroni Bosch (1450 – 1516) – Un Món Subterrani

Quart Camí: Sandro Boticelli (1445 – 1510) – La música de les línies

Cinquè Camí: Rafael (1483 – 1520) – Naixement del Classicisme

Sisè Camí: Bruegel el Vell (1525 – 1569) – Els treballs i els dies

Setè Camí: Tiziano (1477- 1576) – La sensualitat del color

Vuitè Camí: Caravaggio (1573 – 1610) Llampecs sobre la realitat

Novè Camí: Velázquez ( 1599 – 1660) – Imatges de les classes socials

Desè Camí: Rembrand (1606 – 1669) – La llum de l’ànima

Onzè Camí: Rubens (1577 – 1640)  - La Festa de la Vida

Dotzè Camí: Claude Lorain (1600 – 1682) – Esplendor del Dia

Tretzè Camí: Manet ( 1832 – 1883) – Fascinació de la modernitat

Catorzè Camí: Van Gogh (1853 – 1890) – Flama i Desesper

Quinzè Camí: Picasso (1881 – 1973) – Un Món en Revolta Perpètua.



De totes aquestes vies, Joan Descals va escollir desenvolupar la tercera, iniciada per Jeroni Bosch (El Bosco)
El Jardí de les Delícies
Museu del Prado


Si l’obra de Giotto, de la qual la capella dels Scrovegni a Padua és l’obra on els especialistes centren el moment més àlgid de la seva maduresa artítisca va ser juntament amb la de Van Eyck la porta del realisme; el Bosch va suposar donar lliure via a la fantasia, però sobretot lligada al producte del somni, el malson, la follia i la plasmació del producte de la por sorgida de la ment: la por a l’infern, al diable i en conseqüència les construccions inconscients i subconscients d’aquestes pors.
San Juan Baptista en Meditació
Museu Lázaro Galdiano (Madrid)
Les Temptacions de Sant Antoni Abad
Museu del Prado




















Com a elements evidents de l’obra del Bosch es troben la religió, els cultes, la metamorfosi, les màscares, la màgia i la ja citada por.  


Successors del Bosch en l’ús de la fantasia per plasmar la seva obra, es consideren:

La Resurrecció
Museu Unterlinden (Colmar - França)

Mathias Grünewald  ( 1455 – 1528)



HIvern
Museu del Louvre
Arcimboldo (1527 – 1593)


El Despertar de Titània
Kunsthaus. Zurich

Heinrich Fussli (1741 – 1825)


Chimare (la Quimera)
MOMA
Odil Redon (1840 – 1916 )


Entrada de Crist a Bruxel·les
Konincklijk. Museu d'Ambers

James Ensor ( 1860 – 1949)


Els subrealistes:  Primacia de l’inconscient
Els Arqueòlegs
Giorgio Chirico: (1888 – 1978)


La Multiplicació dels Arcs
Yves Tanguy ( 1900 – 1955)

Bell ocell desxifrant el desconegut davant dos enamorats
Joan Miró (1893 – 1983)

Ecce Homo
Paul Delvaux ( 1897 – 1994)


Els Amants
El Hijo del Hombre
Museu René Magritte






























René Magritte (1898 – 1967)

Les tres esfings de Bikini
La Metamorfosi de Narcís


Salvador Dalí ( 1904 – 1989)



The Robing of the Bride
Marx Ernst ( 1891 – 1976)


Joan Descalç va convidar als assistents a reflexionar sobre les moltes preguntes obertes que deixen la contemplació d'aquestes obres i la proposta que Charmet feia de reseguir el lligam que hi ha entre elles.


Nota de l’autora:
El nom del Bosch era Jeroen van Aeken, havia nascut a Hertogenbosch prop d’Amberes quan era el Ducat de Bravante. La seva família era del ofici de pintor, el seu germà gran també era pintor i com a tal tenia el dret de fer-ne us del cognom familiar, així que Jeroen va haver de cercar una alternativa per poder signar els seus quadres, i tot i que de fet molts no els va signar ni datar, va escollir fer deriva el seu nom cap el llatí i tallar una part del nom de la seva ciutat per composar el seu nom artístic: Hieronimus Bosch. Es creu que mai va sortir de la seva ciutat, malgrat la qual cosa va ser molt conegut, per exemple va rebre encàrrecs de Felip El Formós. Altres estudiosos artístics basen l’origen de la fantasia de les seves obres en el món real que li va tocar viure,i no en una interpretació psicològica o subrealista de la realitat, i ho defensen perquè lluny de les ciutats on es concentraven els corts dels monarques, que era on es desenvolupava el món intel•lectual, la resta dels territoris vivien en un món analfabet e ignorant, amb una curta esperança de vida i on corrien centenars d’històries – avui diríem llegendes urbanes – que alimentaven la visió terrorífica del mal i la condemnació eterna, i que el Bosch el que plasmava era la visió que es tenia d’aquest terror.  El Bosch només va pintar obra religiosa, i el cert és que va viure temps convulsos en el terreny religiós, amb moviments que s’aixecaven contra la manera de fer de Roma que finalment van acabar per portar el trencament del cristianisme occidental.  Per cert que El Bosch va ser contemporani de Leonardo da Vinci. 

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More